Roca Foradada de Pi i els Gónecs

Al peu de la Santa Maria de Talló, coneguda com la catedral de la Cerdanya, comencem a remuntar la vall d'Ingla fins que s'estreny i es bifurca. Seguim cap a la dreta i ens enfilem al coll Baixer i després fins al pla de les Carboneres, on neix un bonic corriol pràcticament ciclable que ens portarà als peus de la Roca Foradada. Pugem a peu fins aquest gran arc natural de roca, i tot seguit continuem el camí, ara en baixada fins a la pista que ve de la vall de Pi. La resseguim amunt, entre grans avets i la vista del Puig Terrers, a l'inici del Cadí. Pugem fins al refugi dels Gónecs, on comença un llarguíssim corriol que flanqueja a mitja alçada per sobre la vall de Pi. El corriol és preciós, per dins del bosc, molt ciclable tot i que hi ha algun punt més compromès i fins i tot una mica exposat. El caminet baixa més de 6 km. amb un recorregut preciós d'alta muntanya. Arribem a Cortariu, baixem a Pi i planejant fins a Bellver.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
• Distància: 26,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: IBP=71
• Sensació de dificultat: Mitjana Llargs trams de corriol, pujant i baixant. Alguns passos on cal baixar de la bici
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

És una ruta clàssica entre les clàssiques de BTT a la Cerdanya. És un itinerari que té una mica de tot: bonics paisatges, ambient de muntanya, una bona pujada i uns corriols deliciosos per gaudir del descens. A més a més té l'interès afegit de passar just per sota d'una gran arcada natural de roca, un curiós fenomen geològic al qual ens podrem enfilar caminant en poc més de 10 minuts. Tant la distància com el desnivell són moderats, perfectes per una matinal suau però amb bons al·licients, i sobretot una bona dosi d'emoció i adrenalina concentrats en el descens.

Ens trobem amb els amics Ariadna i Albert i fem cap a Bellver de Cerdanya, on aparquem a la zona esportiva. Comencem a pedalar de pla fins a Santa Maria de Talló, un gran edifici romànic que amb bon criteri s'ha batejat popularment com la catedral de la Cerdanya. La seva ubicació enmig d'un gran pla, al peu de les muntanyes del Moixeró l'hi donen una màgia especial. Des de Talló marxem direcció sud, seguint el GR (107 i 150) just fins una petita però preciosa ermita romànica de Sant Serni de Coborriu. Aquí el GR marxa a l'esquerra, però nosaltres seguim de dret per la pista de terra que s'endinsa a la vall d'Ingla.

La pista comença a pujar, però al principi suaument. En aquest tram baix la vall d'Ingla és oberta, amb camps a banda i banda. Passem al costat d'una masia de considerables dimensions, cal Misserpí, i seguim per la part plana de la vall fins als prats de cal Fideuer. La vall es va tancant mica en mica; creixen les muntanyes a banda i banda, el pas es fa més estret i avancem al peu del curs fluvial. També es va incrementant el pendent, tot i que no passa de moderat en cap punt. Ens refresquem una mica a la font del Capellà, que ens sadolla d'aigua fresca, i seguim per la zona congosta de la vall fins al grau d'Ingla, el tram més estret i encaixonat, on passem al peu del rierol que va serpentejant entre pedres, i envoltats de parets cada cop més altes. Creuem a l'altra riba pel pont d'Ingla, i arribem a la font d'Ingla, on hi ha una petita àrea recreativa. A l'altre cantó una de les poques masies de la zona, la casa de Baix. Seguim pujant pel fons de la vall un tram més fins que el pendent s'incrementa i la vall es tanca, de manera que la pista ja no pot solcar més el fons del torrent. Aquí es bifurca.

Arribem a la bifurcació, una pista marxa a l'esquerra i una altra gira a la dreta uns metres més endavant. La pista de l'esquerra s'enfila cap al refugi dels Cortals de l'Ingla, però nosaltres prenem la de la dreta, que fa un revolt marcat i comença a pujar més fort. Deixem la placidesa d'avançar pel fons de la vall i ens anem enfilant pel vessant occidental, fent un marcat zig-zag. Passem sota la casa de cal Serra en una successió de revolts i contrarevolts per guanyar altura. Seguim sempre la pista principal, que més amunt, en un últim revolt, acaba tombant cap al nord fins al coll Baixer (1.553 m.) on arribem després d'una bona pujada. Ben acalorats per l'esforç agraïm el següent tram suau i obac. Saltem doncs un gran llom que separa dues valls, i planegem ara per un tram de bosc fresc i humit fins al torrent de l'Artic. Aquí la pista torna a girar i puja de nou amb trams de fort pendent fins al pla de les Carboneres, on mor.

El pla de les Carboneres és un petit prat entremig d'un bosc espès, on normalment hi ha bestiar pasturant. Suposo que el nom ve de l'antiga funció que feien els carboners, els quals aprofitaven zones obertes per bastir les carboneres. La pista s'acaba aquí, però just uns metres enrere neix un camí que gira 180º, és a dir, veníem pujant direcció nord, i ara agafem un corriol cap al sud. Aquest camí segueix pujant, però té un pendent moderat i és gairebé del tot ciclable, això sí, encertant bé la traçada i amb pedalada ferma. En algun punt acabem posant el peu a terra, però només momentàniament. És un camí gustós i fàcil de ciclar tot i que va pujant. Arribem a la Creu del Barret, punt on el camí creua la suau carena i canvia de banda. Ara baixem suaument per una zona més obaga que és una delícia. Creuem un bon tram de bosc a mitja alçada del pendent d'un vessant ampli. Anem creuant diverses torrenteres, amb el camí que tan aviat puja com baixa. Continua sent pràcticament ciclable, tot i que en algun punt, els que no coneixem bé el traçat, podem tenir algun dubte.

