Sender dels Tossals

La petita serra dels Tossals de Capolat es prou petita per recórrer-la de cap a cap en una curta matinal, i a més a més en itinerari circular. Hi ha diverses configuracions possibles ja que diversos camins hi conflueixen. És una zona de transició entre la plana central i el Prepirineu. Bones vistes i un camí distret i estimulant.

Fitxa

• Lloc de sortida: Boca sud del Túnel de la Mina, (Capolat)
• Distància: 10,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps aproximat: 2:30 h.
• Dificultat: Fàcil. Tram de mitja grimpada (evitable)
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, (1:25.000), Editorial Alpina
• Itinerari: La Mina - Tossal de Runers - Mal Pas - Coll del bosc de Vilella - Baga de Capolat

Crònica

Aquesta ruta és un bon recurs per dies en què es disposa de poc temps, ja que és un itinerari moderadament curt que permet caminar ràpid (o córrer), alhora que gaudir d'esplèndides vistes i un terreny variat i agradable. Aquesta ruta l'he fet incomptables vegades, amb diverses variants segons el temps, les ganes o les sensacions de cada moment. En aquest fred primer dia de l'any pugem amb la Sílvia amb la furgo fins al túnel de la Mina (carretera BV-4241 entre Berga i Sant Llorenç de Morunys). Aparquem en l'esplanada d'abans del túnel i comencem a caminar per la dreta de la carretera, seguint un camí indicat per un pal senyalitzador de camins.

El primer tram puja fort i ens ajuda a començar a entrar en calor. La forta pujada acaba al marcat Coll de Jouet, on em sorprèn veure que on hi havia hagut un camí ara hi ha uns pista, que més tard veig que arriba fins al santuari de Tossals, en runes. Penso que potser hi ha la intenció de restaurar el santuari, però la pista és un pegot que costa justificar. Darrerament al Berguedà estem veient com moltes de les subvencions públiques es destinen a asfaltar pistes rurals o a obrir noves pistes de dubtosa utilitat. Per trobar terreny més o menys verge cada cop cal pujar més amunt, on les màquines encara no hi pugen.

Doncs on hi havia un bonic camí ara hi ha un pegot de pista. Seguint a trossos el camí i a trossos l'aparatosa pista pugem el Serrat del Moro després d'un últim tros força dret. La pista baixa fort fins un collet i acaba de pujar fort fins al Santuari dels Tossals, un edifici totalment enrunat, des d'on tenim esplèndides vistes cap al la plana del Baix Berguedà. És un lloc molt bonic. Anem seguint el camí, marcat amb senyals de Sender Local (SL), amb marques blanques i verdes. Baixem cap a l'altra banda fins un collet on conflueixen diversos camins, entre ells el que puja de Capolat. Nosaltres seguim de dret, i el SL es converteix en GR. Anirem seguint el GR una bona estona. Aquest camí va seguint la carena de la Serra dels Tossals pel vessant sud, la banda soleia.

Passem pocs metres per sota del Tossal de Runers, el més oriental dels tossals de la serra. Seguim el camí tot planejant, gaudint sobretot de les vistes cap a la plana, i també cap al nord, on s'obren bones perspectives cap al Port del Comte i també cap al Cadí i el Pedraforca. El camí fa una petita ziza-zaga per superar el Mal Pas de Runers, un tram que tot i no ser tan pla com la resta del camí no té cap dificultat. El camí és ben fresat i evident, i circulem a bon ritme, ja que tenim poc temps. Va planejant, però amb algunes pujades i baixades. Passem una zona més planera, el Pla de Trasserra. Baixem lleugerament per una pista no transitada fins un collet, on el camí tendeix cap al nord per vorejar el Tossal de Tresserra, el més significatiu amb 1.526 m., tot i que no és el més alt. Al cap d'amunt hi ha un vèrtex geodèsic. Per accedir-hi cal seguir el camí que voreja fent una marcada V. Quan el camí principal torna a tendir cap al sud després d'haver-ho fet cap al nord, cal enfilar pel dret. Nosaltres no pugem al Tossal i seguim el camí principal.

Deixem enrere el Tossal de Trasserra i arribem al Coll del Bosc de Casòliba, on deixarem el camí principal. Altres vegades havia seguit el GR per deixar-lo més endavant i fer una volta un xic més llarga però també més fàcil. Avui, al coll esmentat prenem el camí de la dreta que voreja els tossals de Casòliba i Vilella per l'est. Aquest tram de camí és poc transitat, i més endavant cal parar atenció. Passat el Tossal de Vilella el camí baixa fort, i cal mig grimpar en diversos punts. Aquest tram de baixada és molt pronunciat, i a més la zona és obaga i tendeix a patinar. No és un lloc perillós però sí que cal anar amb compte, ja que és bastant dret i el camí no és del tot evident. Finalment el camí precari acaba abocant a un de més evident gairebé al Coll del Bosc de Vilella.

A la confluència de camins podem gaudir d'una vista esplèndida de l'estètic Roc de les Monges, inici de la feréstega i poc accessible serra de la Timonosa. En aquest punt prenem el camí evident cap a la dreta. Aquest camí segueix tota la serra dels Tossals pel vessant nord, a mitja alçada, per terreny molt obac. Passem el coll de l'Era després d'una petita pujada. El camí planeja amb tendència a baixar, però amb alguna sopresa inesperada, com la pujada dels Matamatxos, que ben bé fa honor al seu nom.

Més endavant el camí s'eixampla, ja que antigament havia estat una pista. Si la seguim de dret anem a parar a la boca nord del túnel, però per evitar creuar-lo per dins, abans que el camí comenci a baixar més fort prenem un evident camí cap a la dreta, que en pocs minuts de pujada moderada ens torna al coll del Jouet, per on havíem passat gairebé a l'inici de l'excursió. Cinc minuts més de baixada i tornem a ser al peu del túnel de la Mina.

Una ruta fàcil i coneguda a la zona, però amb diverses possibilitats d'escurçar-la o allargar-la segons les ganes. És una ruta molt agraïda, ja que és fàcil i ràpida però molt variada i amb vistes excel·lents.