Vall d'Angostrina i Bell-lloc en BTT

Sortim pedalant de Puigcerdà i marxem cap a l'oest per terreny pla, primer per asfalt i després pista. Planegem per la Guingueta d'Ix, Age, Palau de Cerdanya i Oceja, i tot seguit girem cap al nord creuant una extensa zona de camps de cereals fins arribar a Llívia. Fins ara havíem anat escalfat per terreny pla, i ara comencem a pujar fort cap a Cereja, i després per una pista molt dura i pedregosa fins al centre solar Themis. Creuem uns prats i entrem a la vall d'Angostrina per una pista plana que la sobrevola, al costat d'un tub d'aigua. Arribem fins on s'estreny i baixem a la bonica església de Sant Martí d'Envalls. Seguim pujant fent un zig-zag fins uns plans on trobem un camí trial·ler que ens baixa fins a prop de Dorres. Des de la població dels banys termals prenem la pista llarga i dura que puja fins al bonic santuari i extraordinari mirador de Bell-lloc. Baixem per un camí trial·ler en fort pendent fins a Ur, i ja per carretera fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Puigcerdà (Cerdanya)
• Distància: 43,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.000 metres
• Temps: 6:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram de ciclabilitat complicada
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Tornem a pedalar i tornem a fer-ho a la Cerdanya, una comarca amb moltes possibilitats per a la pràctica de la bicicleta de muntanya. Avui farem una ruta per la plana alta de la comarca, fent un triangle entre les poblacions de Puigcerdà, Oceja i Llívia amb l'afegit de la bonica vall d'Angostrina, que remuntarem fins a l'ermita romànica de Sant Martí d'Envalls. És una ruta molt rodadora i en general fàcil, però amb alguna sorpresa. Per exemple la pujada cap a Targasona és molt dura, tant pel pendent com sobretot pel fet de ser molt pedregosa. També hi ha un parell de camins trial·lers en general fàcils, però si no es té molta habilitat sobre la bicicleta haurem de posar els peus a terra en diversos punts. Com que el dia anterior va ploure molt, trobarem fang i bassals. Per això farem un primer tram més rodador i fàcil, esperant que el sol matinal assequi una mica el terreny. La vall d'Angostrina és només una petita part de la ruta que farem avui, però com que és un dels llocs més significatius, hem batejat així tot l'itinerari.

Sortim de l'extrem occidental de Puigcerdà, al peu de l'antiga frontera. Creuem la Guingueta d'Ix i passada la rotonda central del poble girem a la dreta en direcció Oceja. Pedalem per asfalt una llarga recta i abans del primer revolt prenem una pista a la dreta. Entre camps de cereals i pastures anem planejant fins a Age, evitant els bassals que gairebé semblen basses. Des d'aquí tenim una bona perspectiva de Puigcerdà. Un cop a Age avancem per asfalt fins el petit poble de Palau de Cerdanya, i de seguida fins a Oceja, una de les poblacions més grans d'aquesta zona. Al centre del poble girem a l'esquerra i sortim per un dels carrers principals direcció nord. Fem uns pocs quilòmetres més per asfalt fins a prop de Palau, on creuem la carretera principal i seguim cap a l'esquerra direcció Càldegues. Al petit veïnat de Concellabre prenem una pista a la dreta i deixem finalment l'asfalt.

La pista marxa recta en direcció nord, i creua una gran plana de camps de cereals. Puja suaument cap al Pla de les Forques, ja a les envistes de Llívia, i un cop dalt del pla baixa lleugerament fins a l'entrada d'aquest enclavament català. Creuem el barri vell de Llívia, sempre tendint cap al nord, i sortim per una petita carretera que puja fort fins a Cereja. El petit nucli de Cereja està encara dins de l'enclavament de Llívia, però força alçat sobre el nucli principal. Hi ha unes quantes cases de segona residència molt boniques, amb una esplèndida vista cap a la plana ceretana. Vem una curta volta pel nucli, on no havíem estat mai, i prenem una pista que traça una diagonal ascendent cap al turó de la Roca Canals. Pugem fort uns minuts per la pista, al cap d'amunt de la qual tenim una vista excepcional que compensa sobradament l'esforç.

Contemplem el paisatge i seguim pedalant, momentàniament de pla per les pastures del Tudó. Però la pista de seguida comença a pujar fort, i el més empipador: es torna molt pedregosa. Trobem una pista molt escorxada per les pluges, amb fang, en fort pendent i amb trams plens de rocs força grans i incòmodes. Amb molta energia, certa habilitat i bona forma la pista és tota ciclable, però un tros amunt acabem els torrons i hem d'empènyer les bicicletes en algun curt tram més dret i trencat. Pugem cap als prats del Pou, on fem un petit descans per menjar unes pastes típicament franceses que havíem comprat a Oceja per quan necessitéssim recarregar bateries.

Sortim a la carretera d'Angostrina a Targasona prop d'aquesta segona població, al costat d'un càmping. Pugem uns metres fins una rotonda on marxem a l'esquerra fins a la immensa central solar Thémis. Aquesta central va estar tancada durant 20 anys, i el 2007 es va tornar a obrir de forma experimental. Passem per sota l'entrada, on comença una pista que creua uns prats de pastures. A la punta dels prats tenim una bona visió alçada sobre la vall principal de la Cerdanya. Precisament aquí comença una pista al peu d'una gran tuberia d'aigua que s'endinsa a la vall d'Angostrina. Aquesta pista, tancada al trànsit sobrevola la zona central de la vall d'Angostrina, que ens queda a sota, a l'esquerra.