El camí segueix i s'obre momentàniament en un petit replà herbat enmig del bosc. Tornem a saltar al vessant més obac, en lleugera baixada, gaudint d'un camí esplèndid. Baixem suaument fins a la canal Plana, que reuneix les aigües de diversos torrents que hi conflueixen. Passada la canal trobem una pujada curta però intensa que exigeix concentració i bona traçada per fer-la sobre la bicicleta. Arribem fins un petit sortint de roca que fa de mirador natural de la Roca Foradada, situada uns metres més endavant. Ens aturem un instant per contemplar aquest gran esperó rocós foradat just al mig per una gran arcada. El camí continua en lleugera baixada fins que unes fites ens marquen l'accés per pujar fins al forat. Aquí deixem les bicicletes i prenem el camí que puja. És un camí dret i de mala petja, força incòmode per fer amb sabates rígides de cales. En poc més de 10 minuts de forta pujada a peu arribem sota el gran arc, de notables dimensions, potser uns 15 metres d'alt, per 10 d'ample, calculat a ull. És un fenomen geològic notable i molt bonic, tot i que l'abundant vegetació l'hi resta espectacularitat.

Tornem a baixar fins al camí principal on recuperem les bicicletes i seguim endavant. Breu i però intensa pujada fins al peu mateix de la roca, i tot seguit baixem aproximadament mig quilòmetre fins les Pletes de Peu Negre. Es tracta d'una zona oberta i amb vegetació esclarissada, sota mateix de les parets de la serra de la Moixa, pràcticament al límit entre el Cadí i el Moixeró. Es tracta d'una mena d'embut que recull les aigües dels torrents que cauen de les parets superiors. D'aquí en amunt tot és molt dret. Fins aquest punt on ens trobem hi arriba la pista que remunta tota la vall de Pi, i per on ja havíem passat en dues ocasions, una primera a peu fins a la Foradada de Pi, i una altra en bicicleta en què vam fer una ruta similar a la d'avui, però retallant a partir d'aquest punt i baixant per la mencionada vall de pi.

La pista que puja de la vall de Pi gira, però continua amunt. I nosaltres l'anem seguint en notable pujada. Creuem una bonica avetosa, amb exemplars de grans dimensions. Enfront tenim la silueta del Puig Terrers, uns quants metres més amunt, on comença el Cadí. Passem per la petita àrea recreativa del Pradell, i encara pugem una mica més fins a voltejar per sota el serrat dels Gónecs, just fins a la cabana dels Gónecs, un petit refugi lliure situat en una petita clotada. Aquí s'acaba la pista. Fem una breu pausa per veure el refugi i reposar després d'una pujada d'aproximadament 200 metres de desnivell des del final del camí. Agafem forces pel descens, que comença tot seguit per un corriol fantàstic que s'allargarà durant gairebé 7 quilòmetres.

L'Albert i l'Ariadna passen al davant, ja que són més bons baixadors, i la Sílvia i jo els seguim al darrere. Estem al punt més alt de la ruta, a 1.765 metres, i en aquest punt s'inicia un caminet que flanqueja a mitja alçada el vessant occidental de la vall de Pi. El corriol comença baixant suaument, i és molt ciclable, pràcticament del tot coneixent-lo o amb una mica d'atreviment. Nosaltres posarem el peu a terra en alguns punts. El primer tram és fàcil, va baixant per dins d'un bosc d'alta muntanya. El caminet és estret però traça una línia força homogènia. És molt divertit, ja que sense ser difícil requereix atenció, sobretot en algun esglaó de pedra, o alguns passos plens d'arrels. Més endavant baixa més fort, sempre dins del bosc. Voregem diverses torrenteres, però anem baixant sense dificultats.

L'únic pas una mica compromès del recorregut és una mena de grau en què el pendent s'incrementa, el terreny és molt trencat i a més hi ha un notable precipici sobre la vall de Pi. En aquest punt el bosc s'obre, i podem contemplar cap ensota la plana de la Cerdanya. Aquí cal parar atenció, i nosaltres baixem de la bicicleta i el fem a peu. Són només una cinquantena de metres, però no val a badar. No és un pas exposat fet a peu, però sobre la bicicleta sí que faria una certa basarda tret de tenir un bon control. Passat aquest tram més difícil, obert i alhora panoràmic seguim baixant de nou dins del bosc, gaudint com nens d'aquest deliciós corriol llarg i continuat. És lògic que sigui un gran clàssic de la Cerdanya, ja que és molt agradable, i té el punt just de dificultat perquè sigui interessant, i al mateix temps no sigui prohibitiu pels que som poc trial·lers.

Després de 5,5 km. continuats de corriol arribem a la casa de colònies de Cortariu, on trobem la pista. Podríem baixar directament cap a Pi, però uns 200 metres més endavant marxa un camí indicat a la dreta que gira més de 90º. Planeja pels camps de cal Mallorca, i un cop troba les costes de Cortariu torna a baixar fort per un caminet pedregós i un pèl més difícil sobretot en el tram inferior. El caminet acaba desembocant a la pista principal de la vall de Pi. Girem a l'esquerra i baixem suaument fins al petit poble agregat de Bellver. Creuem Pi i girem a la dreta seguint sempre el GR. Trobem una pista que marxa entremig de camps de cereals en direcció a Talló, el campanar del qual despunta per sobre els sembrats. Suaument arribem a l'entrada de Bellver de Cerdanya. Tanquem així una ruta fantàstica, amb una pujada notable per bones pistes, la visita imprescindible a la Roca Foradada, i tot seguit el deliciós camí de gairebé 7 quilòmetres que ens regala un descens divertit i emocionant. Imprescindible!