Es Corbets (2.904 m.)

• 

  Avancem per la vall d'Estós. Al fons el Perdigueret

• 

  Bosc de pi negre. Al fons les Agulles de Perramó

• 

  Flanquegem les Agulles de Perramó per l'esquerra

• 

  Ivó de Perramó i Tuques d'Ixeia

• 

  Avancem cap a la Collada de la Pllana i el pic d'Es Corbets

• 

  Grimpada cap al cim per terreny de blocs

• 

  Baixant per la vall de Perramó. Al fons les Tuques d'Ixeia

Creuem la part baixa de la vall d'Estós i la deixem per enfilar la secundària de Batisielles. Creuem una zona bellíssima al costat dels ivons de l'Escarpinosa i els de Perramó, sota la imponent verticalitat de les parets de les Agulles de Perramó i les Tuques d'Ixeia. Continuem pujant fins la collada de la Pllana, on comencem una grimpada per blocs fins a l'estret cim. Tornem pels ivons de Batisielles arrodonint una ruta llarga, amb fort desnivell però molt estètica i gratificant.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Barracons d'Estós, Benasc (Rigaborça, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 19,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.625 metres
• Temps: 10:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Ruta llarga i amb fort desnivell. Grimpada fàcil per blocs abans del cim.
• Cartografia: Posets - Perdiguero, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Barracons d'Estós	00:00	00:00	0,0
Cruïlla Batisielles	00:54	00:54	3,8
Cabana de Batisielles	00:50	01:44	5,5
Ivons d'Escarpinosa	00:42	02:26	6,6
Ivons de Perramó	01:13	03:39	7,9
Coll Agulles de Perramó	00:34	04:13	8,8
Collada de la Pllana	00:45	04:58	9,9
Pic d'Es Corbets	00:46	05:44	10,3
Ivó Aigüeta de Batisielles	02:14	07:58	12,4
Ivó Gran de Batisielles	00:23	08:21	13,5
Inici	01:54	10:15	19,7

Crònica

Feia temps que mirant el mapa havia pensat que les valls de Batisielles i Perramó havien de ser molt interessants. Unes valls d'alta muntanya farcides d'ivons, estanys i estanyols, tots ells encerclats per tucs, puntes i agulles agudes i escarpades. A la capçalera de la vall de Perramó, i com a límit entre les valls principals de Grist a l'oest i la d'Estós a l'est, s'aixeca un cim espigat i panoràmic, el pic o Tuca d'Es Corbets, dit també de Perramó, i escrit amb diferents grafies: Es Corbets, Escorvets, Els Corbets,... Combinant aquests factors ja tenim una excursió muntada que ens ocuparà tot el dia, ja que cal comptar una distància de gairebé 20 quilòmetres i més de 1.600 metres de desnivell.

Juntament amb la Maria i el Bernat ens dirigim cap a l'entrada de la vall d'Estós, pocs quilòmetres més al nord de Benasc a l'esquerra. Una pista asfaltada entra a la vall, i en menys de mig quilòmetre trobem un gran aparcament, al cap d'amunt del qual hi ha uns antics barracons, possiblement de la central hidroelèctrica. Ens posem a punt i comencem a caminar per la pista tancada al trànsit que remunta la vall. El primer tram és força monòton, ja que caminem per una pista al fons d'una vall tancada. Mica en mica però anem guanyant visió cap als cims de la capçalera. També ens distreuen els intensos colors torrats que ens ofereix la tardor. Creuem el riu, i al cap de poc passem la cabana de Santa Ana. Uns minuts després abandonem la pista i trenquem a l'esquerra, seguint el GR i els senyals que ens indiquen el camí dels ivons de Batisielles.

Si fins ara anàvem planejant suaument ara comencem a pujar més fort entremig d'un bosc espès. Primer ens acompanyen faigs que van perdent les fulles, i més amunt ho fant els pins negres. Anem seguint el GR 11.2 i després d'una bona pujada arribem a la Cabana de Batisielles, on hi ha l'ivonet del mateix nom i una cruïlla de camins indicada amb un pal senyalitzador. Aquí conflueixen el camí que utilitzarem per pujar i el que farem servir de baixada. De lluny apareix la misteriosa silueta de les Agulles de Perramó, con un monòlit a l'horitzó.

Abandonem el GR i continuem el camí de l'esquerra. Planegem uns metres i de seguida tornem a pujar per bon camí. La silueta de les Agulles de Perramó ens acompanya i ens fascina. Fem una parada per prendre uns ganyips i continuem fins arribar als ivons d'Escarpinosa, dos petits estanys d'aigües cristal·lines i de gran bellesa i cromatisme. Els estanys estan situats en un petit circ envoltat de forts pendents. Passem per la dreta del primer estany i prenem un camí que puja molt fort per una tartera de blocs. També hi ha un altre camí, possiblement més bo, que tendeix més a l'esquerra, i passa entremig dels dos ivons.

S'inicia una pujada molt feixuga principalment per blocs i ens encaminem cap a la base de les Agulles de Perramó. Arribem gairebé sota l'agulla nord, la més aguda, i tombem a l'esquerra per vorejar-la. Anem trobant fites, tot i que el camí és difús, especialment en aquest tram per sota les agulles. Després de la forta pujada avancem un tram gairebé de pla faldejant les Agulles de Perramó per l'esquerra. Ens endinsem en l'ampla Vall de Perramó, tancada al nord per les agulles del mateix nom, al sud per les Tuques d'Ixeia, i a l'oest pel pic d'Es Corbets, cap on ens dirigim.

