Fort Janus (2.540 m.)

A prop de la frontera franco-italiana a Montginebre hi trobem una notable acumulació d'antics forts militars amb velles pistes que els connecten. Comencem a pedalar al petit nucli dels Alberts, i per una còmoda pista planegem fins a prop de Briançon, on en poca distància trobem els forts Dauphin, des Trois Têtes i Randouillet. Al costat d'aquest últim comença una duríssima pujada per una antiga pista amb desenes de revolts curts que connecta amb una ruta militar mig asfaltada que segueix pujant fins al cim dels Anges, on hi ha el fort Gondran. Queda encara la pujada fins al punt més alt, el cim Janus, on hi ha el fort més espectacular i panoràmic. Iniciem el descens per un corriol entre les pistes d'esquí, després un tram per una ruta fàcil del bike park, i més avall un corriol que ressegueix un torrent, amb algun pas difícil fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Les Alberts Montginebre, Alts Alps (França)
• Distància: 34,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.360 metres
• Temps: 4:34 hores
• Dificultat: IBP=108 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Trams de pujada molt durs. Descens per corriol amb trams difícils
• Cartografia: Briancon / Serre-Chevalier / Montgenevre IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim fent activitats als Alps Cotians, una zona alpina que comparteixen França i Itàlia, de manera que en pocs dies canviarem de país diverses vegades. Avui ens mourem pel vessant francès, però ben a prop de la frontera, i precisament aquesta proximitat fa que la zona estigui plena d'antics forts militars, unes instal·lacions avui decrèpites, però que anteriorment s'utilitzaven per protegir la soberania i la integritat territorial. La ruta d'avui ben bé podríem anomenar-la la ruta dels forts, ja que passarem per 5 d'aquestes instal·lacions, totes de notable magnitud i importància. Veurem també a poca distància dues altres construccions més d'aquest tipus, i també passarem per diversos edificis i restes que mostren la frenèntica activitat militar que devia haver-hi en aquesta zona des del segle XVIII fins a mitjans del XX.

De totes aquestes antigues instal·lacions militars aprofitarem una part de la gran xarxa de pistes i camins que van construir per connectar-los. Moltes d'aquestes vies es mantenen encara en bon estat de conservació, i ens permeten gaudir a cop de pedal d'una zona alpina molt bonica. Normalment és poc freqüent poder accedir a gran alçada pedalant, ja que no hi ha vials que ho permetin, i en canvi en aquesta zona la xarxa de pistes i camins és immensa, i permet moltes configuracions. Avui ens mourem en una àrea muntanyosa entre Briançon i Montginebre (Montgenèvre en francès), i pujarem fins als 2.529 metres del Janus, un cim pedregós i panoràmic al cap d'amunt del qual s'hi va bastir un fort per poder controlar la zona de frontera de Montginebre i la capçalera del riu Durance.

Avui la Sílvia i el Fum prefereixen caminar, tot i que també vindran al fort Janus. Ells es desplacen fins a Montginebre, gairebé a 1.900 metres, on hi ha una estació d'esquí, i pujaran amb un remuntador fins a la zona superior, on començaran una ruta a peu cap al cim. Jo faré una sortida més llarga en bicicleta des del petit nucli dels Alberts, a mig camí entre Briançon i Montginebre. Als afores d'aquesta petita localitat hi ha un càmping municipal molt agradable que ens serveix de base d'operacions durant uns dies. Començaré a pedalar des del mateix càmping, ja que pel seu interior hi passen diverses rutes de BTT. Marxo al peu del riu Durance i al cap de poc el creuo per un petit pont. Avanço uns metres cap a la localitat de la Vachette, i la creuo fins a connectar amb la carretera principal que puja cap a Montginebre. Faig uns 600 metres per aquesta transitada carretera, i tot seguit giro a la dreta per prendre una pista de terra que puja a la dreta.

