Una ràpida baixada des de Berga ens condueix als peus del magnífic pont de Pedret, una meravella de l'arquitectura civil gòtica, que creua el riu Llobregat. Acompanyem el riu avall, seguint la Via Verda fins que després d'un altre pont prenem una pista secundària a l'esquerra que s'enfila cap a Santaugínia. Tot seguit la ruta planeja pel torrent de Bosoms i puja fort a Mascaró, on es canvia de vessant i es remunta la riera de Portella. Després d'una breu aturada per refrescar-nos a la font de l'Abat, només cal pujar uns metres més per arribar al místic monestir medieval de la Portella, indret plàcid i carregat d'història. Pugem per asfalt fins al santuari de la Quar, gran mirador de la contrada, i tot seguit tornem a pujar cap a la serra de Campdeparets que creuarem d'est a oest tot contemplant la gran plana central sota els nostres peus. Baixem fort fins a trobar de nou la riera de la Portella, i pla i avall cap a Fuïves i cal Rosal. Tot seguit ascens suau cap a la bonica església prerromànica d'Obiols i la colònia agrícola de Graugés. Retornem al punt d'inici entrant pel vessant sud de la capital berguedana.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
- Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
- Distància: 44,10 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.250 metres
- Temps: 04:20 hores
- Dificultat: IBP=107
- Sensació de dificultat: Fàcil Pràcticament tot pista
- Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Berga | 00:00 | 00:00 | 0 |
Pont de Pedret | 00:10 | 00:10 | 4,4 |
Mascaró | 00:50 | 01:00 | 10,3 |
La Portella | 00:25 | 01:25 | 15,4 |
Pausa | 00:15 | 01:40 | |
La Quar | 00:25 | 02:05 | 19,1 |
Campdeparets | 00:35 | 02:40 | 25,3 |
Cal Rosal | 01:05 | 03:45 | 35,8 |
Obiols | 00:10 | 03:55 | 37,6 |
Graugés | 00:10 | 04:05 | 39,7 |
Berga | 00:15 | 04:20 | 44,4 |
Crònica
Es lleva el dia ennuvolat i amb previsió de xàfecs a partir del migdia. A més a més avui surto sol, de manera que decideixo no marxar gaire lluny i trepitjar terreny conegut. Una aposta segura per pedalar una estona des de Berga és dirigir-se cap a les valls de la Portella, especialment a la tardor, quan el clima és atemperat i no hi fa gaire calor. És una zona molt boscosa, on l'empremta humana es remunta a temps immemorials, i podrem gaudir de diversos elements arquitectònics molt notables de l'època mediedal. En canvi en l'actualitat l'ésser humà hi és ben poc present, i no hi ha població permanent. Hi podem trobar només algun excursionista, ciclista, boletaire, ramader o tallador, però la sol·litud hi és garantida. Només escoltarem l'eco d'un passat esplendorós en què una gran comunitat benedictina dirigia els designis d'aquestes terres.
No cal explicar gaire d'aquesta ruta, ja que és molt similar a una altra que vam fer l'any passat per la Vall de la Portella. Però és una zona que m'agrada visitar de tant en tant. La notable sol·litud tot i ser prop de la civilització, la sempre present petja dels ancestres, i una vall tancada i salvatge formen un ambient agradable, una atmosfera medieval que atrapa. A més a més és una zona ideal per pedalar, ja que hi ha bones pistes pràcticament sense trànsit que permeten diverses combinacions. Només cal tenir en compte que si ha plogut molt, les pistes són argiloses i podem trobar-hi molt fang. No és el cas, ja que aquesta tardor és més aviat seca.
Surto de Berga i travesso la vil·la cap a l'est fins a buscar la pista asfaltada que baixa fort fins al peu del Llobregat, al peu del pont de Pedret. Aquest pont és una autèntica joia de l'arquitectura civil gòtica, té la característica forma d'esquena d'ase i està datat entre els segles XIII i XIV. Té un gran arc central que creua el Llobregat per una zona congosta sobre una gran llosa de roca. Als costats tres arcs més, rebaixats, completen la magnífica construcció medieval. No cal creuar el pont, sinó que just a la seva base neix la nova Via Verda del Llobregat, una ruta per a caminants i ciclistes que aprofita l'antic traçat del carrilet. Segueixo la via durant uns minuts, i després de creuar un túnel i un pont sobre el riu, l'abandono per prendre una pista a l'esquerra que comença a pujar. La pujada és considerable, sense ofegar. Puja alçada sobre el rec de Bosoms i arriba fins just a sota Santaugínia. Aquí gira a la dreta, baixa lleugerament i segueix cap a l'est al peu del rec. Avanço entaforat al fons del torrent tot passant pel costat de les fonts dels Rucs i de Bosoms, i just sota la casa abandonada que dóna nom a la zona, començo una dura i pedregosa pujada fins a la collada de la Creu de Mascaró.
