Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bacini Fregiusa Bardonecchia, Piemont (Itàlia)
• Distància: 30,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: IBP=88 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Tram llarg de baixada difícil per corriol poc ciclable
• Cartografia: Alta Val di Susa Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem el nostre viatge d'estiu pels Alps Cotians, i després d'un parell de dies al vessant francès, entrem ara a Itàlia. Ens dirigim fins a la localitat turística de Bardonecchia, situada al cap d'amunt de la vall de Susa, just al vessant italià del túnel de Frejús que travessa els Alps. Aquesta localitat serà la base principal d'operacions de les activitats que tenim previstes en aquesta zona. Com ja hem comentat, tot aquest territori fronterer està ple d'antigues instal·lacions militars, algunes originàries del segle XIX, i altres posteriors, construïdes poc abans de la I Guerra Mundial. Una de les idees principals del nostre viatge és precisament visitar i conèixer aquestes antigues construccions, i sobretot utilitzar les antigues pistes d'accés, moltes d'elles situades a gran alçada i que permeten gaudir de grans panorames alpins.

El propòsit d'avui és visitar el fort Jafferau, situat al cap d'amunt del Monte Jafferau, de 2.815 metres. És el fort militar més alt d'Itàlia, i durant un temps ho va ser de tots els Alps fins que a finals del segle XIX va perdre la categoria en favor del fort Chaberton (inicialment també italià, ara dins de França), que visitarem més endavant, i que supera els 3.100 metres. El Fort Jafferau fou una notable estructura militar construïda entre els anys 1.896 i 1.898 dalt del Monte Jafferau, on hi ha l'edifici principal, i a la base del cim, on hi ha l'antic polvorí en una galeria subterrània. El fort va ser utilitzat com a estructura defensiva en zona de frontera, i també ofensiva durant la I i II Guerra Mundial, des d'on la Itàlia feixista va atacar França. Després de l'última Gran Guerra el fort va ser destruït seguint el fil dels acords de París de 1.947. Queden però vestigis ben notables, i el més interessant per a nosaltres, una llarga pista molt ben traçada que ens servirà per pedalar còmodament a gran alçada i contemplar un paisatge magnífic.

El punt d'inici lògic de la ruta pot ser la localitat de Bardonecchia, al fons de la vall, però això ens faria fer 700 metres de desnivell addicional i 12 quilòmetres per una estreta carretera asfaltada. Decidim fer aquest tram amb la furgoneta i pedalar només per pistes i camins no asfaltats. Prenem doncs una estreta carretera a l'est de Bardonecchia que puja fort cap al petit poble de Millaures, i segueix amunt fins a Bacini Fregiusa, on hi ha un gran hotel i el punt d'arribada d'un telecadira que puja des de Bardonecchia. Sortirem des d'un gran aparcament que hi ha on s'acaba la pista asfaltada, uns metres per sota de l'hotel, i al costat d'unes instal·lacions hidroelèctriques.

Comencem a pedalar des de l'aparcament, i baixem uns cinquanta metres per la mateixa carretera per on havíem vingut, just fins al primer revolt. Allà deixem l'asfalt i seguim una pista a l'esquerra. Aquesta pista comença a pujar molt fort, i en fred costa agafar el ritme. Al principi fa diversos revolts encadenats que ens fan guanyar metres ràpidament. En uns 25 minuts pugem dels 1.900 metres de la base d'on hem sortit fins als 2.100, on el pendent es suavitza i comencem a respirar més alleujats. Seguim pujant amb una llarga diagonal encara dins del bosc fins al voltant dels 2.200 metres, on els arbres donen pas als prats alpins. En aquest punt la pista comença a planejar per la Costa Sallette, i avancem còmodament en direcció sud-est tot contemplant la vall de Susa, que tenim a sota més de 1.000 metres més avall.

Al cap d'una estona de seguir el tram planer de la pista arribem al Fort Föens, una altra antiga instal·lació militar situada en un esperó amb vistes sobre la vall. L'antic fort es va construir entre ens anys 1.897 i 1.898, en una època de gran activitat en la construcció d'instal·lacions militars en aquesta zona fronterera. El fort té una estructura rectangular, i està força ben conservat. Visitem les dependències interiors, que estan semisoterrades, així com els patis i el mur exterior. Després de la parada al fort seguim la ruta per la pista que segueix planejant. Pocs metres més endavant, a l'esquerra de la pista veiem restes del que va ser un telefèric que pujava des de la vall fins a aquest punt, i permetia abastir el fort.

