Ferrada Baumes Corcades

És una de les ferrades més concorregudes de Catalunya, sobretot pel reclam que representa l'impressionant pont nepalès de gairebé 70 metres. La via és de dificultat mitjana en conjunt, però amb una variant difícil i un darrer tram amb dos extraplomats atlètics força exigents. Un itinerari divertit i emocionant, amb variants més fàcils i escapatòries en tots els passos clau.

Fitxa

• Tipus de sortida: Via ferrada
• Lloc de sortida: Afores de Centelles, (Osona)
• Distància:
• Desnivell positiu: 335 metres
• Temps: 3-5 hores, en funció de la cua
• Dificultat: Mitjana. Pont nepalès de 68 metres difícil. Variant difícil. Dos últims desplomats exigents.
• Cartografia: Osona, Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Crònica

Avui anem a complir un dels deures pendents, i és que feia molt de temps que parlàvem de fer aquesta via. El que sempre m'ha frenat d'anar-hi és el gran volum de gent que acostuma a reunir-s'hi, i realment les meves temences es van fer realitat, ja que tot i sortir relativament d'hora vam haver de fer una bona cua ja per començar, i una altra cua de més d'una hora per creuar el pont. Per tant és recomanable anar-hi en dies laborables si és possible, o buscar horaris menys concorreguts. Aviat trobarem resposta al curiós nom de la via: la roca de les feixes que envolten el Puigsagordi té nombrosos forats, està "corcada".

Amb la Queralt, la Sílvia i el Toni ens arribem fins al petit aparcament que hi ha prop de l'inici de la via. Per arribar-hi agafem la sortida Centelles nord de l'autovia C-17 en direcció al poble. Abans d'arribar-hi trobem a la dreta un trencant que indica la casa de colònies Mas de Banyeres. Primer per asfalt i després per pista forestal, sempre seguint les indicacions arribem al petit aparcament prop de l'inici de la ferrada. En arribar a l'aparcament ens trobem amb la Carolina, la Pilar i el Josep, amb qui havíem quedat. Fem les presentacions ja que alguns no ens coneixíem i ens posem a punt. Comencem a caminar en direcció a la ferrada. El dia és lleig, amb molta boira. Tenim l'esperança però que s'esbaeixi.

Tot pujant fem petar la xerrada, i la casualitat vol que el Josep i la Pilar, a qui no coneixíem tot i tenir una amiga comuna fossin els obridors de la via d'escalada que vam fer precisament la setmana passada. Els felicitem per la feina feta, ja que ens va agradar molt la via, i comentem la jugada. Tenim temps per xerrar animadament, ja que en arribar a peu de via trobem que hi ha un grup nombrós esperant per començar, i ens haurem d'esperar una bona estona.

Quan comencem finalment la via trobem un primer tram vertical, fàcil però entretingut ja que hi ha petits desploms. La boira es va trencant, i aviat veiem alguns cims del Montseny que destaquen sobre la boira i més tard el poble de Centelles als nostres peus, sota els cingles. Arribem dalt d'una petita esplanada on s'acaba el primer tram. Cal caminr en forta pujada uns minuts fins a trobar la propera feixa. Un cop a la paret seguim de flanc cap a l'esquerra, i aviat veiem un esperó vertical sobre nostre que haurem de pujar. Si es vol evitar el pont, en aquest punt es pot continuar de dret sense pujar l'esperó. Nosaltres seguim amunt. Voregem l'esperó en un pas espectacular i aeri però sense cap dificultat. Tot seguit arribem al punt d'inici del pont nepalès. De fet quan hi arribem hi ha força gent esperant, i cal prendre paciència, ja que caldrà esperar força estona en una posició poc còmoda. Esperem (o més aviat desesperem) més d'una hora, però el pont és la principal atracció de la ferrada, i ja que som aquí cal passar-lo. Durant una bona estona el pont ni el veiem, ja que estem esperant en la repisa anterior.

La primera imatge del pont impressiona, ja que es veu molt llarg i es belluga força quan passen les persones. Cal passar d'un a un, i el temps de trajecte pot variar entre 4 i 10 minuts, depèn de la perícia o atreviment de qui passa. Després d'esperar una bona estona comencem a passar. El primer atrevit és el Toni, que comença amb decisió. A mig recorregut el pont balanceja molt, i afluixa una mica el ritme. Acaba d'arribar a l'altra banda sense problemes. Tot seguit passa la Sílvia, molt concentrada. Després passo jo, primer força acollonit, però aviat guanyes confiança. Tot seguit passen la resta, praticant avui el funambulisme. Passem relativament de pressa, en 4 o 5 minuts cadascun. És entretingut mirar com van passant tots, i fer-los fotografies amb la cara de màxima atenció. La sensació en passar el pont és realment intensa, i l'adrenalina es dispara.

Passat el pont baixem fins una feixa, i tot seguit comença un llarg flanqueig per vorejar la base del Puigsagordi. Aquest tercer tram és força llarg, i és entretingut, sense tenir però passos complicats. Al final del llarg flanqueig per la feixa horitzontal arribem un punt en què la ferrada es bifurca. Si seguim encara més cap a l'esquerra seguint el flanqueig arribarem a la variant de la Tosquera, on alhora hi ha dues variants, una de fàcil i una de molt difícil. Malauradament anem tard, ja que hem hagut d'esperar més de dues hores, i decidim a contracor no fer la variant, sinó continuar pel traçat original. De fet el principal problema de la variant és que s'aparta molt del recorregut lògic de la via.

Comencem el quart tram de la via en un tram curt molt vertical. Arribem de dret i en pocs minuts a un planell on també arriba la variant, després de fer la volta. Davant nostre s'obre la vista sobre el cim del Puigsagordi (980 m.), on haurem d'arribar. Caminem una estona en direcció cap al cim. Creuem una carretera i continuem caminant fins a trobar el darrer i més difícil tram de la via.

Sobre nostre veiem un marcat esperó amb una escala per facilitar el darrer pas. Abans però cal superar un fort desplomat en què posarem a punt la força de braços. El desplomat és acusat, i les maniobres de canvi de mosquetons han de ser ràpides i precises. Superat el desplom arribem a l'escala que permet superar un sostre. Tot seguit, ja sobre l'esperó, trobem un nou sostre que cal superar amb un altre desplom també molt acusat. Encara no han reposat els braços del pas anterior i ja ens tornem a forçar per superar aquest nou tram. Sens dubte aquests dos passos són els més difícils exceptuant el l'esperó de la variant de la Tosquera que avui no hem pogut fer per manca de temps. Després d'aquests dos passos exigents i atlètics caminem uns metres, i encara trobem un últim petit desplom molt més fàcil que ens col·loca ja a l'ampli i pla cim del Puigsagordi.

Baixem pel camí indicat amb senyals grocs. Alguns trams de la baixada estan equipats amb esglaons metàl·lics i altres amb cordes, ja que són força drets. En poc més de mitja hora tornem a ser al punt d'inici.

Ha estat un matí ple de sensacions, amb un moment especialment adrenalínic: el pas del pont nepalès. El darrer tram de la ferrada amb els dos passos extraplomats també donen un fort caràcter a la ferrada. El punt negatiu d'avui han estat les cues, que han endarrerit molt la progressió i ens han impedit acabar la variant. Tot i això hem gaudit de valent amb un grup d'amics ben aventurers.