Gran Paradiso

La Vanoise - Gran Paradiso

El Parc Nacional de la Vanoise està situat a la Savoia francesa, entremig dels massisos del Mont Blanc (al nord) i els Ecrins al sud. És fronterer amb el Parc Nacional del Gran Paradiso pel vessant italià, i ambdós formen conjuntament una de les majors zones protegides de tot Europa. Guadirem d'uns dies de muntanya en un paisatge que ens permet observar els diferents estatges de la muntanya alpina, des de les grans zones de pastures a les zones baixes, amb petites bordes i granges que espurnegen el paisatge, fins a les muntanyes pedregoses i finalment les impressionants glaceres als cims més alts. Fem una ruta circular pels dos parcs durant la qual farem diverses activitats que ens donaran una bona perspectiva d'aquest preciós sector dels Alps. Els primers dies ens establim a la bonica població de Pralognan-la-Vanoise on pujarem diverses muntanyes fàcils i agradables, amb grans vistes cap al sector de la Grande Casse, sostre del massís. També gaudirem de llocs emblemàtics com l'estany de les Vaques (foto) o del coll de la Vanoise. Després avancem cap a la vall d'Isère i enfilem muntanyes més altes, ja en zona glacial. Ben aclimatats entrem a Itàlia per la vall d'Aosta i pugem el Gran Paradiso. Tornem a entrar cap a França i de camí pugem la Rocciamelone, un cim molt estimat a la vall de Susa, i ja dins de França una muntanya glacial molt interessant: l'Albaron. Ja de tornada ens enfilem al Grand Galibier, al límit entre la Mauriena i el Briançonès.

Gran Paradiso (4.061 m.)

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Subscriure a Gran Paradiso