Bicicleta de muntanya

Val de Salient

La pista més llarga de tota la Val d'Aran surt des de Vilac i es va enfilant per la coma de l'Arriu Salient fins arribar a la Cabana deth Coret de Mont, a 2.150 m. Són 23 km. de pujada continuada per una pista molt panoràmica que ens ofereix excel·lents vistes cap tant cap al sector nord de la vall de la Garona, com també cap a la zona de Vielha i els pobles propers. Però el més detacat és a impressionant visió cap al massís de la Maladeta i les muntanyes veïnes. La pujada és llarga però progressiva, i permet gaudir d'un espectacle natural de primer ordre. Un cop a dalt iniciem un descens vertiginós per un corriol preciós, amb algun tram molt dret i difícil on haurem de baixar de la bicicleta, i alguns passos aeris molt estètics.

Mines Margalida i Victòria

Sortim pedalant des de Bossòst per una pista que puja sense descans per l'obaga seguint el curs del barranc de Margalida. Passem per una zona de bordes i després de més de 2 hores de pujar arribem a la mina Margalida, on es pot entrar uns metres. Encara pugem una mica més fins als 1.600 m. i tot seguit baixem per la mateixa pista fins a la bonica bassa d'Arres. Ens desviem per un camí que baixa fort dins d'un bosc d'avets i arribem a la mina Victòria, que es pot visitar i ens expliquen la història d'aquesta instal·lació. Comença tot seguit el tram més divertit, amb un corriol preciós que baixa fort entre arbres i molses per un bosc espès i humit fins gairebé l'entrada del poble.

Rec de Bajanda

Sortim des del centre de la Cerdanya amb la idea de recórrer un curs d'aigua que planeja sobre el barranc d'Angust sota mateix de Font Romeu. Sortim de la Guingueta d'Ix al peu del Segre i planegem cap a Oncés i Llívia per un bonic camí. Continuem cap a Estavar i per una pista en forta pujada ens enfilem al poble de Bajanda, que té bones vistes sobre la vall. Pugem fort fins a trobar el rec, i el resseguim primer per pista i més endavant per un preciós corriol pràcticament tot ciclable, tot i que té algun pas una mica aeri i algun punt on haurem de posar el peu a terra. Al final del rec pugem fort cap als Plans Baladors i creuem el tren Groc i la carretera al coll Rigat. Anem tombant cap al sud i arribem a Sallagosa. Tot seguit pugem a buscar el GR-36 que ens portarà cap a Vedrinyans, Er i Naüja. Acabem planejant al peu del riu de Nèrvols fins al bonic poble d'Ix.

Cruz de la Guardia

Des de la collada de la Cruz de la Guardia es pot gaudir d'una de les millors vistes de la vall de Pineta amb la cara nord del Mont Perdut al darrere, i més enllà les muntanyes de la Múnia. Per arribar-hi comencem a pedalar per una pista que surt de Chistén i puja cap al mirador de la Cruz de Puyadase, sobre la vall de Chistau i amb bones vistes cap al massís de Bachimala. Remuntem l'ampla coma del barranc de la Poma, farcit de bordes enmig de pastures d'alçada. Seguim pujant per vessants oberts fins al coll, a 2.100 metres, i encara continuem per un tram molt panoràmic fins al refugi de Pardinas. El descens també ens regala bones vistes sobre el sector del massís de Cotiella i la vall del riu Cinqueta.

Ibón d'Urdiceto

Al mig de la vall de Bielsa, prop del petit poble de Parzán, neix una pista al costat de la central de Barrosa que s'enfila fort pel barranc d'Urdiceto fins assolir el llac del mateix nom. És una pujada molt exigent d'11 km., amb un pendent mitjà de l'11% amb trams que superen el 15, i amb parts força pedregoses. Tot pujant gaudim d'un paisatge d'alta muntanya amb vistes cap al Mont Perdut i les crestes de la Múnia. A dalt entrem en un paisatge lunar i arribem a l'estany situat sota les puntes Fuesa i Suelza, que s'acosten als 3.000 metres. Extraordinària visió cap als massisos de Posets i Bachimala des del peu de l'ampli estany a gairebé 2.400 metres d'alçada. Baixarem plàcidament per la mateixa pista gaudint d'un panorama excepcional cap a totes bandes.

Val de Loron

Des del centre turístic de la vall de Loron iniciem una ruta en bicicleta que comença al fons de la vall i que s'enfila fins a les carenes que la separen de la veïna vall d'Aura. Comencem pedalant al poble d'Avanha i remuntem una llarga pista en considerable pendent i amb trams força durs fins assolir la carena. Tot seguit fem un puja-baixa constant per damunt d'una carena ampla i amb trams molt panoràmics cap als grans cims pirinencs durant gairebé 7 km. fins al coll d'Azet. Iniciem el descens per corriol fins a l'estació d'esquí de Val Louron, i seguim el descens enllaçant camins, amb alguns trams difícils fins a Lodenvièla i el llac de Genòs, el centre neuràlgic de la vall. Ja només queda seguir planejant al peu del riu Loron fins al punt d'inici.

Val dera Varelha

Al nord de la vall de Loron hi trobem una valleta transversal i poc coneguda que s'allarga fins als peus del Mont Né, un cim modest però panoràmic. Fem una ruta en bicicleta des de la població que dóna nom a la vall, Era Varelha, i ens enfilem pedalant per una pista agradable fins a la falda del cim. Canviem de direcció i continuem pedalant per un bonic bosc d'avets de grans dimensions, primer en baixada, i més endavant pujant fort per una pista secundària. Assolim unes pastures alçades que entremig de les boires permeten contemplar la contrada. Baixem per un corriol força dret fins al poble d'Ys, i pugem un tram curt d'asfalt fins a tocar el poblet d'Arris. Prenem un camí en pujada que ens obliga a empènyer uns minut la bicicleta, però de seguida enllacem amb un preciós corriol que a través d'una espessa fageda ens retorna al punt d'origen.

Val de Toran

Ens endinsem en una de les valls més remotes i poc conegudes de la Val d'Aran amb una ruta circular en bicicleta pels dos vessants del riu Toran. Sortim de Les i remuntem una pista asfaltada en fort pendent fins al bosc dera Seuva. Tot seguit prenem una pista forestal que planeja pel vessant obac de la vall per dins d'un bosc molt bonic d'alta muntanya ple d'avets. Entrem a la coma del riu Bordius fins als peus del Montlude, i seguim planejant per la pista ombrívola que més endavant ens permet contemplar la bonica cresta de Crabèra. Comencem a baixar fins al refugi dera Honeria, i prenem momentàniament l'asfalt fins a Sant Joan de Toran. Seguim cap a Porcingles i pel preciós i panoràmic Camin dera Cau avancem fins a Canejan. Ja només queda un descens vertiginós que enllaça desenes de revolts tancats per l'antic Camin dera Còsta que baixa a Pontaut, i d'aquí tot planejant fins a l'inici.

Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Pàgines