Salga Aguda (1.172 m.)

• 

  Espectre de Brocken a la carena de Salga

• 

  Petita grimpada sobre conglomerat

• 

  Vilada, Ensija, Pedraforca, Sobrepuny,...

• 

  Arribada al cim de Salga Aguda

• 

  Canals de Sant Miquel baixant per l'aresta del cim

• 

  Contemplant el Salga Aguda des dels Gira-sols

• 

  Els Gira-sols, excel·lent mirador natural

• 

  Desgrimpant pel pas equipat amb cable

• 

  Bonica basseta natural

• 

  El Manel al Portell de l'Ovellar

Al Pont del Climent, prop de Vilada, comencem a caminar per encarar les feréstegues canals de Sant Miquel, al vessant més obac de la serra de Picancel. Comencem planejant direcció Borredà seguint el riu Mergançol, i aviat el deixem per enfilar el caminet humit, costerut i emboscat del rec de la Portelleta. Pugem fort fins a la carena, on es s'obren les boires i contemplem el cim, l'ampli paisatge i el curiós espectre de Brocken. Una petita grimpada ens deixa a dalt del cim, i després de reposar baixem per l'aresta oest de conglomerat. Tornem a pujar fins al pic dels Gira-sols, baixem en fort pendent amb dos trams equipats amb cables, i desfem el torrent de Perris per un antic camí pràcticament perdut.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont del Climent Vilada (Berguedà)
• Distància: 5,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Camins poc transitats
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tornem al Picancel, i tornem a enfilar-nos fins al punt més alt d'aquesta petita serra de mitja muntanya, plena de serrats i esperons de conglomerat que s'alçen decidits entre profundes canals obagues i fosques. Un paratge singular i bonic que amaga mil-i-un racons ben interessants. Curiosament després de força temps sense venir fins al punt més alt, en dos dies hi haurem vingut dos cops. Ahir participant a la Rogaine del Berguedà, amb uns resultats força mediocres, però gaudint d'aquest terreny esquerp, i avui en companyia de dos bons aficionats a la muntanya, l'Enric i el Manel.

Sortim del Pont del Climent, al vessant nord de la serra. S'hi arriba per la carretera entre Vilada i Borredà, poc després de la primera població. Un trencant a la carretera ens indica el camí cap a les Canals de Sant Miquel. Aparquem en una esplanada per sobre del pont i comencem a caminar. Travessem primer el notable pont que permet creuar les aigües del riu Mergançol, en un punt en què aquest està força enclotat, i el pont permet superar-lo a força alçada. Passat el pont ja trobem una primera cruïlla, amb el camí principal que ens permetria enfilar-nos tant al Salga Aguda a través del coll del Tell, com del Serrat del Migdia, més a ponent. Però avui no seguirem cap dels camins principals, sinó que buscarem senderols menys evidents.

Avancem per una vella pista cap a llevant, en direcció a Borredà. Planegem i pugem lleugerament, sempre amb el riu enfonsat a la nostra esquerra. Al cap d'uns minuts trobem un camí que marxa a la dreta i s'endinsa a la profunda canal del rec la Portelleta. Seguim aquest camí a la dreta i de seguida creuem el petit torrent i comencem a pujar fort. El camí és força evident, tot i que no és una ruta molt freqüentada. Avancem per un caminet humit, estret, amb vegetació espessa i amb el torrent que baixa pràcticament sec aquesta època. Des que hem sortit ens embolcalla una boira poc espessa però que difumina el paisatge i accentua encara la sensació de selvatgia d'aquest entorn.

Anem pujant sense descans, en algun punt ajudant-nos fins i tot d'algun boix per remuntar els passos més drets, i amb alguna petita mitja grimpada sobre roca. Anem endevinant el camí fixant-nos en el pas més evident, i guanyem alçada progressivament fins assolir la Portelleta, un petit coll poc definit dalt la carena el Picancel. La boira sembla que vol esvair-se, i de sobte ens regala una bonica postal cap al nord, amb el Pedraforca, Ensija i el Cadí a l'horitzó, mentre que la boira s'enfonsa a la vall i tapa Vilada i la rodalia. També veiem per primer cop davant nostre el cim del Salga Aguda, uns metres més endavant.

Avancem per la carena amb el sol recentment aparegut pel vessant sud, i la boira ajaguda al vessant nord sota els nostres peus. Aquesta combinació màgica fa que un cop dalt la carena contemplem l'Espectre de Brocken, un fenòmen òptic degut a la refracció del rajos solars que projecta la nostra ombra sobre la boira. Curiós, poc habitual i bonic. Anem seguint el camí de la carena, amb alguna petita grimpada sobre el característic conglomerat de la zona, format principalment per còdols petits. Mica en mica ens acostem cap a la base nord del cim fins un petit balcó panoràmic sobre la zona de Vilada. Tot seguit pujem fort per un tram boscós que acaba amb una breu grimpada que ens deixa directament al cim.