La pista sobre la vall d'Angostrina és molt agradable, i ens movem ara en un entorn més salvatge i alpí. La pista és ben plana, i avança al costat d'una antiga tuberia que porta aigua al fons de la vall. Avancem de pla fins que la vall s'estreny i comença a pujar. Precisament aquí l'abandonem i baixem per una altra pista que fa un gir de 180º i baixa fort fins al peu del riu d'Angostrina. Aquest tram baixa molt, i la pista és trencada. Cal baixar amb compte. Un cop a baix creuem una petita passarel·la que ens deixa a la pista principal que remunta el fons de la vall. La seguim a la dreta i pugem aproximadament un quart d'hora fins a la bonica església de Sant Martí d'Envalls.

Sant Martí d'Envalls és una petita església romànica del segle XII situada en una raconada sota les estribacions del Carlit. Té una sola nau, absis i campanar d'espadanya ben conservats. La porta d'entrada és a la façana lateral de migdia. Fem una breu pausa per contemplar la bonica ermita i seguim endavant. Just davant de l'edifici la pista fa un gir sobtat i continua pujant. Pedalarem encara una bona estona per una pujada força dura, afortunadament amb arbres que esmorteeixen la calor. Pugem fort fins que la pista fa un gir sobtat. Aquí l'abandonem i marxem de dret per un caminet indicat que comença a planejar per uns prats, on veiem com arrepleguen un ramat de vaques que ja seran traslladades a terres més baixes. Estem a sota de la zona coneguda com el Desert del Carlit, uns pendents oberts, sense vegetació, orientats al sud i que van enfilant-se fins a la cresta del Carlit.

El camí però baixa cap a l'altra cantó, així deixem el massís del Carlit a l'esquena i comencem a baixar en direcció cap a la plana ceretana. El camí és força transitable, tot i que un tros avall hi ha alguns passos més trencats que fem amb la bicicleta al costat. Al cap d'uns minuts de forta baixada arribem al nucli de les Escaldes, pràcticament abandonat. Prenem la carretera amunt i en aproximadament un quilòmetre arribem a Dorres, popular pels seus banys termals. Creuem el poble, tot passant per sota la seva bonica església romànica. A l'oest de la població marxa una pista que sembla que comenci baixant, però només és un miratge ja que de seguida comença a pujar i de quina manera.

Som a la pista que ens portarà a l'ermita de Bell-lloc, situada en un indret que fa honor al seu nom. Ens hem d'enfilar fins a dalt d'un turó arrodonit que presideix tota la plana de la Cerdanya. La pista sembla que pugi suau, però en realitat tot i fer llargues llaçades el pendent és molt fort. Remuntem més de 4 quilòmetres en pujada constant i sense repòs, primer pel vessant sud del gran turó, i després d'un marcat revolt atacant-lo pel seu flanc oest. Arribem dalt de la bonica ermita, situada just al cap d'amunt del turó. La vista cap a la Cerdanya és excepcional, i abasta tota la plana, tant la part catalana com la francesa, així com les grans muntanyes del sud: Cambra d'Ase, Puigmal, Tosa, Moiseró i també el Cadí. És un lloc excepcional.

La Mare de Déu de Bell-lloc és una bonica església romànica del segle XIII. Té una sola nau, però de notables dimensions. Té absis, campanar i la porta a llevant. Antigament hi havia hagut un convent i encara es veuen restes de l'antic edifici. Aquí es va trobar la imatge de la mare de Déu, una de les més antigues dels Pirineus i que es conserva a l'església parroquial de Dorres. Fem una petita pausa per contemplar aquest indret excepcional, i tot seguit baixem per la mateixa pista. Baixem poc més de dos quilòmetres, on trobem un caminet que marxa avall direcció al poble d'Ur, que veiem a sota. Cal fixar-se en el camí, ja que no és evident i la tendència és a seguir baixant per la pista.

Prenem el camí que baixa per la costa de Bell-lloc en direcció sud. El primer tram és molt agradable, i permet baixar sobre la bicicleta, tot i que és força pendent. És un sender trial·ler fàcil i divertit que sembre baixa de cara a la gran plana de la Cerdanya que contemplem ensota. Més avall el camí es trenca, i poc hàbils com som sobre la bicicleta hem de baixar alguns trams. Finalment arribem a Ur, poblet situat just a sota del turó de Bell-lloc i que és una cruïlla de carreteres. Intenem buscar un caminet vora la via del tren, però acabem en uns camps sense sortida. Finalment veient que ja és força tard i estem cansats agafem la carretera que va d'Ur a la Guingueta, i creuem la llarguíssima recta a tota velocitat.

Arribem al punt d'inici després de gaudir d'un bon matí de bicicleta combinant una part de la plana de la Cerdanya amb un terreny més exigent als contraforts del massís del Carlit. Hem creuat alguns dels pobles més notables de l'Alta Cerdanya i hem pedalat per indrets emblemàtics com Sant Martí d'Envalls al mig de la vall d'Angostrina, i el preciós santuari de Bell-lloc, encimbellat dalt d'un turó que ens regala una preciosa panoràmica de llarg abast sobre tota la comarca.