Riera de Merlès, tram inferior

Amb inici i final a Puig-reig, fem avui una ruta circular amb bicicleta que ens portarà a pedalar al peu mateix de la riera de Merlès, en el seu tram més baix fins prop de la desembocadura. Tornarem remuntant el riu Llobregat fins al punt d'inici. Primer ens aproximarem a la riera passant per Periques, les Comes, i el caminet que travessa el serrat de la Cua de la Guilla. Passem per dins de la cova Guillotera, un antic habitatge troglodític, i assolim la riera de Merlès a la Molina. Creuem el pont, i baixem per una pista fins a Cal Porter, on comença un camí deliciós gairebé a peu d'aigua. Baixem cap a les Canals, el Molí del Vilaró i creuem més avall per unes passarel·les de fusta. Des dels camps de la Lladernosa baixem fins prop de la resclosa de Cal Vidal, i seguint la ruta de les Colònies remuntem a peu del Llobregat passant per Cal Marçal i Cal Pons.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Puig-reig (Berguedà)
• Distància: 24,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 465 metres
• Temps: 03:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Baix Berguedà és un lloc idoni per practicar la bicicleta tot terreny, ja que compta amb una gran xarxa de pistes i camins, molts d'ells transitables amb bicicleta, que permeten múltiples combinacions de distància i dificultat. Els desnivells són moderats, i pel camí anem trobant diferents llocs d'interès: rieres, gorgs, petites esglésies romàniques, masies, molins,... En aquest diumenge al matí de primavera, assolellat però fresc, quedem la Teresa, la Sílvia i jo mateix a Puig-reig i comencem a pedalar quan el sol ja ens dóna una temperatura agradable.

Sortim per la carretera de la Guàrdia, i tot just creuat el pont de Periques girem a la dreta i pugem suau per una pista que ens deixa prop del mas de Periques. Sense acabar d'arribar-hi seguim la pista principal que passa per sota de la carretera C-16. Girem a la dreta i passem al costat de les Comes, un altre masia ancestral de Puig-reig. Seguim per la pista còmoda que entra en una zona més obaga. Després d'alguns revolts un pujador fort ens torna la temperatura que l'ombra de l'obaga ens havia manllevat. Arribem a una cruïlla de pistes i seguim endavant per la principal, però només uns metres més endavant, abans que la pista giri a l'esquerra, prenem un corriol encara més a l'esquerra per sobre una gran llosa de roca. L'inici del camí no és molt evident, però sí que és fàcil veure la gran roca.

Passem per sobre de la llosa i s'inicia tot seguit un camí molt agradable que planeja suau. Al cap de pocs metres comença a pujar fort per un tram trencat i pedregós. Recordo de jove pujar amb la bicicleta sense problemes. Avui però em fa baixar de la bicicleta en el tram més dret i pedregós. No és difícil, però és dret, trencat i cal confiança. Després del tram més trencat el camí continua pujant ja no tan fort, i amb un terreny més fàcil. Un últim pujador breu però dret ens enfila dalt d'un mirador natural a la carena del serrat de la Cua de la Guilla. Des d'aquí ja veiem la vall de la riera de Merlès, Cal Pallot i la zona cap on ens dirigim. El caminet planeja uns metres per aquest camí que ens ofereix una bonica vista cap al nou vessant que s'ha obert davant nostre. Al cap d'uns metres comença a baixar en un descens fàcil i molt divertit.

Anem baixant pel camí que fa un flanqueig descendent pel vessant est del serrat de la Cua de la Guilla, sempre sobre la bicicleta. Just abans d'arribar a un petit torrent, prenem un camí secundari a l'esquerra per pujar fins a la balma Guillotera. Hem de fer uns pocs metres a peu, ja que hi ha un parell d'esglaons infranquejables sobre la bicicleta. En pocs minuts arribem a la balma, una llarga visera de roca que forma un gran espai balmat a l'interior. Es poden observar restes de la paret exterior així com una mena de recipient circular que servia de col·lector de l'aigua que cau per un degotall. Sortim de la balma i seguim el camí que entronca de nou amb el principal. Seguim en suau descens, passem per sobre de la Caseta Negra i continuem cap als camps de la Molina, on trobem la pista.

Fem uns pocs metres per la pista i arribem al pont de la Molina, que creua la riera de Merlès. Ens trobem aquí amb un control de pedalada Lluçanès Feréstec, i coincidim un tram amb el recorregut, però en sentit contrari. Passat el pont de la Molina girem a la dreta i comencem a baixar per la pista. Aquesta pista va seguint el curs de la riera, però alçada sobre aquesta, i a certa distància. Baixa suaument i ens ofereix en alguns punts bones vistes sobre la riera, així com de l'altra riba, a la zona de Cal Pallot. Anem baixant còmodament per un terreny cada cop més obac i humit. Esquivem alguns bassals i fangueres fruit de les últimes pluges, i amb una baixada una mica més dreta acabem arribant a peu de riera just a la casa de Cal Porter.

