Prüedo i Mont-romies

Anem a trobar un deliciós corriol planer que avança des del coll de Prüedo fins a la cambra d'aigües d'Arties, creuant al seu pas un parell túnels i regalant-nos excel·lents vistes de la vall i els cims propers. Per arribar-hi cal remuntar tota la vall de Valarties per la pista asfaltada, i un cop al Pònt deth Ressèc superar per pista uns 500 metres de desnivell amb fortes pujades. Passada la cabana de Prüedo prenem el caminet totalment pla que segueix la canalització d'aigua. És un corriol estret però totalment ciclable que avança alçat sobre la vall, i ofereix grans vistes cap als cims de Besiberri i veïns. Creuarem un parell de túnels i passarem trams aeris molt panoràmics on cal avançar amb compte. A partir de la cambra d'aigües baixem per un camí difícil, que farem en bona part a peu, i un cop a a la cabana de Mont-romies ja còmodament per la pista fins a Gessa, i de nou a Arties pel Camin Reiau.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Pònt deth Ressec Arties (Val d'Aran)
• Distància: 20,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 840 metres
• Temps: 3:40 hores
• Dificultat: IBP=57 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Principalment fàcil per pista i corriol, excepte un tram de descens per camí difícil
• Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Seguim pedalant per la Val d'Aran gaudint d'esplèndids paisatges, pobles amb caràcter i rutes amb elevat interès paisatgístic. Avui farem cap a la vall de Valarties, que ja coneixíem de diverses activitats, com pujar el Montardo, la vegada que ens va faltar poc per arribar al Tossau de Mar però la neu ens en va treure, o la bonica ruta en bicicleta que connecta les Valls d'Aiguamòg i Valarties en BTT. Precisament després de fer aquesta última ruta en bicicleta, em vaig assabentar de l'existència d'un camí que resseguia una canalització d'aigua entre l'estany de Montcasau i Era Cramba, la cambra d'aigües on comença la canonada semivertical que baixa fins a la central hidroelèctrica d'Arties. Sabia que era un camí bonic, amb trams aeris i fins i tot un parell de túnels. I avui era el dia per anar a conèixer aquest racó aranès.

El punt de sortida lògic d'aquesta ruta és el poble d'Arties, on val la pena aprofitar i passejar pels carrers del nucli antic i visitar la preciosa església de Santa Maria, de planta basilical, amb tres naus i tres absis, a més a més d'un preciós campanar i dues boniques portalades. Sens dubte una de les esglésies més boniques de la Val d'Aran. Nosaltres vam visitar-la uns dies abans, i avui anem més per feina. Com deia el lloc de sortida i punt més baix de la ruta és el poble d'Arties, però nosaltres, condicionats per fer la ruta acompanyats del nostre gos, el Fum, sortirem del fons de la vall de Valarties, així li evitarem els gairebé 6 km d'asfalt. Així doncs ens desplacem amb la furgoneta fins el Pònt deth Ressèc, remuntant una pista asfaltada pel fons de la vall de Valarties fins un ampli aparcament. Aquí començarem la ruta, i de tornada la Sílvia i el Fum s'aturaran a Gessa, mentre que jo acabaré d'arribar fins al punt de sortida i els aniré a recollir.

Ens posem en marxa des de l'aparcament del Pònt deth Ressèc, i just sortir ja trobem dues pistes. La que marxa de dret seguint la vall, està tancada al trànsit, i només es permet la circulació de taxis. Puja cap al Pontet de Rius, just a sota mateix del refugi de la Restanca, als peus del Montardo. Però nosaltres prenem l'altra, la que fa un revolt sobtat a l'esquerra i comença a pujar. Avancem primer entre unes pastures inclinades, i tot seguit per dins d'un bonic bosc d'avets. Des de bon començament encarem una pujada continuada per una pista en bon estat, però amb trams força drets que superen el 10% de pendent. Aquesta pista comença fent un zig-zag que ens fa guanyar alçada ràpidament des de l'aparcament. Passat aquest tram força dur en què tot just hem tingut temps d'escalfar, arribem als plans de Loseron, i la pista els travessa fent una llarga diagonal. Passem al peu de la cabana del mateix nom tot contemplant el cim del Montardo que apareix punxegut davant nostre.

El pla de Loseron és tot menys pla, ja que la pista puja fort durant els gairebé 2 km. de la travessa d'aquesta extensa pastura. Creuem un pont, passem al peu de la cabana i enfilem fins al final dels prats on la pista fa un gir de 180º a l'esquerra i canvia de direcció. Pugem ara cap al nord per una pista una mica més trencada, al principi per una zona de bosc, i un quilòmetre i mig més amunt, quan el terreny es va aclarint arribem a la bonica cabana de Prüedo. De fet hi ha dues cabanes, una a cada banda de la pista per on passem. Pugem uns metres més amunt, just fins al proper revolt després de la cabana, i just aquí abandonem la pista principal que continuaria per saltar cap a la veïna vall d'Aiguamòg. Prenem una mena de pista mig abandonada al mig del revolt que marxa de dret i arriba a uns plans.

Som als plans de Prüedo, on acostuma a pasturar-hi bestiar. Aquí veiem un caminet que marxa a l'esquerra, i una pista també mig abandonada al damunt. També podem veure restes d'unes construccions fetes amb ciment per captar aigua i encarrilar-la cap a uns plans inclinats. Semblen abandonades, però just aquí a sota hi circula una canonada que porta aigua dels Estanhs de Montcasau, situats una mica més cap al nord. Podem avançar o bé pel caminet o bé per la pista, ja que van en paral·lel. Ho fem primer pel caminet, més estètic, i més endavant per la pista per evitar un ramat de vaques. Al cap d'aproximadament 1,5 km. aquesta pista secundària s'acaba i comença el tram més bonic de la ruta.

