Pic de Peguera (2.983 m.)

La Vall Fosca és una de les zones dels Pirineus més interessants i que encara no ha estat gaire perjudicada per la implacable mà de l'home. Hi ha moltes rutes interessants per gaudir dels llacs, prats i cims propers. Aquesta zona aviat quedarà afectada per la nova estació d'esquí que s'està construint, la Vall Fosca Resort. Abans la zona no canviï en excés, comenci la construcció massiva i perdi el seu encant, vam decidir visitar-la.

En una etapa de la Transpirenaica d'aquest estiu vaig fer nit en l'alberg La Torre, a la Torre de Cabdella, la Vall Fosca, i tant l'establiment, com el menjar, com sobretot l'amabilitat dels responsables em va causar una bona impressió. Amb l'Anna i el Toni ens vam plantejar d'anar a fer alguna excursió a la zona de la Vall Fosca, i aquest establiment ens va servir de base d'operacions. Hi arribem el divendres al vespre. Fem un bon sopar, unes partides de dòmino (que per cert vaig guanyar) i cap a dormir. Perquè ningú no s'enfadi, val a dir que el dia següent vam tornar a jugar al dòmino, i el meu domini va quedar trencat per l'aclaparadora victòria Toni. L'Anna va continuar sense rascar bola.

Ens llevem a dos quarts de vuit i baixem a esmorzar al voltant de les vuit. No cal anar molt d'hora ja que aquestes alçades es fa clar tard, i al matí fa força fresca. La nit anterior havíem parlat de les possibles excursions a fer. A mi em feia gràcia fer el cim del Peguera, però sabia que era una excursió llarga. Vam decidir anar cap a la zona, i en funció de les ganes de caminar, el cansament del grup i el temps aniríem fins a un lloc o un altre.

Remuntem amb cotxe la Vall Fosca fins a l'embassament de Sallente, i d'aquí ja comencem a caminar per un corriol que tot fent ziga-zagues s'enfila de valent cap a l'estany Gento. Abans passem per una antiga via per on passava un carrilet que feien servir com a transport per les obres que a principis del segle passat es van realitzar en la zona per aprofitar els recursos hidroelèctrics que proporcionaven els nombrosos estanys propers. Molts d'aquests estanys estan represats i canalitzats per aprofitar la força hidràulica que proporciona l'aigua en saltar el desnivell entre aquests estanys. Tot i això, molts d'aquests estanys mantenen bona part de la seva bellesa original, tot i la intervenció humana.

Circulem gairebé un quilòmetre per l'antiga via del tren i passem diversos túnels excavats a la roca, i al cap d'aproximadament 45 minuts de sortir arribem a l'estany Gento. A l'estiu aquest trajecte es pot evitar pujant amb el funicular que en pocs minuts puja de la presa de Sallente fins a l'estany Gento. Al costat mateix de l'arribada del funicular, marxa el camí que ens portarà fins al peu mateix de l'estany Tort, un dels més grans de la zona. El camí va pujant, però de forma més progressiva. Des de l'estany Tort seguim el camí cap a l'estany de Colomina i l'estany de Mar. Al costat mateix de l'estany de la Colomina hi ha el refugi del mateix nom, un dels refugis de la coneguda ruta Carros de Foc. Estem en la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El refugi de la Colomina és molt característic: és de fusta, reforçat per uns vents de ferro, i està al peu mateix de l'estany. És una zona preciosa.

Continuem pel peu de l'estany fins un altre estany molt proper, l'estany de Mar, que té un color blau intens. És un estany molt bonic, i el dia és preciós. Voregem l'estany de Mar, i enfilem per un tram curt però molt dret, el Pas de l'Ós, un pas estret i vertical que remunta un fort desnivell en pocs metres. Fixeu-vos la cara de l'Anna en arribar al cap d'amunt!

Des d'aquest punt la panoràmica dels llacs és fantàstica. Aprofitem el dia clar i assolellat per fer fotografies. En aquest punt abandonem el GR, que ens portaria fins al refugi Josep Maria Blanc i seguim en direcció nord, guanyant alçada progressivament. Després d'una bona estona arribem fins al Coll de Peguera. Des d'aquí s'obre la perspectiva cap a la zona de Sant Maurici. Fem una petita pausa, i veiem el pic de Peguera just sobre nostre, sembla fàcilment assequible, i decidim l'atac al cim. A partir d'aquí el camí s'enfila de valent. Es pot pujar caminant fins l'últim tram en què cal grimpar, i algun pas és força exposat. Cal triar molt bé el lloc per on es passa. El cim és indefinit, no hi ha un vèrtex clar ni cap element (creu, fita,...) que indiqui que assenyali el cim. Som prop dels tres-mil metres, concretament a 2.983 m. sobre el nivell del mar. Fa una mica de vent i busquem un espai arraserat on dinem.

