Crestall Baiau - Comapedrosa - Racofred

Pugem per la Coma Pedrosa fins al refugi El primer tram de carena és suau i fàcil Tram de carena fàcil Arribant al Sanfonts veiem la zona més abrupte, amb els pics de Baiau, Roca Entravessada i Comapedrosa A l'esquerra ens queda el circ de Baiau i més enllà el massís de la Pica d'Estats El tram més abrupte i difícil de la cresta entre el pic de Baiau i la Roca Entravessada Tram de cresta aeri, amb diversos passos de III exposats Fem nit al refugi dels Estanys Forcats Sortida de sol des del refugi dels Estanys Forcats, amb la Roca Entravessada darrere Tram de cresta arribant al Medacorba Crestejant prop del pic de Racofrec Rere els Estanys Forcats sobresurten el Comapedrosa, el Baiau i la Roca Entravessada

Trams de carena i trams de cresta, aquesta ruta circular de dos dies recorre el cordal nord-oest del principat d'Andorra. Pugem al refugi de Comapedrosa i enfilem cap el pic de Port Vell. Continuem per carena cap al Sanfonts i l'Agulla de Baiau. Desgrimpem abans de pujar el pic de Baiau, i a través de la collada del Forat dels Malhiverns pugem el Comapedrosa. El tram més difícil és la cresta entre Baiau i la Roca Entravessada, amb trams de III exposats. Dormim al refugi dels Estanys Forcats i el dia següent fem el tram de carena entre el Medacorba, el Racofred i el pic del Pla de l'Estany, fàcil però aeri i amb nombroses grimpades.

Fitxa

! Ruta de 2 dies.

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Arinsal, Ordino (Andorra)
  • Distància: 12,1 + 9,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.930 + 595 metres
  • Temps: 10:40 + 5:50 hores
  • Dificultat: PD+
  • Sensació de dificultat: Una mica difícil. Tram de cresta Baiau - Roca Entravessada complicat, amb passos de III aeris sobre roca discreta.
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Dia 1: Sanfonts, Baiau, Comapedrosa i Roca Entravessada
Arinsal 00:00 00:00 0
Refugi de Comapedrosa 01:49 01:49> 3,7
Pic del Port Vell 01:00 02:49 6,0
Pic de Sanfonts 01:50 04:39 8,8
Agulla de Baiau 00:45 05:24 9,3
Pic de Baiau 00:47 06:11 10,1
Pic de Comapedrosa 00:31 06:42 10,5
Pic de Baiau 00:28 07:10 11,0
Pic de la Roca Entravessada 02:49 09:59 11,3
Refugi dels Estanys Forcats 00:44 10:43 12,1
Dia 2. Medacorba, Racofred i pic del Pla de l'Estany
Refugi dels Estanys Forcats 00:00 00:00 0
Pic de Medacorba 01:00 01:00 1,2
Pic de Racofred 01:06 02:06 2,1
Pic del Pla de l'Estany 01:09 03:15 3,3
Estanys de Montmantell 00:30 03:45 4,0
Refugi del Pla de l'Estany 01:12 04:57 6.9
Arinsal 00:53 05:50 9,6

Crònica

Feia temps que tenia en ment una ruta pel fil del cordal nord-oest del Principat d'Andorra, seguint la carena fronterera primer amb Catalunya i després amb l'Arieja. Es tracta d'un recorregut circular al voltant de les muntanyes més altes d'Andorra, seguint sempre la carena (o la cresta segons els trams), de manera que sempre ens movem a gran alçada i en un entorn panoràmic.

Ens desplacem fins a les últimes cases de la població d'Arinsal (Ordino, Andorra), després del petit túnel al final del nucli. És el punt de partida habitual per pujar el Comapedrosa i les muntanyes de l'entorn. El Comapedrosa és un cim molt concorregut, sobretot pel fet de ser el més alt d'Andorra. En canvi la majoria de pics de l'entorn són menys coneguts. Precisament la nostra intenció és recorre'n una bona part i gaudir així de diferents perspectives d'aquest territori pedregós, sovint esquerp i de considerable altitud.

