Comabona pel Bac de la Muga

El primer cim del Cadí es pot pujar per diversos camins, tant pel Berguedà com per la Cerdanya. L'escollit és un dels més durs, però també més espectaculars. Recorrem el feréstec Bac de la Muga en una fortíssima pujada, i de tornada carenegem un bon tros del Moixeró fins al Coll de Vimboca. Una sortida preciosa i molt completa pel vessant sud del Parc Natural Cadí Moixeró.

Resum

• Lloc de sortida: Fonts del Bastareny (Bagà)
• Distància: 22 quilòmetres (aprox.)
• Desnivell positiu: 1.700 metres
• Temps aproximat: 7:20 h. (comptant-hi parades)
• Nivell de dificultat: recorregut dur

Crònica

Pugem amb la Sílvia cap a Bagà, amb la intenció de fer una excursió per la cara sud del Parc Natural Cadí Moixeró. Inicialment pensàvem en una ruta més fàcil cap els Empedrats, ja que el dia anterior ja havíem fet una ruta llarga a Andorra, però finalment ens decidim per l'espectacularitat i també la duresa de la zona del Bac de la Muga. Arribem amb cotxe fins al petit aparcament que hi ha al costat de les Fonts del Bastareny. Ens calcem les sabatilles, ja que la idea és anar lleugers, i comencem a caminar a bon ritme per la pista que segueix un cop passada la valla que impedeix el pas dels cotxes. Deixem a la nostra esquerra, una mica alçada, la casa del Monnell, i seguim en l'evident direcció del prodund Bac de la Muga, amb la carena del Puig Terrers al cap d'amunt.

Durant una bona estona caminem per la pista (poc utilitzada, ja que no s'hi pot accedir amb vehicle), deixant a la nostra dreta els cingles de la Boixassa. En un punt la pista s'acaba, i el camí es bifurca. Creuem el torrent i continuem per l'esquerra. A partir d'aquí el camí comença a pujar de forma més decidida, però ho fa pel mig del bosc, i l'ombra s'agraeix. Anem guanyant alçada gaudint de l'olor intensa de l'espígol i la sejolida, força abundant. El camí enfila fort, i quan ens girem enrere per respirar, també gaudim de la vista sobre tota la vall del Bastareny, que mica en mica es va obrint a mesura que guanyem alçada. Al cap d'una bona estona de caminar arribem a la Pleta dels Cortals, un petit prat amb una barraca ensorrada, des d'on contemplem enrere les vistes sobre la Vall del Bastareny i Bagà al fons, i cap amunt veiem l'ampli Coll de Tancalaporta, on el Cadí es fa Moixeró i el Moixeró es fa Cadí. Ens encaminem cap allà, però queda molta pujada!

A partir de la Pleta dels Cortals el camí que fins aquí era evident, passa a desdibuixar-se fins a ser inexistent. Seguim pel fons del torrent, on veiem les restes dels grans allaus que es produeixen en aquesta zona de fort pendent. Quan el torrent enfila més fort, el deixem i seguim per unes canals de pedra laterals en forta pujada, gairebé grimpant. A partir d'aquí seguim sense camí, tot enfilant pels amplis pendents de la cara est del Puig Terrers. Anem a buscar la base de la línia de roques inferior, de les diverses línies d'estrats o plecs que forma aquest vessant del Puig Terrers. El pendent és molt fort, i combina trams de tartera amb trams amb herba. Cal anar amb compte de no patinar. Un cop assolida la base de les roques, anem seguint de flanc i en pujada ja més moderada en la direcció evident del Pas de Tancalaporta. Tot i això cal anar amb compte, ja que el pendent és molt fort sota els nostres peus. Algun tros amb pedres molt grosses és incòmode, especialment amb sabatilles.

