Monte Gran Costa (2.615 m.)

Per damunt de la localitat turística de Sauze d'Oulx, al Piemont, iniciem una ruta pedalant que comença amb una pujada intensa fins a les granges i el llac Alpe di Laune. Després seguim pujant per dins del parc natural del Gran Bosco enmig d'esplèndids avets fins a trobar la popular Strada dell'Assieta. Planegem ara per una pista còmoda a 2.200 metres que ens ofereix una gran perspectiva de la vall de Chisone i les muntanyes de l'entorn. Passem els colls de Blegier i Lauson tot pujant progressivament fins als 2.500 metres. Deixem la pista principal per pujar uns minuts més fins al fort, situat dalt del cim que és un notable altiplà i ofereix una extensa visió cap als Ecrins i bona part dels Alps. Per al descens triem l'Strada dei Canioni, un llarg corriol de més de 6 quilòmetres, fàcil, divertit i molt panoràmic.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Istituto Zootecnico (Richardette) Sauze d'Oulx, Piemont (Itàlia)
• Distància: 21,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=72 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pujada per pista, amb algun tram dur, i baixada per corriol fàcil en general
• Cartografia: Alta Val di Susa, Alta Val Chisone Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

L'itinerari d'avui és curt però intens. Condensats en poc més de 20 quilòmetres trobarem bones pujades, un panorama alpí amplíssim, restes històriques dels antics forts militars, i com a cirereta un descens preciós per un corriol fàcil i ben entretingut. Una part de la ruta passa per la popular Strada dell'Assieta, una antiga pista militar que recorre la carena que separa les valls de Chisone i Susa, amb gairebé 40 quilòmetres entre Usseaux i Sestriere. És una zona molt coneguda per ciclistes, motoristes i conductors de tot terrenys. Els dimecres i dissabtes està tancat al trànsit motoritzat, i són precisament aquests els més interessants per circular en bicicleta evitant soroll i pols, i gaudint el panorama amb tranquil·litat. Avui però no recorrerem tota la Strada dell'Assieta, sinó només una part curta d'uns 4 quilòmetres i per tant no ens preocupa tant el trànsit.

Però a part d'un tram de l'Strada dell'Assieta, la ruta té molts interesssos. Primer ens enfilarem fort per dins d'un bosc ufanós, inclòs dins del parc natural del Gran Bosco, després farem un tram de l'Strada dell'Assieta fins a trobar el trencant que ens enfilarà dalt del fort, on veurem els vestigis dels antics edificis militars i alhora gaudirem d'un amplíssim panorama alpí, sobretot cap al sector dels Ecrins. I tot seguit enllaçarem un llarg descens per l'antiga Strada dei Canoni, també una antiga pista militar ara convertida en camí, amb una primera part per un corriol entre prats alpins, i més tard per dins d'un gran bosc d'avets.

El punt de sortida pot ser la localitat turística de Sauze d'Oulx, on hi ha una zona residencial i diverses instal·lacions d'esquí. La localitat està lleugerament enfilada sobre la vall de Susa, per damunt de la població d'Oulx. L'inconvenient si sortim del poble és que haurem de fer uns quilòmetres addicionals d'asfalt en fortíssima pujada. Com que anem amb el Fum, per evitar l'asfalt i el trànsit pujarem fins al petit llogarret de Richardette, i encara uns metres més amunt, fins a l'Istituto Zootecnico, un antic centre de ramaderia experimental, actualment tancat i que funciona com a granja. Al seu voltant hi ha un bon aparcament, i just aquí comença la pista per on començarem la ruta. Preparem els estris i comencem a pedalar entremig de les antigues instal·lacions i unes cases que hi ha al voltant. Just al peu de les últimes cases surt una pista que comença pujant endimoniadament.

Els primers quilòmetres de la pista són molt durs, i gairebé desanimen. Fins al quilòmetres 2,5 la pujada és fortísima i pràcticament sense descans, excepte un breu tram planer a Alpe di Laune. Alguns trams són gairebé extenuants, i patim de valent. Més tard, veient revisant les dades que es confirma la duresa, ja que hi ha trams que superen el 17% de pendent, i molts entre el 12 i el 15. A més a més, el problema és que sense cap escalfament, només d'inici la ruta ja comença amb pendents duríssims, i costa agafar el ritme. Ben a poc a poc fem el primer tram de pujada, molt dur, envoltats també de senderistes que pugen fins a Alpe di Laune, una esplanada molt bonica i panoràmica on hi ha una granja alpina i un petit llac on molta gent puja a caminar. Es pot contemplar una vista frontal magnífica del Monte Chaberton, una muntanya impressionant. Al voltant del llac tenim uns instants de descans, però de seguida la pista torna a pujar fort, volteja el llac i segueix dins d'un bosc espès en forta pujada fins que enllacem amb una altra pista al voltant dels 2.150 metres d'altitud.

Girem a la dreta (llevant) i s'acaba el tram més dur de pujada. La pista segueix enfilant, i és força trencada, però deixem enrere els pujadors agònics. Aquesta pista entra al parc natural del Gran Bosco di Salbertrand, concretament a la seva part més alta. Anem guanyant metres amb una llarguíssima diagonal per una pista molt tranquil·la i solitària que combina trams de bosc d'alta muntanya amb zones de pastures en prats alpins. És un tram plàcid, però que sempre pica amunt. És també una zona força solitària, i només trobem algun altre ciclista (majoritàriament elèctric), i algun excursionista. Pedalem uns quants quilòmetres per aquesta pista secundària i tancada al trànsit, i finalment arribem al coll Blegier, a 2.379 metres. Aquí enllacem amb la Strada dell'Assieta i seguim amunt, ara amb un pendent encara més suau.

