La Guàrdia (678 m.) i serrat de la Cua de la Guilla

Iniciem una volta matinal fàcil a Puig-reig i marxem cap a la riera de Merlès enfilant-nos de camí al serrat de la Cua de la Guilla, i el divertit caminet que baixa cap a la Caseta Negra i Cal Pallot, on precisament avui hi ha l'esmorzar tradicional de Sant Andreu. Pel vessant dret de la riera, sense creuar-la marxem per un corriol molt bonic que després esdevé pista fins al Gorg Blau. Arribem a la carretera de Merlès i la seguim a l'esquerra 4 km. fins al punt més alt de la ruta, l'església de Santa Maria de la Guàrdia, extraordinari mirador del Baix Berguedà. Baixem i planegem pel pla de Lladern amb visita ràpida a Sant Esteve de Valldoriola. Al peu de Casa Ponça planegem cap al sud per pista fins a l'inici del deliciós camí que resegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla fins al coll de la Creueta, amb alguns passos on cal posar el peu a terra. Per pistes anem baixant cap al Llobregat i el remuntem per l'agradable camí de ribera fins a Cal Marçal i Puig-reig.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Puig-reig (Berguedà)
• Distància: 29,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: IBP=30
• Sensació de dificultat: Fàcil Al corriol del serrat baixem de la bici en diversos passos
• Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui és el primer dia en què l'hivern es deixa sentir de debò. El matí es lleva gèlid però amb un cel ras que assegura que quan surti el sol la temperatura serà més agradable. Avui seria un dia perfecte per sortir a mig matí i aprofitar l'escalfor del sol. Però avui també és el diumenge més proper a Sant Andreu, i a Puig-reig és típic aquest dia arribar-se fins a Cal Pallot, on el Centre Quitxalla Excursionista (CquiE) ens obsequia amb una xocolatada popular. L'esmorzar és d'hora, i normalment la gent surt caminant a les 8 des de Puig-reig. Nosaltres ho farem una mica més tard i en bicicleta.

Sortim amb la Sílvia de Puig-reig i baixem per la carretera que marxa cap a Merlès fins just creuat el pont de Periques. Prenem allà una pista a la dreta que a l'ombra freda del matí avança per sota del gran casal de Periques i per sobre del bonic pont gòtic. Creuem la carretera per un pas subterrani i planegem cap a les Comes. Passada la masia la pista entra en una zona ombrívola i molt freda, la baga de les Comes. Uns metres més endavant recuperem el sol al final d'una forta pujada. S'ajunta una pista per la dreta que descartem, i seguim de pla just fins al proper revolt. Enmig del revolt, deixem la pista i busquem un camí a l'esquerra, poc evident al principi, que s'enfila sobre una gran llosa de pedra. Passada la roca el camí ja és evident. Primer planeja, però uns metres més endavant puja molt fort per terreny molt trencat. Només amb decisió i encertant bé la traçada farem la curta pujada sobre la bicicleta. Uns metres més endavant recuperem el GR (que havíem deixat, ja que la drecera que fa no és ciclable), i el seguim encara pujant pel caminet ara no tan dret.

Després d'aquest tram curt però intens de pujada pel camí, assolim un collet al serrat de la Cua de la Guilla, que alhora és un bon mirador de la vall de la riera de Merlès. Des d'aquí ja es veu Cal Pallot i la Caseta Negra, d'on surt un fum de la foguera amb què es prepara l'esmorzar. En aquest punt més tard hi tornarem a passar, gairebé al final de la ruta. Ara el camí gira a l'esquerra i planeja flanquejant per sota de la carena. Uns metres més endavant comença a baixar fins al peu d'un petit torrent. És un camí divertit i agradable, totalment ciclable. Quan arribem al torrent tenim la balma Guillotera uns 50 metres per sobre. Un camí hi puja en pocs minuts. Avui però no la visitarem, ja que la possibilitat de quedar-nos sense xocolata desfeta ens fa anar per feina. Un cop creuat el torrent arribem planejant a sobre de la Caseta Negra, on hi ha l'ermorzar popular.

Fem una bona pausa a la Caseta Negra al peu del foc, torrant pa i sucant-lo a la xocolata. Després d'esmorzar i fer petar la xerrada amb diversos coneguts puig-reigencs baixem fins a l'ermita de Sant Andreu de Cal Pallot, en honor del qual se celebra l'esmorzar. És una petita ermita romànica d'una sola nau, amb absis i campanar d'espadanya (per cert, força malmès). La porta d'entrada curiosament és en un lateral, orientada al nord, un fet poc habitual. El més interessant però no és només l'edifici sinó el seu interior i les tombes i tines de l'exterior. Dins l'ermita hi ha un interessant conjunt de pintures murals. Davant de la porta de l'església, en una gran roca uns metres més elevad, hi ha un conjunt de tombes antropomorfes així com unes tines més recents. Malauradament fa pocs anys aquesta gran roca es va trencar en diversos grans blocs que van malmetre el conjunt.

