Fa poc temps s'ha inaugurat la primera via ferrada de la comarca del Berguedà. Es tracta de la via ferrada de les Roques de l'Empalomar, molt a prop de Vallcebre. Vam anar a provar aquesta instal·lació, i vam gaudir de valent de les sensacions de verticalitat d'aquesta via a l'abast de tothom, però que no deceb als més experimentats.
No entraré en consideracions de caràcter ètic al voltant del muntatge d'instal·lacions d'aquest tipus. No sóc gens partidari d'omplir el medi natural amb estris artificials orientats simplement a l'esbarjo. Tot i això, cal admetre que aquesta instal·lació tot i ser una via ferrada habitual, amb glaons i cables de ferro, és força respectuosa i no té un gran impacte visual ni paisatgístic. També cal tenir en compte que aquest tipus d'instal·lació permeten l'accés a les sensacions de verticalitat que algunes persones no podrien comprovar d'altra manera, i alhora pot ser un impuls al turisme de natura i aventura en una zona que necessita reactivar-se econòmicament després de la forta crisi de la mineria.
Arribar-hi és ben fàcil. Seguim la carretera C-16 direcció túnel del Cadí, i un parell de quilòmetres abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, després d'un túnel en corba, trenquem cap a l'esquerra en direcció Saldes i el Pedraforca. Al cap de pocs quilòmetres de la carretera força corbada arribem al trencant de Vallcebre. Tombem cap a l'esquerra fins al poble, el creuen i continuem per una carretera més estreta en forta pujada. Quan la carretera s'aplana, veiem a la dreta el restaurant de Cal Borni, i uns 50 metres més endavant veiem una zona d'aparcament a l'altra banda de la carretera. Deixem el cotxe en aquest punt, en què també hi ha un cartell indicador de la via ferrada.
L'entorn de la via és molt bonic. Pocs metres més avall d'on hem deixat el cotxe trobem un mirador cap a la zona de Vallcebre i el barranc del Forat Negre. La ferrada es troba pròpiament a les parets verticals dels Cingles de les Roques de l'Empalomar. En ser un punt elevat enmig d'una plana, hi ha bones vistes cap a totes bandes.
Prenem el camí, marcat amb marques blanques i verdes (sender local) i amb l'indicador del camí dels Camps de Tabac. Travessem el torrent i caminem poc més de 10 minuts en pujada pel mig del bosc.En un punt cal deixar el sender i continuar per la dreta en pujada fins un petit collet en què cal baixar uns metres avall, i ja veiem a la paret que ens queda a la dreta la instal·lació de la via ferrada. Poc abans de l'inici hi ha un cartell indicador, i en el punt en què comença pròpiament la via hi ha un petit cartell amb les normes de seguretat més elementals. La via està molt ben equipada, amb material de bona qualitat que en tot moment ofereix sensació de seguretat. La instal·lació ha estat a càrrec de l'equip de Imparables.cat.
La via ja comença amb un tram totalment vertical, però fàcil, ja que els glaons són practicables còmodament. El més difícil és arribar al primer esglaó! Després d'aquest primer tram vertical l'itinerari tendeix una mica cap a la dreta i trobem un petit descans. Seguidament torna a pujar decididament en vertical. Arribem a una zona de repòs, en què hi ha una repisa natural. Des d'aquí la via continua per un tram horitzonal però totalment desplomat. En aquest tram s'han instal·lat uns taulons per facilitar el lloc on posar els peus. És un tram un xic més complicat, ja que té alguns passos extraplomats i cal aplicar força de braços.
Després del tram horitzontal es torna a enfilar, amb algun pas vertical que voreja cap a l'esquerra i una mica extraplomat que considero que és el més difícil de tots. Tot aquest tram és molt exposat, però la qualitat tant dels glaons com del cable de vida ofereixen una seguretat total. Els claus que suporten el cable de seguretat estan preparats per la gent que utilitzi una corda addicional de seguretat.
Després d'aquest tram més esforçat arribem a una petita passarel·la de fusta, i tornem a trobar un tram vertical, però ja més fàcil. En pocs minuts més arribem al cap d'amunt dels cingles i de la ferrada. Ha estat una experiència molt agradable i amena. És una via que no té grans dificultats tècniques, però que no avorreix, ja que és força vertical i alguns passos són esforçats.
Hem estat gairebé una hora a fer tot l'itinerari, per tant és una via força curta. Hem superat uns 130 metres de desnivell. Des del cap d'amunt hi ha una bona vista de l'altiplà de Vallcebre. Al darrera veiem la serra d'Ensija, i en primer terme les ferides provocades per l'extracció de carbó a cel obert que funcionava fins fa pocs anys.
Des del cim marxa un caminet que baixa amb força pendent fins a trobar el camí pel qual havíem pujat. Hi ha cadenes i cables en els trams amb més pendent per facilitar el pas (potser excessiu?) En poc més de 10 minuts tornem a ser al cotxe. Cal tenir en compte que al matí hi toca el sol, i en dies de molta calor pot ser més dur. Per les persones que no s'atreveixen a provar aquesta experiència o no tenen material, hi ha una empresa a Bagà de guies de muntanya que proporcionen monitors professionals i material de lloguer: Altitud Extrem.
La Via Ferrada de les Roques de l'Empalomar és una bona alternativa per gaudir d'un matí o una tarda ben distrets i amb unes dosis d'emoció vertical. I ben a prop, al costat mateix de Vallcebre.
Imatges de la via ferrada Roques de l'Empalomar
En la zona d'aparcament hi ha un cartell explicatiu de la guia. Comencem l'aproximació des d'aquest punt.
Des de l'inici aquest és l'aspecte de la via. És molt vertical, però també té un tram de progressió horitzontal.
Aquí em teniu, a punt de començar a enfilar.
Els primers passos no tenen dificultat, però són totalment verticals.
Des de dalt es pot comprovar la verticalitat de la via. La Sílvia pujant els primers esglaons.
Poc després del primer tram vertical cal tendir cap a la dreta fent un pas horitzontal que no té cap mena de dificultat.
En tota la via el material és de molta qualitat, i la sensació de seguratat és total, tot i passar per trams amb una bona timba sota els nostres peus.
A mesura que anem pujant es van obrint les vistes, i el paisatge és molt agradable.
Enfilant un tram vertical.
La Sílvia descansant uns segons abans de començar el tram horitzontal.
El tram horitzontal no és complicat, però sí una mica esforçat, ja que té passos extraplomats. Els taulons faciliten lloc per posar els peus i continuar la progressió.
La Sílvia sembla que s'ho passa bé, i puja còmodament i amb molta seguretat.
La verticalitat de la via es manifesta en aquesta imatge. Hi ha un bon estimball sota els nostres peus.
La Sílvia arribant a una repisa natural, lloc on vam poder descansar uns instants.
Un últim tram vertical ens condueix al cap d'amunt de la via. En total gairebé una hora d'emocions verticals.
L'últim esforç de la Sílvia abans de coronar.
La Sílvia satisfeta després d'haver assolit fàcilment el cap d'amunt de la via ferrada. Al fons el paisatge que es pot contemplar des del cim.
Al cap de poc d'arribar a dalt gairebé ens atrapa un noi que també feia la via.
La gran ferida que les mines a cel obert van causar a la zona, però que ben a prop també van permetre localitzar les petjades de dinosaure, actualment una de les atraccions turístiques de la zona.
El poble de Vallcebre vist des del cap d'amunt de la via.
Afegeix un nou comentari