Roca del Joc (1.615 m.)

En un magnífic final d'estiu, amb els boscos verds, humits i plens de bolets, fem una escapada familiar al Catllaràs per pujar fins una de les seves puntes més destacades. Sortim des del santuari de Falgars i comencem pujant per una fageda seguint el GR fins al pla de l'Ermità. Pugem encara més fort fins al collet Llebató, i ja a la part alta de la serra acabem d'arribar-nos fins a la Roca del Catllaràs, situada enmig d'uns bonics prats. Planegem fins el Joc de la Pilota i ens enfilem a la Roca del Joc amb una grimpada curta però intensa. Extraordinàries vistes cap al Pedraforca, el Moixeró i la Tosa. Baixem a la Devesa Jussana i seguim de pla cap al Prat Gespador, on seguirem un bon camí de baixada que passa per algunes de les antigues mines i ens retorna al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Collada de Falgars La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 11,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 570 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada per pujar a la Roca del Joc
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Amb uns bons amics: l'Eva, el Toni i la Jana, juntament amb la Sílvia, el Fum i jo mateix ens trobem un diumenge de finals d'estiu per fer una caminadeta al Catllaràs perfecta per agafar gana. És una ruta fàcil i còmoda, perfecta com a activitat per fer amb família, amb nens, o complement per alguna altra activitat. Només cal tenir cura de la petita grimpada per arribar al cap d'amunt de la Roca del Joc, ja que és una mica aèria. És ideal per la tardor, ja que ens mourem una bona estona per una fageda que amb la caiguda de les fulles adopta bonics colors, i a més a més és bon terreny per bolets. Hi ha moltes possibilitats de modificar la ruta per allargar-la o complementar-la amb la visita a altres llocs curiosos del Catllaràs, com el xalet del Gaudí, algunes de les mines que hi ha disperses, o altres rocs que despunten per sobre de la massa forestal, com la Roca Forcada o el magnífic mirador del Roc de la Lluna.

Sortim de la mateixa collada de Falgars, a pocs metres del santuari. Al costat mateix de la font comença a pujar un camí per dins de la fageda. Traça una diagonal ascendent en una constant pujada en direcció sud-oest fins que arriba al Camp de l'Ermità. Tot el camí és agradable i ben fresat, amb una pujada suau que convida a la conversa amb els amics. Poc més de dos quilòmetres i quaranta minuts ens ocupa arribar fins aquest magnífic prat entremig de grans pins. A partir d'aquí seguirem igualment el GR, però la pujada és més intensa. En pocs minuts pugem fort fins que ens trobem amb la pista forestal. Deixem el GR que segueix cap al sud direcció a la collada de Sant Miquel i marxem cap a l'esquerra seguint un caminet que neix al revolt de la pista, marcat amb senyals grocs. Confluïm amb una pista secundària i arribem al collet Llebató.

El collet Llebató serà el punt més alt on pujarem durant la nostra ruta d'avui (1.628 m.) Està situat just a sota del Serrat Negre, que és el punt més alt del Catllaràs amb 1.781 m. Seguim la pista cap a llevant i en suau baixada arribem a la Roca del Catllaràs, un dels indrets més bonics del massís, amb una gran roca calcària situada enmig d'un ampli pla de gespa. Aquí hi ha una important cruïlla de camins que comuniquen els dos vessants del Catllaràs. Nosaltres no seguim cap de les pistes sinó que busquem el caminet que marxa al costat de la Roca del Catllaràs direcció nord. El caminet marxa a l'esquerra tal com veníem, i creua un pla de pastures. El caminet va baixant suaument per dins d'un bosc humit principalment de pi. Passem per la font Assedegosa, i més endavant la del prat Gespador quan trobem la pista. Seguim la pista uns pocs metres, just fins que els senyals blancs i grocs ens indiquen el camí que marxa a la dreta i puja suau per dins del bosc fins al Joc de la Pilota.

El Joc de la Pilota és un bonic planell elevat on els antics enginnyers anglesos que van posar en marxa les mines del Catllaràs practicaven el seu esport preferit. De fet actualment no és tan bonic com era, ja que els grans arbres que hi havia i que l'hi donaven personalitat van ser tallats, en part a causa d'una tempesta que en va tombar alguns. Creuem el planell que tenim just a sota de la paret vertical de la roca on ens hem d'enfilar. Al peu mateix de la roca, al final del pla, neix un caminet que puja fort entre els faigs. Pugem uns metres fins que trobem davant una xemeneia de roca. Cal enfilar-s'hi grimpant. Fins i tot hi ha algun esglaó. Al final de la canaleta, l'itinerari gira a l'esquerra i hi ha un pas més vertical on cal fer una petita grimpada atlètica. Actualment hi ha una corda que facilita el pas. El Fum, el nostre gos, encara no sap pujar per cordes, i el vam ajudar a superar aquest petit pas vertical.

Dalt de la Roca del Joc (també dita de la Mare de Déu, o de la Devesa Jussana), hi ha una vista fantàstica. El cim és estret i aeri, i hi ha un parell de creus i fins i tot llibre de registre. La panoràmica és gairebé infinita, i de 360º: Ensija, Pedraforca, Cadí, el Moixeró, la Tosa, serra de Montgrony, el Taga, el Puigmal,... És un lloc preciós, i el dia és esplèndid. Fem una breu pausa abans de tornar a baixar el pla, i seguir el caminet fins a la Devesa Jussana. Tot seguit tornem per pista fins al prat Gespador i girem a la dreta. Al fons del prat continua el caminet que comença a baixar per dins del bosc, i passa pel costat d'un parell d'antigues mines. Baixem fins a trobar la pista a la cruïlla de Vallfogona. El caminet marcat puja a Vallfogona per tornar a baixar, però és gairebé el migdia i per anar per feina baixem directament per la pista fins a Falgars, on tanquem aquesta entretinguda i fàcil excursió pels boscos del vessant nord del Catllaràs.