Cambradase (2.711 m.) pel corredor Vermicelle

Sortim de l'estació d'esquí d'Eina i caminem vora les pistes mancades de neu en direcció sud, aproximant-nos a l'espectacular circ de Cambradase. Un cop al fons del circ contemplem les canals que solquen les verticals parets del Cambradase, i busquem potser el corredor més clàssic, el Vermicelle, amagat a la dreta. Ens calcem grampons i amb un piolet a cada mà entrem en aquesta canal angosta i amb un pendent constant de 40-45º. Sense tenir unes condicions òptimes, anem evolucionant sobre neu poc transformada per dins d'un corredor que es va fent més estret. Pugem durant poc més d'una hora encaixonats entre paret i paret, en un ambient alpí excepcional. Creuem una petita cornisa i arribem a la sortida, a pocs metres del cim. Ens escalfem amb els rajos de sol que encara no havíem vist i baixem per la carena tot contemplant la plana de la Cerdanya.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Eina-Cambradase Eina (Alta Cerdanya)
• Distància: 8,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 905 metres
• Temps: 05:15 hores
• Dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pendent continu 40-45º. Variable en funció de la innivació. Possibles cornises a la sortida
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Avui som quatre: l'Àngel, el Toni, la Sílvia i jo mateix, i quedem a la Cerdanya, primer per esmorzar i tot seguit per dirigir-nos cap a la petita població d'Eina i la seva estació d'esquí. Farem un dels recorreguts clàssics de l'Alta Cerdanya fins un petit cim que s'ha arribat a batejar com el Balcó de la Cerdanya per les extraordinàries vistes que s'albiren des del cap d'amunt. Hi pujarem per un recorregut original, un corredor de neu que atravesssa les parets aparentment inexpugnables del circ de Cambradase. Una activitat d'alpinisme fàcil però emocionant i molt estètic, ja que a part de les vistes des del cim, el pendent constant d'uns 45º i el seu gran encaixonament fan d'aquest corredor un gran clàssic hivernal.

Farem l'aproximació a peu, ja que si bé l'estació d'esquí és oberta, només algunes pistes amb innivació artificial tenen condicions adequades. Més amunt la neu és escassa, insuficient per esquiar. Així doncs sosrtirem caminant, i un cop al circ ens calçarem els grampons per iniciar la progressió més tècnica. No hi ha les condicions òptimes per aquest tipus d'activitat, ja que no hi ha prou neu ni s'ha transformat prou. Les canals més tècniques no tenen prou neu ni encara menys gel, i les condicions serien més aviat mixtes, amb molts trams de roca. Afortunadament la Vermicelle per la seva baixa dificultat, el seu encaixonament i la particular orientació es pot fer gairebé tot l'hivern.

Sortim de la part més alta de l'estació d'esquí, on hi ha un grans aparcament a la base d'unes pistes molt amples de debutants, tancades per la manca de neu. Pugem a peu de pistes fins una primera cruïlla, i girem a l'esquerra (est). Avancem uns metres fins un nus de l'estació, on arriba un telecadira i comença un telesquí (avui tancat). Seguim ara una pista que marxa cap al sud seguint la línia del remuntador, amb la vista posada a les parets del Cambradase que ja es veuen a l'horitzó. Caminem vora la pista tancada fins al final, i tot seguit prenem un camí que segueix la mateixa direcció que portàvem. Pugem encara més fort per un caminet fitat i amb bona traça. Després d'uns minuts de pujada arribem a un tram pla, la base del circ de Cambradase.

Estem envoltats de parets per totes bandes excepte per on hem vingut. Som al fons d'un circ glacial, amb les parets solcades per diverses canals de neu. Tenim davant mateix la canal Central, la més ampla i fàcil, que sovint es baixa esquiant, però actualment no hi ha prou neu. També es pot observar el corredor Gigoló, lleugerament a la dreta del primer. I totalment a la dreta s'endevina l'entrada de la Vermicelle, que no s'arriba a veure ja que és tan encaixonada que només la veus un cop hi entres. Com dèiem les condicions no són òptimes, ja que hi ha poca neu i sobretot és poc transformada. Veiem que hi ha traça cap a la Vermicelle i ens acostem a la seva base.

