Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.
TweetFitxa
- Tipus de sortida: Alta Muntanya
- Lloc de sortida: Corral de las Mulas, Sallent de Gállego, Osca, Aragó (Espanya)
- Distància: 15,3 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.005 metres
- Temps: 8:02 hores
- Dificultat: F+
- Sensació de dificultat: Fàcil. Tram exposat equipat amb cadenes. Petita grimpada previ al cim.
- Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Corral de las Mulas | 00:00 | 00:00 | 0 |
Aparcament Anayet | 00:40 | 0:10 | 2,5 |
Ivons d'Anayet | 01:14 | 01:54 | 5,4 |
Coll d'Anayet | 01:07 | 03:01 | 7,3 |
Pic d'Anayet | 01:01 | 04:02 | 7,8 |
Corral de las Mulas | 04:00 | 08:02 | 15,3 |
Crònica
Aprofitem els 4 dies del pont de Tots Sants per desplaçar-nos fins a la capçalera de la Vall de Tena i aprofundir en una àrea pirenaica molt interessant. La combinació de muntanyes altíssimes que s'eleven verticals sobre valls fondes, verdes i frondoses i alguns nuclis de població característics donen a aquesta zona un marcat caràcter muntanyenc. Tenim el camp base a Sallent de Gállego, la capital de la vall. És una població dinàmica, força centrada en el turisme de muntanya i l'esquí, amb l'estació de Formigal a pocs quilòmetres. Els seus carrers estrets i empedrats són molt bonics, i tot i la construcció de segones residències manté la seva pròpia personalitat. Sobre mateix de la població s'alça la Foratata, un espadat rocós molt vertical de considerables dimensions.
Des de feia temps havíem quedat enamorats a primera vista de la silueta del pic d'Anayet, un cim molt estimat a la zona. És un cim que no destaca per la seva alçada sinó per una silueta esvelta i bonica, i pels seus vesssants verticals. Així doncs amb la Pilar, el Pep i la Sílvia pugem per la carretera que porta a la frontera franco-espanyola del Portalet fins al Corral de las Mulas, just on comença la pista asfaltada que porta a l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal. A l'estiu incomprensiblement la pista que porta a l'ampli aparcament està tancada, i cal deixar els vehicles al peu de la carretera principal, en un petit aparcament. Caldrà caminar per l'asfalt durant 2,5 quilòmetres fins a l'aparcament on hi ha un telecadira, i a partir de llavors ja comencem a avançar pel barranc de Culivillas.
El dia és lletjot després d'un dia anterior plujós. Les boires i els núvols són els protagonistes, i temem no arribar a veure el cim. Afortunadament les boires van movent-se, i la visibilitat va i ve per moments. Sortim doncs del costat del petit edifici del Corral de las Mulas, baixem uns metres per la pista asfaltada, i tornem a pujar fins un gran aparcament al peu del telecadira. Sempre tenim davant el pic de Culivillas, i ens hi dirigim fins que poc després de l'aparcament la vall tomba a la dreta. Avançarem per la vall, pujant progressivament, deixant al pic de Culivillas a la nostra esquerra, i la petita punta de la Garganta a la nostra dreta.
El camí és fresat, ja que és un itinerari molt freqüentat. Només arribar fins als ivons ja és una excursió molt bonica, fàcil i interessant. També és molt freqüent pujar el Vèrtex d'Anayet, el cim bessó de l'Anayet, separat d'aquest per un coll. El Vèrtex és una mica més alt, però no té ni de llarg la personalitat de l'Anayet. Això sí, és molt més fàcil arribar-hi, i des d'allí es pot obtenir una visió lateral i propera del nostre cim. El pic d'Anayet és freqüentat per muntanyencs, però no tant per excursionistes, ja que cal superar un tram exposat, tot i que equipat amb cadenes, i també cal grimpar per una xemeneia prèvia al cim. Una bona opció és combinar els dos cims, ja que són propers.
Avancem per la vall, ampla i coberta d'un espès mantell herbat. Aquesta època l'herba és grogosa, adormida esperant els freds hivernals. A la nostra esquerra queden parets altes i escarpades. Pugem per la vall amb inclinació moderada, amb pas còmode i relaxat. Després d'una bona estona pujant arribem a un gran altiplà on hi ha els ivons d'Anayet. Des d'aquest punt descobrim de sobte la silueta del nostre objectiu, invisible fins al moment. La imatge és espectacular, ja que al mig d'un gran pla herbat veiem un estany llargarut i just darrere s'aixeca verticalment la silueta pedregosa multicolor de l'Anayet.
El nostre cim són les restes d'un antic volcà, igual que el proper Midi d'Ossau. La vertical mola rocosa són les restes de la xemeneia de l'antic volcà, que es va anar derruint amb els milenis. És molt curiós contemplar el contrast de les diferents roques magmàtiques, amb vermells vius, verds apagats i negres intensos. Malgrat que el dia no és brillant la imatge de la muntanya darrere del llac impressiona i sedueix només de veure-la.
Després de contemplar-lo sense pressa avancem pel camí planer que voreja l'estany més llarg i es dirigeix al coll que separa l'Anayet (dreta) del Vèrtex d'Anayet (esquerra). Ens apropem al coll, i al final el camí enfila fort. Al coll girem a la dreta i busquem les fites i els indicis de camí que enfilen cap al cim. En aquest punt ja hi trobem neu, no molta quantitat, però sí suficient per haver d'extremar les precaucions. A partir d'aquí cal enfilar fort per terreny una mica delicat. Sembla que serem els primers des d'uns quants dies a pujar aquest cim, ja que no hi ha petjades sobre la neu, totes es dirigeixen cap al Vèrtex. Fem un primer flanqueig per un fort pendent herbat, i de seguida enfilem per una petita canal cap a la dreta. Voregem la base del cim per una gran repisa de roca cap a la dreta fins a trobar unes cadenes molt evidents que ens permetran superar un flanqueig exposat. Precisament en el pas més delicat comença a ploure.
Trobem les cadenes que faciliten el pas, i en el dia d'avui seran de força ajut, ja que la pedra és molt molla i el pas és exposat. Es tracta d'un flanqueig sobre una repisa de roca inclinada. Un cop superat el tram de les cadenes (uns 25 o 30 metres) trobem de seguida una xemeneia que enfila cap a l'esquerra. Amb molt de compte ja que hi ha força neu grimpem per terreny pedregós amb alguna repisa d'herba fins assolir el cim de l'Anayet. La vista és escassa, ja que els núvols impedeixen la visió a partir de l'alçada aproximada del cim. Tot just arribem a veure els estanys entre les diferents passades de boira i núvols que el vent va movent.
Baixem pel mateix camí, extremant les precaucions. Ha deixat de ploure i fem una aturada breu al coll per dinar. Si hagués fet bon temps ens hauríem arribat fins al Vèrtex, però no val la pena, està cobert de boira. En acabat reprenem el camí de tornada, passem de nou pels ibons i girem la vista enrere per fer una última ullada a l'espectacular silueta de l'Anayet, mig cobert per les boires que van corrent. Desfem el camí de la vall fins a l'aparcament, i encara els dos quilòmetres i mig de pista asfaltada que es fan pesats.
Una excursió imprescindible per conèixer un cim modest però espectacular. El dia no ha estat brillant, però hem pogut gaudir amb bons amics d'una excursió força suau, distreta i molt agraïda. Un cop als vehicles acabem de pujar fins al Portalet per contemplar el magnífic Midi d'Ossau, i veure si hi ha molta neu i és factible pel dia següent.
 
Afegeix un nou comentari