Zugarramurdi - Sara - Urdazubi

Sortim del bucòlic i enigmàtic poble de Zugarramurdi, al nord de Navarra, i planegem fins a les grutes de Sara, ja en territori francès. Després d'un tram d'asfalt prenem un caminet entremig d'un bosc espès que faldeja la base de l'Alkurruntz. Al coll de Lizuniaga pugem suau i progressiu entre pastures i ovelles latxes, i anem guanyant vistes sobre la contrada. Anem girant cap a l'oest i transitem per unes pistes d'alçada al costat de les típiques "palomeras". Fem una pausa sota el petit cim de la Peña Plata, i prenem un caminet ciclable que ens porta fins al coll d'Ibaineta, on hi ha un conjunt megalític. Per un corriol panoràmic que abasta fins al mar Cantàbric, baixem al coll d'Urbia, i seguim baixant fort fins a l'encisador poble d'Urdazubi, on fem una pausa abans d'acabar planejant fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Zugarramurdi Navarra (Euskal Herria)
• Distància: 37,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 945 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: IBP=57
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bidasoa-Bertiz Sua Edizioak (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens desplacem fins al límit nord de Navarra, a tocar la zona d'Iparralde, coneguda també com l'altra part, és a dir, la zona d'Euskal Herria sota administració francesa. Fam parada al petit poble de Zugarramurdi, conegut per unes impressionants coves càrstiques, i popular per la pel·lícula fantàstica Las brujas de Zagarramurdi, d'Álex de la Iglesia. El poble és petit i encantador, tot de cases típiques envoltades de prats intensament verds plenes de les característiques ovelles latxes que pasturen per la zona. Les coves són el seu principal atractiu turístic, però només passar un temps en aquesta zona és tot un plaer. Un paisatge amable que inspira tranquil·litat i convida al relax.

Sortim de l'únic aparcament que hi ha a la part baixa de Zugarramurdi. El poble està organitzat al vessant d'una costa, i no hi ha ni un sol carrer pla. Sortim amb pujada, passant per davant de l'església, i seguint cap a la part alta del poble. Enmig d'un revolt de 180º girem a la dreta i comencem a baixar suaument. Sortim del poble i anem passant per la vora de diverses cases disperses envoltades de prats amb les característiques tanques que els envolten. Al peu d'una de les masies girem a la dreta i prenem una pista secundària que al cap de poc es transforma en camí. Baixem per aquest vell camí gairebé superat per les bardisses, i passem per sobre d'una pedrera. Aviat sortim a l'aparcament de les grutes de Sara. Es tracta d'unes impressionants coves càrstiques com d'altres que hi ha a la zona. Es poden visitar, però tot just acabem de començar a pedalar, i ho deixem per una altra ocasió.

No arribarem al nucli de Sara, però sí que baixem fins a trobar una carretera que podríem anomenar principal, tot i que aquí totes són estretes i secundàries. Girem a l'esquerra i seguim planejant entre masies i prats. Avancem alguns quilòmetres per asfalt, baixant suaument. Arribem a una carretera i girem a l'esquerra, tot iniciant un suau ascens que durarà gairebé 3 quilòmetres. Arribem a un punt en què veiem una marcada entrada a la dreta, amb un senyal de camins. Prenem aquesta pista a la dreta que puja molt fort durant uns metres, una pujada breu però molt intensa que ens porta fins uns plans envoltats per uns roures enormes. Girem a l'esquerra i planegem a la vora d'uns prats, a la falda del Larrun, que anem veient a la dreta. La pista es transforma en un agradable camí totalment ciclable, i l'anem seguint cap a l'oest fins que comença a baixar i arriba a la carretera D-406. Pugem uns metres cap a l'esquerra per la carretera fins al coll de Lizuniaga, on ja havíem passat un parell de dies abans baixant del Larrun.

Des d'aquest coll fronterer prenem una pista que marxa a l'esquerra i comença a pujar suaument. A mesura que pugem guanyem una bonica visió de l'ampla vall que va baixant cap al Bidasoa. A l'esquena tenim la gran mola del Larrun, de la qual ens anem allunyant. Pugem per la pista principal, descartant les secundàries. Un parell de quilòmetres més amunt del coll deixem la pista que vam prendre el dia del Larrun, tombem a l'esquerra i emprenem un pujador més intens. El camí va girant a l'esquerra, i puja una mica més fort. Seguim entre pastures i amb bones vistes de l'entorn. És un tram molt agradable tot i que no para de pujar. La pista és bona i el dia és cada cop més clar.

Pugem una bona estona a ritme suau fins assolir el coll de Zizaineta, on trobem una carretera asfaltada que simplement creuem i continuem per la pista de l'altre cantó. Aquesta pista ja puja més fort, i durant uns minuts ens haurem d'esmerçar intensament en superar els forts pujadors. Ens enfilem cap a una carena ampla que ens ofereix una bonica vista cap a les dues bandes. A la nostra esquerra (nord), fins i tot s'arriba a albirar el mar des dels punts més alts. Arribem a una zona de palomeras, aquests amagatalls tradicionals que utilitzen els veïns de la zona per caçar coloms. Després de la pujada més forta de l'inici, un cop som dalt de la carena, avançarem per un terreny d'altura més suau, amb diverses pujades i baixades, però ja més tranquil.