Passem al peu d'un petit ivó just a sota de les Agulles, que es reflecteixen a les aigües tranquil·les. Una petita illa enmig de l'estany fa encara més bonic aquest paratge. Avancem uns metres de pla, i tot seguit tornem a pujar. No seguim la trajectòria de la vall, sinó que enfilem cap a la dreta com si volguéssim fer la volta a les agulles. Anem trobant fites. A musura que pugem a la nostra esquena s'obre cada cop més la panoràmica sobre les Tuques d'Ixeia i els ivons de Perramó, a sota. Aquest petit massís té diversos pics destacats d'entre 2.600 i 2.800 metres, i com a conjunt formen una muralla considerablement vertical, abrupta, colorista i molt estètica.

Pugem una bona estona fins a situar-nos al límit sud de les Agulles de Perramó, on tornem a trobar el GR 11.2 que havíem abandonat unes hores abans. Tornem a seguir el GR i continuem pujant cap a la Collada de la Pllana, a la base del pic d'Es Corbets, que veiem al fons de la nostra trajectòria. Avancem còmodament entremig de petits estanyols, trams d'herba i trams de roca. La darrera pujada cap al coll és més dreta, i sense dificultat assolim els 2.700 metres del coll. Aquest punt marca la divisòria d'aigües entre el sector de Grist (Eriste) i el sector d'Estós.

Al coll hi fa vent i fred. Ben abrigats i amb els guants posats abandonem el camí i enprenem la forta pujada cap al cim. Ens separen només dos-cents metres de desnivell, la majoria dels quals haurem de superar grimpant per grans blocs. Remuntem primer una canal força dreta i descomposta. Més amunt la grimpada és més franca i agradable. Seguim la cresta direcció sud i guanyem alçada ràpidament. Darrere nostre deixem un nou estany, l'ivó de la Pllana, sota mateix del coll.

Després d'una estona grimpant arribem a la part superior, però encara no és el cim. Haurem de continuar uns minuts més gairebé de pla. Primer avancem un tram per la cresta horitzontal. Arribem a una marcada bretxa i la voregem per l'esquerra seguint algunes fites. Amb algun pas aeri fàcil anem trampejant el darrer tram, i finalment assolim el cim després d'una breu grimpada entre blocs. El cim és estret i incòmode, bàsicament el bloc més alt és el cim, i una petita fita el corona.

Des del cap d'amunt del pic d'Es Corbets, a 2.904 metres la vista és esplèndida, tot i que els núvols tapen alguns sectors. Per exemple la zona propera del Posets està ben coberta i no veiem pràcticament res. Arribem a veure el refugi acostant-nos al cim sud, una segona punta situada uns 100 metres més enllà del cim principal. Cap a l'est entremig dels núvols sí que s'endevina força el massís de la Maladeta, i sobretot la punta més occidental, el Pic d'Alba que vam pujar el dia anterior. Més a prop, i també cap a l'est, gaudim de la completa visió de les Tuques i Agulles d'Ixeia. Les seves formes i colors em fascinen. Al nord contemplem la llarga muralla que formen els pics de Clarabides, Gorgs Blancs, Xel de la Vaca i el Perdiguero. Detaca el tram colorista de la cresta del Xel de la Vaca (o Seil de la Baque), amb la roca estratificada.

Després de contemplar l'ampli paisatge i de gaudir uns minuts d'estada al cim, baixem uns metres fins vora la brexta per buscar un recer i dinar. En acabat comencem a baixar pel mateix camí. Creuem el tram horitzonal de la cresta i tot seguit desgrimpem pels blocs fins a la collada de la Pllana. Per camí còmode i conegut anem baixant a bon ritme i ens situem de nou al peu de les Agulles de Perramó. Ara però les vorejarem per l'esquerra, seguint el GR, de manera que farem un itinerari pràcticament circular. Aquesta època el dia és curt, i gaudim dels darrers rajos de sol il·luminant les Tuques d'Ixeia. Tot seguit baixem fort cap a l'ivó de l'Aigüeta de Batisielles i seguidament cap a l'ivó Gran de Batisielles.

Som conscients que arribarem de fosc, però avancem ràpid perquè la penombra ens enxampi el més avall possible. Baixem per camí còmode però força pendent, i al cap d'una bona estona arribem a la Cabana de Batisielles, el punt on conflueixen els camins. Retrobem doncs el camí ja conegut i baixem ara per dins del bosc, que accentua la foscor. Al cap d'uns minuts engegem els frontals i anem baixant fins trobar la pista. Una estoneta més gairebé de pla seguint la pista i arribem als barracons d'Estós, d'on havíem sortit més de 10 hores abans.

Ha estat una ruta dura però molt gratificant. Es fa feixuga l'aproximació de gairebé dues hores fins a a la cabana de Batisielles, primer per pista i després per camí dins del bosc. A partir de llavors la ruta és molt agraïda, amb constants al·licients. Torno sorprès i encantat d'aquest sector que no coneixíem. L'entorn és captivador, un combinat de valls amples farcides d'estanys al peu de muntanyes molt escarpades i de formes estètiques. La darrera grimpada fins aquest cim poc conegut afegeix un punt d'emoció i vistositat a la ruta.