Cingles de Vallcebre

• 

  Grau dels Boigs

• 

  Avancem per l'altiplà

• 

  Fil de la cinglera, amb el Cadí al fons

• 

  Al fons Encija

• 

  Els cingles i la Foradada

• 

  Entrant a Vallcebre

• 

  Santa Magdalena

• 

  Els Cingles des de Cal Sastre

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Sant Corneli, Cercs (Berguedà)
• Distància: 15,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 750 metres
• Temps: 6:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija i Moixeró, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Sant Corneli	00:00	00:00	0,0
Grau dels Boigs	00:43	00:43	1,7
Grau de les Granoteres	01:09	01:52	5,2
La Foradada	00:57	02:49	6,4
Cap Deig	00:28	03:17	7,2
La Barceloneta	00:25	03:42	8,6
Vallcebre	00:23	04:05	9,9
Santa Magdalena	00:45	04:50	12,3
Grau de la Mola	00:33	05:23	13,0
Grau del Sastre	00:10	05:33	13,3
Sant Corneli	01:07	06:40	15,9

Crònica

Avui fem una sortida caminant organitzada conjuntament amb els Mountain Runners del Berguedà. Recorrerem tota la part superior dels Cingles de Vallcebre, amb sortida i arribada a Sant Corneli. Som 9 de colla disposats a passar un matí de diumenge recorrent aquesta zona de l'Alt Berguedà, gaudint dels bons paisatges i un agradable temps primaveral. Seguirem bàsicament el PR C-128, però sortint des de Sant Corneli per contemplar també els cingles des de baix, i pujar i baixar per dos dels característics graus.

Els Cingles de Vallcebre formen una muralla de roca calcària intensament clara en forma semicircular. És visible des de molts quilòmetres enllà, i és un fenomen geològic curiós i interessant. Mirat de lluny els cingles de Vallcebre formen un gran altiplà, o més aviat un gran con inclinat, ja que no són plans sinó que tot aquest territori elevat s'aboca a la conca del Llobregat per l'estret de la Foradada com si fos un gegantí embut.

Sortirem des de Sant Corneli, la colònia minera del terme de Cercs situada just a sota dels cingles. Fou un dels nuclis miners més importants de Catalunya. Actualment alberga l'interessant Museu de les Mines de Cercs. Alhora el nucli conserva la seva forma original de colònia, amb les rengleres de pisos amb les característiques galeries. Està situat en un petit altiplà suspès sobre la vall del Llobregat, entremig de dues cingleres, les de Vallcebre al nord, i les de la Garganta al sud. La colònia i el seu museu conserven una bona part del passat miner que ha configurat en gran mesura el territori i la gent de la comarca del Berguedà.

Sortim des de la plaça Sant Romà, al costat del museu. Pugem cap a la part alta del poble pujant diverses escales fins l'església de Sant Corneli. Al costat dels últims edificis busquem un camí poc definit al peu del torrent de Sant Romà. Pugem fins trobar la carretera que puja cap a Fígols i Peguera. La seguim una cinquantena de metres i creuem a l'altra banda per seguir una pista a la dreta. Tenim davant nostra la cinglera d'aspecte infranquejable. Pugem uns metres per la pista fins un punt on ens hem de fixar en unes fites que indiquen el camí del Grau dels Boigs (o dit també dels Boits), a l'esquerra.

Caminem a l'esquerra entre un bosc esclarissat acostant-nos a la base de la cinglera. Sembla difícil que hi hagi un camí que remunti els cingles, però hi és. Els cingles de Vallcebre tenen diversos punts dèbils que foren aprofitats ancestralment per adaptar passos més o menys precaris que permetien la comunicació entre la part alta i la part baixa. Anys enrere en aquesta zona hi vivia molta més gent, ja fossin miners o gent de les cases de pagès, i els diferents graus els permetien un accés molt més directe entre els nuclis de població.

Les fites i els senyals de pintura ens van guiant fins a tocar les parets. A partir d'aquí comença el grau pròpiament dit. Trobem un primer tram amb esglaons més o menys adaptats i una cadena molt més moderna per facilitar el pas. De seguida gira fort i continua pujant per una petita canal equipada amb una barana de ferro. Més amunt una lleixa horitzontal, equipada amb un passamà de cadena, permet avançar uns metres per terreny aeri fins les últimes escales que ens deixen ja a dalt de la cinglera. El Grau dels Boigs és un pas fàcil però aeri i divertit, i que permet en pocs minuts pujar des de la base fins al fil del cingle.

Un cop a dalt girem a la dreta i comencem a resseguir el cingle en sentit antihorari. Trobem una pista i la seguim tot planejant. Passem el grau de les Granotes, on es va arranjar una pista per pujar motoritzats a dalt de l'altiplà. Al cap de poc passem pel costat de la masia de Cal Menut. Continuem per la pista i de seguida trobem a la dreta el Grau del Jou, que permetria baixar ràpidament fins al nucli del mateix nom que veiem al fons dels cingles.

