Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Torre de Capdella (Pallars Jussà)
• Distància: 27,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 975 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=103 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Un tram curt molt dret (a peu) abans d'arribar a l'estany
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

L'any 2008 l'empresa Martinsa-Fadesa va entrar en concurs de creditors amb un deute de 7.000 milions d'euros, el més gran de la història econòmica de l'estat espanyol. Uns anys més tard, sense possibilitat d'aixecar-lo, l'empresa va entrar en fallida i es va iniciar el repartiment dels actius. Entre ells hi havia una obra polèmica: l'estació d'esquí de la Vall Fosca, que havia començat a construir-se uns anys abans, tant les pistes i remuntadors com una promoció immobiliària. Les obres es van aturar sobtadament i es van abandonar les infraestructures i els materials. Actualment queden aparatoses restes d'aquesta barrabassada que va ferir una vall verge i ens va demostrar fins on pot arribar la insensatesa humana. Malgrat això, molts veïns de la vall veien en aquesta operació immobiliario-turística una possible sortida per a una economia molt mermada. Va ser i és un tema polèmic, ja que és una vall poc poblada i amb molt pocs recursos econòmics. Nosaltres considerem que és una aberració gavanyar una vall d'alta muntanya verge i amb grans valors naturals amb un model turístic i immobiliari obsolet, caduc i gens sostenible.

En els anys que han passat des de la paral·lització del projecte la natura ha anat fent el seu camí, malgrat que les ferides a la muntanya encara són ben visibles. Avui farem una excursió amb bicicleta a la vall de Filià, una de les poques valls tributàries de la Vall Fosca accessibles en bicicleta. El dia anterior ens vam enfilar al coll del Triador, al vessant oriental de la vall, i des d'allà contemplàvem un bonic paisatge cap a la banda oposada. Avui ho farem al revés: ens enfilarem per la cara oest i gaudirem de les vistes cap a la zona del coll del Triador, el Montsent de Pallars i el tossal dels Altars. El punt de sortida de la ruta pot ser qualsevol dels pobles de la capçalera de la Vall Fosca: Espui, la Central de Capdella o Capdella. Nosaltres per qüestions de comoditat pel fet d'anar amb gos sortim d'on comença la pista de Filià, entre els dos últims pobles.

Així doncs ens situem a l'inici de la pista que surt uns metres més amunt del nucli de la Central de Capdella. Comença cap a ponent una pista amb els primers metres asfaltats que s'enfila amb fort pendent. És com si ens volgués espantar però aviat disminueix la ferotgia. Després d'un parell de revolts curts entrem ja a la pista de terra i el pendent es modera, tot i que puja en tot moment. Pasa de molt fort a fort. La pista és estreta però bona, i durant el trajecte trobem 3 o 4 tot-terrenys, un d'ells dels forestals. En els primers quilòmetres cal superar un bon desnivell, i la pista dibuixa un reguitzell de revolts en forma de zig-zag. Avancem per dins d'un bosc de bedolls i avellaners que ens proporcionen una agradable ombra en un dia assolellat i calurós.

Després d'una quizena llarga de revolts entrem en una zona més oberta de la vall, i la pista ja pot avançar en paral·lel al riu. Ara sí que el pendent és més suau, i ens aproximem al curs del riu Filià, cosa que el Fum agraeix ja que s'hi banya en diverses ocacions. Sempre hem anat avançant per la riba dreta del riu, de manera que ens quedava pujant a la nostra dreta. Ara el creuem al pont de Filià i fem un zig-zag que ens permet contemplar una imatge frontal i ben bonica del Montsent de Pallars, a l'altra banda de la Vall Fosca. Aquesta muntanya és una de les grans protagonistes a nivell paisatgístic de la ruta d'avui. Després del zig-zag tornem a encarar-nos cap a ponent i seguim pujant per un tram que torna a ser una mica més dret, ara ja en una zona de pastures i matolls, sense arbres. Acompanyats amb l'olor de la ginesta ben florida continuem fins les envistes de la cabana de Filià o del Vaquer (segons els mapes).

Pugem en direcció cap a la cabana, però abans d'arribar-hi trobem el torrent que baixa del barranc de les Fuses i que forma una bonica cascada. Just en aquest punt veiem que neix un ramal de la pista amb una tanca que impedeix el pas de vehicles. La pista principal gira uns metres més endavant i creua el riu a gual. Aquí ens separem. La Sílvia i el Fum es quedaran una estona a la cruïlla, al peu del riu, on el Fum es refresca i reposa, així no farà una ruta tan llarga. Mentrestant jo em dirigiré cap a la part més alta de la ruta, l'estany de Filià. Així doncs passo la tanca i continuo per aquesta pista més precària que avança cap a ponent. Passo per davant mateix de la cabana de Filià o del Vaquer i segueixo amunt en paral·lel al riu cap a la base del tossal de la Llena, un pic airós que queda just davant, al fons de la vall de Filià. A la dreta es pot observar la llarga ferida de l'intent de construcció de les pistes d'esquí, on a part d'una llarga llengua de terreny aplanada, queden també moltes pilones del que havien de ser els telecadires.

