Gorges del Segre

Ens desplacem fins al petit poble de Llo per iniciar una ruta circular fàcil i curta que ens portarà en primer lloc a recórrer la riba del Segre en un bonic tram engorjat, i tot seguit a pujar dalt d'un agut penyasegat on queden les restes de l'ermita de Sant Feliu de Castellvell. Comencem caminant a la vora dels banys de Llo i prenem una pista de trànsit restringit que avança arran de l'incipient Segre, que neix poc més amunt. Creuem una zona engorjada i bonica envoltada de grans parets d'esquistos. Entremig dels arbres amb coloració tardoral avancem fins al Mas Patiràs, on girem en rodó i guanyem alçada ràpidament fins a l'ermita de Sant Feliu, suspesa al buit sobre les gorges. Excel·lents vistes de la Cerdanya tot i el dia rúfol. Baixem per un camí més costerut fins al castell de Llo, i ens enfilem dalt d'una torre medieval de vigia abans de tancar la ruta pels estrets carrerons del poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Llo (Cerdanya)
• Distància: 7,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 320 metres
• Temps: 03:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

El dia es lleva esquerp i rúfol sobre la Cerdanya, fins i tot amb un gotim que no convida a sortir a l'aire lliure. Amb aquest dia lleig i encara cansats de la llarga ruta del dia anterior a la Dent d'Orlú decidim fer una passejada fàcil i relaxada, però alhora interessant. Visitarem les gorges del Segre, tot i que és un lloc que ja coneixíem. Hi havíem estat en una altra ocasió que vam pujar el Pic del Segre (2.843) i el Puigmal de Llo (2.801 m.), i també una altra vegada per les Gorges del Segre en BTT. Avui farem un itinerari circular clàssic que anant per feina es pot fer en menys de dues hores, i passejant, fent fotografies i contemplant tots els detalls en tres.

A l'entrada del poble de Llo hi ha un gran aparcament on començarem la ruta. És l'aparcament dels concorreguts banys de Llo, sota mateix de la bonica ermita de Sant Fructuós, que reservarem pel final de la ruta. Comencem de pla i fins i tot en lleugera baixada per l'accés als banys. Passem al costat del mas Girvés i tot seguit trobem les instal·lacions termals. Una estreta pista de trànsit restringit continua endavant, paral·lel al riu Segre que trobem just al costat de les termes. Caminem per la pista al peu del riu, tot contemplant com les muntanyes es van tancant al nostre voltant fins a encaixonar-se en un estret congost. Passem al costat de l'inici de la via ferrada de les Escaldilles (de pagament), i seguim pista amunt. En diversos punts ens aturem a contemplar les aigües del Segre, encara de poc cabdal, que s'escolen entremig de les pedres i la fullaraca que comença a caure dels arbres.

El riu Segre neix pocs quilòmetres més amunt, a la falda del Puigmal. Recull l'aigua dels diversos recs i fonts d'aquest vessant nord i les canalitza cap a una vall tancada i estreta. Remuntem per la pista aproximadament 2,5 quilòmetres, que corresponen a la part més interessant i engorjada del riu. La part més estreta i congosta és la inicial, sota la gran cinglera de Sant Feliu, on més tard ens enfilarem. És precisament la paret per on transcorre la via ferrada. Més endavant la vall s'obre lleugerament, i el riu fa un considerable meandre per contornejar un gran esperó de roca fosca que ni la força hidràulica dels mil·lenis ha estat capaç de vèncer. Quan la vall es va obrint trobem un pont i una bifurcació de camins. Girem 180º a l'esquerra sense creuar el pont, i comencem el camí de tornada.

