Mont Fortin (2.755 m.)

Per damunt de la població de La Thuile, a la vall d'Aosta, hi trobem una petita vall secundària que remunta fins un dels millors miradors de la cara sud del Mont Blanc. Sortim des del petit nucli d'Orgères on s'acaba la pista asfaltada, i ens endinsem en la part més estreta de la vall de Chavannes, envoltada de cims i parets verticals que contrasten amb la placidesa de les pastures del fons. Passem unes petites granges alpines i anem seguint l'antiga pista militar que ens porta al coll de Chavannes, excel·lent mirador a 2.598 metres. Un caminet marxa cap a l'est per sota la carena i permet arribar amb poques dificultats fins un petit cim molt panoràmic, ja que tenim el Mont Blanc just davant, a l'altre cantó de la fonda Val Veny. Un espectacle formidable de roques escarpades i glaceres abans de baixar còmodament pels prats d'alçada i enllaçar de nou amb la pista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Orgères, Pont Serrand La Thuile, Vall d'Aosta, Itàlia
• Distància: 23,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: IBP=114 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de camí a peu
• Cartografia: 29- Monte Bianco, Courmayeur, Chamonix, La Thuile Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El segon dia de les nostres vacances alpines ja entrem en territori italià, a la vall d'Aosta, que era un dels objectius principals de la nostra escapada. La vall d'Aosta és molt gran, i comencem a reconèixer-la per la banda des d'on hem entrat, el coll del Petit Sant Bernat. Des del coll que ve de la Savoia francesa vam baixar fins a la població turística de la Thuile, però una mica abans d'arribar-hi, al petit nucli del Pont Serrand, marxa una pista cap al nord que s'endinsa a la petita vall de Chavannes. Seria una altra de les cents de valls i valletes secundàries, però aquesta té dues característiques que ens atrauen: una antiga pista militar tancada al trànsit permet pujar fins molt amunt, el coll del mateix nom. I el segon al·licient és precisament que en aquest coll tenim una extraordinària vista del Mont Blanc i la Val Veny.

La ruta és principalment linial, ja que cal recórrer tota la vall, i fàcilment només es pot fer l'antiga pista. A la part superior però, allargarem la ruta per un corriol fàcil i divertit que ens permetrà pujar fins al Mont Fortin, on la vista al Mont Blanc encara és més excepcional, ja que és frontal, de tu a tu, just a l'altre cantó de la vall. Es podria començar a pujar des del mateix nucli del Pont Serrand, però els primers 3 o 4 quilòmetres són d'asfalt, i pugen fort fins al petit nucli d'Orgères, on hi ha dues o tres cases. Nosaltres pugem amb la furgo fins passades les cases, una mica abans d'on s'acaba l'asfalt i la circulació de vehicles està prohibida. Cal tenir en compte que l'aparcament és molt limitat, al lateral de l'estreta pista. Però una cosa que ens sorprèn: el lloc és molt bonic, estem en plena temporada turística ben a prop de nuclis molt concorreguts, però aquí hi ve ben poca gent.

Aparquen en un lateral, preparem els estris i amb la Sílvia sortim pedalant amb el Fum al nostre costat. El primer tram de pista és suau, i fins i tot una lleugera baixada fins a les cases de Porassey, en estat d'abandó. De fet en diversos llocs de la vall, i en molts llocs els següents dies, podrem gaudir dels alpatges, que és com es denomina als Alps el conjunt de pastures i bordes on vivien les famílies dels pastors amb els seus ramats en temporada estival. Passem doncs per damunt dels antics alpatges de Porassey, últim lloc on es permet arribar amb vehicle a motor. La pista continua i ja va tombant per encarar-se cap al nord. Aviat veurem davant nostre una vall llarga i enclotada entre muntanyes molt altes i escarpades que superen els 3.000 metres a banda i banda. La vall s'allargassa cap al nord, amb un primer tram més estret, però que es va obrint a mesura que guanyem alçada.

Transitem per una antiga pista militar en bon estat, construïda pels militars italians per arribar fins a les casernes situades més amunt, una al mateix coll de Chavannes, que permetia controlar la Val Veny amb una llarga perspectiva. La pista està en bon estat, i la pujada és moderada en la primera meitat, força més dura al tram central, i més suau al tram superior. Avancem sempre amb el riu i el fons de la vall a la nostra esquerra, i amb amb la pista que traça una paràbola oberta seguint la pròpia forma de la vall. Tot és verd i esplendorós, i contrasta amb les muntanyes escarpades del voltant. Quan guanyem alçada sobresurten al fons alguns dels grans cims alpins i les seves glaceres. Quan portem gairebé 6 km. deixem una mica ensota l'alpatge de Chavannes d'en Bas, on surt la pista que va cap a Chavannes du Fond, com el seu nom indica situat al fons de la vall.

