Anie / Auñamendi (2.507 m.)

• 

  Anie / Auñamendi prop del refugi l'Abérouat

• 

  Bosc humit d'avets i bedolls

• 

  Cabana Cap de la Baitch

• 

  Pic d'Anie / Auñamendi

• 

  Tornant, prop de la cabana

Enfilem una de les muntanyes sagrades d'Euskal Herria, de peregrinació habitual tots els caps de setmana. És una gran mola calcària, prominent, solitària i de forma piramidal. Des del refugi de L'Abérouat iniciem la llarga aproximació que ens porta a circumval·lar des del nord cap al sud, des d'on s'afronta l'últim i exigent pujador. Excel·lent combinació de pastures alpines amb un gran espectacle càrstic sota del cim.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de L'Abérouat, Lascun, Aquitània (França)
• Distància: 14,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.250 metres
• Temps: 6:28 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valles de Ansó y Hecho, Editorial Alpina (1:25.000) o Ossau/Vallée d'Aspe, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Refugi de l'Abérouat	00:00	00:00	0,0
Cabanes del Cap de la Baitch	01:30	01:30	4,2
Col d'Anie	00:36	02:06	5,1
Pic d'Anie / Auñamendi	01:19	03:25	7,0
Pausa	00:20	03:45
Inici	02:43	06:28	14,6

Crònica

Continuem la nostra ruta pels pirineus bearnesos, i no ens movem de la idíl·lica població de Lascun. Al cap d'amunt del poble surt una pista asfaltada cap al nord-oest que en fortíssima pujada arriba fins al refugi de L'Abérouat. Més que un refugi és una espècie de casa de colònies o vacances, un gran edifici d'estètica dubtosa que contrasta amb la bellesa de l'entorn.

Davant mateix del refugi, mirant cap a l'oest, ja veiem la mola rocallosa del pic d'Anie / Auñamendi. Des d'aquí es veu lluny i escarpat, i tot i la obvietat, així és, lluny i escarpat. Ens en separa una profundíssima vall, i per evitar haver de perdre tanta alçada, i afrontar la paret oest, la ruta busca una via més lògica malgrat ser més llarga. Avançarem planejant sota las parets de la cresta del pic Queillarisse fins una zona de pastures, on anirem girant fins abraçar el pic pel seu punt feble, el vessant sud.

Sortim del refugi i comencem la llarga aproximació. Caminem per sender ben traçat, seguint el GR-10. Creuem un bonic bosc humit, amb avets i falgueres. El camí planeja i fins i tot baixa una mica fins a trobar la vall. De lluny veiem l'espectacular imatge del pic de le Billare, amb la seva altíssima i vertical paret nord. Seguim el camí fins passar sota la cabana d'Ardinet.

Deixem el bosc i comencem a pujar lleument per una zona ampla i oberta de pastures. Avancem còmodament gaudint dels mil-i-un colors de les flors que creixen vora el camí, i de la roca de les parets a les quals ens anem acostant. Després d'una estona caminant per terreny còmode arribem a la Cabana de la Baitch. Agafem aigua a la font que hi ha vora la cabana de pastors, descansem uns minuts i continuem la ruta.

Deixem el GR que continuaria cap al pas d'Azuns, i girem a l'esquerra per encarar una evident coma solcada per un rierol. El camí es redreça, i guanyem desnivell ràpidament. Anem esquivant les plaques de neu ara per la dreta ara per l'esquerra. Més munt cal trepitjar neu obligatòriament, però el pendent és poc acusat i no utilitzem ni els grampons.

Arribem a una gran zona càrstica oberta i caòtica. Tenim davant la gran piràmide summital, la qual haurem de voltejar per la dreta per anar a buscar el pas. Som al coll d'Anie, i tenim dues opcions, anar a buscar l'ampla coma que hi ha al cantó sud, perdent una mica d'alçada, o traçar una diagonal ascendent per la base sud del cim. Triarem aquesta segona opció. Primer creuem tota la zona oberta i caòtica, amb fites per tot arreu, i que es pot traçar per on es vulgui. Situats ja sota de les parets del cim, iniciem un flanqueig ascendent pel cantó sud.

Cal creuar un llarg vessant nevat a mitja alçada. Hi ha bona traça, però com que el pendent és considerable ens posem grampons. Creuem tota aquesta ampla llengua de neu fins que s'acaba i retrobem el camí pedregós. Continuem en diagonal fins un petit pas més vertical on cal grimpar uns metres. Després d'aquesta curta i fàcil grimpada retrobem el camí que continua vorejant el vessant sud de la muntanya fins a incorporar-se al camí principal que ja ens portarà al cim.

Ens unim al camí que puja des dels carst de Larra, una impressonant zona calcària erosionada per l'acció hidràulica. La ruta principal pel vesssant sud-est surt des de la Piedra de San Martín o des del refugi de Belagua, creuant tot el carst. Ja al camí principal trobem força gent que ve des d'aquest vessant. Els núvols comencen a aparèixer, i accelerem una mica la marxa davant l'anunciat risc de tempestes a partir del migdia. El camí puja molt fort, entremig d'una zona de roca i tarteres. Amb esforç i esbufegant remuntem els últims metres, els més durs, fins al cim de l'Auñamendi (2507 m.)

Contemplem l'ampli paisatge cap a totes bandes. A l'oest el gran carst de Larra, cobert encara parcialment per la neu. Al nord-est les verdes valls del Bearn, i per tot arreu sobresurten cims punxeguts. Fem les fotos de rigor i emprenem el retorn, que farem pel mateix lloc. Desfem doncs el tram més dret, i deixem el camí principal a mitja baixada, per tendir més a la dreta i fer el flanqueig pel vessant sud de la mola summital.

Trobem la llengua de neu, tan trepitjada que ja no ens calen grampons. La creuem fins a la zona oberta, que ara agafem més per la dreta, baixant més i seguint el camí més marcat. Des del coll d'Anie comencem a baixar per l'evident coma fins la Cabana de la Baitch, on fem un mossec veient que els núvols encara no estan prou enfurismats. Creuem la zona oberta de pastures seguint el traç de la vall, però a certa alçada. Sota mateix de la cabana d'Ardinet el camí s'endisa al bosc, i tot planejant, amb alguna lleugera pujada, arribem al punt de sortida.

El tercer dia per terres bearneses hem ascendit una de les muntanyes clàssiques dels Pirineus atlàntics, la primera de més de 2.500 metres des del vessant oceànic. És una muntanya molt estimada pels bascos, situada administrativament en territori francès, però fins i tot amb millor accés des de Nafarroa. Una bonica excursió a una gran mola calcària visible des de molt enllà.