Aviat es comença a dibuixar un bonic paisatge a l'horitzó. Veiem enfront la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca. Avancem en un dia esplèndid amb aquesta bonica estampa al davant nostre. Anem resseguint els cingles i passem pel grau de Sant Climents, el qual permetria baixar a la Torre de Foix i l'església de Sant Climents, situats a la base del cingle. Seguim endavant i la cinglera va girant cap a l'oest. Trobem el grau de les Granoteres, interessant perquè és força vertical i passa entremig d'una gran escletxa a la roca. Hi baixem uns metres per contemplar-lo. A la paret hi ha diverses vies d'escalada de notable dificultat.

Poc després del grau de les Granoteres ens aturem a esmorzar en un sortint de la cinglera que ens ofereix bones vistes. En acabat continuem caminant, ara en baixada i en direcció a la Foradada. Abans d'arribar-hi deixem a la dreta el grau del Moro, que baixa fins a la font de la Foradada, i que va ser arranjat fa pocs anys amb un passamà. Continuem baixant fins a la Foradada, un estret congost on el riu de Vallcebre ha moldejat el terreny construint un bonic engorjat. Creuem el pont i continuem per l'altra banda, deixant a la dreta el grau de la Foradada, un pas excavat a la roca que permet baixar fins a la carretera de Saldes.

Passat el pont comencem a pujar pels cingles de la Foradada, continuació dels de Vallcebre un cop passat l'engorjat. La calor és intensa, i esbufeguem per la pujada. Al cap d'aproximadament mitja hora arribem al Cap Deig i ens trobem amb la carretera de Vallcebre. La creuem i continuem per la pista que neix a l'altra banda. Avancem primer en pujada i després de pla per una zona de pastures. Passem Cal Calzeran i després el barri de la Barceloneta, on anem girant cap al sud. Avancem per la pista principal que comença a baixar a les envistes de Vallcebre. Passem per la bonica masia de turisme rural de Cal Metge i poc després entrem a Vallcebre.

Entrem per la part nord del poble, per una plaça on una vagoneta de l'antic carrilet miner ens recorda el passat recent d'aquest municipi. Arribats a la plaça principal girem a la dreta i pugem uns metres fins que trobem un indicador de camins i girem a l'esquerra. Anem en direcció Santa Magdalena. Avancem còmodament per un tram de pista en terreny obac. Arribem fins a la masia de Cal Vila, i continuem enllà cap a Belians. Aquí la pista esdevé camí, i continuem cap al sud en suau pujada. Trobem diverses cruïlles i pistes, però anem seguint sempre el camí indicat. Al cap d'uns minuts d'agradable camí arribem a l'ermita de Santa Magdalena, on fem una petita pausa.

La intenció inicial era acostar-nos fins a Fumanya, però veient que no els sobra el temps per poder arribar al migdia, prenem el camí que connecta l'ermita amb el Grau de la Mola. El camí és agradable entremig d'un bosc de pins. Puja suau però constant fins retornar-nos al límit dels cingles. Arribats al grau de la Mola, en comptes de baixar-hi i arribar a la carretera, seguim el camí dels cingles a l'esquerra. Continuem fins al grau del Sastre.

El Grau del Sastre és un dels menys utilitzats dels cingles, i de fet està força emboscat. Permetia als habitants de la masia de Cal Sastre pujar ràpidament al cap d'amunt de la cinglera, però aquesta casa està pràcticament ensorrada, de fet només en queda alguna paret i poca cosa més. Baixem doncs pel grau del Sastre entremig de les bardisses que han anat guanyant terreny davant la falta d'ús. Arribem a un bonic planell amb bones vistes cap a la paret de roca calcària i color esclarissat.

Des del planell al costat de la casa ensorrada busquem un antic camí que resseguia la cinglera per sota. El seguim durant un bon tram, però està força perdut i és incòmode. Així doncs anem baixant com podem entremig de la vegetació fins a desembocar en una pista que ens porta directament a la carretera per on havíem creuat a l'inici, prop del grau dels Boigs. Desfem doncs els 50 metres de carretera i baixem seguint el torrent directament cap a Sant Corneli.

Hem passat un matí ben agradable amb una bona colla d'amics recorrent un itinerari de mitja muntanya amb bones vistes cap a les capçaleres del Moixeró i del Cadí. Hem pujat als cingles pel divertit i curiós grau dels Boigs. Els hem resseguit pel fil, baixant a la Foradada i tornant a pujar cap al barri de la Barceloneta i el poble de Vallcebre. Tot seguit hem fet cap a Santa Magdalena i hem remuntat per un camí entremig del bosc de nou cap a la cinglera, abans de baixar el grau del Sastre. Una ruta fàcil i agradable plena d'al·licients.