Allà on s'acaba la pista continua un camí estret per dins del bosc, molt fresat i totalment pla, perfecte per avançar en bicicleta. És una delícia circular per aquest tram, ja que està molt ben cuidat. De fet una de les rutes de la iniciativa Enduromies, concretament la que porta el nom de la zona: Prüedo, passa per aquí, i segurament això garanteix que el camí estigui net i ben fresat. Avancem primerament per dins del bosc en direcció nord entremig dels avets, i mica en mica el camí es va fent més estret i la vegetació més escassa. El terreny és més escarpat, i el camí avança com pot per un vessant molt dret damunt de la vall de Valarties. En aquest tram més obert podem contemplar la vall que s'allargassa sota els nostres peus. Cap al fons comencen a créixer muntanyes espigades i punxegudes, amb una de ben destacada: el Bessiberri Nord que despunta altiu a l'horitzó.

Pedalem per aquest preciós camí que cada cop és més estret i amb alguns passos aeris. El corriol és molt ciclable en tota la seva extensió, però algun pas una mica exposat ens fa posar el peu a terra per prudència, així com algun pas més complicat a causa de despreniments de roques. En els trams més oberts gaudim de bones vistes tant enrere cap a les muntanyes del Parc Nacional com endavant cap a la vall de la Garona. El terreny es complica i quan sembla que el pas serà difícil a causa d'una gran paret de roca, trobem el primer túnel. És un túnel rectilini que es pot passar sense llum artificial, això sí, amb compte. Té potser uns 50 o 60 metres, tot i que fa de mal comptar. A la sortida del túnel continua el deliciós corriol, estret, fàcil i panoràmic.

Passem al costat d'una antiga cabana, imaginem dels treballadors que van construir les grans infraestructures hidroelèctriques, i seguim el nostre camí totalment pla que avança direcció nord amb passos estrets i una mica aeris sobre la vall. Pedalem uns minuts més i trobem un segon túnel, una mica més curt, i que es pot fer pedalant, excepte la sortida on hi ha una mica d'enderroc. El corriol encara continua uns metres més, sempre panoràmic, molt alçat sobre el fons de la vall i amb alguns passos on cal parar atenció ja que a l'esquerra hi ha un bon estimball. Aquesta meravella de camí se'ns acaba abans no voldríem, i ho fa just a Era Cramba, l'edifici on comença un tub que baixa directe i amb fort pendent cap a la central hidroelèctrica d'Arties. Des d'aquí bones vistes cap als afores d'Arties i la vall de la Garona.

Hem planejat durant poc més de 4 km. per aquest deliciós corriol planer, panoràmic i amb trams una mica aeris. Un cop a la cambra d'aigües, creuem un petit pont i pugem per un pendent fins a l'edifici que hi ha just damunt, o també podem pujar-hi per unes escales que hi ha uns metres més enrere. Al davant d'aquest edifici de servei de la captació d'aigües continua el camí per on baixarem. Aquest però no és tan plàcid, sinó molt més dret i complicat. Fem alguns trams més fàcils sobre la bicicleta, però avançarem principalment a peu, ja que el camí és molt dret, força trencat i ple d'arrels i pedres. Farem gairebé 1,5 km. força difícils, un tram ben bé d'enduro i de categoria difícil (així està catalogat dins dels itineraris Enduromies). Fem com dèiem bona part del trajecte a peu, però fa baixada i el bosc és agradable. Més endavant el pendent es suavitza, i podem pedalar uns metres per dins d'una bonica avetosa abans d'arribar als plans de Mont-romies.

Per uns moments el bosc desapareix i entrem en una gran zona de pastures oberta i amb bones vistes. Creuem els prats i passem per la cabana de Mont-romies. Aquí prenem una pista que gira fort a l'esquerra i comença a baixar. Aquí s'inicien la majoria d'itineraris d'enduro que baixen des dels plans de Mont-romies fins al fons de la vall. N'hi ha de blaus i vermells, però fins i tot els fàcils són rutes d'enduro, amb revolts tancats i salts. Preferim no complicar-nos, ja que la nostra habilitat és limitada i les bicicletes que portem són de XC. Així doncs prenem la pista que va baixant encadenant una successió de zig-zags durant 6 km. fins al peu de la Garona just al poble de Gessa. La Sílvia i el Fum es quedaran aquí, i jo acabaré la ruta i els vindré a buscar.

Després de creuar la Garona per un pont m'enfilo per una pista encimentada dretíssima (+15%) al peu del barranc de Corilha fins al poble de Gessa. Un cop a dalt giro a l'esquerra i prenc el Camin Reiau, un gran clàssic de l'Aran que en aquest tram és un bonic camí empedrat paral·lel a la carretera general que em porta en suau descens fins al trencant d'Arties. Creuo la carretera, entro per l'accés superior i sense baixar al poble prenc la pista asfaltada que s'endinsa a la vall de Valarties. Comença la pista asfaltada per on hauré de pujar uns 6 km. i superar uns 250 metres de desnivell fins al Pònt deth Ressèc on hem començat la ruta. Com que vaig sol avanço més ràpid tot i la calor. Arribo al final de la ruta després d'uns 25 km. i uns 840 metres de desnivell. Ha estat una ruta molt bonica, sobretot el tram del corriol que sobrevola la vall de Valarties, amb trams exquisits, aeris i panoràmics.