Resta Països Catalans

Fitor

Arribant a Fitor

Sortim arran de mar des de Sant Antoni de Calonge, i després de creuar les urbanitzacions comencem a pujar els contraforts marítims de les Gavarres. Pugem fort i constant per la pista que traça una línia directa fins al Puig Cargol, vèrtex geodèsic i mirador d'aquest sector oriental de la serra. Després de la forta pujada planegem plàcidament fins al magnífic nucli de Fitor, amb la bonica església de Santa Coloma presidint-lo. Tot seguit enllacem pistes i caminets que amb alguns puja-baixa ens acosten fins a Mont-ras. Tornem al punt d'origen per la via verda del Tren Petit.

Frares i Agulles

Sector d'Agulles

Des de Can Maçana ens encarem cap a les cingleres de Monserrat, i resseguim l'ampli camí del vessant nord passant sota la gran paret d'Agulles. Passem sota la Cadireta i deixem el camí principal per pujar fent una llarga diagonal fins al coll de Port. Comença el tram més intricat, resseguint canaletes i petits barrancs, alguns equipats amb esglaons, cadenes o cordes. Després del Lloro i la Nina arribem al Portell Estret, i més enllà ens enfilem al mirador d'Agulles, prop de l'Arbret. Comencem a baixar cap a la Portella, i després el descens més fort cap a la base de les parets. Fem també una petita marrada a Sant Pau Vell i el mirador natural del Castell de la Guàrdia.

La Tosa (2.536 m.)

Tram superior de la pista Olímpica

Poc tindria d'excepcional fer una Tosa si no hagués nevat 30 centímetres la nit anterior i que les pistes d'esquí estiguessin pràcticament tancades. Així doncs amb un tou de neu recent sortim de la base de la Molina i planegem pels Pletisals fins a trobar la pista Olímpica, més costeruda i interessant, avui tancada. Anem pujant fort fent llargues esses fins al Ras d'Alp, on ens endinsem en la boira. Seguint les balises i pràcticament sense visibilitat anem pujant fins al punt més alt, amb boira, vent i fred. Ens refem amb un cafè calent al Niu d'Àliga, i tot seguit baixem gaudint d'una neu excepcional amb totes les pistes per nosaltres.

Salt de la Perdiu

Quart ràpel del Salt de la Perdiu

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Pàgines

Subscriure a Resta Països Catalans