Estació de Goulier i mina Rancié

Des del fons de la Val-de-Sos pugem per una estreta carretera asfaltada fins al poble de Goulier, i poc més endavant marxem per una pista ombrívola i agradable que va pujant fins a la font de Brosquet. Aquí continua un corriol molt bonic, amb trams empedrats i alguns passos aeris, que planeja fins a la petita estació d'esquí. Uns metres més avall trobem una pista que avança suaument per un bonic bosc d'avets, i que connecta els colls de Risoul i de Grail, on ja comença la forta baixada cap a les mines de Rancié. Des d'aquí un divertit corriol baixa amb llargues llaçades per dins del bosc fins al poblet de Sem. Per tornar al punt d'inici, seguim un altre corriol preciós que baixa fort enllaçant un munt de revolts tancats.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Arconac Val-de-Sos, Arieja (França)
• Distància: 26,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.015 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: IBP=88 / Vermella
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de corriol estret i amb passos aeris. Descens per corriol amb trams drets.
• Cartografia: Vicdessos / Pics d'Estats et du Montcalm IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Arconac	00:00	00:00	0,0
Goulier	00:35	00:35	6,4
Font de Brosquet	00:35	01:10	10,5
Estació d'esquí de Goulier	00:55	02:05	13,7
Coll de Risoul	00:20	02:25	16,9
Coll de Grail	00:30	02:55	20,4
Mines de Rancié	00:25	03:20	22,7
Sem	00:20	03:40	24,8
Arconac	00:25	04:05	26,6

Crònica

Ens instal·lem 3 dies a Vicdessos, un petit poblet a l'entrada de la Val de Sòs, una vall occitana al cap d'amunt de la qual hi fan frontera els estats francès, espanyol i andorrà. És una vall fonda i estreta, que puja cap al sud fins a l'estany de Solcèn, i a partir d'allà ja entra en un terreny d'alta muntanya. Per moure'ns en bicicleta triem la zona més baixa de la vall, i des del nucli principal (format pels dos pobles de Vicdessos i Ausat, gairebé de costat), ens enfilarem cap a uns poblets més petits i seguirem amunt fins a connectar amb la petita estació d'esquí de Goulier. No teníem una especial expectativa en aquesta ruta, i al final ens va agradar molt, sobretot per les bones zones de corriol, una que planeja a la part alta, i l'última part en què connectarem uns corriols preciosos en forta baixada fins al fons de la vall.

El punt de sortida natural de la ruta seria el poble de Vicdessos, però com que anem amb el Fum, el nostre gos, tornem a fer algunes peripècies per evitar una ruta massa llarga i també l'asfalt. Així doncs en primer lloc pugem amb la furgoneta fins al poble de Goulier, i fins i tot una mica més amunt en direcció a l'estació. En un revolt surt una pista. Allà deixo la Sílvia i el Fum que començaran a pedalar. Jo baixo al fons de la vall i aparco al petit nucli d'Arconac, un parell de kms. més avall de Vicdessos, precisament o acabarà el corriol del descens. Des d'aquí agafo la bicicleta i pedalo cap a l'entrada de Vicdessos, on comença l'estreta carretera que puja amb fort pendent cap al poble de Goulier. Passo el poble i continuo fins a l'inici de la pista on he deixat la Sílvia i el Fum. Porto 7,3 km. i uns 500 metres de desnivell.

Comença una pista força precària que va pujant fort per un bosc espès. És una pista ideal per fer en bicicleta, i vaig pujant a bon ritme gràcies a l'ombra i la motivació de trobar-los més endavant. La pista forestal de Bertasque fa una llarga diagonal de 2,5 km. pujant cap a l'oest, i tot seguit un revolt fa que canviï de direcció cap a l'est i avanci 1,5 km. més, sempre amb pujada notable i constant fins a la font de Brosquet, a més de 1.400 metres. Aquí s'acaba la pista de sobte. Aigua abundant i fresca raja de la font, i em serveix per refrescar-me, assadollar-me d'aigua i omplir el bidó.

