Baztan nord i Alkurruntz (934 m.)

Al poble d'Elizondo iniciem una ruta en bicicleta que ens conduirà per alguns dels racons més bonics del nord del Baztan. Comencem al peu del riu que dóna nom a la vall, i aviat comencem a pujar entremig de prats molt verds, fortament inclinats i plens de les característiques ovelles latxes. De tant en tant anem trobant les típiques masies de la zona, que amb la seva teulada vermella contrasten amb el verd de la contrada. Pugem per les costes del turó Autrin, i anem baixant fins al poble d'Arizkun, petit i tranquil, amb cases molt boniques. Mica en mica anem pujant cap als turons de Gorramendi, i un cop a dalt planegem per una pista panoràmica. Baixem al port d'Otsondo i tot seguit comencem la dura pujada fins al cim de l'Alkurruntz que ens obre gran vistes sobre la comarca i fins al mar. Visitem també antics búnkers de l'època de postguerra. Anem baixant progressivament entre prats d'altura i assolim de nou la vall a Lekaroz, ja prop del punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Elizondo Navarra (Euskal Herria)
• Distància: 50,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.480 metres
• Temps: 6:40 hores
• Dificultat: IBP=116
• Sensació de dificultat: Força fàcil Forta pujada a l'Alkurruntz
• Cartografia: Valle de Baztan Sua Edizioak (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Iniciem uns dies de descoberta al Baztan aprofitant les breus vacances de Setmana Santa, i ho farem sobre rodes. El Baztan és un municipi i alhora una comarca situada al nord de Navarra. El nucli més important és Elizondo, que compta amb més de 3.000 habitants, a molta distància dels altres nuclis més petits. És una zona de mitja muntanya, de parla basca i de clima atlàntic suau. Només arribar a la zona sorprenen dues coses: el verd intens dels prats i les magnífiques cases i masies que trobem tant als nuclis com en zones rurals. La verdor de la zona s'explica per un règim pluviomètric abundós, que fa que plogui més de la meitat de dies de l'any. La magnificència de les cases i masies de la zona costa més d'explicar, i segurament conflueixen molts factors, però la tradició, l'estima pel territori, les estructures familiars tradicionalment àmplies i un terreny fèrtil i productiu ajuden a explicar-ho. Moltes de les cases tenen un característic escut a la façana, una tradició històrica d'origen discutit. El riu Baztan rega la vall i l'hi dóna nom. En realitat és el mateix riu que més endavant es passa a anomenar Bidasoa. La vall i els pobles tenen una alçada moderada, entre els 100 i 200 metres, però és una zona envoltada de muntanyes principalment arrodonides i també verdes, amb alçades que no arriben o superen per poc els 1.000 m.

Però a part d'aquest context geogràfic, si parlem més a nivell de sensacions, només arribar al Baztan t'hi trobes bé. El territori és amable, igual que la seva gent. És una zona on es respira pau i tranquil·litat, i l'harmonia del paisatge ajuda a conferir aquesta sensació. També veiem que serà una zona molt adequada per recórrer amb bicicleta, ja que el seu relleu principalment arrodonit i les alçades moderades faran que recórrer aquest terreny sigui tot un plaer. Ara bé, no ens escaparem d'alguns ascensos molt durs, ja que un cop sortim de la vall no hi ha res pla. A més a més hi trobarem una gran xarxa de pistes que comuniquen les masies disperses, les pastures o fins i tot a les zones altes les característiques palomeras, els petits amagatalls que serveixen per practicar aquesta afició tan arrelada a la zona de caçar coloms.

