Gósol - Moripol

Ens endinsem pedalant en una de les zones més desconegudes del Berguedà per la falda de la serra del Verd amb l'objectiu de visitar el despoblat de Moripol, sempre sota l'atenta mirada del Pedraforca. Sota el castell de Gósol ens posem en marxa en direcció oest, passem per sota Santa Margarida i avancem cap a la falda de la serra. Pugem sempre per pistes sense trànsit enmig d'un bonic bosc d'alta muntanya fins assolir el punt més alt, a la font de les Abeurades. Planegem cap al coll de Gósol i baixem per una pista molt precària fins arribar al poblet abandonat, del qual queda la bonica ermita de Sant Vicenç. Tornem a pujar per pistes solitàries amb vistes cap a la Gallina Pelada i voregem la serra de la Matella tot creuant els plans de Dou i Moniu. Fem un tram de corriol i planegem cap a les Colladetes, el pla de Morers i finalment el bonic racó de Torrentsenta poc abans de tancar el cercle.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Gósol (Berguedà)
• Distància: 26,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 825 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: IBP=83 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes, alguna força trencada. Tram de corriol fàcil
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui sortirem a pedalar per una de les zones més recòndites del Berguedà, una àrea molt poc transitada i també poc coneguda. Una zona on queden restes d'antigues masies abandonades fa molts anys, i on l'interès principal de l'excursió és visitar el despoblat de Moripol. Aquest era un petit nucli ubicat en una clotada entremig del Pedraforca, la Serra del Verd i les gorges de l'Aigua de Valls, en una zona muntanyosa i d'orografia complexa, amb força terreny boscós i poques zones aptes per a l'aprofitament agrícola o ramader. El poble resta inert des de fa molts anys, i només la bonica església de Sant Vicenç, d'origen barroc i restaurada els últims anys manté la dignitat d'aquest antic poblament.

Avui sortirem a pedalar amb els amics Ariadna i Albert, mentre que la Sílvia farà una ruta a peu acompanyada pels gossos Fum i Fita. Sortirem des del peu del càmping de Gósol, situat a l'entrada sud del municipi. Des de l'aparcament del càmping reculem fins al vial d'accés, i prenem una pista bona que planeja sota el castell de Gósol, situat al cap d'amunt del turó que presideix el poble i envoltat de feixes que domestiquen aquesta muntanyeta arrodonida. Després de voltejar el castell la pista marxa cap a l'oest, fa un parell de revolts marcats i va pujant suaument fins a sota de l'església de Santa Margarida. Pugem amb pendent suau fins una cruïlla propera. La pista principal gira a la dreta i puja fort en direcció al coll de la Mola. Nosaltres seguim de dret i de seguida girem a l'esquerra per una pista més pedregosa i que també comença a pujar.

La pista s'encara cap al sud i puja progressivament per la baga dels Reguerons. Entrem en un bosc espès d'alta muntanya. Estem a uns 1.600 metres d'altura, i seguirem pujant una bona estona per una pista poc o gens transitada, pedregosa però de bon fer. El pendent és força progressiu, i podem pedalar còmodament i alhora gaudir d'aquests magnífics boscos. No menys interessant és la vista cap al Pedraforca que anem assolint a mesura que pugem. És una perspectiva menys habitual, ja que veiem la seva cara sud-oest amb els camps ben parcel·lats de Gósol als seus peus. Anem flanquejant la cara est de la serra del Verd per una pista agradable i distreta. La temperatura és més aviat fresca i convida a moure's amb alegria.

Anem pujant per la pista i creuem diversos torrents que baixen dels pendents boscosos de la serra del Verd. Arribem a la canal de Belitres, que baixa gairebé directa des del cim del Cap del Verd. Aquí la pista gira a l'esquerra i creua en poc tros fins a 3 canals. Avancem per la baga de les Comes fins al punt més alt de la ruta, la font de les Abeurades, que raja generosa. Estem a 1.852 m. Omplim d'aigua fresca i continuem per aquesta pista tan agradable que ara gira cap al sud i comença a baixar per les costes del serrat Rodó. És un lloc molt solitari, i de fet trobem només un ciclista que ens atrapa en una de les pauses que fem. La casualitat fa que sigui una persona coneguda, el Xavi C., un bon esportista que feia anys que no veia. Els saludem i continuem pedalant plegats una estona, baixant per la pista pedregosa i obaga fins al coll de Gósol, una de les cruïlles més importants de la zona.

Al coll de Gósol la pista principal gira a l'esquerra i continua baixant per tornar cap a Gósol. Però nosaltres volem investigar una mica més, i anar cap a la banda contrària per visitar el petit poble abandonat de Moripol. Ens acomiadem del Xavi, que gira cap a Gósol ja que encara té una llarga pedalada fins a Tuixent. Nosaltres prenem una pista molt trencada i amb una bona fanguera que gira cap a la dreta. Des del coll canviem de vessant, saltem la serra de la Matella i baixem cap al vessant sud, és a dir, en tendència cap a la zona de l'Aigua de Valls i la vall de Lord. La pista és molt precària, i a més a més els darrers dies ha plogut força. Hi ha alguns reguerons de més de mig metre, i l'aigua baixa per tot arreu. Baixem principalment sobre la bicicleta, però en alguns punts hem de baixar per superar els obstacles, ja sigui algun arbre caigut, o un regueró profund.

