Bòfia de la Boixadera

Coneguda des de temps immemorials, aquesta bòfia és una de les més fondes de la comarca del Berguedà. No té grans concrecions, però destaca per l'amplitud d'alguna de les seves sales. Fem una sortida amb nens que gaudeixen de l'aventura d'entaforar-se sota terra i evolucionar dins d'un entorn poc habitual.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
• Lloc de sortida: Casa Gomira, Montmajor (Berguedà)
• Distància: 800 m. d'aproximació i uns 500 metres de recorregut dins la cova
• Desnivell positiu: inapreciable
• Temps: 15 minuts aproximació, 1-2 hores de recorregut per la cova
• Sensació de dificultat: Fàcil. Cal passar algun tram estret
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Fem una sortida matinal de descans actiu dominical. Ben acompanyats per tres nens amb els seus respectius pares ens encaminem a viure una aventura subterrània ben a prop de casa. Ens dirigim cap a la Bòfia de la Boixadera o de Sant Jaume. Amb el Roger, la Jana, el Martí, la Cristina, el Joan, la Sílvia i jo mateix posem rumb cap a la Casa Gomira, on començarem la breu aproximació d'uns 800 metres caminant. Per arribar-hi cal prendre la carretera que de Berga va cap a Solsona. Passat l'Espunyola trobem el restaurant Cal Majoral, on prenem la pista asfaltada que es dirigeix cap a la Vall d'Ora. De fet la pista només està asfaltada durant 3 o 4 quilòmetres, just fins on ens dirigim, al peu de la gran casa Gomira.

Aparquem i comencem a caminar en lleugera baixada seguint la mateixa pista. A pocs metres, enmig d'un revolt a la dreta marxa una pista secundària a l'esquerra, i la seguim tot planejant. De seguida es torna a bifurcar i seguim ara a la dreta després de passar un vailet. Caminem per la pista durant uns centenars de metres fins que una evident fita a la dreta inicia un caminet de 10 o 12 metres que ens deixa a l'entrada de la cova.

L'accés a la bòfia és descendent, i veiem una gran entrada que baixa entremig de grans blocs que s'han anat esfondrant. Pocs metres més enllà una altra entrada més petita també permetria accedir a l'interior de la cova, però de forma menys còmoda. Baixem set o vuit metres esquivant els blocs, punt en què la cova es bifurca. Seguim a l'esquerra, on hi ha unes fletxes, i trobem l'accés a una de les sales de la cova. La bòfia té dues entrades, aquesta entrada estreta, a l'esquerra, i que dóna pas a la sala més petita. Si continuem de dret trobarem l'accés, també estret però no tant a la gran galeria de gairebé 500 metres de profunditat que finalitza en una enorme sala.

Entrem doncs primer a la sala més petita, però amb un accés més divertit i espectacular. Cal creuar una gatera d'aproximadament un metre i mig, però de només 30 centímetres d'alçada, i a ran de terra. Cal doncs posar-se boca terrosa, amb la panxa a terra i lliscar com una serp cap a dins del forat. A l'inici impressiona una mica entaforar-se en un lloc tan estret i lliscar sobre el llot que cobreix tot el terra de la cova. Però no té cap mena de dificultat, i és ben divertit. Passat aquest metre i mig la sala s'eixampla. Dins trobem una acumulació de grans blocs que cal sortejar. Enfilem un tros amunt per contemplar la sala, i al final baixem mig desgrimpant fins a la part inferior, on hi ha un petit estanyol. És la coneguda com a Sala de les Nimfes, on podem contemplar alguna petita concreció. Sobre el bassal d'aigua hi ha un petit pessebre.

Fem una volta per la sala petita, i els nens gaudeixen de l'experiència d'estar sota terra, amb els frontals i una torxa de llum que ajuda a contemplar la magnitud d'aquestes sales. Passem sota uns blocs arraulits i tornem a la sortida de la cova, on l'un rere l'altre tornem a estirar-nos a terra i esmunyir-nos serpentejant.

Tornem a la boca principal i busquem la continuació cap a la gran galeria. Al principi costa una mica de trobar, ja que el pas és també força estret, però no a ran de terra sinó una mica més amunt. Per trobar-la continuem la mateixa direcció de l'entrada principal fins que s'estreny, i llavors tendim lleugerament a l'esquerra per trobar el pas estret que un cop superat dóna accés a una amplíssima galeria o sala, segons com es miri.

Un cop a la gran galeria ja podem avançar drets. L'alçada de la sala és variable, però en alguns punts pot tenir 7 o 8 metres, i en altres és molt més estreta. L'amplada és també variable, però en les parts més amples potser pot superar els 20 metres. No és pròpiament una sala, ja que continua durant més de tres-cents metres endins, és doncs una immensa galeria. La galeria té un lleuger desnivell negatiu, o sigui que per avançar cal anar baixant, esquivant els grans blocs que cobreixen bona part del terra.

Anem aprofundint dins la galeria, la qual en alguns punts fins i tot s'eixampla, i guanya alçada prop del fons, a la Sala de l'Honor. Després d'una bona estona endinsant-nos i gaudint de l'espectacle subterrani arribem al fons, una sala gairebé plana on hi ha un gran gour, una zona plana coberta dels dipòsits calcaris formats per petits bassals d'aigua. És una sala molt bonica que es va fent cada cop més baixa, fins esdevenir impracticable. Som al fons de la cova, on contemplem el curiós entorn, a uns 40 metres de profunditat en vertical i gairebé 500 metres de recorregut lineal.

Tornem pel mateix camí, fixant-nos bé per on hem passat anteriorment, ja que si bé el recorregut és pràcticament lineal, ens podríem despistar si anem massa a les vores i prenem alguna de les petites galeries o forats secundaris. Grimpem en algun punt abans de tornar a la boca d'entrada, encara una emoció més pels nens que són els que més han gaudit de l'experiència.

La bòfia de la Boixadera o de Sant Jaume (en referència a la propera ermita de Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs que hi ha a pocs metres) és una cova fonda i curiosa. No és espectacular pel que fa a concrecions calcàries, ja que només en té alguna de poca magnitud. En canvi sí que impressiona per la fondària i sobretot per la magnitud de les seves grans sales i galeries. Una curiositat digna de visitar a l'oest del Berguedà.