Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Alòs de Balaguer (La Noguera)
• Distància: 29,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.145 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=86 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Baixada per pista pedregosa al barranc de la Granolla
• Cartografia: Montsec de Rúbies ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La muntanya de Sant Mamet és una petita serra arrodonida situada al sud del Montsec de Rúbies, entremig dels municipis d'Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La serra forma un primer contrafort del Montsec, que tenim més al nord, i el separa de la gran plana lleidetana que ens queda al sud. És la primera muntanya de certa alçada i envergadura dels prepirineus lleidetans. Té dos elements que la fan especialment interessant: les vistes sobre el Montsec i la vall d'Àger, i el petit refugi i ermita que hi trobem al cap d'amunt. És una muntanya poc habitual per als excursionistes, possiblement a causa dels seus vessants arrodonits i monòtons que la fan menys atractiva que altres muntanyes properes com la serra del Montsec. El vessant nord és més dret, i permet ascensos a peu més directes.

Però una bona alternatativa per pujar-hi des del vessant sud és fer-ho en bicicleta, ja que una llarga pista de 15 quilòmetres surt des del poble d'Alòs de Balaguer i arriba fins al mateix cim. Són 15 quilòmetres de pujada constant i amb un pendent considerable, mitjà d'un 8%, però amb trams que superen el 13. La pista està en bones condicions, tot i que alguns trams són pedregosos, però es pot pujar sense problemes. Simplement cal mentalització, ja que la pujada és llarga i constant, i durant l'ascens el paisatge és força monòton, amb poca vegetació i amb unes vistes concentrades únicament cap a la zona de l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.

Avui sortirem en bicicleta la Núria, el Pär, la Sílvia i jo mateix, ah, i no ens oblidem del Fum, que farà la ruta a peu. Sortim tots d'Alòs de Balaguer, però farem unes petites variants. Jo tenia ganes de baixar per un altre camí, i fer la ruta circular. Per fer-la totalment circular cal buscar camins més difícils gairebé d'Enduro, però una opció intermitja és desfer l'última part de l'ascensió, i llavors baixar per la pista del barranc de la Granolla. Jo faré aquesta opció, mentre que la resta pujaran i baixaran pel mateix camí. El Pär ve amb una bicicleta de gravel, i la pista de la Granolla és molt pedregosa i trencada, poc adequada per a aquestes bicicletes. La Sílvia i el Fum també baixaran a poc a poc per la mateixa pista per on hem pujat, ja que és una mica més curta i fàcil.

Així doncs sortim d'Alòs de Balaguer per una pista ben indicada que surt del nord de la població, al peu de l'àrea recreativa de la Font del Prat. Planegem uns metres entremig de camps, però aviat comença la pujada que ja serà constant fins al cim. No hi ha gaire cosa a comentar sobre la pista, ja que és llarga i força monòtona. Fa diversos revolts per adaptar-se a les característiques d'aquest vessant arrodonit. La primera part puja més fort, sobretot fins a la zona de les Pletes, on hi ha restes d'antigues construccions pel bestiar. Tot seguit continua amb un pendent també notable fins a l'antiga mina de bauxita, situada en una fondalada. Aquí podem observar alguns trams molt curiosos amb un terra de color vermell intens. El darrer terç de la ruta té un pendent més suau fins passat el coll de Ferrús, on comencen els últims revolts i la pista es torna a enfilar amb més decisió sobre un terra pedregós.

En aquests últims revolts el paisatge ja canvia, ja que arribem a la zona summital, uns rasos amples que ens obren la visió cap al llarg frontal de la serra de Montsec, que tenim just al davant. L'arribada al cim és molt bonica, amb una vista extensa sobre l'amplíssima vall d'Àger i els quilòmetres de cinglera del Montsec al nostre davant. Tot i venir pel vessant sud, els últims metres de la pista revolten el cim des del vessant nord, i hi arriben per aquesta cara, de manera que deixem a la nostra esquena el Montsec de Rúbies, que es veu ben a prop. En arribar trobem una petita porta que segurament en temps pretèrits tancava una cleda, i més endavant hi trobem un notable edifici on hi ha l'ermita i un refugi lliure. L'edifici va estar molts anys en ruïnes, i l'any 2.000 va ser restaurat pels veïns d'Alòs de Balaguer.