Tornem uns metres enrere des de l'església de Cal Pallot fins a la pista principal. Marxem cap al nord per una bona pista que planeja fins a trobar la riera de Merlès al pont de la Molina. Avui però no creuarem el pont sinó que ens mantindrem a l'esquerra (riba hidrològica dreta) de la riera de Merlès. Seguim un caminet pel vessant assolellat que marxa a tocar del curs fluvial. És un corriol molt fàcil i agradable que ens permet contemplar la riera, fins i tot en un punt molt curiós en què el llit de la riera està format per una gran llosa erosionada per unes llargues estries. El camí més endavant desemboca en una pista. La seguim encara remuntant la riera just fins al Gorg Blau, on hi ha una petita cascada i un bonic gorg on la gent de la comarca acostuma a banyar-s'hi en període estival. Aquí deixem la pista principal i en prenem una a l'esquerra que ressegueix un afluent de la riera, concretament el riu de Pinya. Avancem per una pista secundària que acaba morint al peu d'un camp, a l'altra banda del qual ja hi veiem la carretera de Merlès.

Ara avançarem per asfalt durant 4 quilòmetres cap a l'esquerre (direcció Puig-reig) passant a prop de les masies de la Tor i de Boencs. Després d'una pujada trobem el trencant de la Guàrdia, l'església encimbellada dalt d'un petit turó visible des de tot el Baix Berguedà i bona part del Lluçanès. Pugem fins als peus de l'església i ens aturem una bona estona per passejar pels contorns i gaudir d'una panoràmica extensa cap als plans de Sagàs en primer terme, més enllà Gironella, Berga i les serres de Queralt i els Rasos de Peguera. L'església de Santa Maria data del segle XVII, però possiblement fou construïda sobre un edifici anterior. Destaca el campanar, visible des de quilòmetres a la rodona, ja que el petit turó domina una extensa zona més baixa i planera. Val la pena esmentar el curiós comunidor situat a pocs metres del temple, una petita construcció destinada a rituals sovint lligats als cicles agrícoles.

Passem una bona estona a dalt la Guàrdia, passegem, prenem el sol, reposem i xerrem amb uns motoristes molt simpàtics. Tot seguit baixem de nou fins a la carretera de Merlès a Puig-reig. Només la travessem, i seguim per l'altra banda per una pista asfaltada que marxa per damunt de l'altiplà cap Sant Esteve de Valldoriola i la masia de Cal Teixidor. Ens hi apropem per visitar l'exterior d'aquesta petita església, també amb bones vistes cap al nord. Tornem uns metres enrere i prenem el trencant de Casa Ponsa. Davant de la masia s'acaba l'asfalt, i continuem cap al sud per una bona pista que en general planeja. Seguim la pista fins que aquesta gira cap a la dreta i creua la carena. Just aquí cal fixar-nos en un camí que marxa a l'esquerra i comença un descens per la carena.

Arribem al tram més emocionant de la ruta, ja que comencem el descens per un camí preciós que ressegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla. És un camí en general força fàcil, però hi ha diversos punts on només els més trial·lers i atrevists seran capaços de mantenir l'equilibri sobre la bicicleta. Nosaltres baixem en tots aquests punts més complicats. És però un camí molt bonic i panoràmic, amb la vall de Merlès (per on hem pujat d'anada) a la nostra esquerra. Hi ha un tram especialment bonic en què creuem una petita llosa de pedra pel fil de la carena en un pas en què aquesta és molt estreta. Hauria estat un bon lloc per fer alguna fotografia, però ja de tornada, i emocionats sobre la bicicleta, vam oblidar-nos pràcticament de la càmera. Aquest camí preciós baixa decidit fins al punt on ja havíem passat a l'inici, i que és el punt d'inflexió de la carena. Baixem uns metres pel mateix camí de pujada i girem a l'esquerra fins al coll de la Creueta.

Trobem la pista just al coll de la Creueta. Girem a la dreta i no més de 50 metres enllà prenem el ramal de l'esquerra. La pista puja uns metres i després planeja per la part alta del bosc de les Comes. Més endavant passem per sobre de les masies de Cal Bardaix i tot seguit Cal Rector. Per sobre del càmping de Puig-reig baixem per un tram d'antiga pista, ara camí gairebé trial·ler ja que està molt escorxat i ple de rocs. Baixem fins a tocar la depuradora de Puig-reig, al peu de la carretera C-16. Trobem la ruta de les Colònies i la seguim per creuar la carretera per sota d'un gran viaducte. Baixem al peu del Llobregat i el seguim per un bonic camí de ribera fins al peu de la majestuosa fàbrica de Cal Marçal. Creuem el riu per la palanca i pugem a la colònia, no sense abans fixar-nos en la bonica arquitectura de la fàbrica. Seguim el camí que connecta Cal Marçal amb Cal Pons a través de la font de la Gota, sota el pont de l'Alba.

Entrem a Puig-reig i tanquem una ruta fàcil pel Baix Berguedà en què hem unit Puig-reig i el riu Llobregat amb la riera de Merlès i el punt més alt de les Serres de Biure, el turó de la Guàrdia, que fa honor al seu nom com a vigia dels dominis rurals de Sagàs i la plana del Baix Berguedà. Entretant podrem gaudir d'alguns caminets molt agradables i divertits sobre la bicicleta.