Aquesta és la zona més inhòspita de la ruta, una pista gairebé perduda enmig d'una zona muntanyosa allunyada de tot, sense cobertura ni cap pista bona per sortir-ne. De fet els núvols són amenaçadors, i si comença a ploure tardarem en sortir d'aquí. Però estem confiats i amb ganes de baixar fins a Moripol. Tot i portar mapes, GPS i track tenim dubtes, ja que el terreny és molt trencat i aquí hi passa ben poca gent. Prenem un primer trencant a l'esquerra ja que la pista sembla més bona, i hi ha alguns senyals grocs de la xarxa de camins del Berguedà. Poc més endavant les marques baixen per un camí pràcticament absorbit per la vegetació, i veiem complicat baixar per aquest corriol que gairebé ni es reconeix. Entre la primavera ufanosa i la falta d'ús després de gairebé 3 mesos de confinament el camí sembla mig perdut. Si seguim per aquesta pista flanquejarem a mitja alçada la serra de la Matella sense passar per Moripol, que era el nostre objectiu. Així doncs reculem dos-cents o tres-cents metres fins a recuperar la pista inicial, per on seguim baixant tot i ser molt precària. (Aquest tram d'anar i venir s'ha eliminat del track).

Seguim baixant per aquesta pista trencada i plena de fang amb penes i treballs fins a confluir amb una pista més bona. Des del coll de Gósol fins a trobar aquesta pista més bona hi ha aproximadament 1,5 km. de pista dolenta, potser el tram més incòmode de tota la ruta, i que ens ha ocupat una mitja hora. En èpoques de menys fang, segurament seria més ràpid, i possiblement si haguéssim pogut baixar pel camí o potser per alguna altra pista més bona, també. Així doncs un cop arribem a aquesta pista més bona, girem cap a l'esquerra i planegem uns metres més fins a passar pel costat del castell de Moripol, una masia ensorrada que ens queda uns metres a la dreta. Seguim endavant uns minuts més i arribem a Moripol.

El petit nucli de Moripol està situat en uns plans inclinats orientats cap a l'est. És un lloc molt bonic, ja que després de molta estona de moure'ns per un bosc espès i enclotat arribem a una zona plana, plàcida i oberta. Entremig dels prats hi trobem les diverses cases que formaven el nucli, totes elles abandonades i força malmeses. Algunes pràcticament estan ensorrades, i altres estan també en vies de col·lapse. Només sobresurt amb dignitat la bonica església de Sant Vicenç, d'origen barroc tot i que hi ha constància d'una església més antiga medieval. El seu campanar quadrat s'alça entremig dels prats notablement verds en aquesta primavera tan humida. Un bon ramat de vaques s'ha apropiat del poble, i en són ara els únics habitants. Curiosament des d'aquest poble s'arriba a veure un altre poble, aquest també abandonat: Bonner, a l'altra banda de l'engorjat de l'Aigua de Valls, un lloc també molt bonic i que hem visitat en d'altres ocasions.

Ens aturem uns minuts per gaudir d'aquest petit poble situat en un racó feréstec i allunyat de qualsevol nucli o via de comunicació. Utilitzant una dita popular, diríem que aquest poblet és allà on Déu va perdre l'espardenya. Però és un indret singular i bonic que transmet pau i harmonia. Després de passar uns minuts a Moripol seguim per la pista que passa just per damunt del poble i planeja uns metres pels prats que l'envolten. Des d'aquests prats contemplem el cap de la Gallina Pelada, nom que des d'aquí pren tot el sentit. Així doncs, deixem enrere Moripol i tot contemplant el vessant nord de la serra d'Ensija comencem a pujar per aquesta pista pràcticament en desús que s'enfila fort per dins del bosc fins als plans de la Clota.

Anem vorejant el sector oriental de la serra de la Matella i planegem fins arribar al Pla de Dou, i més endavant al Pla Moniu, on tornem a tenir vistes cap al Pedraforca després de sortir de les fondalades de Moripol rera la serra de la Matella. Avancem cap a l'oest i al Pla Moniu trobem una pista més principal. La seguim només uns metres fins un revolt que gira cap a la dreta en baixada i es dirigeix cap al nucli de Sorribes, que veiem més enllà sota mateix del Pedraforca. Descartem aquesta pista més principal i en seguim una que marxa de dret i s'endinsa en un bosc espès. Planegem una bona estona en inequívoca direcció oest fins que la pista s'acaba i continua per un caminet. Creuem els prats de la Plana amb un camí gairebé desaparegut per la vegetació alta. A l'altra banda dels camps trobem una pista precària que continua avançant i s'uneix a una de més principal que ens porta fins a la cruïlla de les Colladetes.

A les Colladetes hi ha una cruïlla de camins important. El de la dreta ens tornaria més directament al punt d'origen passant pel Molí de Gósol. Però nosaltres prenem una pista mig abandonada que marxa a l'esquerra i que creua el pla dels Morers. S'uneix més endavant a la pista principal, passa pel costat de la borda del Tinent i arriba finalment a Torrentsenta, on podem contemplar la sortida del magnífic engorjat conegut com el Forat de Torrentsenta. Pocs metres més endavant hi ha una font i una àrea recreativa. Ja només queda planejar uns 2,5 quilómetres per pista bona en direcció al Pedraforca que veiem sempre al davant fins arribar de nou a Gósol. Així tanquem una ruta ben distreta per una zona recòndita del Berguedà que ens ha permès pedalar per boscos d'alta muntanya sota la serra del Verd, sempre amb vistes al Pedraforca, i conèixer el poble abandonat de Moripol situat en uns bonics planells envoltats de muntanyes.