Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pratdip (Baix Camp)
• Distància: 14,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 890 metres
• Temps: 6:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns passos aeris equipats amb cordes o cadenes
• Cartografia: Marxa dels Dips Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Ens encaminem cap a les muntanyes del sud del país, a prop de la costa tarragonina, amb la idea de conèixer avui un sector de la serra de Llaberia. Ens reunim la Montse, l'Àngel, la Sílvia i jo mateix disposats a gaudir d'una caminada en un entorn de baixa muntanya amb vistes al mar. Sortirem des de Pratdip, una petita població del Baix Camp coneguda per la llegenda dels Dips, uns éssers mitològics malvats, barreja de gos i vampir, i que surten a l'escut del poble. Sortim prop de l'escola, a la part alta del petit nucli, i comencem a caminar cap al nord tot creuant la carretera asfaltada. El camí puja suaument pel peu d'unes cases i de seguida s'encara cap al nord. La direcció és evident, ja que hem de fer via cap una muntanya rocallosa que s'endevina al davant nostre. Després d'uns minuts per una zona agrícola, s'acaba la pista i marxem per un caminet a l'esquerra.

El camí està ben indicat, tant amb senyals de pintura blaus i grocs com amb cartells indicadors. La nostra idea és enfilar-nos primer al Mont-redon, un petit cim, però que és un dels promontoris més destacats del sector, i volem fer-ho pel un divertit camí que ressegueix les crestes de la Seda. El nostre caminet va pujant entremig de la vegetació que atenua el fort vent que ens acompanya des que hem sortit. Puja suaument fins assolir el petit coll de la Seda, aproximadament al cap d'una hora d'haver sortit. A partir d'ara pujarà més fort, i començarà un tram més divertit en què haurem de fer servir les mans en diversos punts. Deixem la vegetació i entrem en una zona de roca que ens obliga a grimpar en alguns punts. Sempre són grimpades fàcils i gens exposades. Avancem per una cresta calcària ampla i ferma. Un tros amunt trobem un primer tram equipat amb una corda per superar un pas semivertical.

Alçats com estem dalt la cresta de la Seda, si girem la mirada enrere podem contemplar la costa mediterrània a l'alçada del Baix Camp (Cambrils, Salou,...) És un indret curiós, ja que estem en un entorn de muntanya on ens movem mig grimpant, però també tenim vistes cap al mar. Continuem avançant per la cresta i seguint els senyals de pintura blaus i grocs. Trobem un altre pas equipat, aquest un flanqueig una mica aeri protegit per un passamà. Prenem un camí lateral cap a l'avenc de l'Estel, però com que sembla que queda lluny de la cresta, l'abandonem i tornem al camí principal que ressegueix el fil. Anem pujant principalment caminant, però amb petites grimpades que fan la ruta més entretinguda. El vent empeny fort, però sense ser perillós. Creuem un tram més vertical on anem grimpant en zig-zag i arribem a un mirador natural amb bones vistes sobre la costa Daurada.

Poc més amunt trobem el pas dels Ciscos, un grau pràcticament vertical equipat amb unes cadenes que fan d'esglaó, i una de més llarga que serveix per agafar-s'hi i remuntar. Superat aquest pas assolim un gran altiplà suspès sobre el cingle del Panxot. Caminarem una bona estona per aquest altiplà encaminats cap al cim del Mont-redon, que ja veiem davant nostre. Superem un nou grau, el pas del Porc Senglar, i ara sí per terreny més planer i obert ens acostem a la base del promontori on hi ha el Mont-redon. Caminant còmodament arribem fins al punt més alt de la jornada, els 864 metres del Mont-redon. És un cim arrodonit però ben definit que reposa sobre el fons barranc de la Dòvia a ponent, i les cingleres del Panxot a llevant. La vista des del cim és extensa, amb la Costa Daurada cap a l'est, i la capçalera de la serra de Llaberia al nord. Tenim davant la punta de la Miranda, on hi ha un radar meteorològic, i una mica més a la dreta l'arrodonida Mola de Colldejou, el punt més alt de la serra de Llaberia, tot i que se'n separa lleugerament.