La pista puja fort uns metres i tot seguit connecta amb el GR-5. Trenco de nou a la dreta i de seguida la pista comença a planejar. Durant uns quants quilòmetres pedalaré còmodament per un bosc fresc i agradable que avança alçat sobre la vall en direcció oest. És una antiga pista militar que planeja al voltant dels 1.450 metres i que al cap d'uns minuts em porta al primer fort del dia, el Dauphin. Aquest fort va ser construït el segle XVIII, i està en força bon estat de conservació. La pista passa per fora, i no sembla que s'hi pugui entrar. Segueixo pedalant encara de pla i al cap de mig quilòmetre trobo un altre fort, encara més gran, el fort des Trois Têtes. Va ser dissenyat per Vauban i construït també el segle XVIII. Està situat damunt mateix de Briançon, i servia per protegir precisament aquesta ciutat. Fa uns anys va ser inclòs dins de la llista de monuments Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Es pot accedir pedalant fins a l'interior de la primera porta, però la segona estava tancada ja que hi havia alguna activitat a l'interior. Tot el conjunt és molt gran i sembla ben conservat.

Passat el fort des Trois Têtes s'acaba la tranquil·litat, ja que comença la pujada. Darrere mateix del fort surt una pista que comença a pujar i traça una llarga diagonal ascendent. Tot seguit encadena un parell de revolts en forta pujada fins a tocar el tercer fort del dia, el fort Randouillet, situat a uns 1.600 metres d'alçada. Aquest fort, juntament amb els anteriors, servien de línia de defensa de Briançon i la vall del riu Durance. Des d'aquest fort hi ha una bonica vista de la ciutat i els forts que hi ha més avall. El fort està tancat, i no es pot visitar. De fet hi ha avisos d'estar en zona militar. Es pot contemplar però la gran façana exterior, així com una bonica vista cap als forts situats més avall. Deixo enrere el fort i comença tot seguit la pujada de veritat.

A partir d'aquí la pista és més precària, i puja fort. En tot moment cal parar atenció a la traçada, i esmerar-se de valent ja que el pendent és fort en tot moment, amb l'afegit d'un terreny pedregós que no ajuda. Aquest primer tram de pujada s'enfila fins al voltant dels 1.700 metres, on hi ha les restes del fort d'Anjou. De fet l'itinerari que segueixo no acaba d'arribar al fort, sinó que uns metres abans, en un marcat revolt, cal prendre una pista secundària ja pràcticament convertida en camí. A partir d'aquí comença un tram encara més dur, ja que aquesta antiga pista militar, ara camí, traça desenes de revolts molt curts i en forta pujada, que fins i tot en algun punt m'obliguen a posar el peu a terra. En general la ruta és ciclable, però alguns dels revolts són tan tancats i drets que si no tens molta habilitat és fàcil haver de posar peu a terra.

No sé quants revolts arriba a fer l'antiga pista, però són molts. Va pujant per dins del bosc sense gaire visibilitat de l'entorn, més enllà del continu zig-zag. S'enfila per la Crête du Point du Jour fins passats els 1.900 metres d'alçada, on enllaça amb una altra pista militar, aquesta en bon estat i fins i tot parcialment asfaltada. Segueixo amunt per la pista asfaltada, i afortunadament el pendent disminueix. Després d'un tram realment exigent, ara s'agraeix la pista asfaltada i el pendent moderat. La pista avança cap a l'est ben alçada sobre la vall de Cervières. La vegetació va desapareixent i vaig pujant per un vessant força pendent de prat alpí. Deixo a la dreta les granges del Poët Morand i segueixo pujant tot contemplant un ampli paisatge.

Aquesta pista és molt solitària, ja que el trànsit de vehicles hi està prohibit. També hi ha diversos cartells que indiquen que és una pista militar i que està prohibit qualsevol accés, però pel que he llegit són cartells antics, i actualment està permesa la circulació a peu i en bicicleta. Val a dir però que no vaig veure ningú en tot aquest primer llarg tram de ruta. Segueixo pujant per aquesta pista mig asfaltada que més endavant torna a pujar més fort. Fa un parell de revolts llargs i enfila un últim tram fins a coronar la carena de l'Ombilic, a 2.350 metres. Des d'aquí ja veig els dos objectius principals del dia: el fort Gondran a ponent, i el fort Janus cap al nord. Comencem pel primer.

