La Tosa

Muntanyetes i Serrat Gran

Des de l'aparcament de Rebost prenem la pista que passa per sobre el refugi i puja fins al mirador dels Orris, on contemplem una fantàstica panoràmica de l'entorn abrupte per on ens mourem. Baixem per una vella pista que es va enclotant fins arribar a la Pleta dels Xais. Remuntem breument el torrent i prenem un camí difús que ens porta fins a la base de les grans parets. Sota una gran balma deixem el caminet i enfilem fort cap a una canal molt dreta. Pugem uns metres per la tartera i prenem una canaleta secundària fent una petita grimpada. Enfilem fort per un terreny primigeni, només freqüentat pels isards. Voregem el cap de l'esperó de Rebost i anem a buscar una canal oblíqua que ens porta fins a una antiga mina. Pugem fort fins a les restes d'un edifici miner, i sota la font de la Mena prenem un camí que flanqueja el Serrat Gran, un caminet aeri que ens regala grans panoràmiques. Arribem a Comafloriu i baixem pel camí fins als fantàstics Plans Bagà. Seguim baixant cap a Rebost, on ens espera un bon dinar envoltats d'amics.

La Tosa (2.536 m.)

Les capçaleres de la Cerdanya s'han tenyit de blanc amb una capa de neu primerenca i generosa. Aprofitem un curt matí de diumenge per enfilar-nos fins un dels punts més concorreguts a l'hivern ceretà, gràcies als bons accessos i la comoditat de poder prendre un cafè al mateix cim. Així doncs sortim des de l'aparcament de la Coma Oriola i pugem per la vora de les pistes de la Masella. Als rasos de Das tendim cap a la dreta per pujar fora de les pistes, i amb un tram de pendent moderat i continu assolim el popular cim. Just a sota fem una parada al refugi del Niu d'Àliga, un dels més alts dels Pirineus i que ens ofereix des dels seus grans finestrals una bonica estampa hivernal.

La Tosa (2.536 m.)

Tram superior de la pista Olímpica

Poc tindria d'excepcional fer una Tosa si no hagués nevat 30 centímetres la nit anterior i que les pistes d'esquí estiguessin pràcticament tancades. Així doncs amb un tou de neu recent sortim de la base de la Molina i planegem pels Pletisals fins a trobar la pista Olímpica, més costeruda i interessant, avui tancada. Anem pujant fort fent llargues esses fins al Ras d'Alp, on ens endinsem en la boira. Seguint les balises i pràcticament sense visibilitat anem pujant fins al punt més alt, amb boira, vent i fred. Ens refem amb un cafè calent al Niu d'Àliga, i tot seguit baixem gaudint d'una neu excepcional amb totes les pistes per nosaltres.

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes (hivernal)

Torrent de la Mena, des de dalt

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

Subscriure a La Tosa