Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Carretera de l'estació d'Esquí Boí-Taüll Vall de Boí (Alta Ribagorça)
• Distància: 23,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.020 metres
• Temps: 4:25 hores
• Dificultat: IBP=122 / Vermella
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams durs de pujada. Tram sense camí. Corriol amb alguns passos difícils
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una ruta de bicicleta d'alta muntanya a la capçalera de la vall de Boí de la mà del nostre amic Dani, resident a la zona que avui ens guiarà pels seus dominis. El punt més alt de la ruta és una de les puntes del circ que envolta l'estació d'esquí Boí-Taüll, un turó discret però amb molt bones vistes de l'entorn i amb la gràcia de poder arribar pedalant fins al cim. Més enllà de l'agressió dels ginys mecànics de l'estació, l'entorn és molt bonic. Un gran paisatge d'alta muntanya amb cims punxeguts i vessants drets i uniformes on l'esquí ha de ser tot un plaer. Ens trobem també molt a prop del Pirineu axial, i a poca distància contemplem alguns dels grans cims, com els Besiberris o el més alt, l'Aneto, que des d'aquí ofereix una perspectiva inusual i mostra un perfil més punxegut i alpí.

La Lucia, el Dani, la Sílvia i jo mateix sortim pedalant al costat del Fum, que també ens acompanya en aquesta excursió. Per no allargar la ruta en excés començarem en un petit replà que hi ha a la carretera que puja a l'estació d'esquí, just un quilòmetre després del característic revolt del pont de la Ribera. En aquest punt, al costat d'un pas canadenc surt un corriol que s'endinsa pels prats en direcció sud. És un camí indicat tant per als senderistes com per als ciclistes dins de les rutes del centre BTT de l'Alta Ribagorça, concretament la ruta 5, que seguirem en la primera part del nostre itinerari. El caminet comença pujant fort i de seguida planeja per una zona de pastures durant uns metres. Tot seguit inicia una llarga diagonal ascendent per les pales de Torllusà i des Forcs. El camí és del tot ciclable, però cal controlar bé la traçada i el ritme, ja que el camí és estret, puja fort i el terreny és pedregós.

Aquest primer tram de corriol no dona treva, i ens exigeix ritme i concentració. Avança en inequívoca direcció sud fins a la roca de Collbirrós, on fa un zig-zag en un tram especialment dret on cal posar tota la carn a la graella. De seguida arribem a la collada de la Canal de Collbirrós, on hi ha una zona planera de pastura que ens permet descansar després d'un començament explosiu. Estem a les envistes de la base de l'estació d'esquí, i baixem ara per un tram de pista trencada fins una bassa d'aigua de l'estació que voregem per l'esquerra. Uns metres més de baixada i som a l'aparcament de l'estació d'esquí, que en aquesta època té ben poca activitat. Som a principis d'estiu i després d'una primavera plujosa tot l'entorn conserva un color intensament verd. A part de la zona superior que és més pedregosa, els vessants que envolten l'estació estan coberts de prats inclinats amb el verd com a protagonista.

Sense aturar-nos, al peu mateix de l'edifici de serveis de l'estació prenem una pista que surt del darrere i comença a pujar. S'enfila per un pendent moderat però constant i fa alguns zig-zags per guanyar alçada per un dels vessants on a l'hivern hi baixen els esquiadors. Quan la pista es bifurca prenem el ramal de la dreta que s'enfila més fort passat el revolt. Més amunt torna a girar i continua pujant en una llarga diagonal encarada cap al Cerví de Durro, que contemplem just davant. Una nova bifurcació i també girem a la dreta i també en forta pujada. Ja només queda el tram final de l'ascensió, un pujador més dret i trencat que exigeix un últim punt de força per coronar el sostre de la nostra ruta.

Som al cim del Ginebrell, a 2.315 metres, o més ben dit, a pocs metres del cim, ja que per assolir-lo hem de deixar la bicicleta, creuar una incòmoda tanca i pujar 15 o 20 metres més. Des d'aquest petit turó, o bony com se l'anomena, tenim una àmplia visió de 360º. Cap al sud els cims més propers que envolten l'estació, el tossal de Raspes Roies, el Cerví de Durro i el cap dels Vedats d'Erta. Cap al nord, força més enllà i mig coberts pels núvols s'endevina el massís de Bessiberri, i encara una mica més lluny el Vallibierna i l'Aneto. Fem una pausa al cim per contemplar l'extens paisatge i alhora menjar uns ganyips per recuperar forces. Portem 7,5 quilòmetres i un desnivell considerable amb trams força durs.

