Salga Aguda (1.172 m.)

Pugem el sostre de la serra de Picancel des del vessant sud i per un itinerari directe i aventurer. Iniciem el camí al monestir de la Portella i baixem per pista cap a la font de l'Abad i tot seguit cal Periques. Prenem un camí ben poc fresat que s'enfila directe per una mena de carena de roca conglomerada i amb trams de fort pendent fins al turó de la Pinassa, ja a les envistes del cim. Baixem momentàniament fins un collet i emprenem l'última pujada que ens obliga a grimpar per terreny molt dret però amb bones preses. Gaudim de les vistes del cim, i tot seguit baixem cap a l'oest fins al coll del Tell, on comencem a baixar també per terreny rost i força dret fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Portella La Quar, (Berguedà)
• Distància: 5,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 550 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Camins poc definits. Petita grimpada final
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La serra de Picancel separa les valls de la Portella al sud i la del Merdançol al nord. És una serra prepirinenca formada per roca conglomerada amb una orografia complexa amb cingles verticals i profundes clotades. Les Canals de Sant Miquel són ben conegudes en aquest entorn, unes comes estretes i entaforades entre les roques, i amb una vegetació ufanosa. Aquesta serra és ben diferent si la mirem des del nord que des del sud. El vessant nord de Vilada és ombrívol i humit, amb bons camins sobretot per al temps més calurós, ja que la fresca hi és assegurada. En canvi el vessant sud és més sec i encara menys freqüentat, sobretot per l'isolament de la zona de la Quar. Els dies freds d'hivern és una bona opció, ja que tenim sol a tota hora.

Sortim un diumenge fred de finals de gener l'Eva, el Toni, la Sílvia i jo mateix, i els nostres respectius gossos, la Mel i el Fum. Ens desplacem fins al bonic monestir de Sant Pere de la Portella, on s'arriba per una estreta carretera asfaltada des de la Quar. Hem estat moltes vegades en aquest monestir isolat en aquesta vall tancada al nord pel Picancel i al sud per la serra de Campdeparets. És un racó bonic que evoca l'època medieval, i ben poc ha canviat des d'aleshores. És una zona poc poblada i pot alterada per la mà de l'home. Precisament aquest caràcter primigeni la fa autèntica i interessant. Tot i ser una ruta assolellada començarem a caminar per l'ombra.

Iniciem la ruta del peu del monestir i caminem per una pista que baixa direcció nord-est pel bac de la Portella. Tot el paisatge està glaçat, i ens abriguem fort en aquest primer tram gèlid. Baixem uns metres i abans del primer revolt ens aturem a la font de l'Abat, una bonica raconada amb una font a la base d'un cingle. Seguim la pista que aviat gira i marxa cap a l'oest fins a trobar la casa de Cal Periques. Passem per darrere la casa i busquem un caminoi difús que s'encara cap al nord. Tot just comencem a pujar i el sol ens encalça. A partir d'aquí canviem el fred intens per una escalfor agradable, que aviat ens farà suar de valent, ja que la pujada és forta en tot moment. Així, passada la casa ja ens enfilem per les restes d'una antiga pista que puja intensament entremig de grans còdols.

Pugem fort per un camí que traça una línia pràcticament recta des del punt de sortida i fins al cim. Ens enfilem en una carena ampla i pedregosa que en molts punts ens ofereix una bona visió a banda i banda, tot i que les vistes des d'aquí són limitades a les fondalades que ens envolten. El pendent és sempre intens, i ben aviat la roba tan necessària al començament, ara és sobrera. Avancem en estricta direcció nord en el que sembla una antiga pista totalment impracticable, tant pel fort pendent com per la presència de grans còdols. Pugem sense descans buscant el millor pas, no sempre evident, ja que és una zona molt poc freqüentada i els camins no són fresats ni indicats, tot i que de tant en tant podem trobar alguna fita.

Enfilem mica en mica, esbufegant per damunt de les grans lloses de roca conglomerada. Arribem a un petit turó damunt del coll de la Pinassa. Estem a les envistes del cim, que ens queda just davant, tot i que encara ens falta una bona pujada. Baixem seguint estrictament la carena, ja que és el camí més fàcil, fins al collet, i tornem a pujar ajudant-nos amb el boixos i els garrics en alguns punts on el pendent és molt fort. Anem intuint el millor pas en un tram de vegetació, i aviat sortim al peu de la piràmide summital. Des d'aquí ens queda una paret força dreta que hem d'afrontar per la via directa, buscant el pas més fàcil, però amb una grimpada força dreta. Afortunadament el tipus de roca conglomerada ofereix bones preses i en pocs minuts arribem al cim del Salga Aguda (1.172 m.)

Un cop al cim saludem altres excursionistes que han arribat abans que nosaltres, i contemplem un paisatge ampli. Ens fixem sobretot en la vista cap al nord que s'acaba d'obrir davant dels nostres ulls. Els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Puigmal són visibles des d'aquest punt. A sota, la vall del Merdançol que desemboca al pantà de la Baells, el poble de Vilada als nostres peus i al seu darrere el Sobrepuny. El cim és coronat per una creu de ferro al seu punt més alt. És un cim estret, tot just el punt més alt de la carena de Salga, una petita piràmida rocallosa i punxeguda. En altres ocasions hi hem pujat per altres camins, ja sigui des de Vilada o seguint tota la carena. Avui hi hem ascendit per la via més directa des del vessant sud. Passem uns minuts al cim contemplant el paisatge i reposant.

Iniciem el descens seguint la carena pedregosa cap a l'oest. La carena és estreta, en algun moment gairebé una cresta ampla, i amb una bona timba cap al nord. En cap cas és complicada ni perillosa si caminem amb la mínima precaució. Baixem per la carena en mirant cap al sector de Berga i els Rasos de Peguera, però el paisatge més interessant és el proper, amb les profundes canals de Sant Miquel envoltades de cingleres de conglomerat. Baixem per la carena i més avall prenem el caminet que baixa uns metres pel vessant nord. Trobem una cruïlla amb el camí que baixant els portaria a Vilada. Nosaltres pugem uns pocs metres fins a trobar el coll del Tell, de nou a la carena del Picancel. Aquí tornem a saltar al vessant sud i tornem a baixar.

Des del coll del Tell baixem cap al sud seguint uns senyals grocs. La baixada és força directa, amb trams de camí i altres per damunt de lloses de conglomerat, amb alguns trossos força drets. Voregem la roca de la Veu i anem perdent alçada fins arribar a un dels torrents tributaris de la vall de la Portella, on arribem al cap d'una bona estona, a prop de la masia de Campdou i al costat d'un antic pontet. Creuem la riera i prenem el camí que ens farà pujar uns minuts més fins arribar de nou al peu de l'austera església de Sant Pere de la Portella, la part més visible de l'antic monesetir benedictí. Aquí tanquem la ruta però no la jornada, ja que tot just hem fet gana per la segona part del dia, ja que anem a dinar al restaurant de Sant Maurici de la Quar, on acabarem de comentar l'excursió amb els amics.