Fem una breu pausa al cim per menjar uns ganyips, arrecerats en una mena de petita fondalada. Tot seguit baixem pel vessant de llevant per encarar-nos cap al Cavall Bernat, que és una de les altres puntes de la serra. S'endevina fàcilment mirant cap a la dreta. Es tracta d'una mola rocosa força vertical. Havíem llegit que calia fer uns passos de grimpada força exposats per pujar-hi, i ens hi acostem amb prudència. Un cop a la base de la gran roca cal enfilar-se per una canal molt evident que la separa en dues parts. La canal és força dreta, i està equipada amb una corda que facilita la progressió. La corda s'acaba abans d'arribar al final de la canal, però no cal pujar fins al cap d'amunt, sinó que girem a la dreta i fem una petita grimpada fàcil que ens enfila dalt d'un esglaó. Ja només queda acabar de pujar, amb un altre petita grimpada fins al cap d'amunt, on hi ha una petita creu. En realitat la grimpada és molt fàcil i gens exposada. Sembla que abans es pujava des del final de la canal, per uns esglaons rocosos més exposats, però el pas fàcil és més avall.

Som a dalt del Cavall Bernat, un cim modest en alçada, però molt vistós ja que és una gran mola de roca. Forma part del projecte 100 Cims de la FEEC. Baixem de dalt la roca, i tornem enrere uns metres pel mateix camí. Quan som vora la base del Mont-redon girem a la dreta, seguint un camí també indicat. El camí que seguirem contorneja per dalt les cingleres que abracen la capçalera del barranc de la Dòvia. Des d'aquesta zona superior poden contemplar la profunda i llarga fondalada. Anem caminant cap a l'oest per dalt de la cinglera i arribem al pas dels Colivassos, on trobem la pista que permet pujar a la Miranda, on hi ha el radar meteorològic. No hem de seguir la pista, sinó que avancem per un camí secundari a l'esquerra. Trobem un punt arrecerat i fem una pausa per dinar.

El camí que seguim va baixant lleugerament, encara vorejant per sobre la capçalera del barranc, traçant una mitja circumferència. Seguirem per dalt de la cinglera fins a trobar el Portell de la Dòvia, l'únic pas factible per saltar a la part inferior de les cingleres. Aquí els cingles són molt verticals, però en un punt hi ha un únic pas que, mitjançant un fort zig-zag, ens permet baixar al fons del barranc. De fet en aquest punt teníem dues opcions: continuar per sobre la cinglera i anar resseguint el barranc per dalt, o bé baixar al fons del barranc. Triem aquesta segona opció ja que fa força vent i estarem més arrecerats.

Baixem doncs el Portell de la Dòvia, amb un descens fort fins a sota d'una gran paret de roca que forma una immensa balma. Després continuem baixant més suaument fins a trobar el torrent. Més endavant trobem una pista i ja la seguirem durant diversos quilòmetres fins a Pratdip. Aquest últim tram és força avorrit, ja que la pista no té cap gràcia. Vist ara, potser hauria estat millor opció seguir per dalt la carena. En tot cas arribem a Pratdip després de recórrer tot el barranc de la Dòvia, contemplant les cingleres que s'alcen a banda i banda.

Un cop a Pratdip passegem pels seus carrers estrets, costeruts i irregulars. Ens enfilem fins a les restes del seu castell, després d'una forta pujada. Des del mirador que hi ha a dalt contemplem el poble als peus, i al fons les muntanyes on ens hem enfilat. Tanquem així una jornada excursionista per la serra de Llaberia, en què hem grimpant en diversos punts per les crestes de la Seda i enfilant-nos al Cavall Bernat. Bona combinació de muntanya amb vistes cap al mar.