Davant del pòrtic de l'ermita hi ha el vèrtex geodèsic que assenyala els 1.391 metres d'aquest cim modest i arrodonit, però d'amplíssimes vistes. Ens abriguem perquè fa aire, contemplem el paisatge i mengem uns ganyips. Entrem al refugi lliure, que està molt ben condicionat i conservat, però s'està més bé a fora, tot i que faci una mica d'aire, gràcies al sol que ha sortit just quan arribàvem al cim. De fet el temps d'avui ha estat ben curiós, ja que després d'una nit plujosa el dia s'ha llevat ben ennuvolat, i hem sortit amb boira. Però mica en mica s'ha anat aclarint, i al final, dalt del cim gaudim d'un temps excel·lent, podem contemplar les vistes i tenim un sol que ens escalfarà durant la baixada.

Passem una bona estona reposant i gaudint del cim, i finalment ens tornem a posar en marxa. Ara només cal deixar que la gravetat treballi, ja que pràcticament només ens queda baixada. Sortim ben abrigats amb els paravents, ja que l'aire és fresc. Però només baixar una mica cap al vessant sud, el clima és més benigne. De nou la sortida del cim és el tram més bonic, amb l'extens panorama cap al Montsec i la vall d'Àger, més a l'oest. La Sílvia, la Núria i el Fum surten una mica abans, i des del primer revolt mirem amb el Pär com baixen un bon tros avall. Al cap d'uns minuts les atrapem al costat del coll de Ferrús i seguim baixant fins passat el corral dels Coms, on hi ha el trencant del barranc de la Granolla. Aquí ens dividim. El Pär i la Núria baixen per la mateixa ruta de pujada; la Sílvia i el Fum també, però a poc a poc, per adaptar-se al ritme del gos.

Giro a l'esquerra per la pista que va a buscar el barranc de la Granolla. El primer tram de la pista puja sobre un terreny pedregós i trencat. Són només uns pocs metres de pujada fins a una esplanada on hi ha una pleta. La pista gira cap al sud i ja entra al barranc. És una pista més salvatge i estreta, i mica en mica es va entaforant dins del barranc. Uns metres més avall la pista està en pitjors condicions, sobretot un parell de passos amb pedres soltes de notables dimensions. Fins i tot en algun punt poso el peu a terra. La part central de la pista circula engorjada per dins del barranc, i vaig baixant envoltat de parets a banda i banda. Tens la sensació d'estar en una zona remota i salvatge. Passada una petita pleta i l'engorjat del racó de Venus, el barranc es va obrint, i passa pel damunt d'una bonica fondalada envoltada de parets de roca vermellosa.

El darrer tram de la baixada pel barranc de la Granolla és més plàcida i oberta, i passa pel damunt de l'esmentada fondalada de la Granolla. La pista avança força alçada ara sobre el barranc, amb vistes cap a la vall on hi ha el poble d'Alòs. A la zona de Mascaró faig diversos revolts per perdre alçada ràpidament. Passo pel costat de la cabana de Riasol, i més endavant la de Calvet. La pista ara ja és més bona, i no trigo en arribar a l'ermita de Sant Miquel, una petita construcció romànica ben bonica, ubicada en una esplanada damunt del poble, que ja es veu a sota, envoltat de camps que en aquest inici de primavera mostren un esplèndid color verd intens. Ja només queda baixar un últim quilòmetre fins al punt d'origen i tancar una bona volta que ens ha enfilat fins al cim de Sant Mamet, una petita muntanya molt panoràmica al sud del Montsec.