Un cop assolit el punt més alt de la ruta sabem que ara ens toca baixar. Iniciem un preciós descens sense camí definit, ja que baixem per un ampli llom seguint una llarga tanca. La baixada s'encara cap al nord, i el paisatge a l'horitzó és sensacional. El pendent és moderat, però el terreny irregular, ja que no hi ha camí i cal anar sortejant els petits obstacles dels prats inclinats. Anem resseguint una tanca del bestiar que ens marca una llarga línia recta fins a la collada de Llobarçana, a 2.019 m., situada enmig d'un extens prat alpí. És un lloc molt bonic, planer, el punt d'inflexió i la part més ampla de la llarga carena per on hem baixat. Just aquí trobem una pista i girem fort a l'esquerra. Comença tot seguit el tram més plàcid de la ruta.

Fem un gir de 180º a l'esquerra a la collada de Llobarçana, i marxem per una pista que planeja enmig d'unes extensíssimes pastures lleugerament inclinades. En aquest primer tram la pista puja i baixa molt suaument enmig dels amplis prats alpins. És un tram còmode que convida a contemplar el paisatge i gaudir de la conversa amb els amics. Baixem molt suaument fins al barranc de Ginebrell, sota mateix del petit cim on hem pujat una estona abans. Passat el torrent la pista gira cap a la dreta i comença un descens més pronunciat. Fem un parell de revolts sobtats i seguim baixant fort per la pista pedregosa en direcció nord-oest. Precisament aquesta orientació ens fa baixar encarats a l'Aneto, que ara sí podem observar plenament. Per a mi és un vessant força inèdit, i permet contemplar aquest gran cim des d'una perspectiva inusual, amb una silueta força punxeguda i alpina.

La baixada des de la collada s'allarga ben bé 5 km., i és molt plaent, ja que és una pista trencada però fàcil, per on no passen vehicles, i amb una orientació que ens garanteix una preciosa visió cap als cims situats més al nord. Baixem fins que trobem una cruïlla de pistes just passat el barranc de les Artigues, on el Fum aprofita per fer un bany. Potser intuïa la pujada que ens venia tot seguit. En aquesta cruïlla descartem la pista principal que continua de dret, i que ens portaria cap al poble de Durro. Girem a la dreta i de seguida ens fem a la idea del que tenim al davant: una pujada intensa per una pista dreta i pedregosa enmig de la solana. Ens ho prenem amb filosofia i amb el pinyó més suau. A ritme molt suau comencem a pujar i anem encadenant ens incomptables revolts d'aquesta pista.

La pujada des de les Artigues és dura. Són tan sols 2,5 km. i cal superar un desnivell d'uns 300 metres. Però té alguns trams amb pendent molt fort, entre el 14 i el 17% en diversos punts. El cansament acumulat i el sol també afegeixen duresa a la pujada. Però la fem mica en mica. Passem per la cabana des Comes, un petit refugi de pastors al voltant del qual pastura un ramat de vaques. La pujada continua uns metres més, però ja s'entreveu la part superior de la Serra, una ampla carena que hem d'assolir per saltar a l'altre vessant. Superem els 2.000 metres de nou just al punt de creuar la carena en un indret assenyalat com a coll de Miati o el Joc de la Pilota segons els mapes. Deixem la pista i creuem una porta metàl·lica que permet l'accés enmig d'un llarg filat a l'altra banda de la carena. S'obre davant nostre de nou el vessant de l'estació i comencem el descens definitiu.

Iniciem el descens pels prats inclinats sense camí evident. Ens encarem cap a l'est en direcció a un revolt molt evident de la carretera que puja a l'estació d'esquí. Hi ha alguna marca de les rutes BTT, però en ser un tram de prat no hi ha pròpiament camí i cal buscar la millor traçada. No és difícil, però és una baixada força dreta i cal anar interpretant el terreny. Baixem mica en mica buscant el millor pas contemplant alhora un extens panorama de muntanyes, entre ells el pic del Pessó cap al nord-est, de gairebé 2.900 m., que destaca amb la seva aresta rocosa en contrast amb els cims de pendents herbats per on ens movem. Baixem fins a enllaçar amb la carretera, molt a prop d'on havíem iniciat la ruta. Però encara cremarem un últim cartutx.

La Lucia, la Sílvia i el Fum continuen aproximadament un quilòmetre per la carretera fins on havíem començat la ruta, i mentrestant amb el Dani farem un últim tram de descens per un magnífic corriol fins a Taüll. És un camí força ciclable, tot i que posarem el peu a terra en diferents punts per prudència i per la falta d'habilitat en camins una mica més difícils, però són només passos puntuals, i en general anem gestionant força bé un camí estret però ben definit que baixa cap al nord seguint el barranc de Sarradiells. És un tram molt divertit que aporta la cirereta a un gran pastís que els hem polit avui en forma de gran ruta en bicicleta. Baixem fins a tocar del Pla de l'Ermita, i creuem el riu de Sant Martí per un pont penjant. Ja només queda un últim tram de descens pel corriol del peu del riu que ens porta directament a Taüll on acabem aquesta magnífica jornada de bicicleta d'alta muntanya en companyia de bons amics.