Per preparar les sortides amb bicicleta a la zona vam fer-nos a mans amb un bon mapa de la zona, en aquest cas Valle de Baztan, de Sua Edizioak i també vam consultar molta informació a internet, tant blocs, com webs de rutes, com els centres BTT de la zona. El nostre objectiu més que buscar rutes difícils o corriols era més aviat conèixer la zona, i per tant vam buscar rutes rodadores que permetessin passar pels indrets més emblemàtics i també assolir bons miradors per tenir perspectives àmplies. Aquesta primera ruta és força completa, i es mou per la zona nord del Baztan. Sortirem des d'Elizondo, la principal població de la vall, i evolucionarem cap al nord enfilant-nos per les pistes de Gorramendi, construïdes els anys 60 per donar servei a una base militar nord-americana. Des d'aquí, seguirem per les altures fins al característic port d'Otsondo, límit nord del Baztan, i ens enfilarem fins un bonic cim panoràmic al qual arribarem fins pràcticament a dalt sobre la bicicleta, i gaudirem d'una panoràmica impressionant.

Sortim del centre d'Elizondo, en una placeta on hi fan marcat, al costat de les pistes de pilota basca. Hi ha un bon aparcament i espai per preparar els estris. Comencem a pedalar per dins del nucli. Creuem per primera vegada el riu Baztan, que passa per dins de la població, i fem un breu passeig sobre rodes pel centre, la plaça de l'ajuntament i seguim pel carrer principal que surt del poble. Tornem a creuar el riu, que fa un gran meandre al nord del nucli, i arribem al nucli pràcticament enganxat d'Elbete. Aquí prenem un carrer cap a l'est que ens torna a portar fins un bonic pont per on creuem el riu. Deixem l'asfalt i prenem un caminet estret a la dreta que avança per la ribera d'un torrent, i que més endavant desemboca en una pista asfaltada.

Durant tot el trajecte anirem combinant pistes de terra amb algun tram asfaltat o encimentat quan ens apropem a alguna zona de masies. Precisament la pista que recorrem comunica diferents petits nuclis i masies aïllades, molt habituals a la zona. Passat el petit nucli de Berro deixem la pista principal i en prenem una de secundària a l'esquerra que comença pujant de forma endimoniada. Aquesta és precisament una altra de les característiques que trobarem, pujades sobtades amb molt pendent, habitualment curtes però intenses. Pugem fort uns minuts i prenem una pista que faldeja les petites muntanyes d'Oiza i Autrin. A mesura que anem pujant contemplem el característic paisatge del Baztán, amb camps molt verds a les valls, i les petites taques vermelles de la multitud de masies aïllades.

Passem al costat de diverses masies i nombrosos prats, on pasturen lliurement les ovelles latxes, aquesta bonica raça ovina tan típicament basca, amb el seu característic pèl llarg. Amb la llet d'aquestes ovelles es fa el deliciós formatge Idiazábal, però també veiem alguns prats grans amb molt poques ovelles, ja que alguns ramaders les tenen simplement per mantenir nets els seus prats. Anem avançant direcció nord per bones pistes, gairebé sempre al costat de les també característiques tanques dels prats fetes amb pals de fusta i filferro espinós. A la nostra esquerra tenim la plana de la vall de Baztan, al fons de la qual contemplem Elizondo, el nucli més gran d'on hem sortit. Passem al peu de diverses bordes o masies, i també al costat del petit nucli de Partalats. Comencem a baixar suament fins arribar al nucli d'Arizkun. Portem gairebé 15 quilòmetres.

Arizkun és un poble petit i elegant, amb cases magnífiques construïdes amb la característica pedra vermellosa que es veu a les cantonades i a les llindes de les finestres, mentre que les façanes estan pintades de blanc. Els pobles fan goig, amb les cases ben cuidades i els carrers endreçats. Creuem el petit nucli i sortim per una carretera secundària asfaltada. Tornem a creuar el riu Baztan i tot seguit també creuem la carretera abans d'entrar al petit nucli de Bozate. Seguim cap al nord durant uns minuts a través del GR, però aviat el deixarem per prendre una bona pista que avança entre els prats. Ens anem encaminant cap a les costes de Gorramendi que es veuen davant. La pista comença a pujar i creuem un bosc de faigs, que tot just ara comencen a brotar. Ja comencem a trobar alguns trams de pujada força durs.

