Galleria dei Saraceni i Fort Pramand

Resseguim un bon tros de l'antiga pista miltar que sobrevola a notable alçada la vall de Susa i ens ofereix un magnífic panorama alpí. Al petit nucli de Moncellier comença la pista de terra que es va enfilant progressivament dels 1.300 fins als 2.200 metres. L'objectiu d'avui és creuar un túnel de l'antiga pista que fa gairebé un quilòmetre, és molt estret i totalment fosc. Està situat a la base d'una gran paret de roca plena de vistoses coves. Arribem fins una antiga caserna militar on tenim una bona vista de l'entorn. Retornem pel mateix camí, i ens desviem uns metres per pujar fins a l'antic fort Pramand, situat dalt d'un turó que domina tota la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Moncellier Salbertrand, Piemont (Itàlia)
• Distància: 23,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 965 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: IBP=73 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista, algun tram precària. Cal il·luminació pel túnel
• Cartografia: Alta Valle Susa Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ja fa uns quants dies que rondem pels Alps Cotians, sobretot aprofitant les antigues pistes militars que connecten diferents infraestructures que es van construir entre finals del segle XVIII i sobretot el segle XIX i principis del XX. Hi ha una gran xarxa de pistes, però n'hi ha dues de molt populars principalment per la seva distància i pel fet de circular a gran alçada. Una és l'Strada dell'Assieta, que vam recórrer la setmana anterior no completament, sinó amb dues rutes diferents, i que recorre par damunt de la vall de Chisone. L'altra ruta coneguda seria l'Strada Pramand - Galleria dei Saraceni - Jafferau, que passa per damunt de la vall de Susa, i que enllaçaria el poble de Salbertrand i Bardonecchia. També en aquesta ocasió, en comptes de recórrer linialment tota la pista, l'hem dividida en 2 parts. Fa uns dies vam pujar al Monte Jafferau amb una ruta circular, i avui recorrerem el tram més occidental d'aquesta pista.

La idea inicial també era fer una ruta circular, i de fet teníem diverses opcions. Però un cop estudiades les diferents alternatives veiem alguns problemes. Per una part cal sortir des del fons de la vall, i assumir un gran desnivell. Però aquest no és el principal problema, sinó que l'inconvenient més important és el fet que la tornada cal fer-la per asfalt, durant molts quilòmetres i per una carretera molt transitada. Així doncs decidim fer una ruta linial d'anada i tornada. La ruta d'avui té 3 centres d'interès: per una part els amplis paisatges que podem gaudir des d'una pista per terreny obert a 2.000 metres d'alçada; per altra banda podrem arribar fins a la Galleria dei Sareceni, un túnel de 900 metres, a 2.200 metres d'alçada, estret, molt fosc i en forma de U. Una petita aventura. I finalment també visitarem el fort Pramand, un més dels antics edificis militars situats en diferents punts estratègics d'aquest territori de frontera.

La ruta d'avui podria començar al poble de Salbertrand, a la vall de Susa. Però com que anem amb el Fum volem evitar l'asfalt, de manera que des de la població prenem una pista asfaltada que puja cap al nord concretament fins el petit nucli de Moncellier. Aquí s'acaba l'asfalt i comença la pista. Cal tenir en compte que hi ha molt poc espai per aparcar, però estem de sort i un simpàtic veí ens convida a utilitzar el seu pati per aparcar la furgoneta. Un altre tema important que cal tenir en compte d'aquesta pista és la limitació que tenen els vehicles de motor alguns dies de la setmana. Concretament només hi poden accedir els dimecres i dissabtes no festius. Evidentment ho tenim en compte, i busquem un dia en què no es pugui circular amb motos o tot terrenys per gaudir la muntanya en pau i tranquil·litat.

Al peu de la petita ermita de Moncellier comencem a pedalar per una pista pedregosa que comença a pujar ja des del principi. Sempre és una pujada moderada, sense estridències. És un itinerari molt ben traçat que sempre busca la lògica de la muntanya. Com altres antigues pistes militars per on hem passat aquests dies, cal destacar la qualitat de la construcció i el traçat, amb unes grans parets de pedra seca que suporten la ruta en els trams més drets. A diferència de l'Strada dell'Assieta que està en molt bon estat, aquesta pista és més trencada, força menys freqüentada, però ben adequada per circular en bicicleta de muntanya, especialment aquests dies en què no hi ha vehicles a motor.

La pista es fa enfilant amb un pendent constant des dels 1.300 metres inicials, fins els més de 2.200 que assolirem al punt més alt, prop del túnel. Durant el recorregut sempre gaudirem d'un bon ambient de muntanya, sobretot cap a la vall de Susa i més enllà els cims que creixen damunt de les valls. El primer tram anem avançant per dins d'un bosc més aviat esclarissat, i a mesura que guanyem alçada es va convertint en prats alpins o tarteres, ja que el tram superior és molt inclinat. La pista va creuant diversos torrents que baixen de la carena, i que el Fum aprofita per remullar-se. Passem un primer petit túnel i anem avançant sempre direcció oest a mitja alçada del Monte Seguret, de 2.925 metres, i tota la llarga carena on se circumscriu.

