Planifiquem unes vacances per conèixer diversos sectors dels Alps italians, començant per la Vall d'Aosta als peus del Mont Blanc, i tot seguit desplaçant-nos cap a l'oest al peu de les principals muntanyes, com el Cerví o el Monte Rosa. Els darrers dies els dedicarem al sector de Ortles-Cevedale, a la Valtellina. Durant l'itinerari farem diverses rutes en bicicleta de muntanya per conèixer les valls i contemplar les altes muntanyes que les rodegen. Seguint la vall principal d'Aosta anirem entrant a diverses valls secundàries per acostar-nos al peu dels cims més elevats. La segona part ens desplaçarem a la zona de la Valtellina, especialment el sector de Bormio i el Parc Nacional de l'Stelvio, on descobrirem també valls ben atractives i muntanyes espectaculars.
Crònica
Ja fa alguns anys que dediquem les vacances d'estiu a recórrer alguna zona dels Alps amb la furgoneta, movent-nos per diferents zones per conèixer paisatges i formes de viure a la muntanya diferents. Combinem la contemplació, el turisme i el coneixement de diversos llocs amb activitats lúdico-esportives, principalment la bicicleta de muntanya, ja que ens permet moure'ns àgilment i gaudir del territori. Els dos últims anys vam descobrir que en les zones alpines frontereres entre França i Itàlia hi havien moltes antigues pistes militars que permeten rutes molt panoràmiques i a gran alçada. Enguany, tot i que comencem a França, farem la majoria de rutes dins de territori italià, primerament als peus del Mont Blanc, ja que l'atracció d'aquest massís és majúscula, i vam poder gaudir de grans panoràmiques. Tot seguint anirem evolucionant cap a l'oest entrant i sortint de diverses valls alpines.
Fem el viatge des de Catalunya fins als peus del coll del Petit Sant Bernat (Col du Petit Saint-Bernard en francès o Colle del Piccolo San Bernardo en italià) que comunica els Alps de la Savoia (França) amb la vall d'Aosta (Itàlia). El primer dia ens quedem al vessant francès, a la petita estació d'esquí de la Rosière, on farem una ruta que ens enfila fins un antic fort militar des d'on tenim una preciosa perspectiva del Mont Blanc. El següent dia ja creuem el coll i baixem cap a La Thuile, una població turística de la vall d'Aosta. Des d'allà remuntarem una llarga pista militar per la vall de Chavanes fins a situar-nos davant mateix del Mont Blanc, amb una vista pròxima i impressionant. Encara dedicarem una última jornada a la més alta de les muntanyes alpines, ja que el tercer dia recorrerem la concorreguda Val Veny, al peu mateix de les glaceres que cauen del cim.
Deixem la zona del Mont Blanc i seguim la vall principal d'Aosta cap a l'est fins a trobar la Valtelline, on ens enfilem fins al cap d'amunt i fem una ruta que voreja un llarg embassament d'alta muntanya, als peus mateix de la Dent d'Hérens. Seguim cap a la següent vall que ens enfila fins a Breuil - Cervinia, al peu del mític Cerví. En un lateral de la vall fem una ruta tranquil·la, bonica i panoràmica fins al llac de Cignana. El dia següent avancem cap a la següent vall, la d'Ayas, on fem una ruta preciosa, primer a notable alçada seguint un curs d'aigua d'origen medieval, que ens porta a creuar fins a 14 túnels, i de tornada seguim el riu principal de la vall, sempre amb vistes formidables cap al massís del Monte Rosa que tenim just al davant. Com que es preveia un dia de mal temps, aprofitem per fer ruta cap a l'oest i deixar la vall d'Aosta. Passem per damunt de Milà, el llac de Como i Sondrio, i entrem a la Valtellina.
A la Valtellina teníem diverses rutes previstes a la zona de Bormio i Livigno, un fabulós entorn alpí a prop de la cadena Ortles - Cevedale, que gairebé ronda els 4.000 metres. Després d'un reconeixement de la vall, fem una primera activitat que ens porta a recórrer la vall de Verva, un entorn solitari i alpí a sota mateix de la Cima Piazzi. El dia següent fem una ruta molt espectacular d'alta muntanya, per corriols aeris i gairebé impossibles fins assolir els 2.760 metres de la Bocchetta di Forcola, amb impressionants vistes all Parc Nacional de l'Stelvio. Finalment el tercer dia fem una ruta ben acompanyats per una amiga i coneixedora de la zona, la Lucia, que ens porta per una antiga pista militar a la Valfurva, i entrem a l'estreta vall Zebrù, sota el cim del mateix nom.
Teníem més activitats previstes, i ens quedava força llocs per conèixer en aquest sector, que ens va sorprendre. Però un petit imprevist ens va fer tornar a casa abans d'hora i vam deixar feina per fer, però tot aquest sector dels Alps italians, a mig camí entre el Monte Rosa i les Dolomites és molt interessant i de ben segur que tornarem per conèixer-lo millor.
Afegeix un nou comentari