Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.
A l'oest de les Dolomites, el massís de Brenta s'eleva amb cims de més de 3.000 metres de nord a sud. Està format per cims i parets molt verticals, i una extensa xarxa de senders equipats o ferrades que permeten múltiples combinacions. Durant dos dies resseguim aquesta apassionant ferrada per la part més elevada del massís. És una ruta preciosa, la quinta essència de les ferrades, amb trams molt exposats i excel·lents vistes.
La volta a les Tre Cime és un itinerari clàssic, fàcil, espectacular i imprescindible a les Dolomites. La complementem amb una ferrada curta però divertida, intensament vertical, amb passatges entretinguts i un munt d'escales, algunes extraplomades. La vista des del cim deixa bocabadat.
És un cim estètic, estret i vertical. De lluny sembla difícil poder-hi accedir, però no té grans complicacions. Des del refugi de les Tre Cime di Lavaredo iniciem una via ferrada espectacular dins d'un túnel excavat a la roca. Pugem fins assolir el magnífic cim, l'últim tram amb una fàcil grimpada. Seguim després per una aèria ferrada que ressegueix la cresta.
El Cristallo és un dels cims més elevats de les Dolomites, una gran roca molt vertical pels quatre costats. Hi ha una via ferrada que permet accedir a la Cima di Mezzo, el segon punt més elevat del grup. Es tracta d'una via no gaire llarga però molt divertida, amb passos de certa dificultat i l'interès d'assolir un gran cim.
És una de les ferrades més clàssiques i interessants de les Dolomites. És una via llarga, però de dificultat moderada. El seu principal interès és recórrer la cresta Bianca, a l'oest del massís del Cristallo, per un seguit de camins equipats durant la primera Guerra Mundial, de la qual encara es poden veure moltes restes.
Una bona alternativa per un dia de descans actiu és arribar-se fins a la vall de Fanes, al parc natural d'Ampezzo. Després d'una còmoda caminada comencem una ferrada breu però divertida i intensa. El tret característic d'aquesta via és el fet de passar pel darrere mateix d'una impressionant cascada.
És un dels cims més coneguts de les Dolomites, i també un dels més freqüentats, ja que un còmode telecabina deixa a més de 3.000 metres i menys d'una hora del cim més elevat del grup Sella. Nosaltres enfilem per una de les vies ferrates més difícils del massís, que exigeix considerable i constant força de braços. Una experiència dura i intensa.
Les Dolomites són el paradís de les ferrades, i avui en provem una de més dificultat. La "Ferrata dei Finanzieri" enfila fins el cim del Colàc. És una via molt entretinguda, de dificultat mitjana, amb un pas extraplomat força a l'inici de la via. La resta és progressió per roca, sense esglaons, però sense grans complicacions.
Aquesta ruta circular ens acosta als quatre costats del Catinaccio (2.981 m.), un dels cims característics de les Dolomites orientals. En la primera meitat cal recórrer una entretinguda via ferrada. Passat el refugi Santner contemplem les espectaculars torres Vajolet, i tot seguit enfilem cap al "passo delle Coronelle" per tornar al punt d'origen.