La pista es bifurca, i prenc el ramal de la dreta que continua per la carena. Aquest tram és molt panoràmic. Avanço en direcció inequívoca cap al cim dels Anges, al cap d'amunt del qual hi ha el fort Gondran, ben visible des de la carena, així com diverses construccions militars repartides pels vessants que l'envolten. Aquí es comença a veure gent, ja que hi ha un dels remuntadors de l'estació d'esquí que puja fins al mateix cim. Vaig seguint la pista que passa pel costat de diverses antigues construccions militars. Finalment cal encarar una última pujada forta i arribo als 2.449 metres del cim, on hi ha les restes del fort. Descanso uns minuts i visito l'exterior del recinte, que està mig en ruïnes. Tot i això es poden veure diversos edificis, un pati interior i antigues posicions d'artilleria, i fins i tot amb compte es pot entrar en alguna de les dependències. També es pot pujar al damunt del fort, des d'on hi ha precisament una bona vista del següent objectiu, el Janus, ben vistós des d'aquí. A la vora també hi ha unes taules d'intepretació que permeten identificar diversos cims, sobretot cap al sector dels Ecrins. Però avui la visibilitat és escassa ja que hi ha força núvols.

Torno uns metres enrere i prenc un caminet indicat que adreça pel mig dels prats inclinats i evita la marrada de la pista. Des d'aquí surten diferents itineraris de BTT de descens, una mena de bike park que aprofita a l'estiu els remuntadors de l'estació d'esquí. Baixo fins a enllaçar amb la pista que traça una línia recta direcció nord fins a la base del Janus, un cim ben evident que queda just davant. La pista avança fins a la base, on comença un llarg zig-zag que aprofita tota l'amplada del turó on hi ha el cim per amorosir la pujada. Tot i això cal aplicar-se de valent, perquè puja i el terreny és pedregós. Des de la base fins al cim són 1,5 km. tan sols, amb una bona pujada, primer amb una llarga diagonal ascendent, i llavors uns últims revolts que arriben al peu de les restes de les construccions del fort.

Tot i que el fort és relativament recent, ja que es va construir els anys 30 del segle passat com una peça més de la línia Maginot, actualment està en ruïnes. Tot i això es pot observar una gran caserna, una muralla exterior, posicions d'artilleria i punts de vigia. En una punta del cim, al lloc més alt on es pot arribar amb la bicicleta hi ha les restes d'una d'aquestes posicions de vigilància, amb una extraordinària vista de les valls del voltant i els cims del sector. Montginebre queda just a sota, i al seu darrere el gran cim del Mont Chaberton. Seguint la vall del Durance avall es veu també Briançon. Com dèiem, avui els cims dels Ecrins estan mig tapats pels núvols.

El cim del Janus (2.540 m.) és un lloc fascinant, molt panoràmic i amb l'encís dels llocs abandonats, que recorden una història remota. Després d'uns minuts voltant pels diferents racons del cim, començo a baixar per la mateixa pista d'accés. Un cop a baix giro a l'esquerra i segueixo un corriol pràcticament recte que baixa pel mig d'una ampla coma entre grans prats inclinats, a la zona on neix el riu Durance. El corriol segueix la línia d'un telesquí i baixa fins al punt central de l'estació on hi ha una confluència de remuntadors i un bar. Aquí giro a l'esquerra i enllaço amb el bike park, en un tram fàcil i divertit, amb molts revolts i un itinerari a l'abast de tothom. Segueixo l'itinerari més fàcil dels possibles, i és ben divertit baixar per un corriol ben traçat i ple de revolts. Aquest corriol arriba fins a tocar Montginebre.

Des dels afores de Montginebre prenc un altre corriol marcat com a ruta BTT, però ja fora del bike park. Aquest corriol baixa seguint el torrent, però té alguns trams més difícils que m'obliguen a baixar de la bicicleta en algun punt. Més o menys a la meitat de la baixada cal creuar la carretera i al cap de poc torno a arribar al punt d'inici després d'una ruta ben variada, amb fortes pujades, vistes panoràmiques al cim, la visita de diferents antics forts militars, i un descens ben divertit entre el bike park i un entretingut corriol.