Cingles de Queralt

Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Plaça de Sant Pere, Berga
• Distància: 12,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 785 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Plaça de Sant Pere, Berga	00:00	00:00	0
Cal Fumanya	00:17	00:17	1,3
Serrat de Fulleracs	00:14	00:31	2,6
Font Calenta	00:31	01:02	4,5
El Portet	00:43	01:45	6,7
Santuari de Queralt	01:07	02:52	10,1
Berga	00:38	03:30	12,5

Crònica

No descobrim cap secret. És un recorregut ben conegut per a molts i moltes, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí curt. Sortirem des del centre de Berga, la Plaça de Sant Pere, pujarem fins a la casa de Fumanya i seguirem el camí que ressegueix la falda de Queralt, tot passant per la Font Calenta fins al Portet, punt on tomba i comença a resseguir els cingles ara per dalt, fins arribar al Santuari de Queralt. Aquest recorregut, de 12,5 quilòmetres i 785 metres de desnivell serà el que faran els corredors solidaris que participin en la Cursa i Caminada de Queralt en suport de la Marató de TV3, que es celebrarà el 19 de desembre.

Aquest diumenge al matí surto sol a fer caminant el recorregut de la cursa, i així recollir les dades exactes de quilometratge i desnivell, i alhora comprovar que els camins estan en bones condicions per poder-hi disputar la cursa. Començo des de la Plaça de Sant Pere, ben tranquil·la aquesta hora. Pujo per la part vella, transitant pels carrers del Bon Repòs, la Torre de les Hores i finalment el llarg i costerut carrer Pinsania, que arriba fins a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits d'aigua. Aquí cal creuar la carretera i seguir uns metres la drecera de Queralt fins passada l'ermita de l'Oratori o Queralt Xic. Darrere mateix marxa a l'esquerra un camí costerut, marcat com a PR, que guanya el fort pendent que ens separa de la urbanització de Fumanya.

He sortit sol, però tindré companyia. Se m'afegeix un simpàtic gos, el Koan, que decideix compartir amb mi tota la ruta. Creuem la urbanització pel carrer principal fins arribar a la carretera de Queralt, que creuem just a l'alçada de la casa de Fumanya. Prenem el camí que marxa a l'esquerra de la casa, pocs metres per sota, i que comença a transitar per la falda de la muntanya de Queralt. Sobre els nostres caps ja veiem el Santuari.

El camí marxa planejant, lloc on els corredors de la cursa i els molts que habitualment surten a entrenar per aquests verals aprofitaran per galopar fort. Aviat el camí puja suaument fins aribar al Serrat de Fulleracs, un petit morral que sobresurt a la base dels cingles, gairebé sota mateix de la capella de la Cova. A partir de Fulleracs el camí baixa suaument i s'endinsa al bosc, punt en què trobem una cruïlla marcada. El camí de la dreta puja directament a Queralt pel dret, i serà la ruta que prendran els caminants. En canvi els corredors i els que vulguem fer la vota sencera continuarem de pla pel camí que circula paral·lel durant una bona estona a la carretera de Sant Llorenç. Passem per sobre de la casa de Garreta i continuem avançant de pla.

Aviat trobem l'estret però estètic rierol que ens acompanyarà durant una bona estona. Anem avançant per un bonic camí dins del bosc d'alzines. Aviat arribem al peu de la Font Calenta, que queda a 15 o 20 metres a la dreta del camí. Val la pena acostar-s'hi i provar l'aigua que hi brolla a 15 graus, i alhora contemplar la petita cova d'on prové l'aigua. A partir de Font Calenta el camí comença a pujar de valent. Som sota mateix dels cingles de Garreta i la zona de parets més verticals dels Cingles de Queralt.

Guanyem alçada ràpidament, les pulsacions es disparen i les gotes de suor emergeixen de la pell. La pujada és considerable, i algun tram és força dret. El camí comença a vorejar els cingles per buscar el pas estret que permet superar-los a l'alçada del Portet. Després d'una bona pujada el camí estret desemboca en una pista que continua pujant, això sí, més suaument. La pista va seguint la rasa del Portet. Després d'un revolt pronunciat deixem la pista i adrecem per un camí a la dreta, marcat amb senyals blancs i verds (sender local). Pocs minuts més i arribem al coll del Portet, on veiem una casa a l'esquerra, i un pal indicador enmig del coll. Si seguíssim de dret en pocs minuts arribaríem al càmping de la Font Freda, prop d'Espinalbet, però com que volem anar a Queralt tombem a la dreta i comencem a seguir els senyals del PR C-73, que ressegueix els cingles.

Des del Portet el camí encara continua pujant una estona més, fins arribar al Coll de la Mel. Des d'aquí el camí tomba durant poca estona cap al vessant nord. Des d'aquí podem contemplar bones vistes cap a Corbera, Espinalbet, el serrat de la Figuerassa i una bonica vista sobre el Cim d'Estela i el Roc d'Uró. El camí supera la carena i tomba de nou pel vessant sud, que ja no deixarà en la resta de recorregut. És una ruta ben adient per fer-la a l'hivern ja que transcorre sempre per la cara soleia. Un cop superada la carena seguirem sempre per sota dels cingles, però a força alçada, just sota les parets més verticals. El camí és molt bonic i distret, i anem trobant diversos punts en què podem contemplar àmplies perspectives sobre el Baix Berguedà i la Catalunya interior, amb Montserrat i el Montseny a l'horitzó.

Passem un tram embaumats sota els verticals cingles calcaris i anem perdent alçada progressivament mentre avancem per un camí ben fresat i freqüentat. Veiem ja davant nostre la retallada figura de la muntanya de Queralt, i el campanar del santuari a l'esquerra. Des d'aquí es pot entendre ben justificat el nom: quer alt (roca alta). Un darrer tram de baixada i arribem a la capella de Sant Joan, ben a prop de Queralt. Aquest punt és una cruïlla de molts camins: el que ve de la dreta és el que seguiran els participants a la caminada; el de l'esquerra ve del camí de l'Aigua; més avall el camí dels Bons Homes; de recte aniríem directes al Santuari; i finalment el més ample de la dreta i que seguim ens porta després d'una petita pujada al mirador de Garreta. Des d'aquest mirador podem gaudir d'una bona perspectiva lateral dels Cingles que hem anat recorrent.

Baixem el camí condicionat que ens apropa al Santuari de Queralt, després d'haver passat per sota de la Cova de la Mare de Déu i d'un altre mirador. Baixem les escales del Santuari fins a l'aparcament, i al cap d'avall mateix de les escales prenem pel camí que baixa pel dret cap a Berga. El camí baixa fort, amb alguns trams amb escales. Passem les capelles dels Dolors, Sant Jaume i Sant Jacint i continuem per un darrer tram empedrat. A la nostra esquerra contemplem encinglerada la bonica església de Sant Pere de Madrona. Acabem d'arribar fins a la casa de Fumanya on creuem la carretera, passem la urbanització de Fumanya i tornem ja sobre els nostres passos a buscar el caminet que baixa fins als dipòsits de l'aigua. Creuem la carretera de Sant Llorenç i tornem a baixar pel carrer Pinsania fins al centre de Berga.

És una volta fàcil i molt bonica que sortint des de Berga ens permet recórrer els cingles de Queralt i gaudir d'esplèndides panoràmiques. Un recorregut a l'abast de tothom, especialment indicat pels dies d'hivern ja que transita pel vessant sud. I si trobem un dia hivernal amb inversió tèrmica, quan la boira s'enganxa a la plana de la Catalunya interior l'espectacle és majúscul ja que tindrem la sensació de caminar sobre els núvols.