Al peu de la presa de l'estany de Mont Cenis, gairebé a 2.000 metres d'altura, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà fins al cap d'amunt d'un cim panoràmic on a finals del segle XIX s'hi va bastir un edifici militar. Iniciem la ruta creuant la llarga presa de mes d'un quilòmetre fins a sota del fort de Variselle. Aquí comença una llarga pujada amb nombrosos revolts per l'antiga pista militar. A mitja alçada fem una petita marrada fins al llac Blanc, i reprenem la ruta al costat d'uns barracons on comença un tram molt dur de pujada per un terreny més pedregós i difícil. Coronem el fort a 2.850 metres, i pugem al punt més alt des d'on gaudim d'una àmplia perspectiva. Baixem a buscar un gran altiplà on neix un camí que primer és fàcil, però passada una estreta carena es torna més difícil per un tram costerut. Arribem a l'antic fort de Pattacreuse on enllacem amb una antiga pista que amb una successió de revolts ens apropa al punt d'origen.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
- Lloc de sortida: Presa del llac de Mont Cenis Val Cenis, Savoia (França)
- Distància: 24,40 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.015 metres
- Temps: 4:40 hores
- Dificultat: IBP=93 / Vermella
- Sensació de dificultat: Força fàcil Pujades fortes per pista pedregosa. Tram de descens per corriol difícil
- Cartografia: Val-Cenis / Charbonnel IGN (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Presa del llac de Mont Cenis | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Llac Blanc | 01:35 | 01:35 | 9,2 |
Fort de Malamot | 00:40 | 02:15 | 12,4 |
Pausa | 00:25 | 02:40 | |
Carena | 00:40 | 03:20 | 15,7 |
Fort de Pattacreuse | 00:30 | 03:50 | 16,7 |
Pla de la Madeleine | 00:15 | 04:05 | 19,1 |
Presa Mont Cenis | 00:35 | 04:40 | 24,4 |
Crònica
Comencem les vacances d'estiu que dedicarem enguany a conèixer una zona dels Alps Cotians, a la frontera entre França i Itàlia. Precisament la posició fronterera fa que tota aquesta zona estigui farcida d'antics edificis militars, i el que és més interessant: antigues pistes, algunes de més de 150 anys, que permeten circular en bicicleta en alguns casos fins al voltant dels 3.000 metres. Aprofitarem aquestes antigues infraestructures militars per conèixer la zona, contemplar magnífics panorames alpins i alhora fer esport sobre la bicicleta.
La primera aturada de les vacances la fem al llac de Mont Cenis, un gran embassament situat a prop del coll de Mont Cenis, a gairebé 2.000 metres d'altura. Tot i que geogràficament estaria a la capçalera de la vall de Susa (Itàlia), el llac pertany a França, ja que els acords de París de 1.947 posteriors a la II Guerra Mundial van modificar les fronteres entre els dos països. El coll de Mont Cenis connecta les valls de Susa (Itàlia) i de la Maurienne (França), enmig d'un entorn alpí molt bonic, amb cims de notable altitud. És una zona de gran bellesa, molt concorreguda a l'estiu. Tot i això no és la ruta més ràpida per connectar les dues valls, ja que el túnel de Frejús traça una via subterrània ben directa.
Ens situem en un lateral de la presa del llac de Mont Cenis, on començarem la ruta. Sortim pedalant amb la Sílvia i amb el Fum al costat, i creuem la llarga presa, de més d'un quilòmetre. A l'altre cantó descartem la pista que puja a la dreta fins al fort de Variselle, situat en un turó just a sobre de l'embassament. Contemplem aquest fort des de la base del turó i també deixem una pista que baixa a l'esquerra. Seguim la que marxa de dret i puja fort uns metres fins a una propera cruïlla. Allà deixem la pista principal que marxa a la dreta cap a la riba del llac. Prenem la pista de l'esquerra que ja no deixarem en molta estona. Aquesta és una antiga pista militar construïda a finals del segle XIX per accedir al fort, un dels més alts dels Alps.
Aquí comença pròpiament l'ascensió, que serà llarga i plena de revolts. La pista va pujant amb un pendent constant pel vessant occidental del llac, en un terreny força dret, però la successió de revolts fa que la pujada sigui prou agradable. La primera part de la pista està en força bon estat, tot i que és més aviat pedregosa. Aviat ens descomptem de la gran quantitat de revolts i contrarevolts que arribem a fer. Anem guanyant alçada a poc a poc fins a superar els 2.600 metres, on trobarem una cruïlla. A l'esquerra marxa la pista que planeja fins al llac Blanc. La Sílvia i el Fum segueixen pujant per la principal, i jo faig una petita marrada d'un quilòmetre per arribar-me fins a contemplar l'estany, situat al peu mateix del Mont Giusalet (3.312 m.) Desfaig aquest últim quilòmetre i torno a la pista principal, que va a passar a tocar de les runes d'unes antigues casernes situades en la pista d'accés al fort.