La pista fa un parell de revolts en zig-zag en un tram força dur i pedregós, on cal esforçar-se de valent, tot i que no arriba a ser una pujada extrema i es deixa fer en tot moment. Passats els revolts arribem a l'alpatge de Chavannes d'en Haut, a 2.424 metres, lloc on de tornada s'acaba el bucle circular superior. Mentrestant la pista continua, tot i que a partir d'aquí és més precària ja que no hi puja cap vehicle. Fins a la petita granja superior encara hi veiem els ramaders, però a partir d'ara la pista és més pedregosa i menys cuidada. Tot i això podem seguir pedalant sense dificultats, amb un primer tram més dret i exigent però mica en mica es va endolcint a mesura que ens acostem a l'objectiu primer. Ja fa estona que veiem el coll al davant, i falta només una llarga diagonal per arribar-hi.

Els últims metres abans del coll la pista desapareix, ja que per falta de manteniment i pels despreniments s'acaba transformant en un caminet estret. Es pot fer tot en bicicleta, i encarem aquests últims metres cap al coll amb la vista posada al Mont Lechaud, un petit cim piramidal situat just a sobre del coll. Arribem als 2.598 metres d'aquest coll que ens obre una visió sorprenent cap al vessant sud del Mont Blanc i la fonda Val Veny que tenim a sota els peus. Contemplem a l'altre cantó de la vall l'escarpada Aguille des Glaciers, tot seguit les Aiguilles de Tré la Tête, amb la central que supera els 3.900 metres, la fonda glacera del Miage (pràcticament seca), i tot seguit el Mont Blanc. Encara més enllà destaca per la seva esbeltesa i elegància l'Aguille Noire de Peuterey. Molt bonic. Preciós. Un d'aquells llocs per recordar, i on et quedaries molta estona gaudint d'un espectacle natural majúscul.

Passem uns minuts al coll, contemplem les muntanyes de l'entorn i també la fonda Val Veny que ens en separa. També ens apropem fins a les ruïnes de la caserna situada uns metres per sota del coll. Fem un munt de fotos i xerrem un moment amb alguns dels pocs excursionistes i ciclistes que s'han acostat fins un lloc tan bonic. Sobta que encara quedin racons tan fabulosos i gens massificats. Al cap d'uns minuts iniciem el retorn pel mateix camí que al cap de poc esdevé pista. Però ben aviat la Sílvia i el Fum seguiran avall per la pista per on havíem pujat, i jo continuaré una mica més per intentar pujar a un petit cimet que he llegit que encara té una millor panoràmica. Així uns metres més enllà del coll cal fixar-se en un camí que marxa en paral·lel per damunt del principal. M'enfilo al camí, que d'entrada sembla dret, però de seguida s'aplana i és ben ciclable.

Avanço de pla pel camí entremig de prats alpins, i veig la Sílvia i el Fum que van baixant uns metres per sota. Al davant tinc el Mont Percé, un cimet punxegut que flanquejaré per la dreta, tot passant per uns petits estanys del mateix nom. El camí en aquest tram planeja, i és gairebé tot ciclable a part d'algun petit entrebanc com un petit esglaó o una congesta de neu que em fan posar el peu a terra. Avanço uns minuts gairebé sempre sobre la bicicleta, i més endavant comença un pujador més fort que hauré de fer a peu. En pocs minuts em situo al coll del Baracon, on hi ha un indicador, gairebé a tocar del cim. Unes passes més i arribo als 2.755 metres del Mont Fortin, on hi ha les restes d'una antiga construcció militar. El lloc és deliciós, excepcional, ja que és un cim que s'aboca en vertical sobre la vall Veny, just a l'altre cantó del Mont Blanc, que puc contemplar frontalment.

Al cap d'amunt del Mont Fortin hi ha una taula d'orientació que facilita la identificació dels cims que no conec. Destaca sobretot el vessant sud del Mont Blanc, més rocós i escarpat que el vessant de Chamonix, on destaquen més les grans glaceres. Aquí podem contemplar un vessant molt abrupte solcat per algunes glaceres molt verticals com la de Brouillard, o més avall la gran glacera del Miage, gairebé extingida. També fa goig contemplar l'elegància de l'agulla Negra de Peuterey i la seva impecable verticalitat. A sota, molts metres avall, el fons de la Val Veny, on es veu més gent circular. Aquí en canvi només hi trobo un parell de ciclistes i un parell d'excursionistes. Gaudeixo uns moments de tota aquesta bellesa alpina abans d'iniciar el descens.

La baixada no sembla gaire complicada, tot i que baixo els primeres metres del camí més dret amb la bicicleta al costat. Aviat però m'enfilo i baixo fins a les praderies. Deixo el camí per on havia pujat i en prenc un altre de poc definit que creua els prats inclinats. És força ciclable, però en alguns moments cal posar el peu a terra o empènyer uns metres. El camí va perdent alçada fins arribar als Plans du Mont, on enllaça amb una mena de pista de ramaders que creua els prats i torna fins a la petita granja de Chavannes d'en Haut. Aquí ja reprenc la pista per on havíem pujat, i ràpidament vaig perdent alçada fins arribar al punt d'inici on ja m'esperen la Sílvia i el Fum. Una ruta d'aquelles per recordar, fàcil i molt interessant pels grans panorames que assolim un cop a la part superior, però també molt bonica en tot el seu recorregut, on no deixaries de badar en cap moment.