A partir de la font de Brosquet comença un bonic corriol que seria molt ciclable si estigués una mica més cuidat. Sembla que hi passa poca gent. És un camí que marxa planejant cap al sud. Com que el vessant té molt pendent, en algun tram el camí és una mica aeri, i es poden observar parets de pedra seca que aguanten el camí. En altres avanço per dins d'un bosc frondós. El alguns punts els torrents laterals que han escorxat el camí, o la caiguda d'alguna paret, o alguna pedra gran m'obliguen a baixar de la bicicleta en diverses ocasions. Però és un camí molt bonic que arriba fins al torrent de Goulier, on salta a l'altre vessant i acaba d'arribar a tocar mateix de l'estació d'esquí. En els últims metres cal afrontar una pujada curta però intensa que cal fer a peu.

A la petita estació d'esquí de Goulier Neige ens trobem amb la Sílvia i el Fum. Fa molta calor, i reposem uns minuts a l'ombra. Des de l'aparcament d'aquesta minúscula estació, baixem per la carretera asfaltada durant aproximadament 1 km. Prenem una pista bona que marxa a la dreta i que baixa molt suaument en direcció nord fins al coll de Risoul. Aquí la pista gira totalment a la dreta i avança ara cap al nord, tot revoltant la cresta d'Esplas, una llarga carena arrodonida que baixa dels cims que envolten l'estació d'esquí. Entrem en un bonic bosc d'avets amb vistes cap a les grans muntanyes, algunes de les quals encara conserven neu tot i la calor extemporània d'aquests dies. Avancem còmodament per la solitària i agradable pista, tot i que al cap d'uns quilòmetres comença a pujar suaument fins al coll de Grail, on canviarem de direcció.

Arribem al coll de Grail, on hi ha uns bancs per reposar i un petit edifici que sembla un refugi. Hem de deixar la pista principal i prendre'un una que puja fort al costat d'aquesta mena de refugi fet de fusta. Pugem només uns metres fins al punt més alt de la ruta, a uns 1.500 metres. A partir d'aquí la pista cada cop és més desdibuixada fins que esdevé camí i comença una baixada més pronunciada. Iniciem el descens per uns corriols molt divertits i frescos dins d'un bosc on la llum gairebé no hi pot penetrar. Baixem enmig d'uns avets espessos que amb una llarga diagonal ens portaran fins als primers vestigis de les antigues mines de Rancié. Es tracta d'una important extracció minera de ferro, explotada ja des del segle III d.C., i fins a principis del segle XX, quan es va abandonar per inviable econòmicament. Tot i això durant molts segles ha marcat l'economia de la zona, ja que se n'extreia un ferro de molta qualitat.

Des de la primera boca de la mina, el caminet baixa més decidit i va enllaçant revolts tancats per perdre alçada fins al poble de Sem. Durant aquest divertit descens anirem trobant diferents boques i construccions de les antigues mines, que estaven a diferents nivells. El corriol pensàvem que seria més difícil i és una delícia, ja que fins i tot els revolts tancats es poden traçar sense gran dificultat. Tota una descoberta! Arribem finalment al poble de Sem, i el creuem pels seus estrets i costeruts carrers. En un punt ens equivoquem, però és petit i de seguida trobem el rumb correcte. Cal anar a sortir al darrere de l'església, on surt l'últim corriol del dia, i el més divertit.

A Sem comença un descens més acusat per dins d'un bosc que va seguint el torrent fins a la part baixa de la vall. És un camí llarg i ombrívol que serpenteja per un pendent fort. La major part del corriol és fàcil, tot i que en algun punt haurem de posar el peu a terra o fins i tot baixar. El descens és fort, i a l'últim tram s'encadenen desenes de revolts i contrarevolts, fins i tot amb alguns trams empedrats que ens mostren les característiques d'un camí antic i ben traçat. La divertida baixada continua directa fins arribar al fons de la vall, just a la carretera. Només cal creuar-la i acabar d'arribar al nucli d'Arconac. Un descens exquisit que posa la cirereta a una bona ruta per aquest sector de les muntanyes de l'Arieja, on hem gaudit de bons corriols, també pujades intenses, hem visitat l'estació d'esquí de Goulier i ja a la part final les mines de Rancié que van configurar l'economia de la zona durant segles.