A partir de Cal Porter avançarem per camí, un corriol deliciós que avança molt a prop de les aigües de la riera de Merlès. El caminet és ciclable, i sempre va planejant. Una mica més endavant es separa una mica del curs fluvial per enfilar-se fins a la casa de les Canals, molt bonica, tot i el seu estat d'abandó. Entremig de la masia i la pallissa prenem la pista que baixa i arriba de nou al peu de la riera. Abans d'arribar al pont de les Canals ens fixarem en un camí que marxa a l'esquerra. És un vell camí de pescadors que passa a tocar mateix de l'aigua. És un camí planer, fàcil i agradable, que sempre es mou per terreny obac a la riba esquerra. Sense allunyar-nos mai de l'aigua anem recorrent el senderol que va girant adaptant-se a la forma del curs de la riera. Al cap d'una estona arribem al Molí del Vilaró.

El Molí del Vilaró és una bonica masia que havia tingut funcions de molí. Tot arribant-hi pel camí podem observar l'antic canal d'aigua que abastia el molí i proporcionava la força hidràulica per fer moure els corrons. Al costat mateix de la casa hi ha un pont que permet creuar la riera i marxar cap a la zona de la Cortada. No creuem el pont ni agafem la pista. Simplement la travessem i continuem pel camí de l'altre cantó. Planeja uns instants, i tot seguit s'enfila fort unes desenes de metres fins un collet on trobem una pista. Tampoc l'agafem, tornem a travessar-la i ara baixem avall per un tram dret i pedregós que ens torna de nou arran d'aigua. Trobem unes passarel·les de fusta que creuen la riera. Tot i conèixer la zona, mai no havia passat per aquí. Les passarel·les creuen la riera i el camí continua a l'altra banda. Hem d'empènyer la bicicleta uns metres ja que puja fort fins un altiplà suspès sobre la riera. Prenem una pista que avança cap als camps de la Lladernosa.

Creuem una zona plana de camps, ja allunyats de la riera, amb vistes a la bonica masia de la Cortada, encimbellada dalt d'un petit turó. La pista baixa suaument, passa prop de la casa de la Lladernosa, i ens acosta fins la gravera del Castellot. Passem pel costat de les muntanyes de grava tot girant a l'esquerra. Al final de les instal·lacions trobem una pista que marxa a la dreta en baixada. La seguim i en pocs minuts ens plantem enfront mateix de la colònia Vidal, just a sobre de la magnífica resclosa. És la més alta d'aquest sector del Llobregat, i amb la gran quantitat d'aigua que baixa aquests dies fruit del desglaç, mostra una impressionant cascada. De fet des d'aquí tenim una interessant visió de la colònia, sobretot el gran frontal de la fàbrica, la xemeneia, la resclosa i el riu.

A partir d'aquí anirem seguint la ruta de les Colònies en sentit ascendent. Després d'uns metres suaus emprenen una pujada forta per la baga del Setrill. El camí és dret però ciclable si encertem bé la traçada. Ens enfilem fins prop de la pista asfaltada, però abans d'arribar-hi el camí continua per l'esquerra, i l'anem seguint fins a la depuradora de Puig-reig. Baixem només una cinquantena de metres per la pista asfaltada, i just davant dels talussos de la carretera C-16 girem a l'esquerra en baixada seguint les indicacions del GR. Passem per sota d'un viaducte de la carretera, i seguim baixant fins al peu del riu. A partir d'aquí planejarem uns minuts per la riba del Llobregat, pràcticament enganxats a l'aigua. Avancem uns metres per aquest camí agradable entre pollancres fins a la palanca de Cal Marçal.

Creuem la palanca i en una forta pujada arribem primer a la fàbrica, i tot seguit els pisos de la colònia de Cal Marçal. Abans d'arribar a la carretera prenem el caminet de la dreta que passa al costat dels galliners, i baixa per unes escales fins un bonic camí planer que passa al peu de la font de la Gota i per sota del pont de l'Alba. Arribem a Cal Pons i ens enfilem a la colònia passant primer pel portal de la fàbrica. Sobre les bicicletes entrem al passeig del bosquet per contemplar les antigues cases dels amos, la vella i la nova. He estat cents de vegades aquí, i mai deixa d'impressionar-me la bellesa i l'estructura d'aquesta colònia, un dels millors exemples d'aquest fenomen industrial pseudofeudal de finals del segle XIX.

Passem també al costat de l'església de Cal Pons, qualificada a vegades com la catedral del Berguedà. Tot seguit pugem fins a darrere del cementiri de Puig-reig, i a sota el castell medieval trobem la pista que ens porta a dins del nucli. Entrem pel carrer Verdaguer, més conegut al poble com a carrer del Llegum, i tot i que sigui en direcció prohibida avancem fins a la plaça. Tanquem així una volta en bicicleta ben distreta pel sector sud-est del Berguedà. Una ruta fàcil per pistes i camins baixant per la riera de Merlès i pujant pel Llobregat. Hem buscat sobretot alguns corriols fàcils que ens han portat a llocs curiosos com la balma Guillotera, i tot seguit hem anat desfent els últims quilòmetres de la riera de Merlès seguint camins estrets a peu d'aigua. Un cop a l'altra banda de Cal Vidal hem anat remuntant el Llobregat fins al punt d'inici. Un itinerari fàcil i divertit al peu dels dos cursos d'aigua més importants del Baix Berguedà.