Serra de l'Aut (2.008 m.)

El petit poble de Tournoux és conegut sobretot per un complex de fortificacions militars construïdes al segle XIX. Sortim del nucli envoltat de pastures i notables muntanyes i comencem a enfilar-nos per vessants arbrats fins assolir el Fort de Corres, una de les principals fortificacions de la zona, actualment en desús. Una forta pujada ens porta fins a la carena on hi ha el petit fort de la Serra d'Aut. Des d'aquí tenim una gran visió de la vall d'Ubaia, tant cap al sud, com cap al nord, fronterera amb Itàlia. Recorrem un tram de la carena per un camí panoràmic, i tot seguit enllacem diversos camins molt divertits i ciclables que van baixant de nou cap al poble amb algun passet més difícil entremig.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Tournoux Sant Pau d'Ubaia, Alps de l'Alta Provença (França)
• Distància: 15,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 765 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: IBP=68 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algun pujador molt dur. Corriol de descens amb algun pas difícil
• Cartografia: Aiguille de Chambeyron IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem descobrint la vall d'Ubaia (Ubaye en francès) i algunes de les seves raconades i valls laterals. Avui farem una ruta curta des del petit poble de Tornoux, enfilat per damunt de la vall principal. El nom de Tournoux, més que al poble, ens evoca a un gran fort militar visible als afores de Jausiers, penjat damunt d'un penya-segat visible des de la carretera principal de la vall d'Ubaia que continua cap a Itàlia a través del coll de Larche (o de la Maddalena al vessant italià). De fet més que un fort és un complex de fortificacions, tot i que les més espectaculars són les que estan enfilades dalt d'una carena rocosa i que protegien un pas estret de la vall d'Ubaia prop de Jausiers. Realment el millor lloc per contemplar aquests antics edificis és des de la mateixa vall, i en la ruta que avui farem no hi passarem, sinó que ens enfilarem fins a les construccions superiors dalt de la carena.

Avui fem una ruta curta per reposar una mica, tot i que algun tram de pujada és prou intensa. La Sílvia i el Fum avui fan una ruta a peu fins al cim de la serra, i jo faré una ruta en bicicleta que assoleix el mateix objectiu, però fent un tomb més llarg. Situats al petit poble, la Sílvia i el Fum prenen el GR-6 que traça una llarga diagonal fins al fort superior. Per la meva part jo prenc una pista que surt des de la part baixa del poble i creua unes extenses pastures. Al fons dels camps es pot contemplar una bonica visió del petit poble i les muntanyes que l'envolten. Passats els camps i la zona de pastures la pista entra en una zona boscosa sempre direcció sud-est. El pendent és moderat durant els primers 3 quilòmetres. Llavors la pista canvia de direcció i comença a pujar més decidida fent una llarga llaçada. Al revolt marxa un caminet que ens portaria fins a les fortificacions penjades a la carena a mitja alçada. Malauradament vaig veure aquest camí més tard, ja que durant la ruta no portava el mapa adequat, i segurament hauria estat una escapadeta interessant.

Vaig pujant per dins d'un bosc espès fins a trobar un nou revolt que connecta amb una altra pista que puja des del poble. Giro a l'esquerra i segueixo pujant sobre una bona pista de pendent moderat. Al cap de pocs minuts arribo al Fort de Corres, una notable instal·lació militar del segle XIX caracteritzada per un gran fossar que l'envolta. La instal·lació està tancada, però s'hi poden fer visites concertades prèviament a l'oficina de baix a la vall, als afores de Jausiers. Volto el fort per l'esquerra, resseguint una pista que passa al costat del fossar. Uns metres més endavant veig un caminet a l'esquerra que porta cap a la porta principal del fort, però la ruta BTT que vaig seguint (indicada del centre VTT Vallée de l'Ubaye) segueix la pista amb un pujador fortíssim que m'obliga a baixar. Faig el pujador però veig que s'allunya del fort, de manera que decideixo tornar enrere i seguir pel camí.

El caminet passa per la porta principal del Fort de Corres, i tot seguit continua perfectament ciclable fent una petita volta que enllaça de nou amb la pista que havia deixat. De manera que és molt millor no fer el pujador per pista (que cal fer a peu), sinó seguir el camí que és ciclable ja que la pujada és més progressiva. Aquest tram té vistes cap a la vall, però pensava que es podria veure també els espectaculars edificis militars penjats a la carena però no es veuen, ja que queden per sota i la vegetació els tapa. En tot cas enllaço de nou amb la pista i continuo pujant. A partir d'ara comença el tram més dur, una successió de revolts curts en forta pujada que ràpidament guanyen alçada fins al punt més alt de la ruta, la Serra d'Aut (2.008 m.), on hi ha un petit fort del mateix nom, que està tancat i sembla que l'estan restaurant.

El Fum em deu haver sentit i ve corrent. De seguida ens trobem també amb la Sílvia, que han pujat a peu i hem arribat fa o no fa a la mateixa hora. Davant del fort hi ha una visió amplíssima de la vall d'Ubaia. Cap al sud la vall s'obre i es fa molt ampla. A sota tenim el poble de Jausiers i més enllà la Barcelonnette. Cap al nord es pot veure la capçalera de la vall que connecta amb Itàlia, i precisament aquesta posició estratègica va impulsar als militars francesos a construir les fortificacions per protegir-se de possibles invasions des del vessant italià. Contemplem el paisatge i prenem un caminet que ressegueix la carena. Un tros endavant es passa per davant d'una casamanta circular. El camí és força ciclable, però en alguns punts cal baixar de la bicicleta. Al punt més alt hi ha una petita taula d'orientació que permet identificar els llocs més significatius.

La Sílvia i el Fum segueixen a peu i jo m'avanço amb la bicicleta. Uns metres enllà deixo la carena i continuo avall per unes pistes de desbrossar molt dretes. Alguns trams tenen tant pendent que fins i tot costen de fer a peu. Vaig seguint els indicadors de la ruta BTT, i després d'aquest tram més dret passo per la font de les Barchasses, que està seca, i enllaço amb un camí deliciós que va baixant per dins del bosc sempre en direcció nord. El corriol és molt ciclable, tot i que algun revolt o tram més dret em fan posar el peu a terra. Faig un tram d'una antiga pista, i quan s'acaba continua un camí a la dreta al principi poc definit i amb algun pas difícil, però de seguida es suavitza i permet un últim tram de descens fàcil fins a les envistes del poble, on arribo després d'una ruta poc complicada i ben agradable pels boscos de Tournoux i fins al punt més alt de la carena on hi ha un antic fort militar i una bona vista de la contrada.