Passats els vells edificis la pista enfila més fort, amb un pendent dur i sostingut. Fins i tot un tros més amunt hi ha un tram més descompost que ens fa empènyer la bicicleta un centenar de metres. Un cop passat aquest tram més difícil es pot tornar a pedalar, això sí, amb tota la carn a la graella, ja que és un tram dret i exigent. Atrapo de nou a la Sílvia i el Fum i seguim amunt els últims metres des d'on ja veiem el fort de Malamot situat en un turó rocallós de difícil accés. La pista puja fins a la base del turó on hi ha la construcció, a 2.850 metres, i després gira fins a la punta del cingle on hi ha l'accés al recinte. Deixem les bicicletes i entrem dins de l'edifici, que està sense sostre, però conserva les parets laterals i l'estructura bàsica. Es pot pujar fins al punt més alt, situat a 2.915 metres, on hi ha les restes força ben conservades d'un búnquer amb una posició d'artilleria.
El Fort Malamot es va començar a construir el 1.889, i durant un temps va ser la construcció militar més alta en territori italià, abans de la construcció del fort del Mont Chaberton, a més de 3.000 metres. Actualment està dins de territori francès, i és un destí prou concorregut per ciclistes i encara més per excursionistes, ja que el lloc és molt bonic. Des del cim es poden contemplar unes extraodinàries vistes cap a les muntanyes dels Ecrins i de la Vanoise, a més a més de les valls properes. Passem una bona estona rondant pel fort, observant les antigues construccions en un lloc tan inversemblant, i també contemplant un paisatge preciós de glaceres i cims punxeguts.
Desfem aproximadament l'últim quilòmetre fins arribar a un altiplà amb una extensa zona de prat alpí. En una punta m'enfilo fins a un turonet molt panoràmic on hi ha les restes d'un antic búnquer, amb la característic cúpula metàl·lica que veurem en diverses construccions de la zona. Tot seguit anem a buscar un caminet que al principi és poc definit i que traça una línia recta i descendent pel mig del gran pla inclinat. Tot aquest tram és obert i molt bonic, ja que està encarat cap a les muntanyes dels Ecrins que veiem a l'horitzó. Més endavant el pla va transformant-se en una carena, que al final és força aguda. Aquest últim tram també és molt bonic, ja que el camí és estret, i a sota podem contemplar el gran llac de Mont Cenis. Fins al final de la carena es pot recórrer el camí damunt de la bicicleta, però després comença una baixada molt dreta i difícil, que només amb bones capacitats endureres es pot fer a cavall.
Baixem un tram a peu durant uns 10 minuts aproximadament, sempre per un vessant obert i amb vistes extenses. Baixem fins a prop de les restes d'un altre antic fort, el de Pattacreuse. Ens tornem a enfilar a les bicicletes poc abans d'arribar a aquest fort i als búnquers i altres construccions que l'envolten. Arribats al fort cal prendre una pista que gira cap a llevant i va a buscar un ampli torrent. Per baixar cap al fons del torrent la pista dibuixa diversos revolts molt estètics, tots ells construíts amb grans parets de pedra seca. És un lloc ben bonic si no tenim en compte que tota aquesta infraestructura es va construir amb finalitats militars. La pista baixa fort en un tram molt agradable i es va apropant al llac de Mont Cenis, sense acabar d'arribar-hi. Al voltant dels 2.000 metres va tombant a certa altura de l'aigua, en paral·lel a una altra pista que sí que passa pel peu del llac, però sense acostar-s'hi.
Planegem uns minuts suaument per aquesta pista secundària que ens ofereix una bona vista de l'embassament, i anem tornant cap al punt d'inici. Confluïm amb la pista principal a sota mateix del fort de Variselle, i ja només queda tornar a creuar la presa i donar per finalitzada la nostra primera excursió de les vacances. Ha estat tota una sorpresa, ja que el lloc és molt bonic, i les antigues pistes militars són molt agradables per transitar en bicicleta, tot i que no sempre estan ben conservades. Hem gaudit d'amplis paisatges per damunt del llac de Mont Cenis amb vistes cap les grans muntanyes alpines, i també hem pedalat per damunt d'unes instal·lacions construïdes fa 150 anys amb finalitats militars, però que ara podem gaudir de forma pacífica i recreativa.
Afegeix un nou comentari