Descansem i esmorzem dalt del cim panoràmic del Salga Aguda (1.172 m.) Tot i la seva modesta alçada, la seva posició al límit entre el baix i l'alt Berguedà, i la distància respecte a altres serres més altes donen a aquest pic una bona panoràmica de l'entorn. La vista arriba fins a la rodalia de Berga, amb les serres de Queralt, la Figuerassa i els Rasos de Peguera a sobre. Més al nord tot Ensija, el Pedraforca i el Cadí. El Moixeró ens queda tapat per les serres més properes, especialment el sector oriental del Catllaràs, amb el Sobrepuny i les roques de Tastanós en primer terme. Si anem tombant la vista cap a llevant, el Puigmal despunta amb la poqueta neu que l'emblanquina.

Baixem per l'aresta occidental, amb compte pel fort pendent i el precipici que es desploma cap al cantó de Vilada. En pocs minuts desfem la bonica aresta de conglomerat i arribem prop del coll del Tell. El primer collet que trobem no és ben bé el del Tell, i per accedir-hi podem fer una marrada pel cantó nord, o fer un sender difús, amb un passet una mica aeri sota una gran roca. Triem aquesta última opció que ens evita baixar per després tornar a pujar. Al coll del Tell ens trobem amb un conegut, el Jordi, que està traient les fites de la cursa d'orientació que precisament ahir buscàvem per aquests verals.

El coll del Tell és una cruïlla de camins important. Cap al nord baixaríem directes cap al punt de sortida del pont del Climent, i cap al sud també baixaríem directes, en aquest cas cap al monestir de la Portella. No fem ni l'una cosa ni l'altra, sinó que anem cap a ponent resseguint la carena, aquí difusa. Seguint un rastre de sender i fins i tot algunes fites, trobem el pas cap a la carena dels Gira-sols, un petit cimet molt panoràmic amb una espectacular caiguda cap al nord. És el punt ideal per contemplar el Salga Aguda i la bonica aresta de roca per on hem baixat, i que des d'aquí sembla molt més difícil i vertical del que realment és.

Des del cim dels Gira-sols sembla difícil continuar, ja que tot és molt vertical i escarpat. Però si ens hi fixem bé i seguim l'aresta, just darrere d'una petita alzina, quan sembla que ens aproximem al precipici, trobarem l'inici d'un cable que ens permet desgrimpar amb seguretat un muret inclinat que seria complicat de baixar sense equipació (III), però amb el cable es baixa fàcilment. Passat aquest mur baixem fort per un tram emboscat prop de la indefinida carena. Uns metres més avall cal fixar-se en un altre pas equipat, aquest en un flanqueig horitonzal més curt. Seguim baixant per un bosc d'alzines en fortíssim pendent tan a prop del precipici com podem, ja que el pas és més fàcil. Finalment arribem a la collada del pic de Perris, punt més baix entre el pic dels Gira-sols i el pic de Perris.

Una via ferrada precària uneix els dos cims. Recordo fa uns quants anys, en què havia sentit parlar de la ferrada però ningú no hi anava ni sabia on era, i no hi havia cap indicació. En aquella ocasió ens va costar de trobar, però després de publicar la ubicació concreta molta més gent s'hi ha acostat, i ara es pot seguir un sender més o menys evident. Hi hem anat en diverses ocasions, les més recents una des de Pedret pel cantó de la Portella, i una altra des de la banda de Vilada unint els dos cims principals, el Salga Aguda i el Serrat del Migdia. Avui però no anirem cap a la via ferrada sinó que baixarem per un camí pràcticament abandonat i que desconeixia, però precisament el mapa de la Rogaine ens va descobrir.

Des de la collada del pic de Perris comencem a baixar per la frondosa canal que marxa cap al vessant nord. S'intueix un rastre de camí, que pel que sembla només segueixen els porcs senglars i les cabres. El camí és desdibuixat, més encara amb el fullatge de tardor. Però amb perseverança es va endevinant el millor pas. Baixem poc a poc, ja que l'espessa vegetació, els arbres caiguts i algun tram de roca fan que el pas sigui lent. Mica en mica però anem desfent la canal, on pràcticament no hi entra la llum, ja que és molt encaixonada i la vegetació és densa. Un bon tros avall el camí conflueix amb el principal del coll del Tell. Passem la petita font de la Casa del Bosc i uns metres més ensota també confluïm amb l'altre camí que ve del Serrat del Migdia.

Seguim baixant fins al fons del torrent, i un breu pujador ens deixa al Portell de l'Ovellar, un pas natural estret i retallat entre dues roques que antigament servia per comptar les ovelles i separar les que pertanyien a cada propietari. Passat aquest curiós pas natural seguim baixant sempre pel terreny humit i de vegetació ufanosa de les canals de Sant Miquel i en pocs minuts arribem al Pont del Climent.

Sempre és un plaer tornar al Picancel, aquesta petita serra però amb forta personalitat i amb dos vessants ben diferenciats. El vessant nord que avui hem recorregut és obac, humit i entaforat, amb fondalades profundes i canals on pràcticament no entra la llum del sol. El vessant sud en canvi, al sector de la Portella, és un bosc més de secà i el terrent menys abrupte. Avui hem coronat el cim principal anant i venint per camins feréstecs, poc freqüentats, però bonics i divertits.

Imatges