Som a sota mateix del mas Patiràs, actiu i dedicat a la ramaderia i la producció de productes agroalimentaris que es poden trobar al poble de Llo. Fins ara havíem pujat molt suaument evolucionant al peu del riu, però ara comencem a pujar més fort per una pista que s'enfila i de seguida guanya alçada sobre les gorges. No cal acabar d'arribar al mas, ja que una pista secundària avança per sota entremig d'unes pastures. Hi ha senyals que indiquen el camí. El dia continua gris i lleig, fins i tot amb algun plugim. Anem pujant per la pista que aviat ens regala una bonica visió del Roc de Vidre, una aguda punxa d'esquistos vermellosos amb unes vetes en diagonal de diferents colors. A mitja pujada hi ha un bon mirador d'aquesta característic penyal que deu el seu nom a la brillantor que produeixen alguns dels minerals que el composen.

La pista va pujant i ja veiem al cap d'amunt la punta del campanar de Sant Feliu de Castellvell. De lluny ja s'endevina un gran penyasegat que es desploma sobre les gorges del Segre, però pel vessant per on anem pujant, és suau i arrodonit. Així la pista ens deixa a pocs metres de l'ermita, al peu d'un cartell explicatiu. Deixem la pista i pugem uns últims metres més costeruts fins arribar a les restes de l'ermita. Es tracta d'una petita edificació romànica del segle XI en estat de ruïna. Resta el frontal, amb el campanar i la porta d'entrada, i la base de les parets laterals, inclòs l'absis semicircular. Tenia una sola nau rectangular, llarga i estreta, i a l'exterior encara podem observar en una de les parets el característic opus spicatum. Però el que fa més particular aquesta petita ermita és la seva ubicació. Està situada a la punta d'un penyasegat que es desploma 250 metres en vertical fins a les gorges del Segre. Segons sembla era l'ermita del primitiu castell de Llo, que més tard es va traslladar a la part alta de l'actual població.

Des del peu de l'església tenim una àmplia panoràmica de la plana ceretana quilòmetres enllà. Malgrat el dia gris podem identificar un munt de pobles de la plana, així com les muntanyes del sector nord. Cal parar atenció al penyasegat, ja que cau en vertical. Mirant ensota podem contemplar les gorges del Segre i la pista per on hem pujat. Cap al sud la vall va planejant fins al refugi de la Culassa, i llavors ja s'enfila més fort pel gran embut sota els pics del Puigmal i Finestrelles, avui coberts pels núvols baixos. Dediquem uns minuts a contemplar l'entorn, i tot seguit tornem a baixar fins a la pista. Baixem ara fort cap a l'esquerra i en pocs minuts arribem a la part alta de Llo, on hi ha les restes de l'antic castell presidit per la torre del Vaqueró.

La torre del Vaqueró era una antiga torre de vigia situat a la part alta del castell, del qual encara es conserven altres torres al peu del petit turó, així com una bona part de la construcció fortificada. Ens enfilem per darrere a la torre, que conserva dues de les seves quatre parets. Des del peu de la torre tenim el bonic poble de Llo als peus, amb les seves teulades de pissarra i els carrers estrets, revoltats i costeturts. Fem una pausa al peu de la torre per contemplar el poble i la rodalia, i alhora per collir uns quants fredolics que trobem vora el camí. Tot seguit baixem al peu de l'edifici de l'antic castell, ara d'ús privat. Baixem pels carrers costeturts del poble i arribem a la part baixa on hi ha la bonica església romànica de Sant Fructuós.

Sant Fructuós de Llo és una dels millors exemples del romànic de la Cerdanya. Es tracta d'una església datada al segle XII de planta trapezoïdal d'una sola nau, amb un absis semicircular i dues capelles laterals contruïdes al segle XVIII. Té un campanar de cadireta de dos pisos, però el més destacat és la portalada, amb cinc arcades sobreposades, algunes amb columnes i capitells ricament decorats. Al voltant del temple hi ha el cementiri. Estem a 100 metres de l'aparcament on havíem començat la ruta, i la tanquem amb aquesta visita cultural després de 3 hores de marxa suau a ritme de passeig. Una alternativa fàcil i agradable que combina paisatge i cultura a l'obaga de l'Alta Cerdanya.