La pista avança cap a la base del tossal de la Llena, una ampla fondalada de la vall on hi havia d'haver una base de l'estació, i de fet aquí comencen les pilones dels telecadires que s'enfilen cap al port de Filià. Just a la part més fonda la pista gira, ja que la base de la muntanya l'impedeix continuar, i canvia de direcció. Creuo de nou el riu Filià per una passarel·la i segueixo pujant ja per damunt dels 2.000 metres fins al pla dels Bous, una gran esplanada molt panoràmica sobre la Vall Fosca i les muntanyes de l'altre vessant. Aquí hi ha unes restes encara més aparatoses, un gran patracol de formigó, que devia ser una estructura per a un telecabina o algun estri de grans dimensions. Hi ha dues inscripcions ben escaients: VERGONYA i L'ESTUPIDESA HUMANA NO TÉ LÍMITS.

Al pla dels Bous s'acaba la pista més o menys bona, i continua més precària en un tram molt dret i pedregós que no veig factible fer en bicicleta. Com que tota la zona està envoltada de prats alpins, traço un llarga diagonal pels prats buscant un pendent més moderat. Tot i això acabo empenyent la bicicleta 5 o 10 minuts al tram més elevat just abans d'arribar al bonic estany de Filià, a 2.132 metres, considerat el més meridional dels Pirineus. És un estany de dimensions modestes, situat en una cubeta sota el tossal de la Costa, que s'enfila molt dret 500 metres més amunt. Reposo una estona i baixo fins a la riba de l'estany. És un lloc molt bonic i solitari. No hi ha ningú, ni cap resta de bestiar que pasturi per la zona. L'estany està envoltat d'uns prats tan verds que sembla la gespa d'un jardí ben apariat. El lloc és magnífic. Cap al nord s'endevinen les puntes d'alguns grans cims com el Peguera, gairebé a la ratlla dels 3.000 metres. Passejo per la vora de l'estany, contemplo un paisatge majestuós i faig unes quantes fotos.

Deixo enrere l'estany de Filià i començo el descens seguint els propis passos. Vorejo l'estany i surto per l'antiga pista amb una extraordinària vista del Montsent de Pallars just al davant. Magnífic! Baixo per la pista pedregosa que era massa dreta per pujar, però amb compte es pot baixar sobre la bicicleta, això sí, controlant els frens. Darrere la gran estructura de formigó la pista gira i baixa cap al clot sota el tossal de la Llena, on torna a girar i va baixant en paral·lel al rierol fins a la cabana de pastors. Recupero la pista principal a la dreta, creuo el riu Filià a gual, tot i que porta força aigua, i torno a pujar uns metres per una llarga recta que s'enfila al llom del serrat d'Escobets. Aquest és un preciós punt panoràmic, amb grans vistes cap als grans cims com el Peguera, Saburó o el Mainera. Aquí em retrobo amb la Sílvia i el Fum, i continuem baixant tots plegats.

Damunt del llom del serrat d'Escobets la pista gira i comença a baixar decididament per l'altre costat. Fa tres o quatre revolts sobtats i passa per sota d'una de les grans torres per on havia de pujar el telefèric. La pista baixa fort cap a un marcat clot on s'ajunten tots els torrents que baixen del vessant del tossal de la Costa. Al fons del clot la pista gira a l'esquerra i continua baixant per un pendís boscós i força dret per sota del tossal de la Collada. La pista avança durant una bona estona cap al sud, i en alguns punts ens regala bones vistes de la Vall Fosca. Un bon tros avall fa un gir sobtat i continua baixant amb una llarga diagonal descendent cap al nord. Passem per l'ermita de la Mare de Déu de Fa, ben arranjada i amb un bonic mirador sobre la part nord de la Vall Fosca.

Encarem l'última part del descens per la pista que baixa fort per dins del bosc i acaba d'arribar fins a l'entrada d'Espui. Ja només queda remuntar un parell de quilòmetres per la carretera asfaltada de la Vall Fosca fins al punt d'inici. La Sílvia i el Fum m'esperen i jo acabo de tancar el cercle i els recullo. Ha estat una ruta molt bonica, fins i tot més del que pensàvem, amb una pujada llarga però assequible per la plàcida vall de Filià, ferida per obra de la especulació immobiliària, i el regal d'arribar fins al peu d'un bonic estany glacial ben natural, sense cap presa ni element fet per l'home, amb unes vistes esplèndides de les grans muntanyes de l'entorn.