Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

• 

  Santa Maria de Lillet

• 

  Vista des del Castell de Lillet

• 

  Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí

• 

  El Cadí i el Moixeró des del Roc de la Lluna

• 

  A punt d'enfilar la Roca del Joc

• 

  Hivernal aspecte del Joc de la Pilota

• 

  Refugi d'Ardericó

• 

  Cim de la Roca Forcada

• 

  Roca Forcada dels dels camps d'Arderiu

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Monestir de Lillet, La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 13,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.060 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Petites grimpades una mica exposades abans d'accedir als dos cims
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aquest penúltim diumenge de gener organitzem una caminada oberta a tothom des de l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà. Farem una bona volta pel cantó nord del Catllaràs per sobre de la Pobla de Lillet. Avançarem la primera part per camins còmodes i ben definits, i tot seguit accedirem a la part més alta de la ruta, enfilant alguns dels punts més significatius d'aquesta part del massís. Som 18 de colla amb ganes de passar una bona jornada de muntanya, i avui el dia hi acompanya, ja que amb la petita capa de neu el paisatge adquireix un caràcter més alpí i sever.

Ens dirigim primer fins al monestir de Santa Maria de Lillet. S'hi arriba des de La Pobla seguint aproximadament un quilòmetre la carretera de Ripoll. Un trencant a la dreta ens porta en pocs minuts al peu de l'antic monestir. L'edifici és d'origen medieval, tot i que al llarg dels segles va patir moltes reformes. Es conserva només parcialment, i es poden realitzar visites concertant-les a l'oficina de turisme de La Pobla. L'església és de creu llatina, i té una gran portalada orientada a nord. També es conserva un absis principal i un de lateral més petit.

Comencem a caminar tota la colla, formada per persones de diferents edats, en direcció sud, remuntant el fort pujador fins a l'ermita de Sant Miquel de Lillet. Es tracta d'una esglesiola molt particular, de planta circular i amb un petit absis. És un dels pocs edificis d'aquestes característiques, una petita construcció de forma totalment circular, per això se l'anomena a la contrada la Rotonda. Passem al costat de l'ermita i seguim el camí indicat amb senyals blancs i grocs (PR C-52).

Pugem per un evident sender durant gairebé 20 minuts fins a situar-nos en uns camps sota una petita cinglera. Estem sota les restes de l'antic castell de Lillet. Ens apropem fins a la base i acabem de pujar-hi. Al petit cim hi ha una senyera i les restes de les parets de l'antic castell. S'albira des d'aquí la Pobla de Lillet cap a l'oest. Baixem i reprenem el camí que va seguint una desdibuixada carena. El camí sempre puja, però progressivament. És un camí agradable entre un bosc principalment de pi, amb ric sotabosc de boixos.

Un tros amunt ens incorporem a una pista en desús, i continuem pujant fins una zona més oberta, amb bosc esclarissat. Passats els prats de Terra Negra tendim cap a la dreta i desemboquem a la pista principal que puja cap al Roc de la Lluna. La creuem i continuem el camí que tot seguit arriba al pla del Xalet del Catllaràs. Davant del magnífic edifici gaudinià hi ha una construcció més simple, un petit refugi lliure.

Ens acostem fins al Xalet del Catllaràs, que mostra un trist estat d'abandó, amb finestres i elements exteriors força malmesos. És una llàstima tenint en compte la importància d'un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí. L'edifici va ser encarregat pel comte Güell, i estava destinat al personal tècnic de les mines del Catllaràs, que alhora abastien de carbó la fàbrica del ciment del Clot del Moro. Més informació de l'edifici al web Gaudí i el Modernisme a Catalunya.

Agafem aire al peu del Xalet del Catllaràs i avancem encara uns metres en pla encara seguint el PR. Tot seguit comença un curt però intens tirapit que en pocs metres guanya un bon desnivell fins al Collet Fred. Des d'aquí, al peu de la pista comença un camí arranjat, principalment amb escales, que en pocs minuts ens acosta al Roc de la Lluna, un fantàstic mirador que ens ofereix una extensa panoràmica sobre el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Fem una pausa en aquest bonic indret, i ens aturem a esmorzar aprofitant una ullada de sol.

Desfem el camí de pujada al mirador fins a la pista, i la seguim a la dreta durant uns metres, concretament fins arribar a la Devesa Jussana després d'un marcat revolt, just a sota de la Roca del Joc, que des de lluny es mostra desafiant i vertical. Sembla difícil des d'aquí la possibilitat d'accedir-hi, però pel darrere té un punt dèbil. Situats doncs a la Devesa Jussana abandonem la pista i prenem un corriol a l'esquerra que comença a pujar per sota de la Roca del Joc. Un tros amunt el camí gira fort a la dreta i acaba de pujar fins al bonic planell del Joc de la Pilota.

El pla del Joc de la Pilota adopta aquest nom, segons s'explica, per ser lloc on els enginyers anglesos i el personal tècnic de les mines aprofitaven per practicar el seu esport preferit. En una clariana entremig d'un bosc espès de pins i faigs hi trobem un ampli planell, tapissat normalment d'herba, avui de neu. Des del prat busquem un caminet a la dreta que en forta pujada i entremig dels faigs enfila fort fins gairebé al cap d'amunt del petit cim. Un cop s'acaben els arbres queda una petita grimpada per una xemeneia força dreta. Normalment la grimpada és fàcil, tot i que una mica aèria. Avui amb la neu cal extremar les precaucions. Superada la petita xemeneia, cal encara enfilar un darrer pas de grimpada per oposició abans d'assolir l'estret cim de la Roca del Joc (1.615 m.), punt culminant de la sortida d'avui. Dalt del cim hi trobem una creu de ferro i un pessebre.