Una possibilitat que més tard m'ha comentat el meu pare, és enfilar més fins a superar tots els estrats de roques i arribar a dalt de la carena del Puig Terrers. Nosaltres però busquem la línia d'altura del Pas del Tancalaporta i ens encaminem cap allà, amb compte especialment en el darrer tram, amb un flanqueig incòmode. No es pot considerar com a exposat, però sí molt dret. Arribem a l'ampli Pas de Tancalaporta, i ens trobem amb el camí fresat i evident del GR 150. Seguim cap a l'esquerra i veiem per primer cop el cim del Comabona. Deixem el GR i pugem seguint la línia estricta de la carena. Contemplem la doble cara del Cadí, suau i arrodonida pel sud, i vertical i feréstega pel nord. En pocs minuts ens plantem al vèrtex geodèsic que assenyala el cim del Comabona (2.554 m.) El cim és ampli, tot i que cap al nord queda bruscament tallat. Cap a l'oest contemplem els cims més propers del Cadí, especialment el Costa Cabirolera, que es veu preciós des d'aquí. Cap al nord tenim tota la plana de la Cerdanya als nostres peus. Cap al Sud el Pedraforca és el gran protagonista, i cap a l'est es pot seguir visualment tota la carena del Moixeró fins arribar a la Tosa. Excepcional.

Aprofitem el bon temps per dinar. Cal avituallar-nos, ja que hem superat un desnivell de més de 1.600 metres positius. És una ruta molt dura, però molt espectacular, ja que el vessant est del Puig Terrers és bonic i feréstec. És una zona molt poc transitada per la seva duresa, falta de camí evident i incomoditat de passar-hi. En canvi als isards sembla que els agrada força, ja que n'hem vist diversos. Havent dinat tornem enrere fins al Pas de Tancalaporta. Tot baixant trobem uns coneguts de Berga, la Lourdes, el Josep i el pare d'aquest últim, tots ells bons muntanyencs (http://www.los3000.com), i fem petar la xerrada. Ells vénen del Cabirolera i baixen directament cap al Coll de la Bauma, però nosaltres seguirem durant una bona estona la carena del Moixeró direcció est.

Tornem a passar el Pas de Tancalaporta i continuem el camí ben fresat i marcat cap a l'est, tot gaudint de la panoràmica sobre la carena del Moixeró i la vall del Bastareny cap al sud. Passem el Collet de les Vaques, el Cap del Pradell i la Serra de la Moixa. Deixem la Roca de la Moixa lleugerament a la nostra dreta, ja que en aquest trama el camí transita pel vessant ceretà. Al cap d'una bona estona arribem al Coll de Vimboca, on deixem el camí de la carena i tombem cap a la dreta en baixada. El camí està fresat, i té algunes fites. Va baixant progressivament, amb alguna sifonada fins arribar al cap de poc al Coll de Galligans, on ens creuem amb el PR C-125 que seguirem de baixada, cap a la dreta. Passem al costat mateix de les imponents parets del Cap de la Boixassa i arribem a l'ampli mirador del Pas de la Boixassa. A partir d'aquí baixarem fort tot fent zigues-zagues seguint encara el PR. Arribats a la Collada de la Pelosa trobem una pista. Deixem el PR i seguim la pista, que fa àmplies llaçades per predre alçada. La pista és llarga i es fa pesada. Trotem per enllestir la feina. Al cap d'una bona estona de seguir la pista arribem a la casa del Monnell, i en pocs minuts més al punt d'inici, l'Adou del Bastareny.

Pujar el Comabona pel Bac de la Muga implica fer un dels desnivells més forts de la comarca del Berguedà, i transitar per una zona incòmode però increïblement bonica. No és recomanable baixar per aquest itinerari, pel fort pendent i dificultat de pas. La ruta és molt completa, i combina al·licients ben diversos: cim emblemàtic, vistes espectaculars sobre el Cadí, camí poc transitat, carena del Moixeró, la Boixassa, vall del Bastereny, flora i fauna,... tot plegat dins dels dominis del Parc Natural Cadí Moixeró.