Camp de l'Ermità

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
• Distància: 24,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=67
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Una costellada amb una bona colla d'amics és una excusa poderosa per pujar cap al Catllaràs. I encara ho és més si aprofitem una estona al matí per fer una volta amb bicicleta per contemplar l'intensíssim color verd que aquesta primavera especialment plujosa ens ha deixat. Així quedem la Yolanda, la Sílvia i jo mateix a Sant Julià de Cerdanyola per fer una volta curta i fàcil tot per bones pistes.

Creuem l'interior de la població i anem a buscar el vial asfaltat que porta cap a la zona esportiva, situada al sud del poble. Poc després de la zona esportiva, quan la ronda de circumval·lació cerdanyolenca gira, nosaltres prenem una pista a la dreta i comencem a pujar. La pista es va enfilant durant aproximadament 1 km. fins al Puig, on prenem el ramal de la dreta i baixem uns metres. Val la pena contemplar a la dreta les bones vistes cap al Pedraforca. Planegem uns metres i entrem en una zona ombrívola i humida. Som a la baga de l'Avaiol, i la remuntarem durant una bona estona fins a la collada de les Bassotes. Aquest tram de pista és molt agradable, ja que puja moderadament per dins d'un bosc espès de faigs i pins. En alguns trams és gairebé com entrar dins d'un túnel de vegetació. Pugem més o menys 3 km. fins a la collada, on podrem reposar només uns instants baixant fins a connectar amb una altra pista principal que puja més directa des de Cerdanyola.

Reprenem la pujada amb un parell de revolts pedregosos i de fort pendent. Tot seguit el pendent es torna a moderar i anem pedalant còmodament pels vessants de la Costa Freda. Al cap d'una estona de pujada arribem al trencant de la font de Fontanals. Aquí la pista es bifurca. La intenció inicial era pujar fins al Pla del Catllaràs, però com que anem justos de temps i avui anem molt calmats, decidim retallar directament cap al Camp de l'Ermità. Així prenem la pista de l'esquerra que ens porta planejant fins al bonic pla de gespa envoltat de grans pins. Planegem uns metres fins la font, i tot seguit comença una pujada breu però molt intensa que ens enfila al coll de la Ceba (1.548 m.), punt culminant de la ruta. Superat el fort tirapit del coll, planegem sota el característic roc, i seguim planejant fins la font Assedegosa.

Entrem ara en una de les zones més boniques del Catllaràs, on es combinen zones obertes de pastura, trams de bosc i els característics rocs calcaris que emergeixen entre la verdor. Creuem el prat Gespador, continuem per sota de la vertical Roca del Joc fins a la Devesa Jussana. Voltegem per l'esquerra les roques d'Arderiu (on hi ha diverses vies l'escalada), i sempre seguint la pista principal arribem fins al peu de la Roca de la Lluna, on hi ha un mirador del Catllaràs que és punt de parada imprescindible. Extraordinàries vistes sobre la contrada, el Cadí, el Pedraforca, el Moixeró, Tosa, Puigllançada i fins a la zona de Montgrony. Passat el mirador tornem a la pista principal i baixem uns metres més però ens tornem a aturar de nou per contemplar el xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí que va servir per albergar els enginyers i treballadors de les mines de la zona.

La pista principal continua baixant fins una cruïlla. El ramal de la dreta seguiria baixant cap a la Pobla de Lillet, però nosaltres hem de tornar cap a Cerdanyola. Així seguim per l'esquerra i tornem a pujar uns centenars de metres fins al trencant de Vallfogona. No el prenem, sinó que seguim per la pista principal que planeja uns metres i aviat torna a baixar decidida fins a la collada de Falgars. Com que anem amb el temps just no fem parada i prenem l'asfalt fins al trencant de Cerdanyola. Ja només queda superar la curta però intensa pujada d'asfalt fins a la collada de Subirana, i un cop a dalt continuar per asfalt sempre en baixada fins al punt d'inici. Així tanquem una ruta curta i plàcida pels magnífics paisatges del Catllaràs ideal per agafar gana per dinar.