Creuem la zona de les palomeras d'Etxalar (població que es troba alguns quilòmetres més cap al sud, a la base de la carena que anem resseguint), i seguim cap a l'est per terreny amable i panoràmic al límit de la frontera. De fet trobarem diferents mollons que assenyalen el límit administratiu, tot i que el territori forma una unitat amb una clara identitat basca. Passem al voltant d'alguns roures centenaris amb formes retorçades. Més endavant també creuem una petita avetosa, i fins i tot algun tram de fageda que tot just comença a rebrotar. Planegem fins als planells d'Otsobi, a la base del pic d'Arxuria o Peña Plata, una petita muntanya rocallosa que s'enfila fort davant nostre. Entremig dels planells, al peu de la muntanya, i en una cruïlla de camins fem una pausa per dinar en un indret tranquil i fantàstic. De fet en tota la ruta pràcticament no hem trobat ningú, només un petit grup de ciclistes i algun excursionista uns quilòmetres més enrere.

Prenem una pista secundària que marxa a la dreta per la falda de la muntanya que s'aixeca davant nostre. És una pista molt poc transitada, gairebé un caminet. Cap al sud s'obre una llarga vall boscosa. Planegem per aquesta pista-camí que volta la muntanya pel sud. Més endavant la pista esdevé camí, i planeja per uns prats erms. El camí no és del tot ciclable, i en alguns punts hem de baixar de la bicicleta i empènyer uns metres, però és un terreny pla i fàcil. Aviat arribem a la turbera d'Arxuri, un gran pla inundable que és l'hàbitat de diverses espècies. El caminet ens porta en uns minuts als plans d'Ibaineta, on hi ha una zona amb diversos monuments megalítics. Al mateix pla d'Ibaineta hi ha un bonic dolmen al peu del camí.

Creuem el pla d'Ibaineta i pràcticament sense camí planegem per la falda del Mendibil, una muntanyeta que hem de deixar a la nostra dreta. El camí es va definint mica en mica, i puja lleugerament fins un dels punts més bonics i panoràmics de tota la ruta. Tenim als nostres peus una extensíssima visió cap a la plana de Zagarramurdi i Sara, una zona plena de prats parcel·lats i masies disperses. També veiem el Larrun, una muntanya espectacular tot i els seus escassos 900 m. És la primera muntanya destacada des de l'Atlàntic. I finalment també s'arriba a veure el mar, la costa labortana cap al sector de Baiona. Unes vistes fantàstiques. Des del cap d'amunt baixem encara per un corriol molt agradable entremig de prats inclinats i una petita borda abandonada. Després d'un tram d'intensa baixada arribem al coll d'Urbia.

Al coll d'Urbia creuem una carretera i seguim per la pista que segueix per l'altre cantó. Aquesta pista planeja per sota d'una altra muntanya discreta en alçada però força vertical, l'Azkar. La pista aviat comença a baixar fort, cada vegada més. Va girant cap a la dreta i enmig d'una forta baixada contemplem davant nostre el pic Alkurruntz, que havíem pujat uns dies abans també amb la bicicleta. Però no ens podem distreure, ja que la baixada és molt dreta i pedregosa. Quan la pista arriba al fons d'un torrent, comença a girar a l'esquerra. Arribem al peu d'algunes cases, i ja per una pista més plana i en bones condicions acabem d'arribar fins al poble d'Urdazubi, preciós.

Urdazubi és un poble encantador, enclotat entremig de petites muntanyes i al peu d'un rierol. Les cases són molt boniques, totes blanques, pedres vermelles als escaires i les teulades de teules vermelles. Hi arribem per alt, així podem contemplar el petit poble. El nucli està força animat. És el migdia i el lloc és força turístic. Ens aturem en una terrassa al peu d'un petit estany artificial i fem un gelat i un cafè. Portem poc més de 30 quilòmetres, i ja no ens queda gaire tros fins a l'arribada. Per tant fem una llarga pausa gaudint del sol i del dia radiant que ens acompanya.

Sortim d'Urdazubi per una pista asfaltada que surt després de creuar el pont sobre el riu Ikatzate. Planegem plàcidament entremig d'uns grans prats molt bonics. Tornem a creuar el riu i arribem a una carretera més principal que seguim fent un zig-zag, primer a l'esquerra i després a la dreta. La carretera va pujant uns quilòmetres, suaus però que es noten ja a les acaballes de la ruta, i ens acaba portant a Zugarramurdi, on entrem per la banda contrària de la que havíem sortit. En arribar tornem a fer una bona pausa en una de les animades terrasses del petit nucli. Ens encanta estar en aquest lloc. Tot seguit, un cop canviats, anem a visitar les coves de Zagarramurdi, situades a uns 300 metres del poble. Les coves són impressionants. En realitat és un gran túnel càrstic amb tres boques diferents. Cal pagar una petita entrada de 4 euros, però val molt la pena passejar-se per aquest entorn fantàstic. Un petit detall: en reconèixer fàcilment que érem catalans, ens ofereixen el fulletó informatiu en català. A Navarra.

Després de la interessant passejada per les coves de Zagarramurdi i en seu entorn, que ens ocupa gairebé una hora, donem per acabada una jornada fantàstica de bicicleta, turisme i cultura basca. Ens hem mogut per una zona de frontera per un terreny de mitja muntanya molt humit, plena de grans prats verds amb les seves tradicionals ovelles latxes i grans masies que els envolten. Grans panoràmiques cap a les amples valls, els cims de poca alçada però de molt caràcter i un terreny increïblement verd. Passarem per petits pobles i també podrem veure diversos monuments megalítics que mostren com els ancestres de milers d'anys ja estaven enamorats d'aquest paisatge. Una ruta fàcil, gairebé sempre per bones pistes i alguns corriols fàcils i agradables en un entorn fantàstic.