Fem alguns zig-zags extensos per anar guanyant alçada, i arribem a un tram planer on hi ha la cruïlla per accedir al Fort Pramand. Deixem però la visita per a la tornada. Seguim avançant per la pista, i mica en mica el terreny es va tornant més abrupte. Ens acostem a un tram de roca amb unes grans parets que es desprenen de la muntanya. Són unes parets corcades, amb uns immensos forats càrstics que formen unes grans coves conegudes com les Grotte dei Saraceni. Superem els 2.100 metres d'alçada i la pista s'acosta fins a tocar la paret. Creuem un túnel curt que és l'avantsala de l'entrada del gran túnel del qual de seguida veiem la boca, la Galleria dei Saraceni (coneguda també en algun lloc com a Galleria Seguret).

Preparem la llum frontal i ens abriguem, ja que dins del túnel la temperatura és molt baixa i hi ha molta humitat. Trobem un ciclista italià que no portava llum, i el convidem a venir amb nosaltres, ja que anem ben equipats. El túnel és força estret, però està en bon estat de conservació ja que fa uns anys va ser restaurat després d'un esfondrament parcial. No deixa de ser un recurs turístic important per a la zona, i també una via de comunicació d'alçada. De fet sense el túnel no seria possible passar, ja que el terreny és molt abrupte. Una de les característiques del túnel és la seva forma semicircular que fa que al cap de poc d'entrar ja estàs en total penombra, i no recuperes la llum pràcticament fins uns pocs metres abans de la sortida. Amb una bona llum el túnel no és angoixant, però no és un lloc recomanable per a persones que tinguin problemes amb els llocs tancats.

Anem pedalant còmodament per dins del túnel gràcies als potents llums que portem. El túnel està excavat a la roca però amb una coberta de formigó que li dona uniformitat. Hi ha molta humitat, i fins i tot en alguns trams estàs literalment pedalant per damunt d'un petit rierol. Com dèiem abans és important triar un dia sense vehicles, ja que el túnel és molt estret, i seria molt incòmode coincidir amb un cotxe a dins. En dos o tres punts del túnel hi ha uns trams més amples per si coincideixen dos vehicles. Acabem de transitar per dins del túnel en una pujada suau però continuada. Sortim a la boca nord per damunt de les coves dels Saraceni (Serraïns), i avancem uns metres més fins una antiga caserna que hi ha un tros més amunt, en un punt panoràmic que serveix de mirador natural. Portem poc més de 10 quilòmetres.

Arribem a l'antiga caserna, que està en ruïnes i només es conserven les parets exteriors. Està situada en una esplanada en un balcó sobre la vall. Al límit del precipici es pot contemplar una magnífica visió de les parets on hi ha les Grotte dei Saraceni, així com el fons de la vall. Passem uns minuts en aquest punt, i tornem enrere. Si continuéssim la pista, en poc més d'un quilòmetre enllaçaríem amb la ruta que vam fer el dia de la ruta al Monte Jafferau. Així haurem recorregut pràcticament tota l'antiga ruta militar, però en dos dies diferents. Un cop contemplat el paisatge tornem enrere. Tornem a encendre les llums en entrar al túnel i desfem la pista que ja coneixíem. Anem tornant fins a la cruïlla del fort Pramand. Hi ha un indicador ben evident i un cartell informatiu.

Per no fer una ruta molt llarga amb el gos, la Sílvia va seguint avall per la pista. Jo prenc el ramal que puja cap al fort. La pista puja aproximadament 1,5 quilòmetres, amb un tram superior molt dret i pedregós que dificulta la ciclabilitat. En arribar al fort es pot veure un edifici de formigó que es va contruir a principis del segle XX. La pista permet pujar fins a sobre mateix de l'edifici, on es veuen els 4 grans forats on hi havia els canons. Amb prudència es pot entrar dins l'edifici i veure algunes de les dependències. És un punt força panoràmic, i et pot veure una bonica imatge del Mont Seguret, situat just al damunt, i també una extensa àrea de la vall de Susa i rodalies. Un cop visitat el fort torno enrere per la mateixa pista fins a enllaçar amb la principal, i continuo avall.

No atrapo la Sílvia i el Fum fins gairebé l'arribada a Moncellier, ja que la pista és força pedregosa i no convida a agafar grans velocitats. Acabem aquesta ruta curta i fàcil, ja que tota ella es realitza per pista en força bon estat. Hem passat un matí ben agradable contemplant la vall de Susa des de les alçades, i explorant el misteriós túnel de la Galleria dei Saraceni, una obra de l'enginyeria militar que va servia per connectar els diferents forts i punts de control de la zona. Un d'ells el fort de Pramand, que hem visitat en el camí de tornada. Una ruta ben fàcil i agradable que permet gaudir lúdicament d'unes infraestructures que originàriament van ser concebudes amb una finalitat molt més fosca.