Dia 1. Sanfonts, Agulla de Baiau, Baiau, Comapedrosa i Roca Entravessada

Comencem a caminar per la ruta normal d'accés al Comapedrosa. Tot pujant anem contemplant el canvi de colors que ens intueix la proximitat de la tardor. Pugem una estona per la pista fins que, enmig d'un revolt, un cartell ens indica que hem de continuar cap a l'esquerra. Prenem el camí que remunta el riu de Coma Pedrosa i anem pujant per pendent més fort i sostingut fins arribar al collet de Coma Pedrosa, uns metres per sota del refugi. Entrem al refugi per consultar algun detall que no tenia del tot clar de la ruta, i ens informen que estem dins la setmana de la caça de l'isard, una setmana en què els caçadors andorrans fan una autèntica matança d'aquests elegants animals. Costa d'entendre com avui en dia encara es permetin aquesta mena de carniceries, bé, s'entén perquè estem parlant d'un negoci molt lucratiu. La coincidència amb la setmana de la caça de l'isard ens provocarà dues conseqüències: per una part sentir trets durant bona part del matí, alguns força a prop; i la segona és que el refugi on ens volíem allotjar, els Estanys Forcats, és una cabana lliure propietat dels caçadors, i és fàcil que l'ocupin. En tot cas no canviem els plans i seguim endavant.

Passat el refugi ens desviem de la ruta normal del Comapedrosa, i comencem a pujar per un camí ben fresat en direcció sud-oest. En aproximadament dues hores i mitja des de que hem sortit arribem a la Portella de Sanfonts, dalt de la carena, la qual no abandonarem durant tot el recorregut. Deixem les motxilles (força pesades ja que farem nit en un refugi lliure i a més portem material d'assegurament) i ens arribem fins al Pic de Port Vell (2.655 m.), el primer cim del dia. Tot i que hem de continuar la carena cap al nord, ens hem desviat poc més d'un quart d'hora cap al sud per assolir aquesta primera cota que és el primer cim significatiu de la llarga carena que recorrerem.

Tornem a la Portella de Sanfonts, tornem a carregar motxilles i seguim endavant. Avancem per lloms planers i en pendent moderat direcció nord. Anem guanyant alçada progressivament per una carena ampla i amb camí fresat. El trajecte fins al pic de Sanfonts és llarg, però és el tram més fàcil de tots, ja que només cal caminar per terreny fàcil i amb pendent suau. Com que avancem pel fil de la carena tenim bones vistes cap a ambdues bandes. A ponent anem veient els pics de Monteixo i Norís, i més enllà els cims de la capçalera de la Vall Ferrera, com el massís de la Pica d'Estats. A llevant anem veient la carena gairebé paral·lela del Comapedrosa, cada cop més a prop.

Sense dificultats arribem al pic de Sanfonts (2.894 m.), i s'obre davant nostre un excel·lent panorama de cims que haurem d'anar resolent: Baiau, Comapedrosa, Roca Entravessada, etc. A partir d'aquí el recorregut ja no serà tan fàcil, i el terreny es torna més escarpat, alhora que els cims guanyen en presència i elegància. Baixem encara fàcilment fins al peu de l'Agulla de Baiau, un cim menys destacat del cordal, però ja més exigent pel vessant nord, on baixarem. Mig caminant mig grimpant arribem al cim de l'Agulla de Baiau (2.863 m.)

Les primeres dificultats del dia comencen en el descens de l'Agulla de Baiau. Anem seguint la carena que ara ja esdevé cresta, i ens exigeix desgrimpar per terreny fàcil (II) però força vertical, i amb roca molt trencadissa que fa parar atenció. Si no es vol pujar l'Agulla un camí flanqueja per sota, pel vessant est. Baixem desgrimpant i ens plantem a la Portella de Baiau, cruïlla de camins on trobem el camí normal que baixa del Comapedrosa i el GR 11, el qual continua cap a l'esquerra i en una fortíssima baixada fins al circ de Baiau, on hi ha un refugi lliure que ja coneixem d'altres ocasions. Descartem tots els camins i continuem de dret, seguint sempre la cresta-carena. Pugem fort uns minuts més i arribem al Pic de Baiau (2.886 m.)

Des del Pic de Baiau tenim una gran panoràmica de l'entorn, amb el circ i els estanys homònims a ponent, i el proper Comapedrosa a llevant. Cap al nord es dibuixa la retallada cresta que mena fins al pic de la Roca Entravessada. Hem de seguir la cresta, però tenint el Comapedrosa tant a prop ens hi arribem. Deixem les motxilles al pic de Baiau i baixem cap a la collada del Forat dels Malhiverns (un nom ben significatiu). Des del marcat coll enfilem per la cresta fàcil fins al sostre d'Andorra, el Comapedrosa (2.942 m.) en aproximadament mitja hora. Tot pujant la sorpresa del dia: una perdiu blanca se'ns posa al davant, tot i que fuig ràpidament abans que tinguem temps de fotografiar-la. Després del cim desfem el camí i tornem al pic de Baiau.

