Sant Benet de Vilaplana

Sortim des del càmping de la riera de Merlès i prenem una pista que marxa cap a l'est en direcció al despoblat de Salselles, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra cap a les masies de la Serra i Xoriguera. A can Senalla baixem per una pista secundària cap a la riera de Merlès prop de Boatella, però baixa molta aigua i avancem per una pista en paral·lel del curs fluvial fins al pont de Roma. Uns metres més avall seguim per una pista que puja per la carena de les Rovires i planeja cap a Borredà, on arribem per carretera. Passat el poble deixem la pista al costat del molí de la Font, i pugem per una pista molt dreta i pedregosa fins al collet de l'Oració. Visitem la petita ermita, en estat lamentable i sense sostre, situada al costat de la masia de Casamitjana, i acabem la ruta baixant per una pista força dreta fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Càmping Riera de Merlès Santa Maria de Merlès (Berguedà)
• Distància: 30,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=62 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Un tram molt dur i pedregós on cal empènyer
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui surto tot sol a fer una sortida exploratòria que vaig projectar sobre el mapa, sense saber què em trobaria. Feia temps que volia anar a treure el nas fins a la petita ermita de Sant Benet de Vilaplana, situada al vessant oriental de la serra de Picancel, ja molt a prop d'on finalitza tocant a la riera de Merlès. No es troben gaire referències, ni menys encara en bicicleta, però sobre el mapa es veia factible fer una ruta circular. Em consta que està situada en un vessant pedregós amb pistes força dretes, i tenia el dubte de quina banda era més bona. Un cop feta la volta continuo amb el dubte, o potser no, ja que puc afirmar que les dues són dolentes, amb pistes molt dretes i plenes de còdols que dificulten la pedalada en alguns trams. La sortida té un interès molt limitat a l'àmbit local, i de fet no comptava ni publicar-la, ja que no és molt atractiva, i tampoc vaig fer moltes fotos. Però si més no per fixar el record vaig decidir deixar-ne constància.

Em desplaço fins al càmping Riera de Merlès, situat al costat del molí de Vilardell. Aparco i començo a pedalar per una pista que surt a l'altre cantó de la riera i que va marxant cap a l'est en direcció al despoblat de Salselles, que hem visitat en un parell d'ocasions. Pedalo entre camps en pujada moderada durant 1,75 km., poc abans del trencant de Salselles, on no cal arribar. Giro a l'esquerra per una pista que puja fort després de creuar una tanca. Pujo uns minuts fins a passar per damunt de la bonica masia de la Serra, i segueixo pujant més suaument fins a la masia de Xoriguera, dedicada al turisme rural. La pista avança per dins del bosc seguint una desdibuixada carena fins al serrat de Can Vilana, on descarto una pista que baixa a l'esquerra i que inicialment havia pensat baixar. Segueixo endavant fins a la masia de Can Senalla.

Passat Can Senalla (i abans d'arribar a la masia de la Tor d'Espà, on és interessant arribar-s'hi per veure la masia, el magnífic paller i una petita ermita ensorrada), prenc una pista secundària que tomba a l'esquerra i comença a baixar cap a un fons de rasa. Baixo per un terreny humit i una pista mig abandonada fins a la masia de les Bagues de Boatella (ensorrada). Connecto amb una pista més ben definida i giro a l'esquerra en baixada suau fins arribar al peu de la riera. Uns metres abans d'arribar-hi em fixo en una contrucció enfonsada que sembla algun forn o pou de gel. No he trobat informació al respecte. Uns metres més enllà arribo a la riera, i la idea era creuar a gual. Ja ho havia fet en alguna altra ocasió per aquest punt, però avui baixava força aigua i no em vaig atrevir. Vaig intentar buscar algun tros ample, però no em va semblar prudent, i encara menys anant sol.

Així doncs canvio de plans i torno enrere per la pista fins a la casa ensorrada de les Bagues de Boatella. Segueixo la pista principal que va pujant entremig de camps erms i es va apropant a la riera tot remuntant-la fins a sota mateix del pont de Roma. Passo per sota d'aquesta bonica construcció d'origen medieval, amb dos arcs de notables dimensions i un de més petit. Pujo a la pista asfaltada i baixo poc més d'un quilómetre. Abandono l'asfalt per una pista que comença pujant fort cap a la carena de les Rovires. Més amunt es suavitza intercalant amb algun pujador fort. La pista s'enfila durant 3 km., i en algun punt elevat permet contemplar les primeres cases de Borredà i al fons la roca Gotzera i el Sobrepuny. Desemboca a la carretera asfaltada al punt de la Casilla, antiga contrucció dels treballadors de la carretera.

Seguixo per asfalt fins a Borredà (3 km.), i encara una mica més direcció Vilada (2 km.) fins a trobar una pista que baixa a l'esquerra cap al Molí de la Font, ensorrat al peu del Merdançol. Aquí neix una pista que puja fort i sense descans en direcció sud cap a les bagues del Picancel. La pujada és dura, i em vaig acostant a unes parets de conglomerat que em fan preguntar com sortiré d'aquí. Cal esmerçar-se fort per mantenir la pedalada, tant pel fort pendent com per la presència de còdols. És una pista poc utilitzada, tot i que està en bon estat i s'hi podria passar amb vehicle tot terreny. Sota les parets del Serrat de l'Envista la pista va girant cap a llevant per un terreny molt obac i feréstec. Continua la pujada duríssima, i gairebé al final un tros impossible, almenys per a mi, ja que el pendent és fortíssim, les forces flaquegen i el terra és ple de còdols que dificulten la conducció.

Empenyo la bicicleta els dos últims pujadors que permeten arribar a un punt elevat i amb vistes cap a Borredà i la vall del Merdançol, tot i que l'abundant vegetació dificulta la panoràmica. L'últim tram abans d'arribar al collet de l'Oració és més suau, i permet coronar pedalant el punt més alt de la ruta. Baixo per l'altre cantó tot observant el curiós paisatge de conglomerat i canals profundes ben característiques del Picancel. A la dreta veig el santuari de la Quar no gaire lluny. Baixo uns metres i arribo a la petita ermita de Sant Benet de Vilajoana. És un edifici de reduïdes dimensions, en estat d'abandó i pràcticament cobert per la vegetació. Té el sostre ensorrat, però es mantenen les parets laterals, l'absis i el campanar, de construcció més moderna. És un edifici petit i auster del qual es tenen notícies des del segle XV, tot i que alguns elements arquitectònics són posteriors, com ho demostra la porta, el campanar i la finestra en forma d'ull, tots fets d'obra. L'edifici presenta un estat indigne de total abandó. Uns metres més avall hi ha la bonica masia de Casamitjana, també d'origen medieval. De fet l'església també és coneguda com a Sant Benet de Casamitjana. La masia sí que està ben conservada, i sembla que té un ús residencial esporàdic.

Ja només queda continuar la forta baixada cap al fons de la vall de la riera de Merlès seguint el curs del rec de Casamitjana. La baixada és per una pista molt dreta i també plena de còdols, de manera que com deia al principi no podria recomanar la ruta en un sentit on en altre, ja que tots dos impliquen una pujada molt dreta per pistes pedregoses. Potser per aquest vessant la pujada seria més constant però sense trams tan extrems com l'altre. La pista desemboca a la carretera asfaltada de la riera de Merlès, i la segueixo avall 2 km. fins al punt d'inici. Tanco aquí una ruta d'exploració i d'interès merament local per conèixer una raconada feréstega envoltada de parets de conglomerat i canals frondoses i inaccessibles, el paisatge característic del Picancel.