La pujada cap a Gorramendi és progressiva i en general agradable, tot i que haurem d'encarar algun pujador fort. La pista és bona, tot i que secundària i molt poc o gens transitada. De fet no trobem ningú en quilòmetres. Sempre avancem direcció nord i guanyem metres fins al coll d'Itzulegi, a 706 metres. Aquí trobem una pista asfaltada. És un asfalt antic i corcat, original dels anys 60 quan es va construir una petita base d'observació nord-americana. La pista puja fins alguns cims de la zona de Gorramendi on hi havia hagut les instal·lacions, actualment desmantellades. Sí que queden algunes antennes que aprofiten la posició destacada d'aquests cims, amb el Baztan al sud i la costa labortana al nord. Un cop trobem la pista asfaltada no anem cap a la dreta on hi ha els cims, sinó que anem girant cap a l'esquerra (ponent). Ens entretenim uns instants amb un ramat de pottokas, uns cavalls nans que són molt manyacs.

Avancem uns quilòmetres per aquesta pista panoràmica que planeja a considerable alçada per sobre de la vall del Baztan. Tenim la vall als nostres peus, i la contemplem en tota la seva extensió mentre anem pedalant còmodament per l'antiga pista. La pista encara s'enfila una mica més, i prop d'una borda abandonem la principal i en prenem una de terra que encara s'enfila una mica més amunt. Des d'aquí la vista és fenomenal, i arribem al punt més alt d'aquest sector. Tot seguit comencem a baixar fins a retrobar la pista principal, al mateix temps que anem girant ja cap a l'oest, començant a tancar el cercle. Tenim davant nostre un cim piramidal molt destacat: és l'Alkurruntz, cap on ens dirigirem. Abans però, encara hem de baixar al port d'Otsondo, i encara abans ens entretenim uns minuts al peu de la pista per entrar dins d'un dels búnkers que trobarem a la zona.

Entrem en un llarg passadís de formigó sota terra, i al peu de la pista. És un passadís llarg que comunica diverses cambres. Cal portar frontal. En tota aquesta zona hi ha diverses construccions defensives que es van construir als anys 40 del segle passat responent a l'obsessió del règim franquista de ser envaït des de l'exterior. Aquets búnkers formaven part de l'anomenada Linea P, probablement en al·lusió als Pirineus, una obra faraònica que pretenia fortificar tota la línea pirenaica fronterera, i que va quedar inacabada un cop vist el poc interès dels països europeus en els temes espanyols, ja que tenien problemes més greus a resoldre. En tot cas entrem a fer una volta en un d'aquests grans búnkers, molt ben conservats, i a la sortida fem una pausa i dinem aprofitant el bon temps i el magnífic mirador natural sobre el Baztan.

De nou sobre rodes baixem uns metres amb força pendent fins al port d'Otsondo, límit nord del Baztán. Creuem la carretera, que continua cap al nord cap als nuclis d'Urzadubi i Dantxarinea, i també creuem una àrea recreativa situada al mateix coll, on hi ha moltes famílies aprofitant el bon dia que fa. Un cop creuada la carretera prenem un caminet que marxa de seguida a l'esquerra, poc visible al començament. Avança per sobre de la carretera en paral·lel. És un camí estret i amb molta vegetació, que ens obliga a posar els peus a terra en algun moment. És però curt i planeja. Es pot evitar seguint la carretera (compte, perquè és estreta i força transitada), ja que més avall tornen a confluir. Nosaltres doncs seguim la el camí fins que es troba precisament amb una pista que neix a la carretera. Aquesta pista inicia la dura escalada cap al cim.

Comencem a pujar per la pista que traça una llarga diagonal pel vessant est de la muntanya. S'enfila fort, però el terreny és bo i podem anar pujant poc a poc. Ens creuem amb un nombrós grup de ciclistes que baixen. Ens animen amb el tradicional aupa!. El que no sabem és que ens queda encara la part més llarga i dura de l'ascensió, ja que haurem de remuntar uns 400 metres de desnivell en poca distància. La pista va vorejant la muntanya fins arribar al seu flanc sud, al collet de Zueta. Aquí ja hem fet més o menys la meitat del desnivell, però ve el tram més dur. Deixem la pista principal i girem a la dreta per entrar en una pista en desús que traça diferents zetes per remuntar el pendent sud de la muntanya. La pujada és molt forta, amb diferents girs de 180º, però és possible fer-la sobre la bicicleta. Amb esforç i paciència, esbufegant fort, arribem fins pràcticament sota el cim.