Al coll de Blelgier creuem la carena i canviem de vessant. Saltem a la cara oest de la carena i ens situem a la part més alta de la la vall de Chisone. L'Strada dell'Assieta és molt més concorreguda, i aquí ja comencem a trobar motos, vehicles tot-terreny i altres ciclistes, tots ells majoritàriament de cara, ja que sembla que és més habitual fer la ruta en sentit contrari. La pista està en molt bon estat i avança per un vessant obert de la muntanya, amb fort pendent i molt bones vistes de la vall. Avancem en una zona on ja no hi ha pràcticament vegetació més enllà dels prats alpins, i pedalem aquests 4 quilòmetres de la popular ruta gaudint d'un paisatge excepcional, amplíssim, ja que podem contemplar des del fons de les valls a que amb prou feines assoleixen els 1.000 metres fins als cims que superen els 4.000 metres a la zona dels Ecrins.

Seguim l'Strada dell'Assieta en pujada suau cap al Colle di Lauson, a 2.491 metres, i encara uns metres més fins arribar a una cruïlla de camins, on abandonarem la popular pista. En aquest punt trobem una antiga pista amb una tanca que impedeix el pas de vehicles i que marxa a la dreta, i poc més endavant un camí que continua cap a l'esquerra. Els farem servir tots dos. De moment, la Sílvia i el Fum es queden en aquest punt a reposar uns minuts, i mentrestant jo marxo a la dreta per l'antiga pista militar que puja al fort de Gran Costa. És una pista pràcticament abandonada, convertida gairebé en camí. L'antiga pista puja gairebé 1,5 km. amb uns revolts ben marcats suportats sobre uns murs de pedra seca. El terra és força trencat, i en algun punt el terreny s'ha mig esllavissat. Tot i això es pot pujar pedalant i sense contratemps fins al punt més alt de la ruta, el cim Gran Costa, damunt del qual hi ha el fort.

Construït a finals del segle XIX, el fort podia acollir uns 300 soldats i nombroses posicions d'artilleria, situades principalment a les dues puntes del cim pla i allargat. El primer que sorprèn del Fort Gran Costa és precisament la seva magnitud. En realitat les antigues construccions estan en ruïnes, però es pot veure com el cim, que és un gran altiplà, està envoltat d'una mena de trinxera per on es pot circular. Així doncs, tot el cim era un gran fort amb posicions d'artilleria i punts de vigia als diversos extrems. L'antiga pista arriba fins a l'altiplà, i en primer lloc passo per davant d'uns antics barracons. Segueixo fins a l'extrem oest on hi ha un magnífic panorama i el punt més alt del Monte Gran Costa de 2.615 metres. Excel·lents vistes cap als Ecrins, la Vanoise, també una àmplia visió del magnífic recorregut per la carena de l'Strada dell'Assieta, i evidentment les valls que la carena separa: la Val di Susa al nord i la vall de Chisone al sud. Contemplo la vista i parlo amb uns italians molt simpàtics que tant sí com no em volen convidar a menjar alguna cosa, conscients que la pujada fins aquí és força dura. Tot seguit acabo de fer la volta rodona a l'altiplà, seguint un camí per dins de l'antiga trinxera. Al vessant oposat també es pot veure una posició d'artilleria, i uns metres més avall les restes de l'antiga caserna que ja havia vist tot pujant. Després d'una bona volta pel cim, torno a baixar pel mateix camí i ens retrobem amb la Sílvia i el Fum.

Des de l'Strada dell'Assieta avancem uns 200 metres i prenem un camí indicat que marxa a l'esquerra en direcció nord. Aquí comença una altra antiga pista militar, però en aquest cas la dificultat del terreny i la poca utilització l'han convertit ja en camí. És la Strada dei Canoni (un nom que ja indica perquè servia). I aquí comença també la diversió, ja que iniciem un deliciós descens per un camí fàcil, però molt bonic, panoràmic i divertidíssim. El corriol comença a baixar i de seguida canvia de direcció i s'encara cap al sud-oest. Anem perdent alçada pel vessant de la vall de Susa, la primera part per prats alpins que baixen des dels 2.500 fins als 2.300 metres. El camí no té dificultats, i va fent diversos revolts per perdre alçada. Contemplem les muntanyes de l'altra cantó de la vall, amb diversos cims que superen els 3.000 metres.

Per sota dels 2.300 metres el corriol torna a entrar en la zona boscosa del parc natural del Gran Bosco, i anem serpentejant entremig d'avets que amb prou feines ens deixen veure la llum del sol. Tot aquest tram voldries que no s'acabés, ja que és fàcil i divertit. A més a més és molt continuat, ja que fem més de 6 quilòmetres de corriol, fins que desemboquem en una petita pista sense circulació, encara dins del gran bosc, que ens apropa al punt d'inici, concretament al revolt inferior. Cal només pujar uns metres per asfalt en fort pendent fins a l'aparcament on hem començat la ruta. Acabem ben satisfets amb un d'aquells dies en què veus que la ruta ha sortit rodona, amb una pujada rodadora (tot i que ens primers quilòmetres són molt durs), un tram panoràmic de pista a gran alçada, l'ascensió al cim on hi ha un antic fort, i el descens per un corriol molt divertit. Tot condensat en poc més de 20 quilòmetres. Un itinerari intens, panoràmic i divertit.