Comença tot seguit el tram més complicat de la ruta, que és la travessa des del pic de Baiau cap al pic de la Roca Entravessada. Probablement hi ha alguna ruta més fàcil que evita les parts més esmolades de la cresta, però nosaltres avancem pel fil. Primerament baixem fins una marcada bretxa, i tot seguit grimpem pel vessant oposat. Avancem un bon tros grimpant i desgrimpant per la cresta, sortejant gendarmes i buscant el recorregut més lògic. Arriba un punt en què la cresta és molt aèria, i cal fer diversos passos d'escalada de III. Ens encordem per anar més tranquils, fem un parell de llargs de corda (30 m.), i tot seguit avancem en ensemble un cop veiem que el terreny ja és menys compromès. Tot aquest tram és molt escarpat, i la roca no sempre és fiable, per tant extremem les precaucions.

Quan la cresta es fa més ample les principals dificultats disminueixen, tot i això encara cal fer una bona grimpada fins arribar al cim de la Roca Entravessada (2.928 m.) Aquest cim tot i ser el segon més alt d'Andorra és poc freqüentat, sobretot pel fet que qualsevol de les seves vies d'accés exigeix una grimpada per terreny més o menys aeri. Contemplem els darrers rajos del sol com tenyeixen de vermell els vessants oest de les muntanyes. No ens entretenim al cim ja que hem estat molta estona en creuar la cresta de Baiau a la Roca Entravessada, encara hem de baixar-ne i la llum ja és escassa.

Baixem per l'aresta est de la Roca Entravessada, una ruta fàcil però que exigeix desgrimpar en diversos punts i moure's per terreny aeri. Anem desfent la cresta en direcció cap al petit refugi que ja es comença a dibuixar, just després del desguàs dels Estanys Forcats que veiem a la nostra esquerra, uns quants metres per sota de la cresta per on transitem. Alguna fita escadussera ens indica que anem bé, i anem resseguint la cresta descendent. Un isard que, afortunadament s'ha salvat de la cacera, ens bufa, estranyat i potser molest que algú interfereixi en els seus dominis aquestes hores de vespre. Anem baixant fins arribar al peu mateix del refugi. De fet hi ha dos refugis, una petita cabana metàl·lica en molt mal estat, i uns metres per sota un refugi de fusta situat en un petit balcó panoràmic.

Passades les 8 del vespre arribem al refugi dels Estanys Forcats. Es tracta d'una petita cabana de fusta situada uns metres per sota dels estanys, a 2.640 metres d'alçada. Té capacitat per a 8 o 10 persones. Disposa de lliteres amb matalassos i una taula amb bancs. Fins i tot hi ha una petita font a fora, que no és res més que un tub mig soterrat que ve de prop de l'estany. Està en bones condicions, i el lloc és veritablement immillorable. Està ubicat en un balcó gairebé suspès al buit per sobre de la gran coma del Pla de l'Estany, i amb una visió directa que s'allarga cap a la vall d'Ordino i més avall cap al Valira, de manera que es veuen les llums de les principals poblacions del centre i sud d'Andorra. Estem de sort i no hi ha ningú més al refugi, de manera que podrem gaudir en plenitud de l'absoluta tranquil·litat d'un entorn tan singular. Preparem una sopa calenta per refer-nos, i havent sopat dormim en la comoditat d'aquest refugi d'altura.

Dia 2. Medacorba, Racofred i Pla de l'Estany

Fins i tot l'orientació del refugi és idònia, i els primers rajos de sol l'il·luminen i li donen escalfor. Ens llevem i contemplem la bonica sortida del sol que imprimeix uns colors vius i brillants sobre la roca fosca. Després d'esmorzar i recollir les coses tornem a posar-nos en marxa. Voregem els Estanys Forcats per l'esquerra, tot pujant pel GR. Una breu però intensa pujada i arribem a la collada dels Estanys Forcats, punt equidistant entre el pic de la Roca Entravessada (sud) i el pic de Medacorba (nord). Deixem el camí principal i comencem a enfilar els forts pendents del Medacorba. Seguim algunes fites i anem pujant sense dificultats, tot i que en algun punt cal mig grimpar. En pocs minuts assolim la cresta i la resseguim fins al punt central, on hi ha el pic de Medacorba (2.912 m.)

