Boms del Port de Venasque

Al sud de Banhèras de Luishon la vall de la Pique puja progressivament fins a l'Hospice de França, un antic refugi a partir del qual començava un camí l'alta muntanya que permetia creuar el pas fronterer cap a la zona de Benasc. Avui sortim caminant des d'aquest antiga posada de traginers i remuntem la costeruda vall que ens condueix fins al refugi de Venasque, a 2.250 metres i al peu d'un conjunt d'estanys coneguts com els Boms del Port. Poc més amunt hi ha el port de Benasc que permet l'accés a la zona de la Renclusa, al peu de l'Aneto. No hi acabem d'arribar per l'acumulació de neu, i ens conformem gaudint d'un paisatge magnífic a la riba dels estanys vorejats de grans muntanyes com el pic de la Mina o el Salvaguardia.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hospice de France Banhèras de Luishon (França)
• Distància: 12,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.005 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bagnères-de-Luchon IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa ja uns quants anys que vam pujar la Tuca de Salvaguardia des del pla de la Basurta, al sector de Benasc. I recordo que d'aquella excursió vam comentar que cap al vessant nord es veien uns llacs i un paisatge molt bonic, i vam comentar que alguna estona ho havíem d'anar a conèixer. Hem tardat a anar-hi, però avui era una bona ocasió aprofitant que passem uns dies al sector de Banhèras de Luishon (Bagnères-de-Luchon en francès). Des d'aquesta població termal i turística enfilem una carretera estreta que puja fins a l'Hospice de France, on hi ha un gran aparcament i un refugi que aquests dies encara està tancat. El nom del refugi és ben representatiu, un hospici, un lloc per allotjar els viatgers i traginers que creuaven els dos vessants dels Pirineus a través del temible Port de Benasc.

El portilló de Benasc (Vénasque en francès), està situat a la carena fronterera, en aquest tram una cresta força escarpada. Té 2.444 metres, i està encaixat entre els pics de la Mina i Salvaguardia. El seu pas era difícil tant pels vessants costeruts i pedregosos, com per la neu que es feia present durant molts mesos a l'any. Avui hem sortit a caminar amb la idea de pujar fins als Boms del Port, que és com anomenen al conjunt d'estanys situats al vessant nord, sota el port i al peu del refugi de Venasque. Com que ha estat un any de força neu, assumim que segurament no podrem pujar fins al port, ja que el tram superior és més dret i probablement estarà nevat, i no portem material d'hivern. Però pujar fins als estanys val molt la pena, ja que el lloc és molt bonic, una cubeta glacial envoltada de pics alts i costeruts.

Des de l'Hospice de France sortim a peu per un camí ben traçat i definit que s'encara cap al sud enmig d'una zona de pastures. Creuem el pont de Penjat al final del tram més planer i obert. Comencem a pujar i aviat es va definint una valleta solcada pel torrent del Port de Venasque, el desguàs dels estanys que visitarem més amunt. El camí va remuntant el rierol, i la pujada de seguida és consistent, més aguda al tram superior després de creuar el rierol on cal tombar lleugerament a l'esquerra. Creuar el rierol no ha estat pas una tasca fàcil, ja que baixa molta aigua. Un tros més amunt trobem una gran congesta de neu que hem de creuar transversalment, i encara més amunt una altra de més dreta que evitem fent una petita marrada per la dreta. Al cap de gairebé dues hores de pujada, amb un últim tram força dret, arribem a una gran esplanada on veiem el primer llac, i a la seva riba el modern refugi de Venasque, tot ell metàl·lic.

Arribem fins al refugi, que està tancat però té una part lliure oberta gran i en molt bones condicions. Parlem amb uns excursionistes holandesos que han passat la nit aquí després de ser enxampats per una forta tempesta la tarda anterior. Des del refugi seguim uns metres amunt per contemplar els 4 estanys que formen els Boms de Port. L'últim, el que queda més al peu de les muntanyes, és el més gran. Ens enfilem fins un turonet que ens dona una fabulosa perspectiva del conjunt glacial. Fem una pausa per contemplar el bast paisatge, amb els llacs als nostres peus, i per damunt les crestes de roca negra que envolten els pics de la Mina i Salvaguardia, de més de 2.700 metres. Els estanys tot just comencen a desglaçar-se per les vores. La neu cobreix els vessants inclinats de les muntanyes, i les boires que van i venen fan encara més bonic el paisatge alpí.

Efectivament hi ha molta neu en el pas cap al port de Benasc, i per pujar-hi caldira fer un flanqueig delicat, però no portem material adequat. Així que descartem pujar fins al port, tot i que es veu ben a prop, i comencem a baixar pel mateix camí d'on hem vingut. Tornem a tocar del refugi i prenem el caminet que va serpentejant al peu del torrent, amb un primer tram més dret i pedregós, i més suau al segon tram de la valleta. El tram superior rocós i escarpat contrasta amb la part més baixa, verda i amable. De nou a l'Hospice de France tanquem una bonica caminada per les muntanyes de Luishon.