Ens calcem els grampons, mirant de no perdre gaire temps ja que el fred és intens. El matí és gèlid, i en aquest racó de món el sol no hi toca en pràcticament tot l'hivern, i menys ara, l'època en què el sol va més baix. Agafem un piolet en cada mà, per més seguretat, i comencem a enfilar la part exterior de la canal, on el pendent comença a augmentar i ens condueix fins a la porta d'entrada.

El corredor Vermicelle és molt estètic i especial. No és ni el més llarg ni el més difícil, però és molt bonic gràcies al seu gran encaixonament, estretor i un recorregut sinuós amb un pendent continu d'uns 40-45º. Acostuma a tenir bones condicions pràcticament tot l'hivern. Avui trobem neu poc transformada, i poca. Pugem seguint la traça de dos grups que tenim al davant.

L'itinerari de seguida es va estrenyent, i en alguns punts pots tocar amb les mans les parets de banda i banda. El pendent és pràcticament homogeni en tot el recorregut, una mica més intens al tram central i en la penúltima rampa abans de sortir. L'Àngel va al davant, després el Toni, tot seguit jo i la Sílvia tanca la comitiva.

Anem pujant a ritme constant sense cap dificultat, ja que anem seguint la traça oberta. La neu és fonda en alguns punts, i en d'altres s'arriba a tocar el terra. Al tram central trobem un petit ressalt en mixt, ja que una llosa de roca no està del tot coberta, però es pot vorejar fàcilment. Avancem arrambats a la roca, tot i que el pas és sempre molt estret. Avancem una cordada de dos que pugen amb cordes i assegurances. Nosaltres portem els arnessos posats i la corda a la motxilla per si calgués, però les condicions són bones i es pot pujar fàcilment sense material.

La Vermicelle és una canal de baixa dificultat, però segons les condicions pot canviar molt. És una activitat alpinística de nivell baix, però no s'han de menystenir les capacitats personals ni les condicions de la muntanya, ja que ens movem en un entorn sever, hivernal i considerablement exposat.

Creuem el petit tram mixt, al punt més dret del corredor. Tot seguit avancem per la part més estreta i encaixonada que fa un parell de petits girs. Més amunt atrapem una segona cordada de tres, que també pugen assegurant. Estem ja a l'últim terç de la ruta, i ja s'endevina la petita cornisa que hi acostuma a haver a la part superior. Esperem uns minuts perquè avanci la cordada, i ens disposem a enfilar l'últim tram de la canal.

L'Àngel surt sota un ressalt de roca on ens havíem arrecerat esperant la cordada prèvia, i avança fins al peu d'una petita agulla situada pràcticament a la sortida, on la canal s'obre lleugerament. Anem pujant aquest darrer terç de la canal, creuant primer un pendent més notable i obert, i tot seguit enfilant cap a sota la carecterística agulla. Enfilem cap a la petita cornisa avui fàcil de creuar, però a vegades més delicada.

Un a un anem traient el nas dalt de l'ample replà que trobem a la sortida de la canal. Ens reben uns rajos de sol que agraïm com l'aigua d'abril, ja que tenim els peus ben freds. Ens refem de seguida amb el solet. Guardem els estris i acabem de pujar en 5 minuts al pic del Cambradase (2.711 m.), conegut com el Balcó de la Cerdanya, ja que ens ofereix una panoràmica completa de la gran vall ceretana.

Des del cim baixem caminant seguint l'ampla carena, avui escassa de neu, però que altres vegades hem desfet lliscant sobre els esquís. Anem contemplant l'extensíssima plana de la Cerdanya, tant el vessant català com el francès, ja que des d'aquí es contempla en tota la seva amplitud. També s'observen els grans cims ceretans del nord: Peric, Carlit, Puigpedrós,... A l'esquena tenim els del grup del Puigmal. Anem resseguint la carena fins que tendim lleugerament a la dreta i entrem en una canal per on normalment es baixa esquiant i ens va conduint mica en mica fins al punt de sortida.

Hem fet avui un doble clàssic, un cim habitual com el Cambradase i un corredor típic en època hivernal, el Vermicelle. És una activitat molt bonica, estètica i emocionant, ja que tot i que la dificultat és baixa, l'ambient alpí és magnífic. Ens mourem per dins d'un corredor molt estret i encaixonat, on la llum del sol no hi arriba en tot l'any, i que a través del seu fort pendent i recorregut sinuós ens conduirà fins un dels grans cims panoràmics de la Cerdanya. Una sortida matinal fàcil i emocionant que hem pogut gaudir en companyia de bons amics muntanyencs.