Fem fotografies de record i baixem pel mateix camí, de fet l'únic possible sense haver d'utilitzar cordes. Desgrimpem amb molt de compte el tram superior i baixem de nou fins al pla del Joc de la Pilota, on ens esperen la resta que ha decidit no pujar. Creuem el pla direcció sud fins a trobar uns senyals que marxen cap a l'esquerra. Hi ha un petit cartell que indica el camí de la Ruta de l'Ermità, en direcció cap al refugi de l'Ardericó. Marxem ara a l'esquerra entremig del bosc. El camí és difús ja que en aquesta part més alta de la ruta la neu ho cobreix pràcticament tot, amb una fina capa de 4 o 5 centímetres.

Planegem o pugem suaument fins a la part alta del pla, i de cop i volta el camí comença a baixar bruscament pel vessant solei. Iniciem una forta baixada cap a l'Ardericó per un camí poc definit, però que es pot anar seguint bé gràcies als senyals. Baixem fort zig-zaguejant entremig del sotabosc. Perdem gairebé 200 metres de desnivell fins arribar als plans que envolten l'Ardericó, la masia habilitada com a refugi. El Kun és el guarda del Refugi d'Ardericó, i ens rep al característic balcó de l'edifici. El saludem però no ens hi aturem, ja que anem justos de temps i encara ens queda una bona volta.

Prenem la pista que passa just per davant del refugi d'Ardericó, i la seguim aproximadament uns 200 metres cap a l'est. Al costat d'un prat deixem la pista i baixem cap a la dreta entremig del prat, tot buscant un difús camí que marxa al fons del prat que fa un semicercle. Hi ha algunes pilones de fusta que ens ajudaran a localitzar el camí. El camí gira a la dreta per anar a buscar un petit collet a la carena, on girarem fort a l'esquerra per pujar cap a la Roca Forcada. Assolim el collet de la Llena i continuem pujant pel llom conglomerat que s'encara decididament cap al nord.

Pugem per l'evident llom mentre el temps empitjora per moments. Hem passat en poca estona del sol als núvols, i ara a la nevada, que de seguida s'intensifica. Som però aprop del cim, i ens hi encaminem. Pugem fins un punt on hi ha les restes d'un telefèric que baixava el carbó des de les mines d'aquest sector. Només queden algunes parets de roca. Més tard tornarem a aquest punt, ja que a partir d'aquí el darrer tram fins al cim és d'anada i tornada. Pugem amunt parant atenció a alguns passos que en sec no tenen cap problema, però són una mica aeris. Enfilem gairebé fins a sota mateix del cim, per on es pot grimpar directament, tot i que amb neu podria ser perillós. Baixem uns metres al costat de la paret de roca, i al costat d'uns boixos trobem el pas fàcil que amb una grimpada simple per sobre dels còdols de conglomerat ens permeten arribar a dalt. Un cop a l'avantcim encara cal fer una petita grimpada addicional fins al cim pròpiament dit.

Amb la nevada que s'intensifica ben poca cosa veiem des del cim, tot just s'endevinen els camps d'Arderiu, mig difuminats, cap on haurem de baixar després. Sí que es pot veure el caràcter aeri d'aquest cim, el qual pel cantó nord es desploma gairebé 300 metres verticals. Desfem el darrer tram de camí i baixem amb compte fins al punt on ens esperaven la resta de grup que no han acabat de pujar al cim. Baixem per una canal força dreta, mig desgrimpant pels boixos directament cap a la collada d'Arderiu, on trobem la pista que ve del refugi d'Ardericó.

Al mig de la collada prenem el camí que baixa cap als camps d'Arderiu, en direcció nord. El camí és poc evident, i al principi unes fites ens ajuden. Més avall el camí es difumina, més encara avui que hi ha neu. Tendim una mica massa a l'esquerra, però trobem un ròssec que baixa fort però còmode cap als camps. En pocs minuts perdem alçada baixant per la rasa obaga i amb abundant vegetació.

Arribem al Camp Gran, sota mateix de la casa d'Arderiu. Creuem el camp superior, sense arribar a pujar a la casa, que deixem uns metres per sobre. Creuem el camp i busquem una pista. La seguim només uns metres fins que fa un revolt molt marcat a l'esquerra. Enmig del revolt marxa un camí de dret, i el seguim. El camí planeja per la solana d'Arderiu, i mica en mica comença a baixar. Més endavant s'entafora a la zona de la Catau d'Arderiu, una zona rocallosa i encinglerada. Poc més endavant el camí fa unes zigues-zagues per perdre alçada fins al clot de la Serra Pigota. Passem sota la casa del mateix nom, i baixem per una pista fins arribar de nou a les envistes del castell de Lillet.

Abandonem la pista, que fa un giravolt, i passem pels plans fins retrobar el camí per on ja havíem pujat, sota mateix del castell. Baixem encara gairebé un quart d'hora per camí fàcil i conegut fins a la Rotonda de Sant Miquel de Lillet, i tot seguit al punt d'inici, el monestir de Lillet.

Ha estat una sortida llarga però molt bonica que des del monestir de Lillet ens ha portat fins al cap d'amunt d'alguns dels rocs més significatius del vessant nord del Catllaràs. Després de passar pel gaudinià Xalet del Catllaràs hem enfilat el panoràmic Roc de la Lluna. Tot seguit amb una bonica grimpada hem arribat dalt del petit cim de la Roca del Joc, i després de baixar al refugi d'Ardericó hem pujat fins l'aèria Roca Forcada. Un bon itinerari, avui cobert per una fina capa de neu, per un terreny principalment boscós que es trenca bruscament per petites irrupcions calcàries en forma de rocs espigats.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta