Tossa del Braibal, Pic de les Agols i Vall de Madriu

Enfilem un parell de cims fàcils i pocs coneguts situats al centre d'Andorra, fet que els ofereix una posició privilegiada. Tot pujant contemplem la zona més poblada d'Andorra des de les alçades. Després, des de la carena del Caser dels Pans tenim una interessant vista aèria de la vall de Madriu. Descobrim també una joia amagada, l'estany Blau, encerclat per un circ molt tancat. Tornem tot gaudint de la bonica vall de Madriu.

Fitxa

• Lloc de sortida: Aparcament C-200 (aparcament al costat d'un revolt molt pronunciat abans del llac d'Engolasters)
• Distància: 19 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.205 metres
• Temps aproximat: 7:40 h.
• Dificultat: F (fàcil)
• Sensació de dificultat: Fàcil. Cal parar atenció al flanqueig de la cresta del Caser dels Pans, ja que tot i no ser exposat sí que és molt dret. Igualment dreta és la baixada cap a l'estany Blau. En cas de neu o pluja cal extremar les precaucions.

Crònica

Ben a prop dels nuclis més transitats de les Escaldes (Andorra), trobem un entorn de muntanya molt agradable i tranquil. Des de les Escaldes marxa una carretera cap a l'est, que en pocs quilòmetres de pujada i revolts arriba al nucli d'Engolasters. Un parell de quilòmetres després d'aquest nucli, i abans d'arribar a l'estany artificial d'Engolasters hi ha un aparcament (al costat d'un revolt molt pronunciat) on començarem la ruta.

Sortim de bon matí amb la Sílvia caminant per un camí habilitat com a itinerari esportiu, i adaptat fins i tot per a persones invidents. És habitual trobar gent corrent per aquesta zona, ja que es tracta d'un camí ample i còmode enmig del bonic bosc de les Molleres. Anem seguint el GR-11 per camí planer, i en pocs minuts avancem força. Passem al costat d'una zona en què hi ha diverses vies curtes d'escalada esportiva. Passem també un petit túnel al darrera del qual hi ha un mirador amb bones vistes sobre la vall del riu Valira i els nuclis de les Escaldes i Andorra la Vella, i a sobre el pic de Carroi, amb les seves antennes característiques. Continuem el camí ample fins arribar a una petita zona de pícnic. A partir d'aquí el camí s'estreny, però continua sent molt bo, i comença a enfilar de forma progressiva. Anem seguint el GR fins que al cap d'aproximadament 45 minuts arribem al coll de Jovell.

Des del coll de Jovell el GR comença a baixar cap a la vall de Madriu, però nosaltres prenem un camí cap a l'esquerra marcat amb punts de pintura groga. Al coll de Jovell és una cruïlla de camins, i hi ha un indicador que ens assenyala les diferents alternatives. Dels dos camins que marxen cap a l'esquerra prenem el de més a l'esquerra, i comencem una llarga pujada per dins del bosc. El camí està ben fresat i és molt evident. Va enfilant cap a la marcada carena de la serra del Solà de Ràmio per zona boscosa. En alguns punts tenim bones perspectives cap al fons de les valls d'Andorra. Anem pujant per camí costerut i mica en mica la vegetació va desapareixent. La carena es fa més evident, i anem seguint el camí cap al primer objectiu que es comença a visualitzar de forma clara.

Un últim esforç i arribem a l'ample cim de la Tossa del Braibal (2.658 m.) Des del cim hi ha una vista espectacular de tota la vall de Madriu, que ens queda a la nostra dreta, molts metres per sota. Ara a la tardor la combinació de colors la fan encara més bonica. A l'altra banda de la vall veiem la silueta ben definida del pic de Perafita (2.722 m.) on ja havíem estat pel vessant ceretà. Si girem la vista cap a l'esquerra (nord) veiem la poc coneguda zona de les Agols, amb un petit refugi lliure al mig que s'entreveu. Més lluny, i força tapat pels núvols veiem el pic de Pessons i la zona nord de la parròquia d'Encamp. Fins i tot veiem de lluny algunes pilones de l'estació d'esquí Grandvalira.

Des del cim de la Tossa del Braibal, presidit per un petit piló de ciment i ferro, seguirem la cresta del Caser dels Pans, direcció est, per anar a buscar el següent cim, el Pic de les Agols. El primer tram és força planer, i anem evitant les plaques de neu recent. Algunes no les podem evitar, i ens acabem mullant els peus. Al cap de poc la cresta esdevé més abrupte, i arribem a una zona de grans blocs de granit, és pròpiament la cresta del Caser dels Pans. Un primer tram es flanqueja pel vessant nord (esquerra), anant amb compte, ja que tot i no ser pròpiament exposat sí que és força pendent, i una caiguda seria molt desagradable. En aquesta zona hi ha alguns corredors de gel i neu ben interessants de cara a l'hivern.

Anem seguint les marques grogues, fins un punt en què la cresta es fa encara més esmolada. En aquest punt es podria seguir pujant i baixant blocs de granit, però les marques grogues tomben cap al vessant sud (dreta, vall de Madriu) per perdre una mica d'alçada i flanquejar per sota. Seguim les marques, tot i que el camí és pràcticament inexistent. És una zona incòmoda, amb un pendent molt marcat on cal extremar les precaucions, especialment en un dia com avui en què va plovisquejant, i queden algunes plaques de neu. Avancem poc a poc uns metres per sota de la cresta, fins que de nou les marques tornen a guanyar alçada gairebé als peus del poc definit pic de les Agols (2.648 m.)

Acabem d'arribar al cim i contemplem tota la carena des d'on venim. Cap a l'esquerra veiem tota la zona de les Agols i la coma dels Llops. S'ha fet lent i incòmode el flanqueig. Potser hauria estat millor seguir el fil de l'aresta i anar esquivant blocs. No ho sé. Des del pic de les Agols comencem a perdre alçada fins un collet que veiem força a prop. Aquí el terreny ja és més còmode. Des d'aquest collet continuem el mateix sentit de la marxa que portàvem fins a trobar-ne un altre de menys definit que dóna entrada el tancat circ de l'estany Blau.

No esperàvem trobar un estany tan gran i bonic en aquest punt. Realment sorprèn, i la perspectiva és molt grata, ja que veiem el llac a força alçada. El llac està encaixonat en un circ molt tancat per forts pendents a totes bandes. En aquest tram no hi ha camí definit, però sí que hi ha encara punts grocs que cal anar seguint per trobar el millor pas. De nou la traça és incòmode, ja que la baixada és molt dreta i no val a badar. Baixem fins al peu mateix del llac i el voregem per l'esquerra i anem a buscar el camí que baixa prop del desguàs del llac direcció cap a la vall de Madriu.

Anem baixant seguint les marques grogues. Cal parar atenció ja que no hi ha camí definit. Perdem alçada ràpidament, primer de forma perpendicular a la vall, i més endavant en sentit ascendent de la vall, on el camí ja és més evident. Així doncs el camí va a buscar la vall de Madriu a la part alta d'aquesta, prop del pla de l'Estall Serrer. Arribem al punt on el camí que seguim conflueix amb el GR-11 i amb el GR-7. Tombem cap a la dreta desfent la vall de Madriu, seguint els GR. Accelerem el ritme ja que el camí és molt bo. Fa estona que fa un plugim persistent que ens fa posar els impermeables.

Anem desfent la vall. Passem primer per la barraca de la Farga (oberta com a refugi d'emergència), i més endavant passem pel costat del refugi lliure de Fontverd (1.880 m.), un edifici petit, però molt bonic i ben equipat com a refugi (lliteres, estufa, taula, barbacoa exterior). Anem seguint el camí al peu del riu Madriu, fins un punt en què trobem un pal indicador. Deixem el GR i prenem el camí del Solà de Ràmio, ja que ens acostarà al coll de Jovell sense perdre alçada. El camí està marcat amb punts grocs, i va planejant, amb alguna pujada i alguna baixada per acomodar-se a les formes de la muntanya. Aquest tram es fa llarg, i finalment arribem al coll de Jovell, on ja havíem passat feia unes hores.

Des del coll de Jovell retrobem el GR-11, i desfem el camí en còmode baixada fins al punt d'inici. Ha estat una excursió més llarga del prevista, amb més de 7 hores i mitja de caminar. Habitualment els mapes que consulto són d'escala 1.25.000, i el d'Andorra de l'Editorial Alpina és 1.40.000. Tot i ser conscient de la diferència vaig calcular malament la distància, i el que havia de ser una sortida matinal es va allargar. L'excursió és bonica, sobretot per les vistes sobre la vall de Madriu, i el poc conegut estany Blau. L'excursió és fàcil, tot i que cal anar en compte a la carena del Caser dels Pans i a la baixada a l'estany Blau on hi ha pendents molt pronunciats.