Taillon (3.114 m.) i Gabietos (3.031 i 3.034 m.)

Ens apropem a una de les zones més espectaculars dels Pirineus per enfilar dos cims característics i gaudir d'un panorama majestuós. Des del vessant de Gavarnie pugem cap al refugi de Serradets i d'aquí a la Bretxa de Roland, punt mític en el món del pireneisme. Per les vores de la paret primer i deprés per un ampli llom arribem al Taillon. Fem una ràpida escapada cap als Gabietos on cal grimpar uns metres abans del cim. Tornem per la mateixa ruta.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Tentes, Gavarnie (França)
• Distància: 17,4 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.295 metres
• Temps: 7:45 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil. Breu grimpada als Gabietos. Algun tram aeri.
• Cartografia: Alta Ruta Perdidos, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Coll de Tentes	00:00	00:00	0
Coll de Bujaruelo	00:24	00:24	1,7
Refugi de Serradets	01:19	01:43	4,8
Bretxa de Roland	00:37	02:20	5,4
Taillon	01:22	03:43	7,0
Gabieto oriental	00:56	04:38	8,3
Gabieto occidental	00:12	04:50	8,7
Taillon	00:50	05:40	10,2
Bretxa de Roland	00:28	06:08	12,0
Coll de Tentes	01:38	07:46	17,4

Crònica

El tercer dia al vessant nord dels Pirineus tenim un plat fort en forma de dos cims emblemàtics situats en un entorn de gran bellesa. Tot el massís del Mont Perdut és fascinant, amb les seves grans moles de roca calcària inèdites al Pirineu. Des de la turística i bella localitat de Gavarnie prenem la carretera asfaltada que puja fins a més de dos-mil metres al Coll de Tentes. Aquesta carretera pretenia connectar els dos vessants dels Pirineus a través del port de Bujaruelo, però sembla que només els francesos van complir la seva part del tracte, i la carretera s'acaba just a la frontera. En tot cas aquesta carretera permet un accés còmode a una zona molt interessant.

La Pilar, el Pep, la Sílvia i jo mateix sortim des del Coll de Tentes, d'on també ho fan molts altres muntanyencs i excursionistes. L'ascensió al Taillon des d'aquest punt és un gran clàssic, ja que permet assolir un tres-mil molt significatiu amb un esforç moderat (només 1.000 metres de desnivell) tot passant per un dels passos més espectaculars dels Pirineus, la Bretxa de Roland. És a dir, una gran relació esforç-benefici.

Caminem per la pista fins al coll de Bujaruelo, a l'alta banda de la qual contemplem la vall homònima i diversos pics ben estètics. S'acaba la pista i continua un camí cap a l'esquerra que flanqueja la base de la paret nord del Taillon. El camí planeja una bona estona, i permet observar les magnífiques parets d'aquesta bonica muntanya. S'acaba el planejar quan trobem el torrent que baixa del coll de Serradets. Iniciem una pujada exigent que, en algun tram està equipada amb cadenes per facilitar la progressió. Superat aquest tram de fort pendent, on coincidim amb molts altres excursionistes, arribem al coll de Serradets, on tenim la primera visió del refugi i de la Bretxa de Roland.

Per molts cops que passis per aquest punt, no deixa de meravellar la gran dimensió de la bretxa, un esvoranc grandiós i ben quadrat que trenca la uniformitat d'una gran muralla rocosa que s'estén centenars de metres. Arribem al refugi i iniciem la pujada per una zona tarterosa, la qual, com a conseqüència del gran nombre d'excursionistes que hi transiten, s'ha dibuixat un excel·lent camí de fàcil avenç. Així doncs anem superant el fort desnivell d'ascens a la bretxa sense més dificultat que els esbufecs típics de l'esforç.

Arribem sota la bretxa, magnífica, immensa, colossal. Petita parada per menjar uns ganyips abans de seguir l'itinerari. Creuem la bretxa i avancem ara pel cantó sud, vorejant a ran de paret la punta Bazillac. Les parets són magestuoses, i desplomen tant que les gotes que es desprenen de dalt cauen potser a 15 o 20 metres de la base de la paret. Avancem el camí ben fresat, fixant-nos i fins i tot entrant en alguna de les coves d'origen càrstic que hi ha en aquest entorn. Avancem cap a l'oest a peu de paret fins que aquesta s'acaba. Passem la Falsa Bretxa i voregem El Dedo, un esperó aïllat enmig de la carena.

Tenim davant l'ampli llom que ens conduirà cap al cim, i només queda anar caminant plàcidament tot i la pujada fins assolir-lo. Coronem els 3.114 metres del cim enmig de núvols que van corrent. El temps és insegur, i no sabem si continuar la ruta prevista cap als Gabietos o no. La Pilar i la Sílvia decideixen tornar, i amb el Pep decidim provar-ho.

Posem tercera i baixem ràpid fins un petit coll on hi ha una lleixa una mica aèria que permet baixar més fins al coll de Gabieto. Aquí decidim continuar ja que pensem que el temps aguantarà. Baixem la lleixa amb compte però ràpid. Més avall cal mig desgrimpar en algun punt, i sense més dificultat arribem al coll de Gabieto, des d'on tenim una perspectiva bonica i desconeguda de la cara nord-oest del Taillon. Des del coll una ràpida pujada sense cap complicació ens deixa al pic oriental de Gabieto (3.031 m.) De lluny els Gabietos semblen molt més esmolats i difícils del que realment són. És molt bonic el color grogós de la pedra, que contrasta fortament amb el calcari més blanquinós de la resta.

Des del pic oriental a l'occidental hi ha una petita cresta fàcil. Baixem primer uns metres buscant el pas més lògic fins arribar al punt més baix. Després cal fer una breu i fàcil grimpada fins acabar d'arribar al cim, amb uns metres finals aeris pel vessant oest, on hi ha una gran timba cap al sector de Bujaruelo. Des del cim occidental (3.034 m.) tenim una bonica vista de l'oriental i el Taillon al fons, combinat amb la paret occidental que cau centenars de metres sota els nostres peus. Un lloc molt bonic.

Probablement el camí de retorn més ràpid hauria estat baixar per darrere del pic occidental cap a la Forqueta de Gabietos, però com que no coneixem la complexitat d'aquest camí (tota aquesta zona és molt abrupta), el temps és insegur, i les noies han baixat pel camí del Taillon, decidim tornar al Taillon tot i que requereix remuntar 150 metres positius més i fer una volta més llarga. Així tornem a baixar directes cap al coll de Gabietos i d'aquí pugem pel mateix camí fins a assolir per segon cop el Taillon. Pugem ràpids, suant i esbufegant. I també baixem ràpids, però això ja és una altra cosa!

Flanquegem la paret, creuem la bretxa, passem Serradets i baixem al peu del torrent. Necessitem aproximadament dues hores per baixar del Taillon fins al punt d'inici de la ruta, el Coll de Tentes, on tot just fa 10 minuts que han arribat la Sílvia i la Pilar.

El vessant nord del massís del Mont Perdut és apassionant, i aquesta ruta és una de les més fàcils i clàssiques. Hem gaudit d'un dia de muntanya excel·lent, al costat de bons amics, i en un paratge de singular bellesa. El dia següent, ja més relaxats, aprofitem per acostar-nos fins al circ de Gavarnie, contemplar la cascada més alta d'Europa i passejar en un entorn molt bonic. Una zona amb mil i una possibilitats que ens proporciona moltes idees per a futurs projectes.