Es diu que des del Pic de Peguera hi ha una de les millors vistes dels Pirineus. Realment és molt bonica, i s'albiren els grans cims de la serralada. Cap al sud veiem la zona lacustre per la que hem vingut i per la que tornarem. Poc després de nosaltres tres arriba un nombrós grup al cim, i com que l'espai és reduït decidim començar el descens, el primer tram de desgrimpada amb molt de compte, i després ja més fàcilment pel mateix camí pel que havíem vingut. Un cop més, al cap d'amunt del Pas de l'Ós no podem deixar de fer fotografies als estanys de Mar i Colomina; aquesta hora, amb el sol ja més baix tenim un bonic contrallum.

Desfem el camí tranquil·lament, amb el sabor de la victòria, d'haver fet cim i d'haver gaudit d'un paisatge incommensurable. És una zona molt bonica i agraïda. Des del refugi de la Colomina adrecem fins a l'estany Gento, i des d'aquí desfem les ziga-zagues que ens acosten fins al pantà de Sallente, on hem deixat el cotxe.

Al final ha estat una bona excursió de tot un dia, gairebé 9 hores i mitja gaudint de la capçalera de la Vall Fosca, una zona lacustre, molt agraïda per caminar-hi, i amb pics molt interessants com el d'avui, el Pic de Peguera (2.983 m.)

Imatges panoràmiques

Amb les primeres llums del matí, des de l'Estany Gento contemplem les muntanyes cap a l'oest: el Tossal de la Mina, el Pessó Petit,...

Arribats al cap d'amunt del Pas de l'Ós, tenim als nostres peus una bonica panoràmica amb els estanys de Mar i de la Colomina a sota.

Imatges de la ruta

De bon matí feia força fred al punt de sortida de l'itinerari: l'embassament de Sallente

Abans d'arribar a l'estany Gento circulem un tram per l'antiga via d'un carrilet utilitzat per a la construcció de les centrals hidroelèctriques i els salts d'aigua.

Mirant cap al sud contemplem el pic de Filià i diverses muntanyes de la zona.

Des de l'Estany Gento veiem l'embassament de Sallente al cap d'avall. A l'estiu un funicular remunta el fort desnivell que separa els dos embassaments, desnivell que és aprofitat per fer energia elèctrica.

Voltem l'estany de la Colomina abans d'arribar a l'estany de Mar. Al fons podem veure el refugi pel que hem passat fa una estona.

El camí passa pel peu dels estanys de la Colomina i de Mar.

Sens dubte l'Estany de Mar és el més espectacular de la zona. La seva considerable magnitud i el color blau intens de les seves fondes aigües fan honor al seu nom.

Un dels trams més pendents de l'itinerari és el Pas de l'Ós. No és molt llarg, però el desnivell a salvar és considerable. L'Anna arribant al cap d'amunt del pas amb l'extrem de l'estany de Mar al fons.

A dalt el Pas de l'Ós hi ha una magnífica panoràmica, i ens entretenim a fer fotos; aquí tot l'equip reunit: l'Anna, el Toni i jo mateix, el Marc.

Des del Coll de Peguera el pic del mateix nom té un aspecte amenaçador. L'últim tram és molt vertical i caldrà grimpar i superar algun pas un xic exposat.

Des del Coll de Peguera en direcció nord divisem la zona de Sant Maurici. Molts excursionistes arriben a aquest pic des d'aquella zona, probablement un itinerari més fàcil que el que hem fet nosaltres.

L'Anna i el Toni en un moment de descans del dur tram final d'ascens al cim del Peguera. Al fons els llacs pels quals hem passat fa ja una bona estona, semblen només petites taques.

A dalt el cim, en un punt arraserat fem una fotografia d'equip. Gairebé estem a 3.000 metres!

Tornarem pel mateix camí que hem vingut. Des del coll contemplem de nou el cim que hem ascendit. L'últim tram és força escarpat, i té una cresta força exposada, tot i que es pot fer sense equipament.

Quan tornem a acostar-nos a l'estany de Mar, no podem estar-nos de tornar-lo a fotografiar, ara amb el sol que ja més baix provoca aquest bonic efecte sobre les tranquil·les i fredes aigües. Podem constantar que són molt i molt fredes, ja que vam remullar-nos els peus. Era impossible aguantar els peus dins de l'aigua més enllà d'uns pocs segons.

Ja força avall del camí, deixem enrera el refugi de la Colomina, característic per la seva construcció de fusta al peu de l'estany del mateix nom.

En tota la zona hi ha restes dels ginys utilitzats a principis de segle per construir les centrals hidroelèctiques i els aprofitaments hidràulics de la zona. En aquest cas veiem les restes d'un primitiu funicular que permetia transportar material des de la zona de l'estany Gento fins força més amunt.

Poc abans de l'últim descens cap a l'estany Gento, adrecem l'itinerari per baixar més directe, tot i que no trobem el camí indicat en el mapa, baixem sense problemes. Al fons, un bon tros més amunt, contemplem encara el refugi de la Colomina, un dels punts de pas de la famosa ruta Carros de Foc. Ja només queda acabar d'arribar a l'estany Gento i fer l'últim tram de baixada fins a l'embassament de Sallente, punt de partida. Han estat més de 9 hores de ruta per un entorn d'alta muntanya magnífic. Prometem tornar!