El pic de Medacorba és encrestat, molt estret i allargat. El punt més alt és al mig, i té la curiositat de ser trifronterer, ja que hi conflueixen els límits de Catalunya, Andorra i França. Cap al nord contemplem boniques vistes cap a l'Arieja, amb la vall de Solcèn en primer lloc. Més a ponent distingim les diverses puntes del massís de la Pica d'Estats. Si ens girem cap al sud veiem molt més a prop els cims que vam pujar ahir: la Roca Entravessada en primer lloc, i al darrere el Comapedrosa. Finalment cap a ponent destaca l'airós pic de Lavans, molt bonic, i que descartem ja que ens obligaria a fer una important marrada.

Des del cim mateix de Medacorba retrocedim per la cresta summital en direcció est. Quan s'acaba la part pràcticament horitzontal de la cresta trobem una profunda bretxa, que voregem uns metres per sota (dreta) per evitar treure la corda. Superada la bretxa continuem pel fil de la cresta, força esmolada en aquest tram. Anem avançant desgrimpant i rodejant els petits gendarmes, sense grans dificultats però amb compte. Tot aquest tram entre el Medacorba i el Racofred s'ha d'anar grimpant i desgrimpant pràcticament tota l'estona, amb passos fàcils de II, algun aeri. El vent és força molest, i va guanyant en força. Després d'un tram de baixada, tornem a grimpar fins una cota intermitja, i de seguida baixem fort fins un marcat coll just a sota del pic de Racofred.

Una fàcil grimpada per grans blocs ens condueix al pic de Racofred (2.839 m.), des d'on contemplem el Comapedrosa i sobretot la Roca Entravessada, que des d'aquí té una bonica forma piramidal. Ens hi entretenim ben poca estona perquè el vent és molt molest, i comencem a baixar per l'altra banda. Les dificultats pràcticament disminueixen, i la cresta es transforma en una carena més ampla. Més avall trobarem un nou tram encrestat, però breu i fàcil (II). Baixem caminant, sempre vers llevant, i només haurem de tornar a utilitzar les mans just abans d'arribar al Port Dret. Assolit aquest coll ens queda la feixuga pujada cap al darrer cim del dia. Es tracta d'una pujada constant i monòtona primer per prats d'herba molt inclinats, combinats amb algun tram de tartera, i finalment mig grimpar per la roca. Després d'una bona estona de pujada feixuga arribem a l'avantcim, on trobem un corredor. El vent és molt fort, i sense perdre temps acabem d'arribar en pocs minuts més fins al pic del Pla de l'Estany (2.859 m.)

Des del cim encara continuem uns minuts més per la carena fins al Port d'Arinsal, on l'abandonarem definitivament. De fet la carena continua, i es torna a encrestar aviat als pics d'Angonella i Cataperdís, però aquest tram ja l'havíem recorregut en una altra ocasió, i a més a més hem de tornar!

Des del Port d'Arinsal baixem pel dret fins als propers Estanys de Montmantell. Dels dels estanys continuem baixant per un camí ben traçat i indicat amb senyals de pintura de diferents colors. Passem al peu d'un petit refugi metàl·lic amb vistes cap al Comapedrosa i continuem baixant per un camí ben agradable en un entorn de prat alpí. El camí ens va guiant cap al Pla de l'Estany, on hi ha un refugi lliure al peu mateix de la paret est del Comapedrosa. Al fons del pla trobem la pista que seguim fins que passada la borda de Coruvilla prenem el camí de l'esquerra i baixem mitja hora més fins al punt d'inici, l'extrem nord de la població d'Arinsal.

Ha estat una sortida de dos dies ben intensa, movent-nos sempre a gran alçada per un terreny de carena i cresta. Hem partit la sortida en dos dies, fent nit a l'encantador refugi lliure dels Estanys Forcats. La primera jornada ha estat més dura en desnivell, distància i dificultat. El tram més complicat és la cresta entre el pic de Baiau i la Roca Entravessada, on hem tret la corda per superar els passos més exposats. El segon dia hem fet una bona grimpada al límit entre Andorra i l'Arieja i hem baixat per un camí ben agradable. Una ruta ben complerta i recomanable per conèixer la zona més feréstega de l'extrem nord-oest andorrà.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Afegeix un nou comentari