Al peu de les runes de la casa de Mascaró hi ha una bona vista cap a llevant i cap a ponent. Mirant cap al cantó d'on vinc, és a dir, cap a ponent, es veu Berga i les muntanyes dels Rasos de Peguera. A llevant hi ha la vall de la Portella, envoltada al sud per la serra de Campdeparets, i al nord pel Picancel. Prenc la pista que baixa a la dreta passada la casa. Baixa fort fins a trobar el curs de la riera de la Portella, on una pista en més bones condicions la va remuntant. Vaig seguint aquesta pista amunt després de creuar a gual la riera. La riera l'hauré de creuar un parell de vegades més, però afortunadament no porta gaire aigua. La pista avança entaforada al fons de la vall, ennmig d'un entorn de mitja muntanya boscosa i solitària. Sota la casa de Campdou es pot pujar directament per una pista més secundària cap a la Portella, però segueixo la principal que passa sota cal Periques, i tot seguit la font de l'Abat, al fons d'una clotada, un lloc on cal fer una parada per reomplir d'aigua i gaudir d'aquest racó frescal.
Des de la font, en cinc minuts arribo als peus del magnífic monestir de la Portella. És un gran exemple de construcció benedictina, amb una extrema austeritat, i alhora majestuosa per les seves grans dimensions i línies rectes. Es conserven dempeus l'església amb el seu campanar, i el bonic absis amb arquacions llombardes. No tant el monestir annex, que tot i les obres de consolidació mostra un aspecte degradat. Malauradament no es pot visitar, i sempre és tancat. És un lloc màgic i místic, ideal per fer una parada, respirar i asserenar-se. La vista posterior de l'edifici, enmig d'un gran prat verd és especialment bonica. Hi he estat moltes vegades, però arribar aquí corprèn. Té una estranya màgia difícil d'explicar.
Reposo uns minuts i prenc la pista asfaltada que mor just en aquest punt. M'enfilo fins al coll de la creu de Jovell per asfalt, guanyant escassament 150 metres de desnivell. Aquí surt una pista encimentada però molt dreta que s'acaba enfilant fins al santuari de la Quar, encimbellat dalt d'un penyasegat de conglomerat. La pujada és breu però molt dura. Dalt del santuari hi ha un mirador que permet una visió panoràmica cap a totes bandes. S'albira cap a l'oest Berga i els Rasos. Més al nord, Ensija, el Pedraforca i el Cadí. Més a prop hi ha la serra de Picancel, amb el cim del Salga Aguda com a punta més destacada. Cap al sud la boscosa serra de Campdeparets cap on em dirigiré tot seguit. I a l'est, just a sota de la cinglera, el Pla de la Quar que dóna pas més enllà a la vall de la riera de Merlès. Tot i això el dia és gris i ennuvolat, amb poca visibilitat, i com a resultat unes fotos molt poc lluminoses.
Baixo de nou al coll de la creu de Jovell i prenc una pista que neix a l'altra banda de l'asfalt i que comença planejant. Aquesta pista tot seguit baixa uns metres fins al clot dels Grans, i torna a pujar cap al collet de Sarriola. És una pista agradable que puja suaument i que permet una pedalada alegre. La pujada s'acaba al coll de la Balmeta, als peus del serrat de Sant Isidre. Aquí prenc la pista a la dreta que volteja pel vessant nord el serrat de les Tombes també conegut com a serra de Campdeparets. La pista avança gairebé de pla, amb alguna petita pujada, i creua tot el serrat d'est a oest. A la part occidental hi trobem la gran masia de Campdeparets, en un pla suspès al buit que ofereix una gran panoràmica cap al Baix Berguedà i tota la Catalunya Central. Al peu de la masia hi ha una petita ermita.
Segueixo la pista passat Campdeparets fins una cruïlla, on descarto la principal que gira a l'esquerra i segueixo de front. Encara planejo uns metres fins que la pista baixa i fa un marcat revolt. Uns metres després del revolt cap parar atenció ja que cal abandonar la pista principal i prendre'n una de secundària a l'esquerra que segueix uns senyals grocs. Aviat es fa un camí costerut, i cal baixar un breu tram trial·ler per sobre una gran llosa de roca. Aquest tram de baixada és molt pendent, i cal parar atenció. Baixa fins als peus de la masia del Boix, deshabitada. Aquí torno a trobar una pista bona, i la segueixo fins la propera cruïlla, on de nou deixo la pista principal i prenc la secundària a la dreta. Un breu però intensíssim pujador dóna pas a una forta baixada que en dos quilòmetres perd 250 metres de desnivell. Aquesta pista secundària en forta baixada em porta de nou al peu de la riera de la Portella, just al bonic gorg del Boix. Ja només cal anar baixant per la pista al peu de la riera. Més endavant se'n separa, marxa a la dreta i torna a pujar uns metres fins als plans de Fuïves. Prenc la pista que neix al peu de la masia de la Pubilla, i en pocs minuts de baixada arribo a Cal Rosal.
Per acabar d'arrodonir la jornada i arribar a Berga per un lloc bonic, des de Cal Rosal prenc la pista que neix a l'altra banda del Llobregat i puja cap a Obiols, una magnífica església preromànica molt ben conservada, a l'exterior de la qual es poden observar diverses tombes antropomorfes excavades a la roca. A la dreta marxa una pista que puja cap al serrat de Cal Gris, i tot seguit a Graugés, una antiga colònia agrícola amb un gran estany al mig. Des d'aquí per pista és ben fàcil acabar d'arribar a Berga entrant pel sud. Tanco així una ruta de gairebé 45 quilòmetres que permet gaudir de les solitàries valls de la Portella i contemplar el ric passat medieval que el Berguedà tresora.
Afegeix un nou comentari