Arribem al final de la precària pista, gairebé un camí, que ens deixa sota mateix del cim. Finalitza al peu d'una petita instal·lació automàtica d'observació sismològica. En aquest punt també veiem l'entrada d'un búnker. En realitat és un túnel que creua tota la part superior de la muntanya i arriba fins a l'altre banda. Deixem les bicicletes i entrem primer al túnel i el búnker, i tot seguit acabem de pujar fins al cim de l'Alkurruntz (934 m.), un cim que tot i la seva modesta alçada és molt estètic per la seva forma piramidal, i sobretot ens ofereix una gran vista sobre el Baztan, que contemplem a vol d'ocell en direcció sud. Tot i les boirines, cap al nord arriba a albirar-se la costa del Cantàbric. El lloc és fabulós, i hi ha un vèrtex al cim. És un plaer contemplar com l'ampla vall del Baztan s'allargassa sota els nostres peus, i dibuixa un gran mantell verd quadriculat per les mil-i-una particions dels prats tacat de tant en tant per pobles i masies amb les teulades vermelles. Un lloc molt bonic tot i la duresa de l'ascensió.

Baixem del cim i retrobem les bicicletes. Ara el descens és ràpid i fàcil, només cal controlar els frens ja que el pendent és fort i en algun punt fins i tot hi ha una mica de precipici. En pocs minuts tornem a ser al coll de Zueta, on havíem iniciat la part final i més dura de l'ascensió. Un cop retrobat el coll ja seguim cap a la dreta (oest), i planegem fins i tot en lleuger descens per una pista d'alçada que acaba tancant el cercle i s'encara definitivament cap al sud. Per terreny obert entremig de pastures d'alçada creuem tres colls, primer el de Aizkoz, poc després el d'Andregingo i finalment del de Pausutxar. És un tram planer i rodador de trànsit ràpid, còmode i molt agradable, tot i que encara fem alguna petita pujada. Voregem per sota els petits cims de Larrondo i Urruspil, i passem per alguns trams exquisits a la vora de roures centenaris. Mica en mica encarem la baixada definitiva cap a una zona de bordes, masies i pastures. Creuem una carretera asfaltada i seguim per la pista de l'altre cantó. Més avall trobem una pista més bona, i finalment una d'encimentada en fort pendent descendent (amb alguna petita sorpresa). Anem baixant fins a les envistes de Lekaroz.

Després de creuar una zona de masies situades als pendents dels turons de Bagordi ens acostem al bonic poble de Lekaroz, al qual entrem entremig de camps i ramats d'ovelles latxes. Creuem el petit i elegant nucli, i per la carretera d'accés baixem a la carretera principal. Avancem per la zona del campus de Lakaroz fins a trobar un caminet molt agradable transitat per famílies, excursionistes i ciclistes que ens acaba de portar fins a l'entrada d'Elizondo. Retrobem el riu Baztan i l'acompanyem uns metres a contracorrent per un dels carrers del poble que ens porta directament a l'aparcament on havíem començat la ruta.

Ha estat una jornada formidable en què hem gaudit del paisatge característic del Baztan. Estem molt sorpresos per la bellesa d'aquest territori, així com de la pau que s'hi respira. La pròpia placidesa de paisatge, però també el caràcter pausat de la gent hi contribueixen. Hem contemplat els prats inclinats que solquen els vessants dels turons arrodonits, plens d'ovelles latxes que pasturen. Entretant, algunes bordes i masies que taquen de vermell i blanc un paisatge eminentment verd. Hem pujat força, primer cap als turons de Gorramendi i més tard al cim de l'Alkurruntz, un cim molt estètic i panoràmic que ens ha permès contemplar a vol d'ocell tota la comarca. Finalment hem anat baixant per pistes ràpides, còmodes i panoràmiques. Un itinerari de cinc estrelles per començar a conèixer el territori Baztan.