Continuem perdalant per aquesta pista tan agradable, gairebé plana, a 2.200 metres i amb bones vistes. Des del fort Föens encara avancem 5 quilòmetres més que es fan curts. Deixem una pista que baixa cap a la vall, concretament fins a Savoulx, i seguim de pla una bona estona. Més endavant en deixem una altra i girem a l'esquerra fins arribar a un mirador natural cap al Mont Seguret i les coves dels Saraceni (Serraïns). En aquest punt en què la pista gira fort contemplem unes característiques coves just al davant, així com el Mont Seguret, que s'acosta als 3.000 metres. Contemplem el bonic paisatge i agafem força ja que a partir d'aquí la pista tornarà a pujar fort en un terreny més pedregós. Girem del tot a l'esquerra i tracem una llarga diagonal ascendent. Més endavant fem un parell de revolts en un tram de fort pendent, i després d'una forta pujada arribem al coll Basset, a 2.600 metres.

Entrem ja a la zona superior de la ruta. El coll Basset està situat a dalt de la carena dels Rochers de l'Aigle, que separa la vall de Susa (sud) de la bonica Valfredda (nord). Al coll Basset la pista canvia de direcció i s'encara cap a l'est en un trajecte preciós d'alta muntanya, a més de 2.600 metres i amb una excel·lent visió de la part superior de la Valfredda. Per damunt de la vall sobresurt la Punta Sommeiller, de 3.332 metres. Avancem per aquest tram tan bonic, i al cap de poc ja s'aixeca davant nostre el Monte Jafferau, al cap d'amunt del qual s'endevinen les construccions de l'antic fort. Al seu vessant unes grans zetes indiquen la pista per pujar-hi. Pedalem còmodament fins al Collietto, on hi ha les restes d'una antiga caserna militar. També des d'aquest punt hi ha una visió molt bonica cap als Ecrins i la Vanoise.

La Sílvia i el Fum no pujaran al fort, per evitar fer tants quilòmetres. Així, al coll, la Sílvia i el Fum giren a la dreta cap al costat de l'antiga caserna, on neix un corriol que baixa cap a la Valfredda. Jo continuo per la pista que inicia una forta pujada cap al cim. Aquest tram superior de la pista aprofita tot l'ample del turó on hi ha el Monte Jafferau per traçar unes llargues zetes. La pista està en pitjor estat, i és pedregosa. Tot i això es pot pujar bé parant atenció a la traçada. Avanço amunt durant uns minuts en zig-zag fins al mateix cim on hi ha el fort. El Monte Jafferau, a 2.815 metres ofereix una amplíssima panoràmica cap a totes bandes. Es veu el nucli de Bardonecchia al fons, la vall de Susa, la Valfredda i una extensa cadena de muntanyes. Tot i el difícil accés, el fort estava situat en una posició privilegiada. I com a curiositat: en arribar al cim em trobo amb una família de coneguts de Puig-reig, el meu poble natal, i fem una bona xerrada.

Passo una bona estona visitant el fort i sobretot les vistes panoràmiques. El fort està en ruïnes, però encara es pot accedir a alguna de les dependències subterrànies. També es pot observar el punt on hi havia els canons. Després d'uns minuts al cim inicio el decens per la mateixa pista, tot i que al tercer revolt es pot traçar una línia recta per un camí que baixa fins al Collietto. Allà creuo la pista i vaig fins a tocar l'antiga caserna, on neix el camí que baixa a la Valfredda. El primer tram del corriol és força ciclable, tot i que és força dret. Més endavant el camí és massa difícil, almenys per nosaltres, per fer-lo sobre la bicicleta. Així que baixo empenyent un bon tros, tot gaudint d'una vista fantàstica de la solitària Valfredda. El tram inferior torna a ser més planer i es pot avançar sobre la bicicleta pel corriol fins al fons de la vall, on un cop creuat el torrent trobem una bona pista.

Prenc avall la pista de la Valfredda, encaixonada entre parets de notable alçada. La baixada és ràpida i la pista està en força bon estat. Al cap de poc més de 3 kms. deixo la pista i prenc un corriol a l'esquerra que baixa al costat del torrent fins a les Granges de la Croix. Aquest tram de corriol és bonic i ciclable, i avança per un tram molt engorjat de la vall. A les granges recupero la pista i giro a l'esquerra just on s'inicia la Strada Decauville. Es tracta d'una pista planera i tancada al trànsit de vehicles on antigament hi havia hagut un petit ferrocarril. Aquesta pista creua un pont que en forma semicircular i entra en una gran avetosa, on atrapo la Sílvia i el Fum i acabem d'arribar còmodament al punt de sortida després de 4 plàcids quilòmetres entre avets. Tanquem així una ruta mot bonica, amb alguns trams exigent, sobretot la difícil baixada cap a la Valfredda, i altres més fàcils com els llargs trams per les antigues pistes militars. També hem gaudit d'una extensa panoràmica de les valls i les grans muntanyes alpines.